Via Cara Oeste Clásica - Mallo Cored - Riglos 18/10/2025

 Arribem a Riglos en plena competició de les 12 hores de escalada, hi ha cordades a totes les clàssiques, algunes ja estan acabant la primera via. Es veu molt bon ambient i molts seguidors. Nosaltres, peró no competirem doncs hem vist que per la via que volem fer no donen punts! :-)

La Cara Oeste Clásica al Mallo Cored és una via que repeteix amb certa freqüència doncs té uns llargs de xemeneia molt bonics i a la majoria de blogs la deixen molt bé, així que cap allà fem cap.

La nostra ressenya.

La via segueix la xemeneia que podem veure al mig. Una xemeneia molt ferma que demanar ser escalada a crits. Ara fa 75 anys varen fer la primera ascensió.

Per entrar a la xemeneia tenim que pujar uns metres per un tram força dret.

La Ita superant el tram un xic desplomat de l'inici de la via. És aquí on trobarem els passos més difícils d'aquesta via.  (Fotografia Arseni Lago)

Començant el segon llarg.

El tercer llarg és el més bonic d'aquesta via, on superarem aquesta xemeneia tan divertida. 

Pujarem en X i contra més sortim millor podrem pujar.

Des de mitja xemeneia i pel mig de les cames fem aquesta foto a la Ita que està a la segona reunió.

Sortint de la xemeneia.

Autoretrat a la tercera reunió.

L'Arseni arribant a la tercera reunió.

Flanqueig molt bonic en el quart llarg.

En Ferran sortint de la xemeneia. (Foto Arseni Lago). 

La Ita gaudint dels passos del flanqueig (Foto Arseni Lago).

Passos bonics pujant per l'aresta del quart llarg. 

El darrer llarg és una grimpada fàcil que ens portarà al cim. 

L'Arseni un cop superar un darrer ressalt del quart llarg.

Foto cim. Contents per haver assolit una agulla nova. 

Aproximació: des de Riglos agafarem el PR que fa la “ vuelta a los Mallos”  en direcció est i anirem per aquest còmode camí fins que estarem a l’alçada de l’agulla, on trobarem una fita que ens indica la pujada fins al peu del mallo.

La via: una gran  clàsica de "los mallos pequeños” on els tres primers llargs estan orientats a l’oest. La via segueix una xemeneia molt espectacular i bonica. Després segueix per la cara sud fins el  cim. Recomanable.

1er. Llarg: 35 metres. 5b, 5c, 4b, 4c. Començarem verticals per un terreny vertical fins un gran blog que ens dona entrada a la xemeneia, després seguirem verticals fins a la reunió. 

2on. Llarg: 20 metres, 5b, 4b. Superarem un tram dret i després per terreny més fàcil i amb algun esbarzer fins a la reunió.

3er. Llarg: 25 metres. 4c, 5b, 4c.  Tram molt vertical de xemeneia on ens haurem d’obrir molt bé de cames, doncs com més en fora anem més còmodes pujarem. Aquest és el llarg més bonic de la via. 

4art. Llarg: 40 metres. 4c, 4a, 4b. Sortim a la dreta fins un pont de roca i després anirem a buscar l’aresta, pujarem per la mateixa i trobarem una reunió que ens la saltarem sense problemes, abans d’entrar a la reunió trobarem un tram més vertical i amb roca a controlar.

5è. Llarg: 25 metres. 2b. Grimpada fàcil fins el cim.

Descens: baixarem per l’aresta nord amb una desgrimpada fàcil fins una gran savina a la cara est. Farem un ràpel de 55 mestres fins el coll. Des d’aquí tenim dues opcions; baixa per la canal que segueix la cara est, que és dreta i amb molta pedra fins a trobar el camí de pujada o baixar per la canal de la cara oest, on trobareu una corda fixa i un curt ràpel que us deixarà a la mateixa cara de inici de la via però un xic més amunt.  

Oberta per: J. Dia, A. Lacasa, P. Molina i R. Muntaner, el 18/12/1955.

Material: via totalment equipada amb bolts amb plaqueta blanca, 10 cintes exprés i algun friend mitja.(prescindibles)

Apa a escalar que el mon s'acaba!!