divendres, 5 de maig del 2023

Montserrat - Carena del Cap de Sant Joan : Cim Sud Via Lluís Baciero, Cim Central Via Cornerstone, Cim Nord Via Jesús Carruesco - 04/05/2023

 Avui hem anat a la Carena del Cap de Sant Joan, on hi hi tres vies dels Germans Masó, que donat l'aproximació, millor fer les tres vies en el mateix dia, doncs són de fàcil encadenar i ens estalviarem de repetir l'aproximació més d'una vegada.

Nosaltres hem començat per la Via Lluís Baciero que ens feia especial il·lusió per que està dedicada en aquest fabulós escalador i gran amic nostre.


Des del camí de les Bateries veurem la Via Lluís Baciero, les altres queden al seu darrera. 

La ressenya dels Germans Masó Garcia. 


Després d'una aproximació amb una part final curta però intensa ens trobem a peu de via. L'Ita ha començat el primer llarg, que el primer pas costa de situar-te, però després segueix superant una bona placa.


El segon llarg costa d'entrar-hi, primer per l'esquerra i no surt i després per la dreta surt molt bé gràcies a la bona roca, això si, haurem de fer una bona tibadeta.


Després de superar els primers metres iniciarem un flanqueig a la dreta molt bonic. (Foto Arseni)


Gaudint dels passos tan bonics del segon llarg. 


La roca és excel·lent i permet una escalada plaent. 


L'Arseni a plena feina del segon llarg. (Foto Ferran)


L'Arseni ens està seguint d'aprop i gaudint d'allò més. 


En aquest punt, és tan bonic, que hi volem sortir tots...


El darrer llarg, senzill  però segueix la mateixa tònica amb la qualitat de la roca.


Foto des del cim on hem aprofitat per signar en el pot de registre.

Ara ens toca desgrimpar una mica fins un collet i baixar per la canal de la cara oest fins al peu de la via Cornerstone.  Veurem on comença perquè els arítjols ja no ens deixaran passar més. 

Ressenya dels Germans Masó. 


Primer  toca fer una placa ben vertical i amb bona roca, per després per terreny més fàcil fins a la reunió.


Els passos són bonics llàstima que ve el sol de cara. (Foto Ferran)


L'Ita també en la mateixa tirada. (Foto Ferran)


Després anirem fins el cim nord, on farem un ràpel de 25 metres per la cara oest i ens deixarà al peu de la darrera via.


Avui fa força vent, fins el punts que ens fa volar les cordes. 


L'Arseni i en Ferran al cim Central. 


Iniciant el ràpel que ens portarà a peu de l'altra via. 
Ressenya del Germans Masó Garcia


Després del ràpel comencem la Via Jesús Carruesco que va per la cara oest. 


L'Arseni en el darrer llarg (Foto Arseni)


La via és força sinuosa i cal tenir-ho en compte pel fregament de les cordes. 


Quasi  a la sortida ens trobarem un pas força llarg i complicat de resoldre, però si cal podem fer Ao.


L'Arseni sortint de la via. 


Es nota que feia vent....


Ràpel de tornada a peu de via (Foto Ferran)

Aproximació: des del Monestir agafarem el camí que va fins a Sant Miquel, que passarem fins que trobarem una trenca a ma esquerra que és el camí de les bateries. Anirem pel camí de les Bateries uns 15 minuts, passarem un parell de torrents i quan ja veurem la Via LLuís Basiero seguirem una mica més fins un bloc que hi ha al camí. ( Inscripció Espanya) D'aquí començarem a pujar per unes canals molt brutes en lleugera tendència a la dreta. El camí està força brut i ple de punxes, (millor anar amb pantalons llargs) i alguna fita, no masses, i amb una mica d'intuïció arribarem a peu de via.

Les vies: les vies estan ben equipades i totes tenen bona roca. cal fer-les per l'ordre següent: Lluís Baciero,  Cornerstone, i Jesús Carruesco.  En total surten 6 llargs de corda ben trobats, però l'aproximació i el tipus d'escalada fa que siguin unes vies per col·leccionistes. 

