Avui hem anat a Leiva i ens hem trobat amb una boira baixa que no deixava veure res. Ens hem esperat una bona estona i veient que la cosa no canviaria hem fet camí a Oriola on pensàvem que el temps estaria millor i ho hem encertat.
Aproximació: venint d’Orihuela per la N-340 arribarem a una població anomenada Raiguero de Levante i a uns metres abans d’arribar a la benzinera de la Cepsa trobarem uns petita carretera que ens portarà a una cantera just on podrem deixar el cotxe. Des d’aquí seguirem una antiga pista fins un gran pi, on continuarem pujant rectes fins el peu de via, on trobareu les inicials. Atenció a les restriccions que afecten sobre tot a la baixada.
La via: una via totalment equipada amb ponts de roca i algun pitó, les reunions si que estan equipades amb bolts de color vermell. De via només trobem un bolt en el primer llarg. Els pons de roca estan equipats amb bagues vermelles peró que estan descolorides i ara són quasi blanques, i els ponts més nous estan equipats amb bagues color carbassa.
Dels quatre llargs hem de destacar el primer llarg per la seva bellesa, escalada vertical i força atlètica.
1er. Llarg: 5c 40 metres. Començarem per unes fissures que podrem equipar fàcilment i ja arribarem el primer pont de roca. Ara l’escalada es posa vertical i amb algun ressalt desplomat fins arribar en un diedre que en sortirem per la dreta i després seguirem vertical fins la reunió.
2on. Llarg: 4b, 40 metres. Escalada de placa prou bonica fins a la reunió.
3er. Llarg: 5b, 50 metres. Sortim verticals amb passos bonics i atlètics fins arribar sota d’un segon ressalt (petit sostre) que superarem per l’esquerra d’un pitó, després seguirem verticals per una placa que a mida que ens acostem a reunió anirà perdent verticalitat i també dificultat.
4art. Llarg: 4c, 50 metres. Els primers metres són comuns amb la via Falsa Alarma, en un pitó, la via Falsa Alarma marxa a la dreta i nosaltres seguirem verticals per un diedre i desprès anirem pujant una mica amb tendència a l’esquerra fins el cim.
Material: 14 cintes exprés i algun friend mitja pels primers 10 metres.
Oberta per: Alejandro Javaloyes en solitari. 24 i 28 de desembre de 2010.
Descens: de gener a juny baixar per la vessant nord, camí totalment fitat.
Apa a escalar que el món s’acaba.










Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem