Certament necessitàvem escalar a Montserrat, les limitacions del COVID-19 ens han apartat plenament de l'escalada i encara que hem fet el que hem pogut pel nostre municipi per mantenir-nos en forma, res és el mateix que acaronar els còdols de Montserrat amb les nostres mans.
Avui volíem fer uns quants metres, així que hem escollit unes vies d'aquelles que no fallen mai: La Portella Petita, La Miranda de les Boïgues i La Saca Gran són les protagonistes del dia avui.
Ressenya de la Portella Petita Via Gam.
Vista de La Portella des del camí.
Amb un vent de l'Oest força fred i sense sol comencem la via.
A la primera reunió ens posem els paravents, sembla que la cosa pinta bé.
El primer pas, ni en lliure ni amb A0, un pas d'estreps. Ostres he perdut la forma per poder-ho forçar.
La segona reunió la passem, és molt incòmoda i millor fer-la un xic més amunt.
Els darrers metres són d'allò més bonic, vertical i amb molts bons còdols.
Foto cim, avui estrenem cordes.
La Via: itinerari d'una lògica tremenda, una clàssica d'agulles que no pot faltar a la col·lecció. Ha estat reequipada amb parabolts. Passos verticals i bonics, que els més difícils ens podrem ajudar si és necessari.
1er llar: 30 metres, III, IV. Sense cap assegurança. Només cal anar pujant per la part més lògica.
2on llarg: 30 metres, A0, V+, A0 (6a) V. Comencem amb un pas que cal fer una bona tibada ( podem fer-ho amb A0, Ae.) i després seguim vertical amb pressa petita però molt bona. Quan arribem a la balma podem fer reunió a la dreta força incomoda. Nosaltres hem superat el desplom i hem fet la reunió a sobre amb un parabolt, un spit i un buril. El pas de la balma, també obliga a tibar fort, després un pas de bavaresa i placa fins a la reunió abans descrita.
3er llarg: 25 metres. IV. Llarg bonic i vertical amb bona pressa, podrem posar un bon merlet en la part més dreta.
Descens: Ràpel de 20 metres per la vessant Est.
Material: 10 cintes exprés i 1 estrep (opcional).
Des del cim de la La Portella Petita podem veure una cordada a la Miranda de les Boïgues, com ja estan força amunt decidim anar-hi.
Ressenya de la Via Daniel
Iniciant el primer llarg.
El vent ja no és ni tan fort ni tan fred i això ens permet gaudir millor de la via.
Entrant a la 1ª reunió.
Segon llarg és més vertical i amb algun pas finet, tot i així la via està ben equipada.
Arribant al cim, amb el refugi al fons. Nosaltres hem fet les dues darreres tirades amb una sola.
Foto cim.
Avui, ha estat el dia que hem vist més gent a agulles, es nota que ens han deixat anar tots a la vegada.
Gent a la Filigrana i a l'Aresta de l'Arbret.
Restem una bona estona gaudint del paisatge, és com està al paradís. No tenim pressa i volem recordar aquests moments tan bonics.
Gent al cim de la Torta i al cim de l'Anec.
La Savina superior també ha tingut visita.
La Bola de la Partió amb una cordada.
La Via: via totalment equipada, que va a la dreta de l'Aresta Brucs, buscant el seu espai.
1er llarg: 30 metres. IV. Anem pujant en diagonal a la dreta fins que veiem la reunió que pujarem recte.
2on llarg: 25 metres. IV, V, V+. Sortim verticals un xic a la dreta per situar-nos sota d'una placa més vertical. Ara haurem d'anar navegant buscant les millors presses per superar aquest tram més vertical i difícil de la via.
3er llarg: 25 metres. V, IV, V. Seguim pel fil de l'aresta per terreny agradable, però vertical, després es tomba un xic fins arribar els darrers metres que tornen a ser verticals fins el cim.
Material: 10 cintes exprés.
Descens: desgrimpada o ràpel per la vessant nord d'el primer ressalt, pel segon ressalt, hi ha una baga en una savina molt petita que us pot servir per assegurar la desgrimpada. Penso que millor no fer ràpel des d'aquesta savina.
Després i per rematar la jornada anem a La Saca Gran. La Via Aresta Brucs l'hem fet algunes vegades, però ara feina molts anys de la darrera vegada.
Comencem anant a cercar l'arbre i després per la fissura amunt,
Iniciant el curt flanqueig en diagonal fins a la primera reunió.
El segon llarg és una preciositat, vertical, bona roca, i les assegurances justes.
Entrant a la segona reunió amb el refugi al fons.
Anant a cercar la típica llastra de la tercera tirada.
Foto cim.
Montant el ràpel per la Cara Nord - Oest.
Via: una de les grans clàssiques d'Agulles, ha estat reequipada amb parabolts, però compte que estan posats distants com estàvem abans. Tres llargs molt ben trobats que us faran gaudir d'allò més.
1er Llarg: III, IV, 30 metres. 2 parabolts i un pitó de l'època. Des del peu veurem un arbre que assolirem venint del cató esquerre. Des de l'arbre seguirem per una fissura, trobarem 2 parabolts i al final un pitó, des d'aquí anirem a la dreta en diagonal fins a la reunió.
2on llarg: IV+, IV. 30 metres. 2 parabolts i 1 pitó. Sortim verticals i trobarem el primer parabolt, seguirem pujant per la placa fins que trobem un pitó, després anirem un xic a la dreta per tornar a l'esquerra per entrar a la reunió, abans però trobarem un altre parabolt.
3er llarg: II, IV, IV+, IV. 25 metres. 2 parabolts i 1 burí. Des de la reunió estant veurem una llastra a la nostra dreta, hi anirem per terreny fàcil fins situar-nos sota mateix, pujarem vertical i després anirem a la dreta per sota la llastra i seguirem vertical fins el cim.
Material: 6 cintes exprés.
Descens: ràpel de 20 metres.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
