Montserrat - Agulles - Agulla del Capdemunt - Aresta Brucs 10/11/2020

Després de fer la Via Sílvia a la Miranda de les Boïgues volem aprofitar per a repetir l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdamunt.  

El 12/09/1976 vàrem fer aquesta via amb en Lluís Baciero que feia poc que escalava. Avui la repetim per recordar aquell dia bonic. La via ha canviat i força, doncs a la primera tirada no hi havia cap assegurança i ara n'hi ha unes quantes. La reunió es tenia que pitonar i ara hi ha parabolts. En el segon llarg no es podia posar res fins a la fissura, avui hi ha dos parabolts abans. Tot ha canviat i les vies també. Tot i així segueix sent una aresta brucs molt bonica i que val la pena escalar.

L'Agulla del Capdamunt. L'aresta bruc comença un xic a la dreta i fa la primera reunió sota el ressalt. El segon llarg va per la dreta totalment cercant l'escalada més factible. 

Començant el primer llarg des de la dreta, també és possible començar un xic més avall. 

Progressant amb passos bonics i ja amb bones assegurances. 

Terreny fàcil abans d'entrar a la reunió. 

Mirant com enfocar el segon llarg. 

L'Ita a la primera reunió. 

Per tal de veure'ns, fem una reunió abans d'arribar el cim en un pont de roca i un parabolt. Així podem fer aquest foto amb totes les agulles que l'envolten. 

Un pedró marca el cim, com a la majoria d'agulles. 

La reunió final en el ràpel. 

Totes les agulles tenen el seu encant, però la Filigrana és tan especial que enamora. 

Hi ha poca gent avui escalant, una cordada a la Màquina de Tren i una altra al Morro Pla, que gràcies al zoom podem fer aquesta foto. 

Un bon detall de la Filigrana. 

No sé quantes vegades hauré fet aquesta fotografia, però malgrat la Cadireta sempre està el mateix lloc, totes les fotos són ben diferents.

Baixem pel Casot i així podem gaudir de les vistes de la vesant nord. 

La nostra ressenya. 

Aproximació: des de Can Massana pujarem fins el Pas de la Portella, després pujarem per sota de la Portella Petita, les Savines fins arribar a les cordes fitxes que ens deixaran a la canal que porta al peu de l'Aresta Brucs. 

La Via: escalada típica de les arestes brucs, amb un segon llarg un xic més dret que li dona un xic més d'al·licient. Les vistes des del cim són molt boniques i aquest fet ja justifica pujar-hi. 

1er llarg: 30 metres, IV. 4 assegurances.  Pujar cercant el lloc més vulnerable i gaudint d'una escalada típica de les arestes brucs. 

2on llarg: 20 metres: Vè, IV.  Des de la reunió anirem a buscar l'aresta de la dreta on veurem dos parabolts, després arribarem a una fissura que hi podrem posar un alien verd i sortir del tram més vertical. Poc abans d'arribar el cim trobarem un parabolt i un pont de roca que si volem podrem fer una reunió. També, podreu seguir fins el cim i anar a fer la reunió en el ràpel.

Descens: ràpel de 20 metres.

1a Ascensió: Jaume i Joan Cerdà, i Miquel Muñoz el 30/8/1959.

Material: 6 exprés i 1 alien verd.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

Montserrat - Agulles - Miranda de les Boïgues - Via Sílvia 10/11/2020

Després del cap de setmana confinats sense poder anar a escalar ens feia il·lusió anar a Agulles. En alguna publicació recent havíem vist la Via Sílvia a la Miranda de les Boïgues i com teníem dubtes si l'havíem fet, avui hi hem anat.

El dia es presentava bonic i força net, malgrat les boires a la vessant nord a la vessant sud estava molt net, nomes hi havia alguna boira fina que conjuntament amb un vent de del sud-est un xic fred, feia un dia perfecte de tardor.

Des del mateix coll de la portella ja podrem veure la via. 

El primer llarg, una grimpada de III que coincideix amb la normal. 

L'Ita iniciant el segon llarg. El més bonic de la via. Passos elegants, assegurances les justes i necessàries, però que ja tenen uns anys, tot plegat li dona un cert al·licient per acaronar les presses que et permeten progressar durant aquest llarg. 

La primera assegurança d'aquest llarg assegura els passos més difícils de la tirada

Conforma guanya alçada va guanyant en bellesa. 

Arribant a la reunió. 

Començant el tercer llarg, curt però amb uns passos igual d'exigents que de bonics. 

Els darrers passos abans d'arribar al cim sempre són especials. 

Arribar en aquest cim i no parar-se a gaudir de l'entorn quasi que és un pecat...

Foto cim amb la Filigrana de testimoni. 

Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: des del Coll de Can Massana seguirem el camí que porta al Pas de la Portella i després al Refugi. Arribats al Pas de la Portella baixarem uns metres i tot seguit trobarem un corriol a l'esquerra que es va enfilant fins arribar al peu de la via.

