Sant Llorenç del Munt - La Castellassa de Can Torras - Travessa de la Gepa a la Torre - 01/05/2019

Ara feia 7 anys des de que la vaig fer la darrera vegada, tot i així, l'he trobat un agulla esvelta, bonica, especial i plena de records de les múltiples ocasions que l'hem fet en el transcurs dels anys.

Avui compartiré un petit record d'una ascensió que vaig fer fa molts anys, i que avui he recordat.

Fent camí pel Mal Pas de la Castellassa. 

Una agulla que demana ésser escalada només veure-la. 

Ascensió Juny de 1982: La meva filla Olga feia menys d'una setmana que havia acabat de néixer, i just acabem d'arribar a casa. A mig matí, l'Ita em va demanar que anés a comprar bolqués per la meva filla. Era a mig matí d'un diumenge, li vaig dir que tardaria una mica, doncs hauria d'anar a la farmàcia de guàrdia.  Ja ho tenia decidit, així que vaig agafar la corda i quatre coses de material i ho vaig posar tot al cotxe. Vaig estar de sort que, a la farmàcia de la Creu Alta, ja vaig resoldre el tema. Així vaig posar-me ràpidament direcció a La Castellassa. Només deixa el cotxe em carrego la motxilla i arrenco a corre. Molt ràpidament vaig arribar a peu de via. Començo escalar per l'empotrament amb la corda desfeta perquè no em molestés. Un cop arribat a dalt, vaig plegar la corda, i amb la corda a l'esquena vaig anar pujant, vaig fer el flanqueig per la cara est, vaig posar a la cabreta i allà vaig lligar la corda a l'alzina i vaig baixar un xic i amb un tres i no res vaig ser a dalt del cim. Estava content i feliç, per com havia anat tot, però no vaig poder reposar massa, així que ràpels i a corre cap a el cotxe.

Recordo que quan vaig arribar, l'Ita em va dir si que t'ha costat trobar la farmàcia!! i quan em va veure la cara, tot seguit, em va dir has anat a escalar! No ho pudia amagar, amb coneixia i amb coneix massa. Ràpidament amb baix posar al costat del bressol de la meva filla i vaig quedar bocabadat, només tornar-la veure. 

Va ésser un dia especial i que sempre més el recordaré. De fet, avui metre pujava, ho he tornat a recordar, i he tingut molt clar que ara no ho faria. Els anys passen factura. 

Pujant per la fissura, així no tens que fer l'empotrament que està força patinós.

Des de la primera reunió veig el Bolet de les Castellasses. Recordo que no vaig parar fins que el vaig fer. Una agulla curiosa i que també es té que fer. 

Un detall d'aquesta petita agulla, però eixerida. 

Arribant a la primera reunió.

Segon llarg, cal anar en compte amb la roca. 

Pujant a La Gepa. 

Arribant al cim de la Geta. 

Cim de la Gepa amb la Cabreta i la Torre al davant, 

L'Ita ha desgrimpat per una arrel que hi ha molt gran i tot seguit ha pujat a la Cabreta on ha fet la reunió. 

Desgrimpant de la Gepa. 

Darrer llarg, el més bonic i amb més ambient. 

Assegurant a l'Ita. 

Ja som a dalt. 

Ha caigut a la fissura i només treu el cap 

Foto cim.

Ara només ens queda preparar el ràpel. 

Rapelant des de dalt de la Cabreta. 

Baixant de la Cabreta.

Material: Està totalment desequipada, està com estava fa molts anys, només hi ha les reunions. Porteu bagues sabineres i el semafor d'aliens i algun tascó mitja. 

1ª 10 metres, 6a o A0, Vè. Es tracta de superar la fissura, podrem posar-hi aliens o tascons per superar els primers 5 metres després III fins a la reunió:

2ª Tirada 35 metres:  III, IV, pujarem sempre buscant la millor roca i els passos més senzills. 

3ª  Tiarda 20 metres: IIIº . Pujarem rectes fins arribar un lloc més dret que podrem anar a la vessant oest i pujar per una fissura fàcil.

4ª Tirada.  30 metres. III, IV Baixem per la vessant nord desgrimpant i ajudats per una arrel molt gran fins el collet amb la Cabreta, després ja hem pujat a fer la reunió en un arbre sobre la cabreta.

5ª Tirada:  15 metres: IV+. Expo.  Baixem uns metres fins que podem passar a l'altra cantó, després pugem per la dreta uns trams verticals i amb bona roca. Un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil però bonic arribarem al cim.

El cim és totalment pla però trencat amb uns grans blocs, interessant passar-hi una estona per gaudir de l'ascensió. 

Descens: fem un ràpel de 25 metres fins passat la Cabreta, Interessant deixar-hi una baga llarga per fer millor la maniobra de pujada. 

Després farem un flanqueig molt fàcil Iº fins a la segona reunió. D'aquí podreu fer un ràpel si aneu amb dues cordes fins baix i sinó baixar a la primera reunió i després un darrer ràpel fins a baix. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

27/04/2019 Roca dels Arcs - Via Bukanan 27/04/2019

La Roca dels Arcs , per nosaltres, és un dels llocs més interessants per escalar, Hi ha unes quantes escalades que són 5 estrelles i que tot escalador hauria de tenir. Malgrat tot, des de fa uns anys, no està tan de moda i permet gaudir de la zona amb bastant tranquil·litat.

Llevar-te al matí i tenir aquesta paret plena de color davant teu és quelcom formidable. 

Des de la mateixa carretera ja podem veure la nostra via, just a la dreta de la Via Tarrega. Es veu molt interessant.

Les fibres i la natura fan un quadre ple de color. Veure aquestes petites plantes com lluiten per recollir l'aigua en els seus forats és un detall que sovint passem pel seu costat sense poder-ho apreciar. Parar i mirar el que tens al davant és un exercici que hem de fer de tant en tant, per valorar aquests petits detalls de la vida que ens envolta. 

Iniciant el primer llarg 

Uns passos més ja som a la 1ª reunió 

l'Ita començant la via. 

Aquest primer llar està molt ben trobat, sempre va cercant la debilitat de la roca per poder anar superant les diferents balmes. 

Segon llarg, una preciositat de la via.  Només per aquest llarg val la pena anar-hi.  

Assegurant des de la 1ª reunió. 

Contenta després de fer aquest segon llarg.

Iniciant la placa del tercer llarg, llàstima que sigui tan curta. 

Gaudint de la placa.

Assegurant a la tercera reunió. 

Tercer llarg vertical i amb bona pressa. 

Una mica més i ja arriba a la 4ª reunió. 

Darrer llarg, malgrat ésser més senzill també té alguns passos interessants. 

Ep Ja som dalt!!!

Mentre assegurava a l'Ita, pensava lo contents que devien estar els que van obrir la via quan van sortir aquí dalt. Felicitats per la via i la seva restauració. 

Un dia sensacional, amb unes vistes sobre el Pirineu molt boniques. 

La nostra ressenya.

Aproximació: Deixem el cotxe un cop passat el pont i agafem un corriol que baixa al torrent el creuem i després seguim per l'altra vessant. Aquest camí creua tota la paret, quan estem sota la Via Tàrrega pugem directament. El peu de via està un xic més a la dreta. Padró a l'inici. 

La via: Una via de cinc llargs que va a cercar un sostre característic per passar-lo i després una combinació de plaques ens portaran al tram final.  Ens haurem d'equipar bé els llargs, ja que hi ha les assegurances fixes justes i necessàries.  

1ª Tirada:  25 metres IV+, V.  Sortim una mica vertical però amb tendència a la dreta, en un forat podrem posar un bon camelot. Després, per superar un tram lleugerament desplomat, anirem en diagonal ascendent a l'esquerra fins una petita savina. Des d'aquí tornem a la dreta a trobar un diedre, Alien blau per assegurar el pas, una superació per roca franca i entrem a la reunió.