Encadenament de les 3 vies: primer farem els tres llargs de la Lluís Baciero que ens portaran al cim sud. Del cim sud baixarem desgrimpant uns metres fins un collet, d'aquí baixarem per la canal oest fins al peu de la via Cornerstone. Aquest llarg ens portarà al cim central, després farem un llarg de grimpada fins el cim nord on trobarem l'instal.lació de ràpel. Farem un ràpel de 25 metres per la cara oest i després farem la via Jesús Carruesco. Tornarem a baixar en ràpel per la cara oest. 

Descens: des del ràpel encara haurem de baixar uns 10 metres més i d'aquí anirem a la dreta (mirant a la roca) fent un flanqueig, seguirem per una aresta direcció sud, fins que arribarem amb una especie de collet i baixarem a la cara est, i d'aquí anirem seguint com podem fins a trobar les fites de pujada. Baixada bruta on cal anar en compte en alguns trossos. 

Material: 10 cintes exprés i un joc d' Aliens. 

Vies obertes per: Germans Masó Garcia. 2012

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimecres, 3 de maig del 2023

Montserrat - Magdalena Inferior - Via Sebastià Patiño - 2/05/2023

 Avui ens hem llevat amb l'idea d'anar a Montserrat a fer una via per passar-ho bé, així que hem decidit anar a la Sebastià Patiño, una via que deixant els primers metres que, entre l'arbre i lo polida  que està la roca , no són tan plaents , després la roca canvia i es converteix en una escalada plaent.


La nostra ressenya


Només sortir de Sant Joan ja es veu com treu el cap darrera de la Gorra Marinera. 


L' Ita iniciant el primer llarg. 


Al nostre costat hi ha una cordada de tres que estan fent la via La que Faltava. 


La via està equipada amb espits i malgrat els anys es conserven molt bé. 


Arribant a la primera reunió.


Si bé el primer llarg és bonic, el segon és de traca i mocador; roca excel·lent, passos verticals, espai entre assegurances, tot el necessari per gaudir d'una escalada plaent.  


Foto de la cordada veina sortint de la segona reunió amb el Cavall Bernat al fons. 


Sortint del tram vertical. 


Foto de postal amb el Cavall Bernat, La Panxa del Bisbe, La Prenyada, i La Trompa de l'Elefant entre altres.


Sortim vertical fins el cim.


Foto cim, altre cop tornem estar aquí dalt, com molts altres cops, però sempre és diferent, però a la vegada sempre és preciós. 


Un ràpel de 40 metres i ja som baix. 

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va direcció a Sant Jeroni. Un  cop passat per sota de la Gorra Marinera trobarem un camí a mà esquerra, pujarem unes ziga-zagues i ens trobarem a peu de via. Just abans de començar les escales de Jacob.  Aquí trobarem tres vies, la nostra és la de més a l'esquerra.

La Via:  itinerari molt ben trobat, buscant la part més vertical de la paret, amb una roca excel·lent que ens permetrà gaudir d'allò més. No us la deixeu perdre. Via equipada amb spits un xic distants. 

1er llarg: 40 metres. IV, IV+, V-.  Els primers metres la roca està allisada per l'aigua i la primera assegurança està a uns metres, però s'hi arriba molt bé, després encara haurem de superar les branques d'un arbre per entrar en el tram de millor roca, per on seguirem verticals amb una escalada plaent fins a la reunió.

2on llarg: 40 metres. IV, V. Sortim verticals fins arribar a la reunió de la Mingo Arenes, després seguirem verticals fins un moment que veurem que hi ha un parabolt a l'esquerra, l'agafarem i tornarem a la dreta on ens trobarem amb uns passos molt verticals, però amb molt bona pressa, (tot un luxe poder pujar per aquí). Veurem una pedra blanca molt bona per posar un merlet, després uns metres més verticals fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres. IV, III. Sortim verticals i trobarem un spit, després trobarem algun parabolt més d'altres vies. Reunió sota el cim.

Descens: ràpel de 40 metres per la cara sud.

Material: 10 cintes més R i baga per merlet. 

1ª Ascensió: Raúl Patiño i Esteve Sebastià.


Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimarts, 2 de maig del 2023

Montserrat - Agulles - Ag. El Gep Llarg - Via Aresta Brucs - 30-04-2023

Després de la Portella Petita anem a l'Agulla del Gep Llarg, que la Laura no havia fet, i així allarguem, una mica més, aquest matí d'escalada. 


Us deixem la nostra ressenya


L'Agulla El Gep Llarg, està protegit per l'Agulla dels Merlets i La Boteruda pel costat i per sobre per l'Agulla del Capdamunt, totes elles amb unes bones arestes Brucs. 


La Laura de seguida es fa seva aquesta agulla, vol estrenar la corda nova anant de primera. 


És una escalada força bonica amb un grau que permet gaudir al màxim. 


Les dues pubilles el cim, jo vaig de convidat...


Per baixar farem una petita desgrimpadeta. 

Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i ja estarem quasi al peu de via. 

La via: itinerari senzill ideal per començar a fer arestes Brucs a Montserrat. Trobarem una reunió a la dreta, però si aneu en cordes llargues podeu arribar directes fins el cim.

1er. llarg: 55 metres.  IV, III+,  Escalada de placa senzilla.

Descens: Desgrimpada curta per la cara est.

Material: 6 Cintes Exprés, + R.

1ª Ascensió: Joan Cerdà i Miquel Muñoz. 30/08/1959


Apa a escalar que el món s'acaba!!
 

dilluns, 1 de maig del 2023

Montserrat - Agulles - Portella Inferior - Aresta GAM - 30/04/2023

Aresta GAM de la Portella Petita és una gran clàssica d'Agulles que tot escalador montserratí ha de fer. Aquest diumenge hem quedat amb la Laura i resulta que aquesta aresta no l'havia fet, així  que no ens costa gaire escollir l'objectiu d'avui.


La nostra ressenya. 


l'Ita ben decidida fa el primer llarg, que no hi ha cap assegurança, però a la part alta aconseguix posar un parell d'aliens. 


En el segon llarg, ja no provo en passar fent un Ao, la roca està força polida i no dona suficient confiança, així que amb un pas Ae i sortim molt bé. 


La resta de la tirada és ben bonica. No fem la reunió a la dreta i seguim vertical superant el ressalt, després podrem fer reunió, en un parabolt, un espit i un cap de burí. 


La Laura en el segon llarg.


Sortint del ressalt ben contenta. 


Arribant a la reunió. 


El tercer llarg el fa l'Ita, és un  llarg amb bons còdols que el fa ben divertit. 


La Laura just a l'aresta final. 


Fent-la petar en el cim. 


De tornada, quan passem per sota, ens parem una mica per admirar aquesta gran clàssica. 

Ha estat una escalada bonica, i amb la millor companyia. 

Aproximació: des de Can Maçana seguirem el camí que ens porta al Refugi fins poc abans d'arribar a l'inici del Pas de la Portella trobarem una canal que ens portarà a peu de via. 

La Via: itinerari d'una lògica tremenda, una clàssica d'agulles que no pot faltar a la col·lecció. Ha estat reequipada amb parabolts. Passos verticals i bonics, que els més difícils ens podrem ajudar si és necessari. 

1er llar: 30 metres, III, IV.  Sense cap assegurança. Només cal anar pujant per la part més lògica. 

2on llarg: 30 metres, A0, V+, A0 (6a) V.  Comencem amb un pas que cal fer una bona tibada ( podem fer-ho amb A0, Ae.) i després seguim vertical amb pressa petita però molt bona. Quan arribem a la balma podem fer reunió a la dreta força incomoda. Nosaltres hem superat el desplom i hem fet la reunió a sobre amb un parabolt, un spit i un burí. El pas de la balma, també obliga a tibar fort, després un pas de bavaresa i placa fins a la reunió abans descrita. 

3er llarg: 25 metres. IV. Llarg bonic i vertical amb bona pressa, podrem posar un bon merlet en la part més dreta. 

Descens: Ràpel de 20 metres per la vessant Est.

Material: 10 cintes exprés i 1 estrep (opcional).

Apa a escalar que el món s'acaba!!