El primer cop que vàrem venir als Mollons va ésser a l'any 1971, molt jovenets però molt il·lusionats, després hi varem tornar un parell de cops per fer el Monolit, però no va ésser fins el 21/06/76 que no vàrem fer la via Apia.
Avui hem tornat perquè ens feia gràcia repetir aquesta via 45 anys després, sempre és bonic tornar un lloc que en tens un bon record.
Des d'on hem deixat el cotxe, la visió sobre el Molló Gros és esplèndida, ara només ens queda una forta pujada, però curta, fins el peu de la via.
El temps ha canviat i de veritat, fa una setmana escalàvem amb màniga curta i avui ens haurem d'abrigar doncs el vent del nord es fa notar.
El cartell de peu de via està força malmès.
L'Ita fa el primer llarg que està força equipat.
El flanqueig final per entrar a la primera reunió.
La roca un xic estranya, sembla conglomerat amb petits còdols de calcari.
La primera reunió.
En el segon llarg la via va a buscar el punt més feble i això l'obliga anar a la dreta fins a poder pujar per unes fissures fins el cim.
La reunió en el cim. Abans n'hi ha una altra però jo no l'he vist.
Bones vistes en direcció a l'Alt Penedès
La nostra ressenya.
Aproximació: agafarem la A2 fins ala primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a l'esquerra fins una esplanada que a mà dreta hi ha uns camps d'oliveres. Aquí deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol costerut que va, per sota dels cables d'alta tensió, directe al peu de via.
La via: itinerari ben trobat que busca la part més vulnerable per pujar per la cara més llarga i més bonica del Molló Gros. Recomanable per conèixer la zona i per iniciació en vies de més d'un llarg.
1er llarg: 35 metres. III, IV. 7 assegurances. Sortim des d'una placa malmesa i anem pujant en lleugera tendència a l'esquerra fins un pinet mort, després pujarem uns metres verticals fins arribar a una lleixa que seguirem a l'esquerra fins al fil de l'esperó. Reunió amb un parabolt però que podrem reforçar amb algun friend mitjà.
2on llarg: 30 metres. III, IV, IV+, IV, III. 4 assegurances. Pugem verticals fins una bona savina, des d'on anirem a la dreta a buscar un diedre on hi trobarem els passos més difícils de la via. Un cop superat aquest tram trobarem una reunió a ma esquerra però que no farem ja que resultaria un llarg molt curt. Després seguirem per un diedre dret on trobarem un parabolt a ma dreta i que ens assegura els darrers metres fins el cim.
Descens: aniremen direcció nord i trobarem una baixada curta però ben equipada amb cadenes i cordes fins el coll. Des del coll podrem baixar tant per la dreta com per l'esquerra caminant fins a peu de via.
Material: 8 cintes exprés, algun friend mitjà per reforçar la primera reunió.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Fa la tira d,anys que vull venir per aqui i no hi ha manera.Avere si quan em reercarni tinc mes temps.🤣🤣
ResponEliminaHome no ho tens tan lluny i sinó ho coneixes val la pena fer-hi una visita.
EliminaQuina roca tan curiosa. Comença l'hivern de veritat però avuí el cel estava preciós arreu.
ResponEliminaSi noia la roca és curiosa i el dia ha estat un xic fred però molt bonic. Gràcies pel comentari.
EliminaQuina ressenya mes bona! Estàs fet un artista Manel
ResponEliminaMoltes gràcies Jaume , celebro que t’agradi. Salut i roca.
Elimina