dilluns, 30 de juliol de 2018

Camarasa - Lo Puro - Via Aventafocs 28/07/2018

Les agulles sempre ens han fascinat, tenen un encant especial, especialment quan arribes al cim, a voltes minúscul, però suficient per gaudir d'aquelles sensacions que només pots sentir quan arribes a dalt d'un monòlit.

Camarasa és un lloc ideal per escalar als matins d'estiu, aproximació curta, ombra assegurada, i bona roca. Avui anem amb l'intenció de repetir Lo Puro, però per una via que no hem fet mai, l'Aventafocs.

La via Aventafocs, ja té uns quants anys. Just aquest any farà 25 anys de la primera ascensió d'en J. Escuer en solitari, concretament el proper 24/09/93.

Tot i que hi ha algunes peces que han estat canviades, segueix sent una via que caldrà material per reforçar.


Iniciant la via.

1ª tirada. 25 metres.  A peu de via veurem el nom. Començarem per una especie de diedre vertical fins arribar en un pitó. Des d'aquí veurem les assegurances a l'esquerra de la llastra. Progressarem entre la llastra i la placa fins situar-nos sobre la llastra.  Reunió amb 1 pitó que es mou i un spit . Podem reforçar-la amb una baga passada per la punta de la llastra.

2on llarg. 30 metres. Pugem verticals fins una sabina, després seguirem per l'esquerre anant a cercar a l'esquerra un esperonet on hi ha dos parabols després tornarem a una savina a la dreta on trobareu la reunió.  

3er llarg. 25 metres, sortim verticals fins a  trobar una reunió després anirem un xic a l'esquerra a cercar uns placa que ens portarà al cim. 

Descens: 2 ràpel de 30 metres i addicionalment en podrem fer un altre curt des d'un arbre.Amb cordes de 60 metres,també es pot baixar per la cara oest amb un ràpel de 58 metres.

Material: jocs d'aliens i camelot 0,75, i 0,50. També us anirà bé alguna baga pels pons de roca.



Lluitant amb la llastra del 1er llarg.


Arribant a la primera reunió


Segon llarg.


Petit flanqueig per entrar a la 2ª reunió. 


Sortint de la 2ª reunió


L'Ita assegurant atentament.


Ja quasi som d'alt.


Foto cim encara a l'ombre. 


Foto cim mirant en direcció al Segre.


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


4 comentaris:

  1. Enhorabona! aquesta ens la vam estar mirant...es veu molt atractiva i atlètica, resta apuntada. Aquí l'escalada és molt vertical i agosarada, d'entrada "espanta" pèrò la qualitat de la roca anima i fa gaudir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, aquesta i la del diedre de la dreta son molt boniques. Bones alternatives per anar passant aquests dies de calor.

      Elimina
  2. Ei molt xula la ressenya !!
    Salut i vietes a l'ombra estiuenca.

    https://sergialella.blogspot.com/

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem