Monserrat - Panxa del Bisbe - Via Badalona - 13/04/2019

La Panxa del Bisbe és una de les agulles més boniques de la Zona de Sant Benet. Escalar-la sempre és plaer, totes les vies són força atractives i algunes les hem repetit més d'una vegada. La Via Badalona no l'havíem fet i avui li ha tocat el seu torn.

Pujant per les escales, ja et deixa veure aquesta bonica estampa. 

El primers metres ja et mostren com serà la via. Drets, amb bona pressa i per gaudir. Això si, cal anar en compte que les assegurances estan un xic distants. Han fet una restauració de la via perfecte. 

Poc a poc anem guanyant alçada.

Els darrers metres abans d'entrar a la primera reunió són els més drets. 

El flanqueig del segon llarg està super ben trobat. Un llarg per gaudir de la bona roca.

La primera reunió sembla que està a peu pla de Sant Benet. 

Iniciant el flanqueig

Entrant a la segona reunió, passos drets però molt francs. 

Tercer llarg, vertical i amb unes presses supers..

Hi ha les assegurances justes per gaudir de la tirada. 

Entrant a la 3ª reunió. 

Iniciant el quart llarg. 

Darrers metres per entrar a la quarta reunió. 

Iniciant el darrer llarg. Senzill però bonic. 

Foto cim.

Iniciant el ràpel de 40 metres. Les nostres figures projectades al fons. 

Aproximació: Sortim del Monestir de Montserrat per les escales dels pobres, passem la trenca a Sant Benet i ja la podrem veure esvelta davant nostre.

La Via: Comença a la dreta de la Via Buriles Rojos, cal pujar sobre d'un ressalt. Oberta a l'any 1973 i que ha estat molt ben restaurada respectant les assegurances anteriors. 

Material: 6 cintes exprés, algun alien  i bagues per marlets. 

1ª Tirada: IV+ V, V+ 3 parabolts i un buri. 25 metres.  Inciem els primers passos verticals, però amb bona pressa, fins el primer parabolt, després uns passos més fins per arribar a la balma on trobarem un parabolt i un buri sense plaqueta. Aquí anem un xic a la dreta per tornar a l'esquerra, trobem un nou parabolt, ara anem a vertical però un xic a l'esquerra, passos drets però amb bona pressa fins a la reunió.

2ª Tirada: IV+.  4 parabols de la via més un de la buriles rojos. 25 metres. Sortim flanquejant a l'esquerra, sembla més difícil del que realment és. Passos bonics acompanyats d'una roca boníssima, fins que veurem un bloc gros on si podria posar un friend, però just a sobre hi ha un parabolt, ara seguim rectes fins a la reunió.

3ª Tirada: IV, IV+, III. 3 parabolts i un buril antic. 30 metres. Sortim vertical i trobarem un parabolt que ens assegura un tram un xic més dret, després a uns metres trobarem un segon parabolt. Ara , per terreny més senzill, 3er parabolt, anem progressant fins el forat on hi ha la reunió, 

4ª Tirada: III i sense assegurances. 40 metres. sortim per la dreta i seguim verticals, terreny senzill, però que podrem posar algun marlet, tricam i friend. 

5ª Tirada: III i sense assegurançes. 50 metres. Seguim verticals superant petits ressalts senzills fins el cim. 

Descens: 40 metres per la vessant nord.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Malanyeu - Via Carla se'n va a la Selva i Via Ràpel. 11-04-2019

Anar a escalar a Malanyeu té un atractiu superior pel paisatge, a voltes sembla que estiguis en un pessebre. Per altra banda, normalment, és un lloc on a l'hivern si escala força bé, doncs està molt protegit dels vents del nord, però, aquest cop se'ns ha posat nuvolat i ens han caigut quatre gotes. Tot i així ens ho hem passat molt bé.  

L'església del poble.

Arribant a peu de via. 

Aproximació: nosaltres deixem el cotxe en un contenidors abans d'arribar al poble, des d'aquí surt un camí que passant per sota del poble per l'esquerra porta directa al molí, creuem el riu i caminem una mica per la vall seguint unes fites. Tot seguit el camí guanya alçada fins a peu de via. 

La via: Normalment es fa la via Carla se'n va a la Selva i després de fer un ràpel de 30 metres i després es fa la via ràpel. Nosaltres vàrem fer els dos primers llargs de la Carla i després la Ràpel. Un cop baixats del primer ràpel vàrem fer el darrer llarg de la via Carla. 

1er llarg: 30 metres IV, IV+. 10 parabols. Superem una placa equipada generosament fins el bosc on es fa la primera reunió.

2on llarg: 30 metres IV, III,  3 parabolts. Sortim per una placa un xic dreta (1er pàrabolt), després un tros fàcil, una altra placa 2on (parabolt) després per terreny de III fins a la reunió, uns metres abans trobarem el 3er parabolt.

3er llarg: 30 metres V, IV, V+ 7 parabolts.  Nosaltres vàrem sortir de la reunió de la ràpel per la dreta i vàrem entrar a la placa fina assegurada amb dos parabolts. Tot seguit hi ha un tros fàcil fins situar-nos sota la següent placa. Primer anem verticals  en tendència a l'esquerra fins situar-nos en un tram més vertical i exigent. (V+) i tot seguit arribem el cim. Hi ha la possibilitat de sortir per la dreta IV.

Via Ràpel: un llarg de Vè, equipat. 

Descens: des de la via Carla anem uns 10 metres a l'esquerra en direcció Oest i podrem baixar en tres ràpels de 30 metres. 

