dijous, 16 de desembre del 2021

Montserrat - Puntal de l'Albarda Castellana - Via Reina - Villar 14/12/2021

 Aquesta via l'havia fet dos cops, una amb cletes i amb talabard de pit, la segona amb peus de gat i amb el talabard integral, no va passar massa temps d'una a l'altra, però l'evolució del material en aquella època era molt ràpid. En la segona ocasió anava amb en Josep Monistrol, recordo que l'anècdota d'aquell dia perfectament, com si fos avui. En arribar al peu de via i preparar el material em vaig adonar que havia agafat un peu de gat meu i un altre de l'Ita, certament eren un de cada peu, però el número sensiblement diferent, així que em va tocar fer la via, amb un gat i una "bamba". Sort que la majoria de la via es fa en artificial. 

Després durant molt temps ha quedat enterrada, doncs l'Ita sempre deia que hi havia massa artificial. Però fa poc ens vàrem informar del seu reequipament i vàrem dir que un dia hi podríem anar. Així que avui, anem amb el Sergi a repetir-la, bé a repetir-la jo,  ells no l'havien fet encara. 


Us deixem la nostra ressenya. Es pot forçar amb més lliure o també fer alguns A0 en Ae. En fi la podem amanir al nostre gust.


Una vista del Puntal amb l'Inclinada que sembla que l'estigui aguantant. 



En repartim les tirades, en Sergi farà les dues primeres i jo les altres dues. Abans es feien 5 tirades, però amb el reequipament van ajuntar la primera , que era molt curta, amb la segona i ha quedat molt bé. 


La segona part del primer llarg, té uns passos força drets.


L'Ita mirant el passos verticals que li venen tot seguit. 


Pujant tots dos a la vegada sembla que fem carreres - (Foto Sergi Villar)



La bona roca en permet gaudir d'aquest passos en lliure abans d'entrar a la reunió.


Sortir de la primera reunió és força desplomat. Un xic més a la dreta no desploma i permet anar més tranquil, però les assegurances surten rectes de la reunió. 


Després per terreny més amable que pots anar fent en lliure. 


El segon llarg és força bonic, especialment perquè es deixa fer més en lliure. -Foto - Sergi Villar.


Sortint de la segona reunió


Només començar ja mi poso amb l'estrep, així aniré més tranquil. Foto - Sergi Villar.


Un tram lleugerament desplomat en el tercer llarg. Foto - Sergi Villar.


El tercer llarg és el més vertical de tots i malgrat s'ha fet en lliure, jo l'he anat fent amb Ae i algun Ao al final.   L'Ita segueix renunciant els estreps i amb Ao s'ho va fent prou bé. En Sergi s'ho passa d'allò més bé.


La projecció de les nostres ombres a la paret del costat ens deixen bocabadats. Tot un espectacle que dona gust contemplar des de la reunió.  


Els darrers metres abans d'entrar a la tercera reunió. 


Poc a poc el sol va tombant i entra l'ombra a la paret.


Els primers metres del quart llarg són en lliure dret i bonic.


Després ja tocarà Ao altre cop.


i tot seguit Ae.


Moments de broma en la reunió.


Llums extraordinàries amb un entorn preciós. 


Vistes espectaculars 


Altre cop les ombres en segueixen 


Molt contents en el cim. Un dia rodó; bona escalada, millor companyia i un temps prou bo per estar en el mes de desembre.

Aproximació: Des del Funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota del "Gorros" i tot seguit el mirador de la Sentinella, seguirem caminant una estona més fins que passem per sota de l'Agulla del Cigronet, en el proper coll baixarem per la vessant sud anant a buscar el peu de paret. 45' minuts. 

La via: itinerari antic i històric que ha estat completament restaurat amb parabolts, fet que permet als escaladors més forts forçar-lo totalment en lliure. Els més grans podrem gaudir d'un artificial amb passos màxim en lliure de Vè Molt recomanable. 

