diumenge, 4 de març del 2018

Garraf- La Falconera - Cara Est - Via La bavaresa sortint per Mendigos del Mar. 3/03/2018

Aprofitem que la cara est de La Falconera que no està afectada per les restriccions i anem a fer una combinació de vies; la primera tirada de La Bavaresa i sortim per la Mendigos del Mar.

Fa un dia boníssim, una mica de vent de l'oest, però estem arrecerats i no fa gens de fred, és més passem un xic de calor quan estem a la via.


Una aproximació ben curta. En un tres i no res som a peu de via. 


Des de sota mateix ja veim els spits que ens portaran a la bavaresa.

R1. 30 metres. IV, V, V+, IV.  Els primers metres estan força polits, però quan arribem sota mateix de la bavaresa la cosa ja canvia. Els passos de la bavaresa/diedre són bonics i elegants, després es tomba i arribem a la reunió d'aquesta via, fem un curt flanqueig de 4 o 5 metres fins a la reunió del costat. 



Gaudint del pler de l'escalda al costat del mar.



Aquí podem veure la reunió de la Via La Bavaresa que hem deixat a l'esquerra. 


Barallant-nos amb el segon llar de Mendigos del Mar.

R2. 25 metres. V/A0, en lliure 6b.  Sortim en vertical seguint una fissura que parteix aquesta gran placa. Passos llargs però que es poden fer amb A0, després per terreny més fàcil fins a la reunió. 


L'Ita assegurant a la 1ª reunió. 


Sortint del segon llarg amb bones vistes sobre El Port del Garraf. 


Darrer llar, "disfruton"fins el cim.

R3. 30 metres, IV , -V. Des de la reunió sortim l'esquerra a cercar el fil de l'espero , on veurem un bolt des de la mateixa reunió estant , després progressarem per la placa fins arribar a la reunió, pas delicat per entrar-hi (-V). Des d'aquesta reunió podem repelar, en el nostre cas, vàrem seguir perquè ens agrada baixar caminant.  


Ja som dalt. 


Foto de record al final de la via. 


Roca extraordinària. 


En els llocs arrecerats del fred i el vent, les flors comencen a lluir. 


Ja que som aquí, donem un passeig per la platja. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 24 de febrer del 2018

Montserrat - Esgarrapant per La Codolosa. 24/02/2018

Només tenim unes hores per escalar, així que ens escapem a La Codolosa i fer una via i cap a casa.

Preparant el material 


Els primers metres. 


Amunt que fa pujada.


Segon llarg un xic més dret


Sortint de la segona reunió. Un pas de bloc. 


Ja som dalt. Baixem caminant per no tirar pedres a les altres cordades. 


Contents fem la darrera ullada i cap a casa. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dimecres, 21 de febrer del 2018

Montserrat - Agulla de Can Jorba - Via Bego - Miguel- Kush. 18/02/2018

Uns amics de la Seu d'Urgell ens diuen que van a l'Agulla de Can Jorba, a la Via Bego-Miguel-Kush. Nosaltres ja l'havíem fet fa uns quants anys, així que no ens fa res tornar-hi.

Quan arribem, ja hi ha una cordada davant nostre, en Toni que va obrint camí. Després ens hi posem nosaltres i darrera dues cordades més. Serem una bona colla. Quants més siguem més riurem....



Arribà a Can Jorba sempre resulta gratificant, només per poder admirar aquesta masia ja val la pena anar-hi. 


Sempre m'ha impressionat aquesta ermita. 


La veritat és que no sé si feia les funcions d'ermita o de graner. 


Des de l'aparcament ja podem veure les vies. 





Ja hi som, el primer llarg ens agafa en fred i una mica polit , els primers metres es fan pregar una mica....


Segon llarg, amb una roca excepcional, només pots que gaudir de l'escalada.


Tercer llarg, mantenint la mateixa tònica. 


Malgrat que des de sota sembla que la roca ha canviat, la realitat és que es manté igual de bona. 


Sense massa dificultat, però la justa per anar gaudint del plaer de l'escalada montserratina. 


Darrer llarg, el més senzill de la via, després una grimpada fins el cim. 


El Faraó 


Ja hi som, malgrat l'aire un xic fred ens ho hem passat de conya. 


Foto cim.


El vent ha fet meravelles treballant la roca. 


Enfilant el camí de La Palomera, podem veure l'Agulla de Can Jorba i la seva baixada. 


Poc a poc les cordades van acabant la via. 


Us deixem el link a la ressenya de l'anterior ascensió: aquí

diumenge, 11 de febrer del 2018

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Reincidents - Sortint per dalt. 10/02/2018

La paret de la Codolosa sempre és una alternativa per aquells dies freds i que no disposes de massa temps. Hem sortit tard de casa, però això ha estat general, doncs hem arribat a peu de via hi érem 4 cordades. Per sort, dues no havíem fet cap via d'aquesta zona.


Fa uns dies, en Joan Prunera va publicar en el seu bloc, la Via Reincidents, i això ha estat l'explicació d'aquesta alta concentració per metre quadrat en aquesta zona.

A peu de via, aprofitem per fer la petar, amb el Miquel i la Pilà, feia molts anys que no ens havíem vist, tot i que darrerament ens anàvem seguint pel Facebook. Ha estat molt bonic retrobar-nos.

Via dels germans Masó oberta en l'any 2001 que està força bé, hi ha una variant d'entrada directe, que li dona un xic més d'interès.


Passos bonics de la primera tirada.


Després es tomba i per interès. 


Fent temps per entrar a la primera reunió.


La Pilà i en Miquel a la primera reunió de la Via de les Cabres.


Iniciant en segon llarg 


Fent temps mentre la cordada de davant nostre fa la segona tirada. Foto Pilà. 


Veient la xemeneia de la via original i la placa recte, no hi ha color, hem de sortir recte. 


l'Ita progressant pel segon llarg (foto Pilà)


La segona reunió 


Paisatge autentic de Montserrat. 


Autoretrat 


Entrant a la segona reunió 


Darrers 10 metres per arribar a dalt.
Com teníem més ganes d'escalar, en lloc de baixar en ràpel, seguim caminant fins la part alta de la Codolosa, on fent una combinació de dues vies. 


Placa encisadora que demana ésser escalada. 


Foto darrer llarg 


Autoretrat des del cim. 


Contents. 



Us deixem la nostra ressenya de la combinació de vies.La part baixa és la reincidents.