L'inici de la via. 

El primer llarg 

Quan l'Ita fa el segon llarg el temps ja ha canviat

Arribant a la segona reunió. 

Iniciant el llarg de la via Ràpel

Darrers metres de la via Ràpel

Darrers metres de la via Carla

La ressenya de les dues vies. 

Res més bonic que mirar enrere i tindrà aquestes vistes. 

Montserrat - La Codolosa - Via Punt Verd.

Repassant les vies que hem fet a la Codolosa ens hem donat compte que n'hi havia una que se'ns havia escapat. La Via Punt Verd és la via que hi ha més esquerra de la paret, just al costat esquerra de la Via Josep Monistrol.

Una via oberta sense parabols i només hi ha espits a les reunions. Hi ha el material just per progressar, però un joc d'aliens i alguna baga savinera ens ajudarà a equipar algun pas.

Una vista on podem veure on comença la via i la majoria del seu recorregut.

La Via: via curta de dos llargs, però que està ben trobada i on ens podrem entrenar a posar assegurances flotants per complimentar les existents. 

R1 25 m. V.  2 pitons i un pont de roca. Situats al peu de la via veurem un espit de la via Josep Monistrol a la nostra dreta. Nosaltres pujarem per un diedre un xic trencat fins arribar a un pitó casolà de color vermell, després seguirem vertical i trobarem un pont de roca, ara cal anar a cercar una fissura que s'inicia en una petita olivera que ens servirà per passar-hi una baga, després trobarem un pitó universal, seguirem verticals fins a la reunió. 

R2 30 m. V+. 3 pitons. Des de la reunió estant podrem veure la pitonissa i el bong. Sortim verticals fins arribar a la pitonissa, d'aquí anem un xic a l'esquerra fins arribar a xapar el bong, després anem a la dreta i tot seguit trobarem un pont de roca. Ja per terreny més fàcil arribarem en una zona d'arbres, sortim verticals amb una lleugera tendència a la dreta, podrem posar un alien groc que ens assegurarà els següents metres fins el proper pitó, sembla que abans hi havia un altre pitó, però nosaltres no l'hem vist. Des del pitó extraplà ja veurem a sobre nostre la reunió.

Descens: podem baixar caminant, o fent un ràpel de 60 o dos de 30 per la mateixa via. 

Primers passos de la via. 

Anant a cercar l'olivera. 

Entrant a la primera reunió. 

Pas difícil per arribar al bong. 

Ara ja per terreny més fàcil fins un pont de roca. 

Arribant a la darrera reunió. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Montserrat - La Bitlla - Via Normal 4/4/2019

La Bitlla, agulla simbòlica, esvelta, amb emplaçament privilegiat, només rebre l'ombre de la seva veïna la Bola de la Partió.
Fins el 18 de juny del 1944 no va rebre la primera ascensió, en J. Montserrat i en J. Vendrell varen ser els seus protagonistes.

Una agulla que demana a crics ésser escalada.

L'hem fet en diverses ocasions, per diverses vies, però és cert que com la via normal no n'hi ha cap, traçat lògic, ben trobat, amb un xic de compromís, on no abunden les assegurances, i amb passos força variats. És una d'aquelles escalades que ens agrada repetir de tan en quan. 

Aproximació: des del Refugi d'Agulles pujarem per la Canal de les Bessones fins que ja veurem un corriol que s'enfila fins el peu de la via.

1ª Tirada: 30 metres 2 assegurances. IVº.  Ens situem al bell mig  de l'aresta i anem pujant per terreny no massa difícil fins que poc abans d'arribar en un forat trobarem la primera assegurança, després hi ha un pas un xic més difícil fins arribar a una llastra on podrem posar un alien, després seguim vertical i un cop deixem la llastra trobarem la segona assegurança, uns passos més i ja serem a la reunió. Reunió en un arbre però reforçada amb altres assegurances.

2ª Tirada: 30 metres 2 burils i un pitó. IV+. Sortim per sobre de l'arbre per una fissura on podrem posar un camelot del 2, després sortirem a l'esquerra on trobarem un buril, seguirem verticals fins a trobar un pitó, d'aquí superarem un tram molt vertical fins a trobar un segon buril i després la reunió.

Molts són els que ja es queden aquí sense pujar el cim, i és una verdadera llàstima. 

3ª Tirada: 10 metres IIº, una grimpada fàcil ens portarà el cim. Després ho haurem de desgrimpar.

Descens: Ràpel de 50 metres.

Material: Aliens i un Camelot del 2.

Des del peu de via podem gaudir d'unes vistes sensacionals. La Portella Gran i el Dauet.

Les Bessones, la Saca Gran, la Vespa, l'Esquelet, el Pingüí, etc..

Tot un goig veure com estan brotant els arbres. 

El primer llarg.

Des de la 1ª reunió seguim amb les bones vistes, el Dumbo i el Setrill

Una altre vista de la Portella des de la 1ª reunió. 

Arribant a la 1ª reunió. 

Passos elegants sortint de la primera reunió. 

Darrers metres abans d'entrar a la 2ª reunió. 

Arribant a la 2ª reunió amb el Cap de Guerrer al fons. 

Ara si que ja som el cim, ens acompanya la Bola de la Partió. 

Val la pena passar-hi una estona en el cim de l'agulla fent geografia. 

L'Ou de Colom i la Boleta del Portell Estret. 

Foto cim acompanyats de les nostres amigues les agulles. 

L'Instal·lació del ràpel. 

La nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!