1ª Tirada: 30 metres. IV+, Vè, Ao, Vè.  Un parell de metres per sobre del peu de via trobarem el primer parabolt, després pujarem fins una savina amb passos finets per iniciar un flanqueig a l'esquerra fins un forat. (Aquí hi havia la primera reunió antigament). Seguirem uns metres més de flanqueig i pujarem verticals en Ao, i alguna sortida en lliure fins que puguem entrar a la reunió al peu d'un forat.

2ª Tirada: 25 metres. Ae, Ao, Vè, Ao, Vè,  Sortim rectes i farem un parell de passos desplomats, (un xic més a la dreta es pot pujar en lliure) després alternarem en lliure i algun Ao fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. IV+, Ae, IV+. Sortim del gran forat a la dreta per agafar el primer parabolt on començarem l'Ae que no deixarem fins entrar a la reunió.

4ª Tirada: 40 metres. Vè, Ao, Ae, Vè, IV.  Sortim verticals amb una escalada ferma fins que comença a posar-se força dret i els parabolts estan més junts, aquí encara podrem seguir uns quants metres amb Ao i després en Ae, fins que sortirem en lliure amb una escalada agradable fins a la reunió. Encara ens quedaran uns 10 metres fins el ràpel de la cara nord.


Descens: Farem un curt ràpel de 8 metres fins un collet, després pujarem una ressalt fins una alzina on podem fer reunió. Des d'aquí ens quedarà una tirada de 30 metres de III, però que no hi ha cap assegurança fins arribar al cim del Contrapuntal. Després seguirem per la cresta fins que veurem que podem anar a l'esquerra i entrar en el bosc, després començarem a baixar fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 17 cintes, 1 estrep i R. Via equipada. 

1ª Ascensió: Gabriel Reina i Miguel A. Villar. Any 1972


                                                   Apa a escalar que el mon s'acaba!

dimarts, 14 de desembre del 2021

Sant Llorenç del Munt - Els Emprius - El Queixal Corcat. 5/12/2021

Avui feia molt vent i fred, un dia ideal per quedar-se a casa al costat de la llar de foc, però nosaltres som una mica cabeçuts i ens proposem anar fer una agulla al voltant dels emprius. Només deixar el cotxe, ja discutim si seria millor anar a fer esportiva, però seguim amb l'idea fixa i comencem a caminar passant per la Casa de la Vall, que per cert, en el seu temps segur que era molt important, ara està força malmesa. Tota una llàstima. 


La casa de la Vall

Des de la Casa de la Vall pugem per la carena que ens porta a Els Emprius, el vent bufa fort i el vent es fa notar, poc a poc ens van passant les ganes d'escalar, així que farem una mica d'excursió i ens situarem per properes ocasions.

Quan arribem a l'alçada del Queixal Corcat veiem que queda un xic protegit del vent i que hi podríem pujar doncs és una grimpada fàcil i per una estreta xemeneia. 


El Queixal Corcat per la seva vessant est. 

Resulta que l'Ita ja hi havia pujat quan començava a escalar, fa uns 50 anys, però no se'n recordava gens. Així que, amb l'idea de no tornar de buits a casa ens enfilem per la xemeneia i ràpidament som al cim. 


Sortint pel forat.


Un cop al cim ens fem una foto de record.

L'ascensió en aquesta agulla o agulles, haurem de baixar per trobar la canal que puja per la seva cara oest. És senzilla, no fa menester la corda, però si que cal anar en compte a la petita grimpada final. El nom de corcat li ve de que puja per un forat xemeneia interior i els seus exterior tenen forma d'un gran queixal.  Si pugeu fins a la carena, aprofiteu per assolir aquesta curiosa agulla. 

La primera ascensió data del 28/10/1956 per J.M. Torras del G.A.M del C.M.B. acompanyat d'en Gabriel Dalmau. 

dijous, 9 de desembre del 2021

La Falconera - Garraf - Combinació de vies. 06/12/2021


Hi ha dies que el més important no és la via, ni el lloc, sinó amb qui has quedat. Feia molt temps que ens anàvem parlant per quedar un dia, però diferents circumstancies han fet que la trobada s'ajornes en el temps. Per fi, avui, hem pogut quedar i anar a escalar una mica i el que és més important fer-la petà una estona. 


