Aquest matí, quan ens acostàvem a Can Maçana per la carretera des del Bruc, ja hem vist que seria un dia especial. La boira estava envoltant les agulles, algunes estaven a sota de la mateixa i altres semblaven que estaven completament abraçades. Se'm fa difícil transcriu-vos aquest moment tan meravellós.
Per anys que porten anant en aquesta serralada, sempre ens sorprèn gratament, ja sigui per les llums del sol, per l'admiració que tenim sobre aquestes agulles, on fins i tot, com avui que, senzillament la boira l'abraçava.
Si bé, entre setmana, molts dies es respira tranquilitat, en el mes d'agost que tothom està de vacances, encara us sentireu més sols, sols però acompanyats d'aquestes agulles que us van seguint mentre vosaltres us anireu introduint en aquest mon màgic.
Avui ens ha cridat especialment l'atenció que en tot el matí només hem vist dos ocells, no n'hem sentit a cantar cap, se'ns ha fet molt estrany. Potser també estan de vacances.
Ressenya dels aperturistes.
En diferents blogs ens havia sortit aquesta ressenya i no sabem perquè sempre es quedava a la llista d'espera. Potser perquè tenia molt bon record de quan vaig fer aquesta agulla per la via normal amb el "Jepet" i no volia que una altra via m'el trepitgés. Quan els hi vàrem proposar aquesta via a l'Arseni i en Ferran de seguida s'hi varen apuntar.
Així, que avui hem caminat per sota de la boira fins el peu de via, això si, durant l'estona que hem estat caminant hem gaudit de diferents vistes gràcies a les clarianes que, de tant en tant, ens mostraven les agulles que semblaven gegants petrificats.
L'Ita demana per començar i així ho fa. Nomes arrencar ja veiem que ens trobarem amb una aresta ben bonica i amb molt bona roca.
Ràpidament va guanyant alçada
Arseni arrenca al nostre darrera
Un segon llarg ben trobat amb bon equipament ens permetrà gaudir de l'escalada montserratina.
La reunió que l'hem muntat gràcies a dues savines i un bon Alien. Amb aquesta sequera veurem que les savines també l'estan patint i la seva resistència també està minvant.
Abans de fer el flanqueig que ens portarà a la reunió. Sembla mentida que uns metres més a l'esquerra hi pugés a la normal només amb algun pitó i algun merlet.
Des de la reunió podem veure el patí de casa que és ben preciós. El Lloro, La Monja, El Frare, El Dit i altres moltes més agulles us vigilaran mentre anem progressant per aquesta aresta.
Des de la reunió en Ferran ens va seguint atentament. (Foto Ferran)
L'Ita ha pujat com un coet, ha fet un pas d'Ao i no en el pas més difícil.
Flanqueig ben assegurat amb un parell de pitons.
L'Arseni a tot gas al darrera
Entrant a la segona reunió
Iniciant el darrer llarg, curt però intens (Foto Arseni)
Sort que hi ha molts bons còdols (Foto Arseni)
i en Ferran sortint del segon llarg. (Foto Arseni)
Darrers metres, tot lo bo s'acaba!!
Per sort, hem pogut anar gaudint d'estonetes de sol
Refem el pedró sota l'atenta mirada del Bisbe.
Sortint de la via
Ara ja hi som tots
Foto cim ( Fotografia Arseni)
La Nana ens observa mentre fem el ràpel per la cara Nord-Oest.
Només deixa el ràpel ens trobarem el formós Pi de la Trinitat de tres besses, val la pena parar i admirar-lo.
Aproximació: nosaltres hem sortit de Can Massana en direcció al refugi, després hem agafat la canal Ample fins al peu de l'agulla Sense Nom on trobareu un camí que surt a la dreta amb senyals blaves. Passarem per sota de la Caputxa, i després arribarem al collet que fa la Nana amb el Morro Pla, baixarem per la canal direcció sud i vorejarem la cota 129 fins arribar al peu de via.
La via: itinerari obert pels germans Masó amb aquesta agulla emblemàtica de la Regió dels Frares Encantats, equipada amb espits, 2 pitons i un pont de roca. La via té una bona lògica i en tot moment respecte la via normal. La bona roca i el seu equipament us farà gaudir d'allò més.
1er. llarg: 40 metres. V- , 5 espits, 1 pont de roca i 1 pitó. Sortim per la cara est per anar en tendència a l'esquerra fins sota d'un ressalt que superarem anant encara un xic més a l'esquerra després seguirem verticals fins el cim de la cota 129. Reunió amb savines petites, però que podrem reforçar amb un Alien vermell.
2on. llarg: 3o metres. IV, 6a/6a+ (Ae) V. 7 Espits i 2 pitons. Sortirem verticals cercar el primer spit que està un xic amunt, després seguirem vertical fins sota del ressalt que farem un flanqueig a la dreta fins a la reunió. Trobarem algun pas llarg però amb molt bona roca.
3er. llarg: 10 metres. V+, IV, III. 2 espits. Sortim per un tram molt dret però amb pressa gran i després ja es tomba fins a la reunió un xic a l'esquerra. (Parabolt i Espit).
Descens: per la cara nord-oest. Ràpel de 35/40 metres.
1ª Ascensió: Oscar i Albert Masó 9 i 11 d'agost del 2006
Material: 1 baga de 6 mil·límetres pel posar al pont de roca, 12 cintes exprés i 1 Alien vermell.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
