El 14/11/1954 en Joan Nubiola, J, Riera i en J.M.Torras vàrem fer les primeres ascensions al Senatxo i a l'agulla del Capdamunt per les vies normals. El Senatxo ja s'havia fet anteriorment per la via Aresta Brucs.
Avui, nosaltres hem repetit les mateixes vies i ens ha fet il·lusió conèixer que les dues també s'havien fet en el mateix dia.
La nostra ressenya
L'ascensió a l'agulla del Capdamunt per la via normal segueix l'aresta nord-est, una escalada senzilla, però sense assegurances fins els darrers metres que hi trobarem un pont de roca.
Malgrat la seva senzillesa és una escalada molt bonica de fer, doncs té el seu ambient pel fet que està abocada a la vessant oest.
Foto cim.
Aproximació: des del Coll de la Portella agafarem un corriol que surt direcció nord, farem una petita grimpada i passarem per sota de l'agulla La Portella Petita, anirem seguint les marques vermelles i ens portaran fins sota de l'agulla del Sol Ponent. Ara ens tocarà remuntar un tram complicat gràcies a unes cordes fixes, seguirem pujant per la vessant est de l'agulla del Capdamunt i al final arribareu a l'inici de la via normal
La Via: itinerari d'un sol llarg, que segueix l'aresta nord-est amb una escalada senzilla però on haurem d'anar en compte doncs no hi ha cap assegurança fins quasi al cim.
1er. llarg: 25 metres. 3b, 3a, 4a. 1 pont de roca. Pujarem vertical per l'aresta fins sota d'un desplom on podreu posar un alien groc i agafar un pont de roca. Arribats aquest punt podeu pujar recte el desplom, o anar a l'esquerra per buscar un terreny més fàcil.
Descens: ràpel de 25 metres per la cara est.
Material: 1 o 2 bagues exprés, i poc anar bé un alien groc.
Oberta per: J. Nubiola, J. Riera, i J.M. Torras, el 14/11/1954
També us pot interessar la ressenya de l'Aresta Brucs d'aquesta agulla
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem