Via P. Gondoux - Castell de Vidre - Llo - França 30/08/2025

Quan pugeu per la pista de les Gorges del Segre arribareu a un punt on hi trobareu un indicador que explica la formació rocosa que tindreu just al vostre davant. L'Agulla El Castell del Vidre és una formació rocosa ben singular, doncs està formada de dos tipus de roca; les dues primeres tirades de marbre i la darrera d'esquistos. Aquest tipus de roca obliguen a una escalada ben diferent, fet que juntament a la seva esveltesa us atraurà fortament. 

La nostra ressenya

Els primers metres són força difícils doncs t'obliguen anar per les plaques on costa de trobar les petites presses, després anirem combinant la placa amb la petita canal vertical.

Pocs metres abans d'arribar a la primera reunió.

El segon llarg és el més bonic però a la vegada és el més difícil. Ens cridarà l'atenció el fet que la majoria de presses són invertides. 

L'escalada és vertical i molt ben trobada.

Les assegurances està un xic distants fet que us obligarà a escalar de valent. 

Arribant a la segona reunió.

El tercer llarg és més curt i menys exigent. 

En aquest punt trobareu tres bolts molt junts que et conviden anar a l'esquerra, però realment haureu de sortir verticals.

Després d'uns metres per la placa seguirem per una aresta fins el cim. 

Foto cim. Ens ha sorprès que el cim sigui totalment pla. 

Preparant el ràpel.

El ràpel va per la cara nord-est.

Aproximació: des de Puigcerdà agafarem la carretera direcció a Mont Louis, quan arribarem a Saillagouse trobarem una trenca a ma dreta que va al poblet de Llo on podrem deixar el cotxe en un aparcament que hi ha a la dreta uns metres abans d'entrar al poble. 

Des d'aquí agafarem la pista asfaltada fins que ja veurem l'Agulla per la vessant nord, la voltarem fins arribar a la cara est i just uns metres abans d'arribar en un cartell explicatiu trobarem un corriol que puja ben dret fins el peu de via.

La via: itinerari bonic on podreu gaudir de diferents tipus de roca i una escalada que no us deixarà indiferents. Recomanable. 

1er. Llarg: 40 metres. 5c, 5b. 8 bolts.  Pujarem vertical i deixarem uns parabolts que marxen a l'esquerra, els primers metres són molt fins, després seguirem pujant per terreny un xic més fàcil fins a la reunió.

2on. Llarg: 40 metres. 5c, 5b. 9 bolts. Sortim verticals i anem progressant per un terreny amb bones presses però moltes d'elles invertides, després marxarem un xic a la dreta per tornar a pujar vertical fins una aresta que ens portarà a la reunió.

3er. Llarg: 20 metres. 5b. 6 bolts. Pujarem rectes fins que trobarem 3 bolts molt junts que conviden anar a l'esquerra, nosaltres seguirem verticals per entrar en una placa i després una aresta que ens portarà al cim.

Descens: ràpel de 50 metres, per la cara nord est fins el coll. Hi ha la possibilitat de baixar amb dos ràpels si aneu amb una sola corda. El segon ràpel el fareu des de la segona reunió de la via. 

Un cop al coll baixarem uns metres per la vessant nord i ràpidament agafarem un corriol que ens portarà al camí que va a l'ermita de Sant Feliu. Des d'aquí tenim dues opcions: a) anar a la dreta i baixar fins a la pista de pujada o b) anar a l'esquerra i aprofitar per visitar l'ermita de Sant Feliu i després baixar al poble de Llo. 

Material: 12 cintes exprés i un joc de friends fins C1 que us poden anar bé per escurçar distancies entre assegurances. 

Oberta per: P. Gondoux.

                                              Apa a escalar que el món s'acaba!!                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

Via Rupi - Garreta - Lo Sabardó - Camarasa - La Noguera 29/08/2025

 Lo Sabardó tot i que, des de baix, no sembla una agulla massa esvelta quan ets el cim et fa notar la seva esveltesa. El fet d’acabar una via en una agulla sempre és molt bonic, però quan el cim és xicarró encara més. 

La nostra ressenya

Els primers passos ens portaran sobre d'una especie d'agulleta. Després ja passarem al diedre/xemeneia que seguirem fins pràcticament el cim de l'agulla. 

Entrant al diedre/xemeneia.

En el segon llarg progressant en tècnica de diedre 

Els passos són ben bonics.

Pujant per la placa de l'esquerra on hi trobarem una roca de forats molt bona. 

Arribant al collet.

Foto cim.

En el primer ràpel

 Aproximació: des del poble de Camarasa seguirem la carretera va direcció a Tremp fins abans de creuar el riu, just a ma dreta trobarem un aparcament per deixar el cotxe.

Des d’aquí, seguirem per la carretera fins situar-nos sota mateix de lo Puro on trobareu un camí costerut que us portarà al peu de via. Un cop sota Lo Puro anirem a la dreta fins sota de Lo Sabardó, pujarem uns metres i trobarem una corda fixa que marxa a l’esquerra fins al peu de via. 35 minuts. 

1er. Llarg: 30 metres, 5b, 4c. 5 bolts i 1 pitó. Començarem vertical per situar-nos sobre d’una especie d’agulleta després pujarem verticals fins una savina i un pitó, seguirem per una fissura xemeneia fins a la reunió. 

2on. Llarg: 30 metres, 4b, 5b, 5c. 5 bolts. Seguirem per la fissura xemeneia en diedre fins arribar al coll, on farem un pas més per la xemeneia i ens passarem a la dreta, primer amb pressa petita i després a la sortida amb molt bona pressa peró lleugerament desplomat. 

Descens: farem un ràpel de 20 metres i un segon de 40 metres. També tenim l’opció de passar a la paret i sortir per dalt. En el cas de sortir per dalt baixarem a peu per l’esquerra fins el pont. 

Material: 12 cintes exprés, jocs de friends i bagues savineres. 

Oberta per: J.M.Rosell (Rupi) i X.Garreta. 24/3/84

Apa a escalar que el món s’acaba!!

Via Aureli Carnicer de la Pardina - Dit Inferior o Dit Xic - Frares Encantats - Montserrat 21/08/2025

 El Dit Xic és una agulla força esvelta, però queda totalment eclipsada per la seva veïna el Dit, i per sobre el Lloro, La Monja, etc. La seves vies són curtes però molt agraïdes,  així, ja fa un temps vàrem fer la Via Baserritarra que ens va agradar molt. La via d'avui està a la cara oest i això la fa interessant pels dies de calor.

La nostra ressenya

Al costat d'aquestes agulles tan fermes costa de veure el nostre objectiu d'avui.

Però fent una mica de zoom ja té personalitat pròpia. 

En el tram difícil però molt ben equipat i gens obligat. En Salva Campillo ha canviat la baga del pont de roca, ja que l'actual estava molt malmesa. 

Els darrers metres fins a la reunió l'escalada esdevé plaent; bona roca i força vertical.

El segon llarg és molt bonic on podreu gaudir d'una escalada típica montserratina.

La primera reunió.

Mentre nosaltres fem el segon llarg l'Arseni està fent el primer llarg.

En Salvador Campillo arribant a la primera reunió. (Fotografia Arseni Lago)

Arribant al cim.

L'Arseni en el segon llarg.

Foto cim acompanyat d'aquesta preciositat d'agulles. 

Ara si que som al cim

Ascensió realitzada amb la companyia de l'Arseni Lago i Salvador Campillo.

Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la Portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix peu de l'aresta Brucs del Dit. Aquí seguirem pel camí que puja entre El Dit i el Dit Xic, en aquest tram es converteix en una canal que pujarem fins el collet que fan aquestes dues agulles. Tot seguit baixarem per la vessant nord fins que veurem l'inici de la via. Una baga en un pitó.

La via:  són dos llargs però ben trobats, verticals, amb bona pressa i amb l'equipament just i necessari on podreu gaudir d'una escalada típica montserratina ben bonica. Recomanable.

1er. Llarg: 25 metres. 5c, 4b, 6a (Ao), 5b, 4b.  1 pitó, 3 espits i 1 pont de roca. Com poc a poc la base de la canal va marxant, arribar fins el pitó cada cop és més difícil. Ens haurem de fixar amb una pedra negra i un forat que seran les presses claus per superar aquest tram. Després un flanqueig no massa difícil fins arribar a l'aresta on trobarem el tram més difícil però no obligat, un cop superat anirem a la dreta en diagonal fins a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. 5a, 4b, 5c, 4b, 3a.  3 espits i un pitó. Sortim verticals amb presses molt bones fins l'espit, després seguirem fins una savina on trobarem un bon pitó, d'aquí anirem fins sota d'un ressalt que haurem de fer una bona "tibadeta" per superar-lo. Tot seguit l'agulla va perden verticalitat fins el cim. La reunió l'haureu de muntar en una bona savina. 

Descens: Ràpel de 25 metres per la cara nord fins el collet. 

Material: 7 cintes exprés, algun friend mitja i R.

Oberta per: Òscar i Albert Masó Garcia. 15/05/2005

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

Via Marinada - Pedestal de la Pelada - Agulles - Montserrat 19/08/2025

 Des del cim de la Portella Petita sempre m'havia quedat admirant la via Marinada al Pedestal de la Pelada, doncs des d'aquest cim ho tenim just al davant, però mai ens havíem plantejat anar-hi. L'altra dia en Joan Rovira em va dir que hi anaven i al tornar em va comentar que era una via maca però exigent.

La nostra ressenya

La via vista des del peu de la normal de l'agulla La Portella Petita.  Si el tercer llarg és veu desplomat els dos primers es veuen ben drets.

Arribar al primer bolt ja té la seva història doncs hi ha uns metres on haureu d'apretar. 

Aquest llarg és exigent i cal anar a poc a poc. Quan he arribat a la primera reunió ha caigut un petit ruixat. M'he parat una estona dubtant si baixar o seguir. Ràpidament ha parat de ploure així que he decidit fer els dos llargs en un de sol. L'experiència ha estat positiva doncs el llarg és bonic i com he dit força exigent.

Sort que hi ha bones presses i es pot progressar poc a poc.

No puc veure a la Ita fins que ja ha passat la primera reunió.

La via està molt ben equipada amb bolts. 

En la segona reunió.

Si bé el tercer llarg comença lleugerament desplomat hi trobarem uns còdols com caps de criatura que ens facilitaran el progrés i ens faran gaudir del llarg. 

Si bé el tercer llarg és més difícil que els dos primers, les presses en fan molt més agradable d'escalar.

Quan surt del tram desplomat ja puc fer-li fotografies, abans no la podia veure. 

Un cop superats els primers 10 metres desplomats entrarem en un tram on l'escalada esdevé  plaent. 

Abans d'arribar a la tercera reunió. 

La darrera reunió està ben penjada al buit, però els darrers metres són fàcils i bonics. 

Malgrat que veiem que a la zona del Penedès hi plou, a nosaltres ens ha respectat.

Contents i satisfets en fem aquesta fotografia de record.

Aproximació: Des de Can Massana pujarem fins a coll de Guirló, aquí agafarem la trenca que va al Refugi Vicenç Barber fins que estarem a la vertical de la via que haurem d'arribar-hi tot pujant per una canal. 

La Via: itinerari de tres llargs, els dos primers són d'escalada exigent i on haureu "d'apretar" en alguns passos. El tercer llarg és excepcional bonic, on mercès els bon còdols podreu progressar un tram desplomat i difícil, després es convertira en una escalada plaent fins al cim. Molt recomanable. 

1er. Llarg: 20 metres. 5c, 5b, Ao (2 passos) 5c.  Per arribar el primer parabolt trobareu un bon forat per la ma esquerra i després un segon forat per la ma dreta, després anirem lleugerament a l'esquerra fins sota d'un ressalt on el podreu superar amb un parell de passos d'Ao. Després seguirem vertical fins a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 5b.  Sortim per l'esquerra i anem progressant per un terreny un xic més difícil del que sembla des de baix. 

3er. Llarg: 30 metres. 6a, 5b, 4c. Sortim per l'esquerra i ràpidament ens trobarem tibant d'uns còdols molt grans. Els passos són desplomats i exigents fins que anant a la dreta perdrem verticalitat i l'escalada esdevé plaent fins a la reunió.

Donat que la reunió està a sota el cim, encara haurem de pujar uns metres per arribar al dalt.

Descens: caminant 

Material: via equipada amb bolts. Si voleu fer les dues primeres tirades juntes, haureu de portar unes 14 cintes exprés, algunes llargues.

Oberta per: Toni Sánchez al 2007.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!