En el transcurs dels darrers anys s'hi han obert varies vies a la Miranda de Sant Pere, però nosaltres encara no hi havíem anat, pensàvem que eren vies curtes i potser un xic massa avall, però quan avui ens hi hem arribat ens ha agradat més del que ens esperàvem.
diumenge, 12 de setembre del 2021
Montserrat - Sant Joan - Miranda de Sant Pere - Directa J.B. 11/09/2021
La nostra ressenya
En aquest pany de paret hi ha quatre vies, nosaltres hem fet la Directa J.B. i hem deixat les altres per una propera ocasió, doncs avui teníem que arribar aviat a casa.
Una bona roca ens ajudarà a gaudir millor de l'escalada
Els primers metres no són massa difícils fins arribar al ressalt que és on trobarem la dificultat d'aquesta tirada.
L'Ita ho prova però al final fa un pas Ao.
Jo vaig al darrera i també faig el pas A0. Aquest 6a no li hem trobat el truco.
La segona tirada té dos ressalts a superar, aquí passant el primer de V+.
Després per terreny més fàcil fins arribar al següent ressalt.
Un cop superat el ressalt de 6a.
Darrers metres abans d'arribar al cim.
Foto cim
En el cim despleguem la senyera per celebrar el 11 de setembre.
Aproximació: Des de l'ermita de Sant Joan pujarem una mica fins que veurem que surt un corriol a l'esquerra amb senyals blaves. Poc abans d'arribar al collet de la Miranda de Sant Joan i la Miranda Xica anirem a l'esquerra fins a trobar una carena on trobarem fites que ens marquen la baixada, haurem de fer una petita desgrimpada i després seguirem fins a trobar la canal que baixa al costat de la cara est de la Miranda de Sant Pere. Millor baixar un xic a l'esquerra de la canal que va arran de paret, doncs està molt més net, i entrar quan ja veurem el peu de via. 20 minuts.
La Via: itinerari curt que busca la part més dreta i directa per assolir el cim. Trobarem tres ressalts a superar que estan ben equipats per ajudar-nos amb Ao en cas de necessitat. La via té la seva lògica i la roca és molt bona. Recomanable.
1er llarg: 25 metres IV+, 6a (Ao/V) IV+. 5 parabolts. Pujarem fins a sota del ressalt (color rogenc) amb una escalada agradable, després haurem de superar el ressalt que al principi es tira força en fora, després de superar aquest pas, la tirada perd verticalitat i va en tendència a la dreta fins a trobar la reunió.
2on llarg: 35 metres IV, V+, V, IV, 6a, IV. 6 parabolts. Només sortir de la reunió podrem posar un excel·lent merlet i després seguirem fins a situar-nos sota del ressalt. Un pas desplomat de dreta a esquerra ens permetrà superar aquest primer pas, després seguirem verticals fins el següent ressalt que superarem en vertical i tot seguit es tomba fins a la reunió. Ara només ens queda 10 metres de grimpada fins el cim.
Descens: des del cim de l'agulla baixarem caminant fins a trobar el camí que desfarem per tornar a Sant Joan.
Material: 7 cintes exprés + R
Primera ascensió: Joan Baraldés.
Montseny - Les Agudes - Via El Vol de l'Home Ocell - 05/09/2021
Avui ens ajuntem una bona colla, La Montse Miñano, en Sergi Villar, en Jordi Cevallos i nosaltres dos. Està clar que com més siguem més riurem.
Quan t'acostes a peu de via, l'esperó es veu cada cop més marcat.
Per un camí força ben marcat i amb una bona pendent ens deixarà a peu de via.
Comença la conya, anar em colla té això. Amb aquesta foto del Jordi, estàvem mirant qui portava més material.
El Peu de via no té dubtes.
La Montse ben decidida arrenca a la primera tirada. Farem dues cordades; en Jordi, la Montse i el Sergi que aniran davant i nosaltres que farem els possibles perquè no ens deixin...
La Montse muntant la primera reunió, un xic incomoda per cert.
En Jordi en el pas de sortida de la primera reunió. Un pas força atlètic.
Ara ens toca començar a nosaltres.
Un primer llarg un xic estrany per la roca, tot i així té passos força bonics. (Foto Sergi Villar)
L'Ita arribant a la primera reunió.
Equipant el pas més impressionant, però no el més difícil.
Iniciant el tercer llarg, una grimpada agradable.
L'Ita en un bon replà on es fa la segona reunió.
Al fons ja ha començat a ploure, però nosaltres estarem de sort i no ens mullarem.
Fem la quarta reunió en un arbre just davant de la reunió de la via. (Foto Sergi Villar)
Iniciant la cinquena tirada, fem un flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un esperó.
Sortint dels passos d'Ao, que malgrat es veu força herba els passos són ferms.
Arribant a la cinquena reunió.
Situats a la setena tirada, passos drets amb bona roca et faran gaudir dels darrers metres d'aquesta via.
