diumenge, 20 de juny del 2021

Montserrat - Frares Encantats - Agulla Salvat Papasseit - Via W. Amadeus Mozart 19/06/2021

 Portem uns dies que el temps no està massa segur i per acabar de rematar tenim una turmenta de sorra del Sàhara que fa que plogui fang i que els cels tinguin un color estrany. Amb aquest panorama preferim anar aprop,, i fem cap un cop més, a Montserrat.

En els darrers 2 anys hem anat dos cops a l'Agulla Salvat Papasseit, però encara ens queden dues vies, l'Aresta Bruc i la W. Amadeus Mozart.


Us deixem la nostra ressenya.


Tot fent camí en direcció al Coll de Port, no podem deixar d'admirar un cop més l'Aresta Gam del Bisbe, una de les escalades que més ens ha agradat d'aquesta zona.


Una vista de l'Agulla Salvat Papasseit.


Inici de la via.

Després d'una hora de caminar arribem al peu de la via. No ens costa massa de trobar, doncs ja ho coneixíem de les altres vegades que havíem vingut aquesta agulla.


Sortint del primer llarg, just on veiem una reunió malmesa de la que suposem és l'aresta bruc. 


Un segon llarg molt fàcil, però que no deixa de ser interessant. 


Montant la segona reunió 45 metres més amunt. 


En el segon llarg 


Just uns metres abans d'arribar a la 2ª reunió es posa un xic més dret, però segueix sent fàcil. 


Iniciant el tercer llarg anant a buscar el flanqueig descendent. 


Iniciant la baixada del flanqueig. 


Ens sentim molt ben observats per l'Agulla del Pas del Príncep. 


Al final del flanqueig cal tornar a pujar per arribar a la reunió. 


L'Ita en el tram més dret del darrer llarg. Si ha barallat una bona estona per no fer cap pas d'Ao, però al final ha tingut que agafar-se al segon parabolt. 


Ja sortint del passos més dret i bonics. 


Jo també he sortit amb l'idea que amb la corda per davant podria fer-ho en lliure, però no hi hagut manera, m'he tingut que agafar en el mateix lloc que l'Ita. Que hi farem...


Foto cim. 


La darrera reunió a uns metres abans d'arribar al cim de l'agulla. 


Malgrat comencen a caure quatre gotes que no faran res, no podem estar-nos d'admirar el nostre entorn. 

Aproximació: Des de Can Maçana anirem al Coll de Guirló, aquí hem d'escollir si anem per agulles o per Coll de Port. Nosaltres vàrem anar per Coll de Port perquè ens ha semblat que és més curt i més ràpid. Un cop al coll baixem una mica fins a la Font de l'Esllavissada seguim uns metres i ja trobarem la canal de pujada a la nostra dreta. Pujarem uns metres i ja veurem el diedre de la primera tirada. 1h Aprox. 

La Via: Itinerari curiós, més bonic del que sembla a primera vista; els llargs estan ben trobats i permeten una escalada bonica, sense compromís, però amb un entorn immillorable. 

1er llarg: 45 metres. II, V, IV+, IV. 7 parabolts. Farem reunió uns metres abans d'arribar al diedre, i començarem amb un flanqueig fàcil fins al seu peu. Ara ens haurem d'enfilar en un arbre i fer un tros on la roca està un xic trencada, superat aquest primer tros del diedre, seguirem pujant amb una escalada plaent i amb molt bona roca. Al final del diedre seguirem vertical per la placa fins que es tomba i al costat dret d'una gran savina trobarem la reunió amb 2 parabolts,

2on llarg: 45 metres. II, III, III+. 4 parabolts. Ara hem d'anar pujant en tendència a l'esquerra, per un terreny mol fàcil, fins que veurem que hi a un tram més dret que superarem fàcilment fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres. IV, IV+.  6 parabolts. Sortim verticals amb tendència a l'esquerra fins sota d'aquest gran ressalt on trobarem la primera assegurança, ara seguirem flanquejant a l'esquerra fins el proper parabolt. Tot seguit veurem que les assegurances segueixen flanquejant però amb baixada uns metres. Quan ja estem aprop de la reunió, tornarem a pujar.

4art llarg: 25 metres. IV, Ao, V. IV. III. 6 parabolts.  Sortim per la dreta per situar-nos sota d'un esperonet on veurem bona pressa per pujar. Trobareu 3 parabolts molts seguix que podreu fer amb Ao, i després ja per terreny més fàcil seguirem fins a la reunió.

Descens: Des del cim baixarem caminant en direcció nord fins que trobareu un collet. Ara anirem a buscar la canal de la cara Oest que us portarà altra cop al camí de tornada. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!

2 comentaris:

  1. Una via ben trobada, en un entorn magnífic, val la pena la caminada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi, ens va agradar força, malgrat li manca una mica de pati. jejeje

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem