Pic de la Solana de Llauset - Via Antiparques - 07-08-2012

Seguim les nostres vacances pel Pirineu, hem canviat de lloc, ara estem a la Pressa de LLauset, demà volem anar a fer una escalada al Pic de la Solana de Llauset. Després de pujar la carretera que passa pel poble d'Aneto i segueix pujant i pujant fins que passem un túnel que ens deixa a l'aparcament de la Pressa de Llauset. Quan arribem al vespre, hi ha pocs cotxes aparcats, algunes furgonetes que es preparen per passar la nit. El lloc és tranquil, impressionant, i bonic. 

Al matí, quan sortim per començar a pujar el coll, quedem impressionats per les vistes sobre el Llac de Llauset i els cims del Vallibierna  i el Culebres. Ja veiem que hem escollit bé.

Quan sortim al coll tenim una vista molt bona sobre els estanys d'Anglos. No veiem a ningú, estem tranquils en aquesta vall.

Conforme ens apropem al peu de via, cada cop ens quedem més meravellats de la tranquil·litat que es respira. Al fons podem veure el Pic del Russell.

Quan trobem els parabols de la primera reunió, deixem les motxilles ens equipem i anem a peu de via. Resulta estrany trobar una reunió a mig camí. El primer llarg va pujant per unes plaques cercant un esperó marcat que no el deixarem fins el cim.

Sense trobar passos de dificultat, anem progressant buscant la part més interessant.

L'Ita arribant a la feixa de la primera reunió. 

Després cal fer un canvi de reunió pujant un tram per un herbei.

El segon llarg comença per una canaleta per anar a cercar una placa molt marcada on hi veurem els parabolts. Els passos d'aquesta placa són força bonics.

 De la reunió sortim per la dreta anant a buscar altra cop l'esperó, on seguirem progressant seguint la part més esvelta.

 L'Ita pujant el tercer llarg. 

La seva orientació NE, fa que poc a poc anem perden el sol.

 El quart llarg comença amb una bavaresa molt bonica i que s'ha d'equipar, un alien groc ens assegura el pas, després perd verticalitat fins a la reunió.

 El darrer llarg, segueix una placa molt bonica, sense dificultat, però que et permet gaudir del lloc i de l'escalada.

 L'Ita sortint de l'esperó.

 El cim de la Solana de Llauset.

 L'Ita fent país a la darrera reunió. Des d'on amb una desgrimpada arribem a un collet, després seguirem baixant uns 15 metres i trobarem un ràpel de 25 metres.

 En Manel fent el ràpel, després seguirem baixant seguint les fites fins on hem deixat les motxilles.

 De tornada baixant capa la pressa de Llauset.

 No podem deixar passar aquesta vista, el lloc s'ho mereix. 

Ressenya treta d'un bloc on indica la procedència de onaclimb. 

Aproximació: des de l'aparcament de la pressa de Llauset, passarem el túnel i deixarem el camí que va al Vallibierna per seguir per la pista. Arribats a una senyal indicadora, veureu que surt un corriol que comença amb unes escales, el seguim i ràpidament guanyarem alçada i amb un tres i no res serem el coll. Aquí, hem de sortir a l'esquerra seguint unes fites que van a mitja alçada de la tartera. Quan estem sota la paret, haureu passat uns parabols blancs de la Via Roca Viva i després ja trobareu el grocs d'aquesta via. Deixeu les motxiles i seguiu un xic més fins que ja veureu que podeu baixar a peu de via. Total 45 minuts.

Descens: des del cim baixar per una canal fins un collet, d'aquí seguirem baixant fins que veurem a l'esquerra un ràpel. Passem una sola corda (25 metres de ràpel) i després seguirem baixant seguint les fites que ens menaran a la primera reunió on haurem deixat les motxilles. 

Material: via equipada amb parabols, però que cal portar un joc de friends per reforçar les tirades. Totes les reunions estan equipades. Portar 10 cintes. 

Horari: 2 hores i 20' per la baixada fins a peu de via

Ens agradat el lloc, la tranquil·litat, i l'escalada està prou bé, en el conjunt val la pena anar-ho a conèixer. 

Cerler - Torre de Marfil - Via No te tires que hay cristales - 06-08-2012

Seguim de vacances, i la previsió no és gens bona, diuen que plourà fins a les 9 del matí. No podem fer cap cosa complicada i amb una aproximació llarga. Estem a Benasque, ens sembla recordar una via publicada per en Joan Asín. Gràcies a Internet trobem la via ràpid, ja ho tenim clar. Ara esperar que farà demà.