Tot seguit ja vindrà un diedre que ens portarà a la darrera reunió.
Uns metres més i ja som al cim.
Foto cortesia d'en Jordi Cevallos quan arribem al ressalt on acaba la via.
Poc a poc els núvols ens van envoltant i fins i tot comença a tronar.
Després d'una grimpada fàcil arribem al cim.
Foto contents al cim.
La nostra ressenya.
Aproximació: des de Sant Celoni agafarem la carretera que porta a Santa Fe i després a Sant Marçal. Un cop passat Santa Fe i arribats al quilometre 23,8 podrem deixar el cotxe a mà dreta en un petit replà just per dos cotxes. Des d'aquí ja veurem una fita que marca l'inici del corriol que ens portarà a peu de via. Aquest camí va pujant molt dret amb moltes ziga-zagues i molt ben fitat. Hi ha algunes senyals liles que costen de veure, tot i així si estem atents a les fites arribarem al peu de via en 3/4 d'hora.
La Via: itinerari molt ben trobat, en un entorn preciós, on quedarem sorpresos per alguns passos força difícils i bonics. Equipament just i on haurem de saber aprofitar les possibilitats de col·locar les assegurances flotants. Totalment recomanable.
1er llarg. 20 metres. IV, IV+ 1 pitó. Des de peu de via anirem a cercar un diedre que seguirem fins a la reunió. 1 pitó i un espit.
2on llarg. 25 metres. Vè, IV+, IV. un blog amb una baga. Anem un xic a la dreta i ens situem sota d'un petit sostret, posarem una baga en un bloc enquestat i després un alien verd en un segon bloc. Aquest pas és més impressionant que difícil, això si és força atlètic. Després trobarem un altre bloc amb una baga ja passada. Seguirem pujant per la fissura i després anirem buscant el lloc més lògic fins arribar al replà on trobarem un pitó i una baga lligada en un bloc on farem la reunió.
3er llarg. 55 metres. II/III. Grimpada fàcil fins un collet on trobarem un arbre per fer la reunió.
4art llarg. 50 metres. II Seguim grimpant fins passar un arbre que hi ha poc abans d'arribar a la reunió que farem en un espit.
5è llarg. 30 metres. 4 pitons i un espit. IV, Vè, Ao, Vè. Des de la reunió iniciarem un flanqueig a mà esquerra fins que arribarem al fil d'una especie d'esperó on haurem de seguir flanquejant, ara un xic ascendent fins situar-nos sota dels pitons que superarem amb Ao fins arribar a un espit d'on ja sortirem en lliure fins a la reunió, en aquest tros hi trobarem 1 pitó. Reunió incomode assegurada amb un espit i que podrem reforçar sense problemes amb assegurances flotants.
6è llarg. 25 metres. Vè. V+, Vè, IV. 2 pitons. Seguirem per una fissura fins sota d'un sostre on trobarem un pitó amb unes bagues, aquí hem de sortir per la placa a ma esquerra fins arribar a l'espit, d'aquí pujarem vertical i trobarem un pitó i després de superar uns passos verticals arribarem a la reunió en un arbre.
7è llarg. 30 metres. Vè, IV, III. Sortim verticals superant uns ressalts fins arribar a un pitó, després uns passos verticals i trobarem un segon pitó, des d'aquí ja veurem que la via perd verticalitat i que entra en un diedre fàcil que ens portarà a la reunió amb 2 parabolts. Des d'aquí, ja només ens quedarà una grimpada fàcil de II/III fins el cim.
Descens: des del cim agafarem direcció sud fins arribar a un coll on trobarem indicacions del parc del camí a seguir fins a Santa Fe. Baixarem per una freixeda a la carretera, aproximadament al quilometre 23, només ens queda seguir la carretera fins el cotxe. Descens aproximadament 1 h.
Ens emportem un bon record tant de la via com de l'excel·lent companyia.
Apa a escalar que el mon s'acaba!
dilluns, 6 de setembre del 2021
Montserrat - Paret de la Codolosa - Esperó de la Salut - Via Iona - 04/09/2021
Avui la muntanya de Montserrat no és veu, la boira la té capturada, especialment les parts altes, així que decidim anar a la Codolosa i repetir la via Iona, en tenim un bon record de la darrera vegada que la vàrem fer.
La nostra ressenya
Inici de la via amb molt bona roca i força vertical
Després d'un tram més senzill trobarem una especie de petit diedre on hi ha un parell de passos força difícils, per entrar tot seguit a la placa que ens portarà fins a la primera reunió.
Un primer llarg força interessant en el seu conjunt.
Sortint de la 1ª reunió cal anar en compte amb algun còdol que sembla bo i en canvi es mou. Tot i així ens trobarem amb uns passos força mantinguts però a la vegada bonics.
La roca acompanya i permet gaudir força fins poc abans d'entrar a la reunió.
Tot i sabent que del segon al tercer cal anar per l'esquerra, la dificultat em supera i haurem de fer Ao.