2ª Tirada: 30 metres, Vè.  3 parabolts i 3 pitons.  Sortim vertical amb bones presses, però que haurem de tibar fins una savina, després anem un xic a l'esquerra, trobarem tres parabolts seguits. Pugem verticals fins sota el sostre on trobarem 2 pitons amb una baga. D'aquí veurem el següent pitó uns metres més a la dreta i una bona fissura per posar les mans sota del sostre. Fem uns passos bonics i superem el sostre, tornem a la dreta i després vertical fins a la reunió.

3ª Tirada: 35 metres Vè, 6 parabolts.  Sobre mateix de la reunió veurem un parabolt, des d'aquí anem a la dreta fins unes savines, sobre mateix tenim la placa, hi entrem per la dreta i després ens situarem al mig i gaudim d'uns passos típics de la Roca dels Arcs arribarem a la reunió. 

4ª Tirada: 30 metres. V, IV. Pugem verticals de la reunió, ràpidament podrem anar posant assegurances flotants fins arribar en una savina gran, després ja per terreny més fàcil anirem a la dreta a buscar una savina on farem la reunió. Savina i parabolts.

5ª Tirada: 50 metres: III, IV, IV+. sortim verticals amb bona roca, però hi ha alguna franja bruta, fins situar-nos sota d'un tram desplomat, bloc a vigilar, superem aquest pas més dret i arribem a un gran replà, sobre mateix veurem un petit diedre que ens portarà al cim de la paret.

Descens: anem un tros a l'Est i veurem un pedró que ens indica l'inici de la baixada fins a la carretera.

1ª ascensió; 1983, Xavi Samsó, Antoni Peris i Joan Asín. 

Material: Jocs d'Aliens i Camelot 0,50, 0,75, i 1. 10 cintes.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Montserrat - Miranda de Can Jorba - Via Glòria 24/04/2019

Avui hem sortit de casa que queien quatre gotes, però semblava que la cosa canviaria, si més no, és el que desitjàvem.  Com el dia no està massa clar apostem per Montserrat Sud, mentre ens anem apropant anem perfilant el nostre objectiu.

Parem en el nou pàrquing que hi ha per anar a Can Jorba, de fet encara no hi havíem parat mai. El dia es presenta núvol, amb algun raig de sol, fa vent i el dia és un xic fred.

Foto de la via feta a quan ja tornàvem i feia un dia ben clar. 

Fa molts anys, just quan la vàrem obrir, vàrem fer la via Glòria, d'això han passat uns quants anys, però encara en tenim un bon record, així que anem decidits a fer aquesta via.

Començant pel diedre que ens permetrà arribar al primer parabolt. 

Entrant a la primera reunió. 

Els primers passos de la segona tirada.

L'Ita fent el tercer llarg. 

Assegurant atent a la 2ª reunió. 

Darrers metres per entrar a la 3ª reunió. 

Lluitant amb el V+ del darrer llarg. 

Avui sense foto del cim, fem la foto del darrer ràpel. 

Aproximació: des del pàrquing nou que hi ha anant a la Vinya Nova a l'esquerra. Sortim per un camí que al cap d'uns 500 metres ens portarà al camí antic que va a Can Jorba. Ara no podem entrar al recinte de la masia on abans aparcàvem, hem d'anar per un camí que surt a la dreta al costat del torrent i que al cap d'uns metres ens portarà al camí que va la Joc de l'Oca, Un xic abans ja veurem el peu de via. 

La Via: ben trobada, bona roca en general i amb passos molt bonics, equipada per escalar, tot i que podrem posar alguna alien i alguna savina que ens escurçarà les distancies. A remarcar els llargs 1er i 4art que ja justifiquen la visita.

1er llarg: V+, Vè, 30 metres. 6 parabolts. Un alien groc us pot anar bé.  Pugem per la fissura fins que podem xapar el primer parabolt, després seguim pujant fins a l'arbre, des d'aquí iniciarem un flanqueig amb molt bona pressa de mans fins el segon parabolt, després entrem en un tram un xic més fàcil, i anem superant en tendència a l'esquerra, amb una roca excel·lent i algun pas a controlar.

2on llarg: Vè. 4 parabolts i 2 pitons. 30 metres. Sortim per l'esquerra de la reunió fins un pitó, després una savina , un altre pitó, i ja perd un xic de verticalitat fins un xic abans d'entrar a la reunió, que es torna a posar dret, abans però podrem posar un Alien vermell, un altre parabolt i reunió. 