La Via: itinerari que busca el seu espai a l'esquerra de l'Aresta Brucs, tenint el primer llarg en comú. La via està equipada amb spits, els justos i necessaris per gaudir del plaer de pensar entre assegurança i assegurança. El conjunt resulta una via recomanable.  

1er llarg: 30 metres III. Una grimpada que ens portarà fins un bon replà. Al centre veurem la reunió de l'Aresta Brucs i l'esquerra la nostra reunió amb una sola assegurança.

2on llarg: 35 metres IV+. IV.  4 assegurances (bé n'hem vist 5, però una estava al costat de l'altra). Sortirem en direcció a l'esquerra fins a la primera assegurança, després un tram més vertical i difícil fins arribar a la segona assegurança, des d'aquí seguirem verticals, però ara un xic en tendència a la dreta fins sota d'un ressalt que superarem molt bé gràcies al bons còdols i uns metres més fàcils fins a la reunió. 

3er llarg 15 metres, V, IV. 2 assegurances. Des de la reunió sortim verticals amb molt bones presses, però caldrà tibar en els primeres metres per superar un tram més dret, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió. Des d'aqui, anirem caminant fins el cim.

Descens: primer un ràpel curt per la vessant nord fins un coll, després pujarem a l'agulla del costat i trobarem un segon ràpel per la mateixa vessant que ens portarà a un altra collet i d'aquí caminant fins a trobar el camí de baixada.

Material: 6 cintes exprés més R.

1ª Ascensió: Pere López en solitari al 12/10/1991.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - La Falconera - Paret dels Pals - Via dels Invisibles - 05/11/2020

 Feia un temps que, en el blog sergialella.blogspot.com havíem vist un post sobre aquesta via oberta pels germans Masó. La seva bona descripció va fer que la poséssim a la llista de les pendents per un  matí que disposéssim de només una estona per anar a escalar. 

Una vista de la zona de la Falconera, d'esquerra a dreta, veurem La Parel dels Pals, La Miranda de la Falconera, La Falconera i el Turó de la Falconera. 

La Paret dels Pals. La Via comença just per sobre de l'arbre de color marró i baixarem per la canal de l'esquerra.

Començant el primer llarg. La pedra és de bona qualitat i l'equipament adequat. Compte però en els dies que abans a plogut, doncs aquesta tirada regalima força aigua i patina bastant. 

Sortint de la savina. 

Pas d'estreps per entrar a la reunió. L'Ita de segona ho ha fet sense tocar l'estrep. 

La via està equipada amb Spits i la reunió també. L'equipament està en molt bon estat. 

Sortint de la reunió la roca fa un canvi, tot i això és prou bona. 

Malgrat que al principi és dret, les presses grans són abundants i fa que sigui més fàcil del que sembla. 

Tram final per arribar a la reunió.

Sortint de la via ens hem trobat aquesta urna.

Podem entendre que deixin les cendres a Sant Llorenç, però em sembla una falta de respecte a la persona, al medi i a la resta d'excursionistes/escaladors deixar l'urna llençada i més metàl·lica. L'hem recollit i la portarem a la deixalleria. 

Foto cim. 

La nostra ressenya. 

Aproximació: venint de Terrassa, un cop passat el Coll d'Estenalles, la carretera baixa força i està plenes de revolts. En un d'aquest revolts veurem que podrem aparcar amb comoditat. Des del pàrquing seguirem uns metres en direcció nord fins que veurem l'inici de la primera canal a la dreta. Baixarem per aquesta frondosa canal fins situar-nos sota el cingle, seguirem uns metres per sota fins que veurem l'inici de la via. 10 /15 minuts. 

La Via: el seu entorn, el bon equipament i la roca acceptable la fan recomanable per un matí d'hivern que no disposeu de massa temps. Malgrat hi ha dies que fa força fred, durant el matí la paret li toca el sol i s'hi està molt bé. 

1er llarg: V, V+, 6a, V, Ae. 20 metres. Començarem amb uns passos fins fins a trobar un pas força difícil per arribar a la savina, després seguirem pel diedre fins un pont de roca, un cop passat aquest un pas d'estreps i entrarem força bé a la reunió.

2on llarg: V, IV+,IV. 40 metres. Sortim vertical amb un pas delicat, després és anar buscant el lloc on hi ha la millor pressa fins que es tomba. Arribarem a un savina on podríem fer la reunió, però és millor pujar fins una alzina un xic més amunt.

Descens: caminant fins el cotxe: 3 minuts.

Material: 10 cintes expres, una baga per savina i una altra pel pont de roca. 1 estrep. 

1ª Ascensió: Mayun i Albert Masó Garcia 23/29 de Juliol 2006.

Via equipada, dificultat obligada Vè. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Regió de Sant Jeroni - El Gegant Encantat - Via Aresta Bruc / Normal. 02/11/2020

 Quan tenia 14 anys (1970) i començava a escalar una de les primeres escalades que vaig fer a Montserrat va ésser el Gegant Encantat per la via normal. Sempre he guardat un molt bon record des d'aquella ascensió. El nom, la forma de l'agulla, la situació, em té enamorat. 