Del tercer al quart sembla més difícil del que és quan t'hi poses.
Una via on és força difícil fer fotos però no podem deixar la de l'arribada a la reunió.
Ens fem una bona foto de record.
Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa, La via comença en l'esperó més a la dreta, així que haurem de caminar un xic més arran de la paret.
La via: no és una de les vies que es fa més d'aquesta paret, però la via és molt elegant i puja per un esperó molt marcat i lògic, l'equipament és bo i la roca en general està molt bé. Tot plegat fa que sigui una via totalment recomanable, si us defenseu bé en el V+, grau màxim obligat.
1er llarg. 30 metres. IV, V-, IV+. Iniciem l'escalada per un diedre a la dreta del primer parabolt on veurem una fissura per posar una assegurança flotant que ens donarà tranquil·litat per fer el pas a l'esquerra i arribar al primer parabolt, després pujarem rectes fins sota d'un ressalt que forma una especia de diedre petit, aquí trobarem un pas més difícil V- fins entrar a la placa que ens portarà a la reunió.
2on llarg. 30 metres. V+, V, IV+. Sortim a l'esquerra amb un pas molt difícil V+ fins el primer parabolt. (Compte que hi ha algun còdol que es mou i convida agafar-s'hi). Després pujarem verticals al costat d'una llastra fins situar-nos al vell mig de l'esperó on trobarem passos mantinguts però molt bonics. Poc abans d'arribar a la reunió ens trobarem amb un tros trencat que abans hi havia una corda. Ara ja no hi és però es puja bé, sense problemes.
3er llarg. 30 metres. V+, V+/Ao (6b), V+, Vè. Sortim verticals fins el primer parabolt, després ens passem a la dreta on hi ha una fissura que ens permetrà arribar al segon parabolt, d'aquí hem d'anar a la dreta on trobarem millor roca fins el tercer. Des d'aquí haurem de tibar rectes, però amb molt bona pressa fins el següent que un cop superat ja perd un xic de verticalitat i ja podem pujar molt millor fins a la reunió.
Descens: podem baixar en ràpel o sortir caminant per l'esquerra fins a trobar la baixada de la Drecera del Fra Garí.
Material: 10 cintes + R (Un joc d'aliens pot anar bé per reforçar algun pas)
Dificultat: A0/V+, o 6b.
1ª Ascensió: 2002 A. Crusat
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
divendres, 3 de setembre del 2021
Sant Llorenç del Munt - Roques de l'Aguilar a les Arenes - Via Ratpenat - 03/09/2021
Després d'uns dies sense tocar roca, aprofitem una estoneta aquest matí per anar a les Roques de l'Aguilar. Poc a poc, les anirem fent totes aprofitant aquestes curtes escapades.
Detall on podreu situar totes les vies.
Quan vàrem fer la via Jaume Camarasa ens vàrem fixar amb la via del costat i avui ha estat la seleccionada.
Un començament fàcil ens permet arribar el primer parabolt.
Quan es posa dret, em paro a mirar-ho en detall.
El tram vertical hi ha una sèrie de forats que no es veuen fins que hi ets, però que ens permeten superar aquest tram.
l'Ita superant el tram més difícil.
Entrant a la reunió.
Mirant la sortida de la reunió que hi trobarem un pas de Vè.
Un cop superat aquest tros més dret ja perd verticalitat.
Mirant l'entorn, la situació de la sequera és preocupant, especialment pels roures que es veuen ben secs. A veure si tenim un mes de setembre amb força aigua.
Poc a poc la senyera es va malmetent, però la Mola segueix igual que sempre.
Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta arran de paret fins a una canal on hi ha una corda fixa per baixar una mica i després tornar a pujar fins a peu de via.
Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.
La Via: itinerari molt similar a la del seu costat, roca bastant bona, equipament bo, i uns passos per donar-li color a la via. Tot plegat està prou bé.
1er llarg: 35 metres. 8 assegurances. IV, V+/6a, Vè. Sortim amb lleugera tendència a la dreta fins a trobar el primer parabolt, visible des del peu de via. Després seguirem per un terreny no massa difícil fins sota d'un ressalt. En aquest ressalt hi trobarem uns bons forats que molts cops no es veuen fins que hi estàs ficat. Gràcies aquests forats superarem aquest tros més dret i després ja per terreny un xic més fàcil fins a la reunió.
2on llarg: 20 metres. 4 assegurances. Vè, IV. III. Superem un tram vertical sortint per l'esquerra de la reunió, després per verticalitat fins arribar a la reunió.
Material: 8 exprés + R.
Dificultat: V+/6a obligat Ao/Vè.
Apa a escalar que el mon s'acaba.
Etiquetes de comentaris:
Sant Llorenç del Munt - Arenes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






















