3er llarg: IV+,  4 parabolts i 1 pitó. 30 metres. Sortim per un esperonet de la nostra dreta fins a trobar un parabolt, després passarem algunes savines i un altre parabolt. Tornem a fer la mateixa operació pujant a un esperonet de la dreta i ja trobarem un pitó. D'aquí anem a un diedre de la dreta que ens portarà a la reunió.

4art llarg, IV+, Vè, V+ , 4 parabolts, 30 metres.  Des de la reunió pugem fins una savina, després agafarem una placa que ens va portant a l'esquerra sota d'una llastra, passem la llastra i després ens trobarem uns passos elegants, amb una roca brutal plena de forats, després ja es tomba fins a la reunió. 

Descens: nosaltres hem baixat per la mateixa via fent quatre ràpels de 30 metres. Totes les reunions estan equipades amb dues anelles per repelar menys a la tercera que només n'hi ha una, nosaltres hem deixat un maillon. Cal tenir compte amb el primer ràpel que et porta a l'esquerra, millor passar les cordes per alguna assegurança. 

Després d'un ruixat, la tarda ha quedat neta.  

Us deixem la nostra ressenya

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Mont Roig - Pala Alta - Via Del Lluís - Entrada per Temps de Neu - 20/04/2019

Aquest dies de Setmana Santa hem estat més per la família que per escalar. Tot i així, el dissabte vàrem fer una escapada al Mont Roig. Havíem llegit que la Via del Lluís entrant per la Via Temps de Neu era del tot recomanable. No ens ho hem pensat gaire i ben aviat ja estàvem caminant en direcció al peu de via. Malgrat que a Sant Llorenç de Montgai estava ple de gent, aquí estàvem sols, només quan ja fèiem la tercera tirada han arribat dues cordades.

Des de la pista ja podem veure el peu de via.

Iniciant el primer llarg, amb una roca abrasiva en general, però en algun tram hem de tenir cura amb algun bloc. 

Sortint de la primera reunió trobarem uns passos elegants fins la primera assegurança. 

Progressant per una especie de diedre fins a la 2ª reunió. 

Uns passos més ja entrem a la 2ª reunió. 

La segona reunió. 

Fent el tercer llarg, una placa esvelta i plaent d'escalar. 

Darrers metres abans d'entrar a la tercera reunió. 

Pas explosiu per sortir de la reunió. 

Contents en el cim. 

Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem una pista que ens portarà per sota de la paret fins al Coll de la Porta on deixem el cotxe. També podeu deixar-lo en un revol abans. Un cop situats sota del gran sostre i veient el diedre pujar vertical fins el peu de via. 

Descens: seguir un corriol en direcció a l'Est que ens portarà al Coll de la Porta. 

1ª Tirada: 45 metres Vè,  10 assegurances. Si la fem per la Via Temps de Neu, començarem per un diedre on veurem que està ben assegurat en parabolts, de fet hi ha més assegurances  en aquest llarg que en la resta de la via. Progressarem amb passos atlètics, bonics i ben assegurats fins uns metres abans de la reunió on la dificultat cau. Reunió en un còmode replà. 

2ª Tirada: 20 metres IV+ 2 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió i aviat trobem el primer parabolt, després seguim vertical fins que veiem que tenim que anar en diagonal a l'esquerra fins un replà on farem la segona reunió.

3ª Tirada: 25 metres IV+, 3 parabolts.  Una placa de bona roca ens portarà a la 3ª reunió. Fem la reunió sota mateix d'un desplom. 

4ª Tirada: 20 metres; V+, IV+, Vè. 3 parabolts.  Un pas un xic desplomat per arribar a la primera assegurança, és millor entrar de dreta a esquerra que vertical. Després trobarem un tram un xic més senzill i un segon parabolt. Just a sobre ja veurem un tercer parabolt que ens assegura un pas difícil abans d'arribar al cim. 

Material: Via equipada, però us pot ajudar un joc d'aliens. 10 cintes exprés.

Una via curta però que et deixa bé. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!