En el 15 d'Agost de 1979, vàrem tornar-hi amb l'Ita i per no repetir la normal, vàrem fer l'Aresta Bruc i el preciós darrer llarg de la normal. 

Vista del Gegant Encant, just d'on surt la canal de baixada.

Han tingut que passar 41 anys fins que no hem tornat de nou en aquesta agulla. Fa més d'un mes que parlem d'anar-hi i fins avui no ens hem decidit. Realment les coses han canviat, si abans tenies una aproximació molt curta, doncs les dues primeres vegades vàrem pujar per l'Aeri de Sant Jeroni, avui hem pujat pel monestir per l'escales, una excursió ben maca, que en 1h 10' i després de pujar 1200 escales hem arribat al mirador d'on tindrem una vista privilegiada sobre aquest agulla. 

Vista excepcional des del mirador.

Avui hem estat de sort, doncs hem gaudit d'unes llums de tardor extraordinàries gràcies al dia tan net que feia a primera hora. 

Des del Mirador podem veure a primer terme El Gegant Encantat,  i després els Plecs del Llibre, La Paret del Migdia, el Montgròs, La Salamandra, La Roca Plana dels Llams etc..

Baixem per la canal fins a trobar un collet penjat sobre la vessant del Torrent de Migdia. 

Una primera tirada llarga però bonica. 

La primera reunió. 

Un segon llarg que ha estat restaurat, que podrem fer o Ao, o amb Ae o amb una combinació de les dues tècniques. Nosaltres hem fet servir una baga d'ajuda en alguns passos. 

Després d'aquest tram, ens espera una escalada vertical, amb molt bona roca que voldries que fos molt més llarga, doncs quasi sense donar-t'en compte ja arribes a la segona reunió. 

Sortint del tram d'artificial. 

Gaudint del llarg. 

Molt animada inicia el tercer llarg, tot i que el primer pas li costa ja que és molt llarg per ella. 

En plena feina, atenta, concentrada, doncs no si val a badar, doncs hi ha dos burils per assegurar aquest llarg i el primer està només a sortir de la reunió. 

Arribar a dalt d'aquesta agulla sempre és motiu de satisfacció. 

Ben contenta al cim. Ara només queda anar a cercar el ràpel. 

Una cordada de tres a l'altra vessant del Torrent del Migdia. Estan fent la Via Pit Llop al Camell d'Ecos. 

Parar-se un moment a gaudir de la visió sobre les Atalaies es fa del tot necessari.

Veure't reproduir a la roca que fa d'efecte pantalla, sempre et sorprèn. 

Com encara tenim temps i el dia és fantàstic ens arribem al cim de Sant Jeroni. 

Avui ha estat un dia rodo; hem repetit l'agulla que tan ens atreia, ho hem fet amb una temperatura boníssima per escalar, semblava més els darrers dies de la primavera que la tardor, les llums ens han fascinat, i a sobre sense massa gent, tot plegat un dia per recordar. 

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: tenim dues opcions: Pujar des del Monestir per les escales fins el mirador 1h, 10' o sortir de Sant Joan més planer fins el mateix mirador. Des del mirador pujarem un xic més, fins que veurem que estem situats davant del Gegant Encant, a la vostra dreta surt una canal que baixa directe al collet de la via normal, després seguirem arran de la roca, fins a trobar l'inici de la via en un collet.  No baixeu per la primera canal després de l'antic restaurant, doncs està molt bruta (plena de deixalles) i és de mal baixar. 

1er llarg: 60  metres. III, IV, III, II. Sortim per una rampa fins a sota d'un ressalt que superarem d'esquerra a dreta, després uns passos més drets i tot seguit es tomba fins a la reunió. Si porteu cordes més curtes, podeu pujar el primers metres fins a sota del pedestal i començar a escalar aquí. 

2on llarg: 25 metres Ae/Ao, IV+, 6 assegurances. Sortim verticals amb Ao o amb Ae, segons us baixi millor, i després sortirem en lliure fins a la reunió.

3er llarg: 15 metres: V, IV+. 2 assegurances. Només sortir de la reunió trobarem un buril, antic però molt ben posat que ens assegurarà el pas difícil , després seguirem vertical i un xic a la dreta fins a trobar un segon buril. Des d'aquí anirem en tendència a l'esquerra fins a trobar l'aresta que ens portarà a la reunió.

Descens: des de la reunió, passarem per sobre el cim i anirem a buscar el ràpel uns metres més avall, atenció a la desgrimpada que la roca no és massa bona. Després farem un ràpel de 30 metres i un segon de 25 metres fins al peu de la via normal. ATENCIÓ EL SEGON RÀPEL DE 25 METRES NO HI ES. CALDRÀ ANAR AMB CORDES 60 M PER ANAR TRANQUILS.

Material: 8 cintes expres, els aliens Vermell i Lila pel primer llarg i una plaqueta recuperable per reforçar la segona reunió.

1ª ascensió: Via Normal: Panyella, Farrera i Estrems, 1941 i Aresta Bruc: Rodeja, Monterde, Carretero i Montaña.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!