Bé, ho han encertat totalment, tota la nit tronant i plovem, no para fins a les 8 del matí. Fem una mica de mandres, ja que la roca estarà mullada. A les 9 ens posem en marxa i passat Cerler, superem una especie de coll i després al costat del riu aparquem la furgo. El dia està clar, però a l'hora que és poca cosa més podem fer que anar a la Torre de Marfil. 

Vista de la Torre de Marfil des de l'aparcament. Sembla interessant, anem a fer la via: "No te tires que hay cristales". Hem vist unes fotografies d'un diedre perfecte. Som-hi!!!

Es nota que ha plogut fins fa poca estona, hi ha passos on la roca està ben molla i rellisca, però la via està ben equipada i es pot reforçar amb friends.

 L'Ita entrant a la primera reunió.

El segon llarg és el més bonic de la via, un diedre perfecte, amb un equipament amb parabolts a 6 metres, però la fissura permet posar-hi assegurances flotants sense problemes.

Ens toca l'ombra i amb un dia de calor seria agradable, però avui bufa un ventet que fa sentir una mica de fresca.

Aquesta via és ideal per iniciar a l'equipament amb assegurances flotants.

El tercer llarg va per una placa amb bones presses de regletes, no cal posar-hi res, està ben equipat i la roca és molt bona. 

Aquest llarg, també es pot fer pel diedre, però la cosa augment V+, 6ª, i cal equipar-ho. De totes maneres les plantetes que hi han sortit no hi conviden.

L'Ita a la segona reunió assegurant.  

Des de d'alt, podem veure la furgo.  

Via interessant, recomanable, i que es pot combinar amb altres, ja que estan a tocar. A la tarda està a l'ombra.

Dif: IV+ 

Equipada, però es pot reforçar amb l'ajuda dels Camelots.

Aproximació: des del pàrquing 15 minuts fins al peu de via. Si aneu amb un  tot terreny podreu parar a 5 minuts del peu de via seguint una pista.

Descens: podem baixar amb un curt ràpel per darrera i després per una canal de blocs, o fer un ràpel fins a la primera reunió i un segon fins baix. 

Valle de Tena - Peña Foratata 2.341metres - 04-08-2012

Tornem rebotits de Gourette , hem tingut un dia de pluja i boira. La previsió meteorològica a França és dolenta pels propers quatre dies, en canvi a Espanya el temps és dolent però per demà dissabte diuen que aguantarà fins a migdia. No tenim masses coses per escollir, així que pensem que és el dia d'anar a La Peña Foratata 2.341 m. Impressionant des d'on la miris, però des de Sallent de Gallego, sembla el cim més important. No tenim dubtes, hi anirem, ara només ens manca informació i gràcies a internet ràpidament trobem tota mena d'informació. No ens queda clar quina és la dificultat real, ens algunes explicacions hi posa IIº, però després diuen que a la baixada cal tenir cura i fins i tot, hi ha qui hi fa algun ràpel. Com el temps no és massa segur, optem per portar una corda i ja veurem.

 Deixem la furgo al més alt possible, al costat de l'Hotel més alt del Formigal, de fet, el camí volta a l'hotel. El dia està estrany, sembla que en qualsevol moment pot començar a ploure, però per contra ens brinda unes llums fora de lo normal.
Quan comencem a caminar cap al coll, ja veiem que un mes enrere aquests prats eren un espectacle de color provocat per la flora., tot i així ens parem més d'un cop només per admirar l'entorn.

 Poc abans d'arribar el coll ens creuem amb un ramat de vaques i vedells que no les hi fa massa gracia que els hi invadim el seu terreny. 

Un cop arribats al coll, veiem que la boira està enganxada lleugerament per sota dels tres mil metres, però el sol que entra per les clarianes ens alegra el paisatge.

 Un cop superat el coll, i pujant per la vessant contraria ja podem veure la punta principal de la Foratata. Els xiulet de les marmotes, sembla que vagin avisant d'una a l'altra de la nostra arribada. Amb atenció podem veure com des de la punta d'una roca van xiulant...

 No ho tenim clar, el temps està incert, però sabem que anem a un itinerari sense problemes i amb dificultat controlada.

Ja estem arribant al coll, on haurem de baixar uns 30 metres, per un terreny inestable fins a trobar la vira de la cara sud, que seguirem fins un lloc on es veu que ja comença la grimpada.

 Donat que portem la corda, ens encordem i anem seguint les senyals vermelles. Alguns passos ens assemblen més difícils de IIº, i una mica exposats a la caiguda de les pedres. De totes maneres, cada 30 metres trobarem alguna cinta passada per algun bec de roca que ens permetrà parar i assegurar-nos i al baixar fer algun ràpel si fa el cas. 

L'ascensió ens recorda les grimpades del Pedraforca, amb un calcari una mica fragmentat que ens fa recordar que possiblement ens hauria anat molt bé portar el casc.

Ràpidament anem guanyant alçada, el camí està molt ben assenyalat amb els punts vermells.

 Arribats a un collet, passem a la cara Est, ja ens assembla que estem arribant a dalt.

 En alguns trams l'acumulació de pedra solta ens fa anar amb molta cura.

Ja som dalt, estem contents perquè el dia ens ha deixat fer aquesta ascensió tan bonica.

Envoltats dels 3.000 de la zona, la boira i el solet gaudim d'aquest cim.  La baixada és delicada, segur que es baixa desgrimpant i sense corda, però el terreny inestable obliga anar amb molt de compte i si es vol fer algun ràpel. Nosaltres hem vist un grup de tres que anaven sense corda i ens han fet patir, però cada un és lliure d'anar com vulgui a la muntanya.

Un cop situats novament al coll, decidim pujar a la Foratata Occidental de 2.295 metres, la tenim a tocar i val la pena.

 Sembla que fa dues puntes i per estar segurs fent les dues.

 Intentem seguir per fer la travessa, però arribats a un punt veiem que la cosa es complica i optem per retornar per on hem pujat. El temps no està per bromes.

Les clàssiques taques blanques dels Infiernos, des d'aquí sembla neu.

Ens agradat fer aquest cims, penso que el mal temps ens ha fet una mala passada, però també hem estat de sort, ja que d'aquesta manera hem pogut fer aquests dos cims. 

Horari: 2,30 de pujada. 

Dificultat: IIº, IIIº.

Material: casc i corda al gust.

Itinerari molt bonic i amb unes grans vistes al Balaitus, Infiernos, etc....

Agulla del Portalet - 02-08-2012

Avui comencem uns dies de vacances als Pirineus. Anem primer al Port del Portalet on hem vist una via a La guia d'escalada en el Pirineu Nord  d'en Xabier Larretxea que sembla molt interessant. Des del mateix coll ja podem veure l'Agulla. L'aproximació és molt curta, uns 20' i per un camí molt bo. Amb un tres i no res ja som a peu de via. 

 Aquí ens trobem a 3 cordades al davant, són un grup de francesos, però van molts lents, fins i tot els que sembla que són els monitors els hi està costant molt. A la segona reunió ho arreglen, marxen per una vira a la dreta i ens deixen la via per nosaltres. Nosaltres no comencem fins que ens deixen la primera reunió lliure, no tenim pressa estem de vacances.

 Malgrat que en la foto es veu un xic enganxada, la realitat és una altra, és un cim molt esvelt.

El primer llarg supera una placa fineta, però amb molt bona roca, tremendament adherent, i que anant bé de peus es deixa fer. Poc abans d'entrar a la reunió hi ha un pas(no obligat) un xic estrany, un cop superat ja ens situem a la primera reunió.  

 Aquí podem veure un detall de la placa i l'Ita assegurant. 

El segon llarg, cal donar una volta per la dreta per superar un bloc i després seguir en diagonal fins un collet. (La Ita a la primera reunió).

 Aquest és un tram que cal seguir en diagonal fins a la segona reunió. 

 El collet a la segona reunió. 

 El tercer llarg surt vertical i amb bona roca, després hi ha algun tram on cal tenir la cura amb la roca. 

 L'Ita arribant a la tercera reunió. 

El quart llarg és un diedre molt vertical, ben equipat i malgrat hi podreu veure una mica d'herba, no us molestarà, és un llarg molt més bonic del que sembla. El primer parabolt costa un xic d'agafar i superar pel diedre, si aneu per l'esquerra per la placa és fa millor.

 

 Val la pena mirar avall per observar la verticalitat del llarg.

 La quarta reunió està muntada a cavall de l'aresta que ens portarà el cim.

 La cresta de IIº que ens portarà a un petit collet on ens desencordarem .

És una escalada equipada amb parabolts, amb una bona lògica, una aproximació curta, que es pot fer el matí o a la tarda. Ens ha agradat força.
Aproximació: sortirem des del pàrquing que hi ha a la dreta un cop passada la duana, seguirem un corriol que va pujant per uns lloms francs fins que podem anar directes per sota a peu de via. 20 minuts. Cal evitar una tartera per sota.
 Equipament: via totalment equipada amb parabolts de forma generosa. Amb 12 cintes exprés i les reunions en tindreu prou.
Descens: un cop feta la cresta de IIº ens desencordarem i pujarem fins un coll on trobarem el camí de baixada que, en 30 minuts ens deixarà altra cop al Coll del Portalet.
Horari: 1,30 a 2 hores.
Bibliografia: Guía Escalada en el Pirineo Norte d'en Xabier Larretxea.