La primera idea era anar a escalar a la vessant de mar, però quan hem tret el cap a l'inici del flanqueig feia molt vent, així que ens hem decidit per anar pujant i combinant diversos llargs de les múltiples vies que hi ha en aquesta zona.


En Rafel comença a pujar i va superant aquest tros difícil amb molta solvència. 


Ara anem a buscar l'aresta i després verticals amunt. El mar està preciós i sembla que el vent baixa en intensitat. 


Mentre l'Ita i el Rafel van seguint-me mentre vaig fent el flanqueig. 


Pujar pel fil de l'esperó també té el seu atractiu. 


Mentre van pujant anem fent plans per futures sortides. 


El darrer llarg el fà en Rafel que és qui menys coneix aquesta zona.


El dia és molt clar i permet fer fotografies plenes de color. 


Escalar, veure i sentir el mar és super plaent. 


Darrers passos bonics abans d'entrar a la reunió. 


Quan veiem al fons el Port Ginesta recordem el cop que vàrem llogar un veler i encara estem marejats avui. Una bona experiència de fa molts anys. 


Foto cim.

Ara només ens queda una baixada i ens trobarem amb la Pilar per anar a menjar unes tapes plegats i fer plans per altres trobades. El dia ha estat sensacional i les idees i plans per fer junts han estat tants que potser haurem de tornar a viure una segona vida.

Un dia per recordar.

                                                    Apa es escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 6 de desembre del 2021

Montserrat - Collbató - Els Graus - Via l'Avi Joan - 02/12/2021

 Primera escalada del desembre, i amb l'entrada aquest més sembla que hem deixat enrere la tardor i hem entrat a l'hivern. Avui fa vent del nord i cerquem una zona un xic arrecerada encara que repetim un cop més la via. Sort que ens toca el sol i així hem pogut gaudir de la via. 


Tot i la discontinuïtat de la via trobarem passos molt bonics i una roca molt bona.


Només comença ja veureu que la roca és per una escalada plaent. 


La primera reunió sota del primer ressalt 


Sortint de la primera reunió. 


Reunió sota de la placa de la tercera reunió

Sempre tindrem el poble de Collbató a la nostra esquena


Superant la placa del tercer llarg, passos un xic difícils i que ja tenen alguna pressa força polida de tant que es fa aquesta via.


Entrada difícil del darrer llarg, hi posen Vè, i potser millor V+. 


Sortint de la via. 


Foto contemplant el camí de les Bateries 


Foto Cim 


Ressenya dels aperturistes.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà esquerra que ens portarà a la Drecera dels Graus, seguirem pujant fins que veurem que podem arribar flanquejant a la dreta fins a peu de via. 

La Via: interessant pels llargs tercer i cinquè, bon equipament i molt bona roca. Recomanable. 

1er llarg: 30 metres. III, III+ Placa tombada amb molt bona roca. Reunió a la dreta sota d'un ressalt.

2on llarg: 30 metres. IV+, III.  Superem un parell de ressalts i després caminant fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres. V, V+, IV. Pugem per una placa en tendència a l'esquerra amb passos fins, després seguim verticals fins sobre d'un ressalt on haurem de fer un flanqueig fins a la reunió. Compte que costa de veure.

4art llarg: 25 metres. IV. Sortim verticals per una placa bonica al final haurem d'anar a la dreta a fer la reunió sota d'un petit esperó.

5è llarg: V+, V. IV+, III. Ens costarà sortir de la reunió, els primers passos són molt finets, després ja amb una escalada plaent fins a la reunió.

Descens: pujarem una mica caminant fins que veiem que podem anar a l'esquerra a buscar la Dracera dels Graus per on baixarem fins a l'urbanització.

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 3 de desembre del 2021

Sant Llorenç de Montgai - El Triangle del Cilindre o el Cilindret - Via de la Canalla - 30/11/2021

Després de passar fred a la Paret de la Formiguera - Est per fer  la Via El Niño de los Peines, i amb ganes de fer alguna cosa més, ens decidim per El Cilindret. Tenim coneixement d'algunes vies i ho deixàvem per si un dia tornàvem a repetir el Diedre Vidal Ferreny, però avui ens anava molt bé, fer una via al sol i sense vent.


Només cal caminar un parell de minuts i ja ens situem el peu de via. Veiem diverses línies de parabolts i algun buril, escollim la línia que veiem més evident. 


Des del peu de via podem gaudir d'aquestes vistes tan extraordinàries. 


Un llarg senzill amb grans còdols ens porta a la primera reunió sense donar-nos compte. 


Des de la reunió gaudim de les vistes de l'altre part del pantà. 


La primera reunió està instal·lada en un gran bloc.


Fent el segon llarg 


Un pas un xic més dret li dona color aquest segon llarg


Fer aquest via ens ha anat bé per recuperar-nos del fred passat i complimentar el matí. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de l'aparcament per anar a La Paret de la Formiguera, veurem que surt el camí molt ben arreglat en direcció est, el seguirem i en un parell de minuts ens situarem al peu de la via. 

La Via: itinerari senzill ideal per iniciació o per complimentar amb alguna escalada més a la zona. 

1er llarg: 25 metres, IV.  Pujarem vertical amb bons còdols fins que veurem que les assegurances ens porten en tendència a la nostra dreta en uns gran blocs on farem la reunió.

2on llarg: 20 metres: IV, V-. Seguirem per terreny molt fàcil anant a buscar un ressalt un xic a l'esquerra que superarem i ens portarà al cim.

Descens: caminant per la vessant sud-oest.

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que mon s'acaba!!

dimecres, 1 de desembre del 2021

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via El Niño de los Peines - 30/11/2019

 Malgrat el pronostic de força fred ens decidim per anar a Sant Llorenç de Montgai esperant que les temperatures una xic més altes ens deixin fer alguna via.


Foto de baixada de la paret, ara totalment a l'ombra.

Ens decidim per anar a la Via El Niño de los Peines, que quan hem, arribat encara hi tocava el sol.


Quan hem arribat ja veiem que només tindrem sol una mica, però ja que som al peu de via, al final ens hi posem. El fred en els dits es fa notar. 


L'Ita amb el "plumon" i tot. 


En el segon llarg aprofitant una mica el solet. 


Uff, no rapelarem per fer-ne una altre, baixarem caminant. 


Encongida al solet.


Bones vistes  des del cim. 


Aprofitem la ressenya de la Via Fase Uno per incavir-hi la via que hem fet avui.

Aproximació: des del pàrquing de la Formiguera anirem pujant pel corriol, passarem la trenca que puja a la via del tren, creurem el torrent i pujarem una mica. Aquí tenim dues opcions: a) pujant caminant i ho farem per un corriol que surt a l'esquerra (fita) i que ens portarà a peu de via. B) pujar per la via fàcil que ens trobarem uns 10 metres després de la trenca anterior. Tres llargs de III que es podem fer en dos. Al final de la via anirem a buscar un corriol amb l'ajuda d'unes cadenes, després pujarem arran de la paret fins al peu de la via. 

La Via: Itinerari interessant per la primera tirada, però molt bo de combinar amb la Via Fase Uno, ambdues obertes per en Juan Gutiérrez. Recomanable. Via equipada. 

1er llarg: 30 metres. IV+, V+, IV.  Sortim per un esperonet fins a sota de la placa on haurem d'anar un xic a la dreta, passos verticals i llargs ens faran gaudir d'aquest pany de paret, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres. IV. Des de la reunió enfilem rectes i després en tendència a l'esquerra, els darrers metres són un xic més drets i més bonics que els primers que van per una placa ajaguda. 

Descens: Via equipada per baixar en ràpel o també podem baixar caminant seguint les fites que ens portaran al camí de baixada de les altres vies de la Paret de la Formiguera. 

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!