Comencem el mes amb una escalada a Montserrat. Teníem un molt bon record del darrer llarg sortint directa, un llarg per gaudir de la roca montserratina, així que avui ens hi hem acostat. L'experiència ha estat força positiva. Segur que hi tornarem a repetir-la.
La nostra ressenya.
Només sortir de Sant Joan, ja la tenim al nostre davant.
La primera part està plena de liquen i també podrem pujar per diferents vies, doncs hi ha varies vies curtes on hi fan escalada esportiva. Després ja trobarem uns parabolts força nous que us aniran marcant la via. Nosaltres fem un llarg de 40 metres.
Hi ha un tram força dret i un xic difícil abans d'entrar a la reunió.
Iniciant el segon llarg, que amb 60 metres podrem arribar sota mateix del darrer llarg. De totes maneres ho podem partir sense problemes, doncs hi ha una reunió a la meitat.
Just al costat de la reunió hi ha aquesta clapa de terra, amb alguns lliris que estan apunt de florir. Costa d'entendre com s'ha anat acumulant aquesta terra en aquest forat tan penjat.
Un bona arrencada per sortir de la reunió, però amb molt bones presses.
Progressar per aquest llarg és d'allò més plaent.
Una bona vista sobre la reunió.
Un cop sortit de tram més dret i anant a buscar la sortida directa.
Malgrat que està ben assegurats els darrers metres desplomen i la roca, des de sota, no dona massa confiança. Certament aquí trobem un pas força difícil.
Sembla que estem sobre mateix del monestir.
Tot un gust està una estona al cim, gaudint la tranquil·litat que dona escalar un dia entre setmana. Avui, no hem sabut veure a cap escalador al nostra voltant.
Llençant el ràpel.
Aproximació: des de Sant Joan, agafarem el camí direcció a Sant Jeroni fins a passar pel peu de via. 5 minuts.
La Via: costa definir les vies en la part de baix, després ja es clarifica fins arribar el darrer llarg que podrem gaudir-lo al màxim, especialment els primers metres i els darrers.
1er llarg: 40 metres. V, IV, V. Nosaltres hem agafat la tercera via de comptant d'esquerra a dreta, els primers metres son estranys pel liquen després i un cap passada la reunió la roca està neta i ens trobarem amb una escalada franca. Hi ha un tram difícil per superar un ressalt abans d'arribar a la reunió.
2on llarg: 60 metres. IV, III. Sortim verticals i a uns 20 metres trobarem una reunió, nosaltres hem seguit anant a la dreta i després ja vertical fins a la reunió.
3er llarg: 40 metres. V/V+, IV, V+/6a. Sortim rectes amb molt bona pressa però amb una escalada molt vertical, l'equipament és amb spits i algun buri, i algun parabolt fins arribar a una savina, després per terreny més fàcil fins arribar sota d'un ressalt on trobareu una reunió antiga, nosaltres hem seguit i hem superat aquest ressalt amb un passos força difícils.
Descens: des del cim baixarem per la cara sud anant a buscar uns arbres, després anirem desgrimpant en direcció oest fins a trobar un ràpel de 20 metres que ens deixarà al coll amb la Magdalena Inferior.
Material: 8 cintes + R.
Dif. Màxima obligada: Vè.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!
Escalar entre setmana és un plaer! maca aquesta sortida directa, tot i que la clàssica te una estètica i lògica espatarrant, a mí m'agrada molt.
ResponEliminaGràcies Jaume. Certament la clàssica és una via molt lògica i més sent una via d'en Capeta, però l'escalador, quan pot, li agrada més sortir com més vertical millor i més si la roca és extraordinàriament bona com és en aquest cas. Ambdues tenen el seu interès, però són fruit de dues èpoques diferents. També val a dir que l'equipament actual de la clàssica li ha fet perdre part de l'atractiu, per desgracia. Vies com aquestes s'haurien de mantenir tal com estaven perquè les futures generacions puguin conèixer com s'escalava abans.
Elimina