Com cada any, en aquestes dates, ens acostem a la Magdalena Superior per recordar la primera escalada que vàrem fer junts ara fa 53 anys. En aquella ocasió vàrem pujar per la via Mingo - Arenes. Des d'aquell any anem complint amb la tradició de pujar en aquesta agulla tan ferma. Avui hem escollit la via 98 Octanos, un itinerari ben bonic i amb una escalada que cada cop trobem més exigent.
Quan contemples els "Gorros" sempre acabem fixant-nos amb la Magdalena Superior, segurament per l'enllaç personal que hi tenim tots dos.
La nostra ressenya.
Quan comences la via tens la sensació que estàs al peu d'un tobogan i que comences a pujar com la canalla, però poc a poc ens donarem compte que la cosa es va posant vertical i, fins i tot, uns metres desploma una mica.
El segon llarg és ben bonic, poc a poc es va posant dret, però les presses són abundants i agradables de acaronar.
Arribant a la segona reunió.
El tercer llarg és una passada de bonic, cada cop es va posant més vertical, però sempre vas trobant aquells còdols salvadors que et permeten seguir pujant, però arriba un moment que les piles comencen a fallar i després s'imposa algun Ao per anar solventant els passos. Realment quan arribes a la reunió i arribes satisfet. Val la pena repetir aquesta via de tant en tant.
Quina joia veure-la pujar, amb lo que m'ha costat. Poc a poc i, amb molta elegància, va superant tots els passos.
Darrers passos per entrar a la tercera reunió.
Estudiant el proper llarg, que tot i que l'hem fet unes quantes vegades, requereix la seva atenció.
Genial, ja ho tenim això.
Ja som altre cop al cim d'aquesta agulla que tant ens agrada. Ara hi passarem una estona per gaudir-ho al màxim.
Foto cim per recordar. A veure si el proper any hi podem tornar.
Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí en direcció a Sant Jeroni, un cop passat la verticalitat de l'agulla i abans d'arribar a la canal de la Gorra Frígia, veurem un corriol que s'enfila al costat d'una alzina, pujarem uns metres i a la primera clariana a ma esquerra trobarem el peu de via. Parabolt i buril amb xapa groga.
La Via: itinerari que supera la cara nord, buscant sempre la millor pressa. El tercer llarg i el darrer són els més bonics. Totalment equipada per gaudir d'una escalada excel·lent. Totalment recomanable.
1er llarg: 45 metres. III, III+. 8 bolts. Tirada fàcil que només haurem de preocupar-nos d'anar trobant els parabolts.
2on llarg: 40 metres. IV, IV+. 8 bolts. Escalada plaent, que va guanyant verticalitat i amb passos cada cop més bonics.
3er llarg: 35 metres. IV+, Vè, Vè+, 6a, Vè. 13 bolts. Tirada espectacular, que va buscar la part més vertical, però a la vegada, amb millor pressa per superar-la. En els passos més difícils podrem fer algun pas d'A0 si ens fa falta.
4art. llarg: 25 metres, Vè, IV+. 6 bolts. Sortim verticals en tendència a l'esquerra per superar un ressalt amb molt bons còdols, després anirem a buscar el fil de l'espero a la nostra esquerra que seguirem fins el cim.
Descens: Ràpel per la vessant Est de 50 metres. També el podreu partir en dos si aneu amb cordes més curtes.
Apa a escalar que el mòn s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem