diumenge, 22 de gener del 2012

Coll de Nargó - Paret del Grau - Via del Manelet

Avui volíem fer la via Sioux Connection al Roc del Rumbau, i malgrat la boira baixa regnant hem pujat fins a Can Boix, hem esperat una bona estona, i, com la cosa no canviava, hem decidit marxar cap a Coll de Nargó.
Només passar el darrer túnel,ja hem vist que el dia havia canviat, hem passat d'un dia gris i trist a un dia clar i net com mai. Donat que ja és una mica tard, hem anat a la Paret del Grau, tenia un bon record de la via del  Manelet i val la pena repetir-la. 
En el meu cas, em feia molta il·lusió el seu nom, ja que m'ha recordat la meva infantesa quan la meva mare amb cridava pel diminutiu del meu nom.
 Just a peu de via ens hem trobat una cordada de Igualada que anaven a la via del costat La Gran Bavard.
El primer llarg comença superant una bona balma de conglomerat, un pas que ens obliga  fer una bona tibada, (6ª) això si, amb molt bona pressa. Després segueix vertical fins que un desplom ens barra el pas on veurem una fissura que va de d'esquerra a dreta, la seguirem,i al final, pujarem en vertical fins a la primera reunió. Tirada molt bonica, on començarem  a escalar en conglomerat i acabarem en calcari. 
Veiem els companys de Igualada a la primera reunió. 
L'Ita entrant a la primera reunió amb una roca extraordinària i gaudint al màxim dels passos. 
Sota el meu criteri, el segon llarg és el més difícil de la via. Comencem en vertical amb uns passos molt ben aconseguits fins arribar sota una petita balma, per mi aquest és el pas clau, (6ª, per mi una mica més), ho he intentat recte i m'ha costat molt, després he vist en una ressenya que aquest fas s'ha de forçar per la dreta, després segueix mantingut fins a la segona reunió. 
Entrant a la segona reunió amb una roca brutal. 
El tercer llarg, comença per un terreny més fàcil fins situar-nos sota mateix d'una petita balma on hi ha el pas d'aquest llarg, d'entrada sembla més difícil, però un cop t'hi poses i gràcies a la bona pressa resulta força divertit, després ens bé un tram vertical molt bonic fins dalt. 
Mirant, en direcció a Oliana, podem veure que just s'està aixecant la boira, un espectacle interessant de veure. També, podem veure els companys que han acabat la via.
La baixada la farem per la mateixa via, fent un ràpel fins a la primera reunió i un segon fins baix.
Aquesta via ens ha agradat molt, és curta però, intensa, divertida i amb una roca extraordinària. Us la recomanem de veritat. 



6 comentaris:

  1. Gracies, anirem seguint les vostres escalades, ens donen idees per anar nosaltres a vies que no coneixem.

    Records: Salva i Trini

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que us ho esteu passant molt bé en aquesta esquiada, quina enveja!!!! Salut i a esquiar!!!

      Elimina
  2. Coll de Nargó és un bon lloc, la roca immillorable amb molt bones vies, però em porta un mal record, aquí em va saltar el tendó del bíceps fent esportiva ara farà tres anys!! des d'aleshores no hi he tornat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, doncs ja toca, cal superar aquests temes, segur que t'ho passaràs molt bé.

      Elimina
  3. Aquesta és una gran via, d'aquelles que es recomana sense dubtar-ho, i a la seva dreta, la via Africa, que és més fàcil. també és molt maca

    salut i a tibar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Joan, està bé fer les dues en el mateix matí.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem