Follow by Email

dilluns, 30 de juliol de 2018

Camarasa - Lo Puro - Via Aventafocs 28/07/2018

Les agulles sempre ens han fascinat, tenen un encant especial, especialment quan arribes al cim, a voltes minúscul, però suficient per gaudir d'aquelles sensacions que només pots sentir quan arribes a dalt d'un monòlit.

Camarasa és un lloc ideal per escalar als matins d'estiu, aproximació curta, ombra assegurada, i bona roca. Avui anem amb l'intenció de repetir Lo Puro, però per una via que no hem fet mai, l'Aventafocs.

La via Aventafocs, ja té uns quants anys. Just aquest any farà 25 anys de la primera ascensió d'en J. Escuer en solitari, concretament el proper 24/09/93.

Tot i que hi ha algunes peces que han estat canviades, segueix sent una via que caldrà material per reforçar.


Iniciant la via.

1ª tirada. 25 metres.  A peu de via veurem el nom. Començarem per una especie de diedre vertical fins arribar en un pitó. Des d'aquí veurem les assegurances a l'esquerra de la llastra. Progressarem entre la llastra i la placa fins situar-nos sobre la llastra.  Reunió amb 1 pitó que es mou i un spit . Podem reforçar-la amb una baga passada per la punta de la llastra.

2on llarg. 30 metres. Pugem verticals fins una sabina, després seguirem per l'esquerre anant a cercar a l'esquerra un esperonet on hi ha dos parabols després tornarem a una savina a la dreta on trobareu la reunió.  

3er llarg. 25 metres, sortim verticals fins a  trobar una reunió després anirem un xic a l'esquerra a cercar uns placa que ens portarà al cim. 

Descens: 2 ràpel de 30 metres i addicionalment en podrem fer un altre curt des d'un arbre.Amb cordes de 60 metres,també es pot baixar per la cara oest amb un ràpel de 58 metres.

Material: jocs d'aliens i camelot 0,75, i 0,50. També us anirà bé alguna baga pels pons de roca.



Lluitant amb la llastra del 1er llarg.


Arribant a la primera reunió


Segon llarg.


Petit flanqueig per entrar a la 2ª reunió. 


Sortint de la 2ª reunió


L'Ita assegurant atentament.


Ja quasi som d'alt.


Foto cim encara a l'ombre. 


Foto cim mirant en direcció al Segre.


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


dimecres, 25 de juliol de 2018

Montserrat - Clot de la Mònica - La Pastereta - Via Josep Nieto - 22/07/2018

La Pastereta sempre és una solució pels matins de calor. Tot i que ha plogut el dissabte , el diumenge sembla que durant una estona encara podrem escalar.

La via Josep Nieto és una via sense pretensions, però que té un primer llarg molt ben trobat amb passos bonics. La llàstima és que el segon llarg no hagués sortir de la reunió un xic a l'esquerra i després recte amunt. Com està oberta genera certa confusió amb la  via Funció Clorofíl·lica, tot i així et deixa bon un bon regust de boca.

Fent camí en direcció a  La Pastereta, podem gaudir d'aquestes llums especials sobre El Frare de baix.


Una bona vista sobre La Pastareta.

1er llarg: 45 metres. Equipat, possibilitats de reforçat amb un friend mitja.  Des de sota mateix, ja podem veure el primer parabolt a uns 7 metres, passos finets ens hi portaran, després anem a cercar una fissura a la dreta on hi ha un tasco abandonat, seguim per terreny dret i un xic atlètic fins el proper parabolt, després la paret es tomba una mica i anem progressan un xic a l'esquerra on veurem 1 pitó, seguim amb la mateixa tendència una mica més i ja veurem els parabols fins a la reunio.

2on llarg: 40 metres.  Equipat.  Sortim un  xic a la dreta, però vigilant a no entrar a la Via Funció Clorofíl·lica. sempre hem d'anar un mica més a l'esquerra d'aquesta via, fins al final que arriben juntes a la reunió.

3er llarg. 30 metres. Equipat. Des de la reunió veurem el primer parabolt un xic a l'esquerra de la fissura, després anirem sempre en lleugera diagonal a l'esquerra, amb passos plaents fins a la reunió.

Ràpel: per la mateixa via. 




Treballant el primer llarg


Entrant a la 1ª reunió.


Sortint de la primera reunió.


La tercera tirada.


Progressant per la 3ª tirada


Des del replà de la segona reunió, encara que a contra llum, podem fer unes bones fotos mentre pugen per l'aresta del tercer llarg.


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 19 de juliol de 2018

Pirineu - Puigpedrós - 14/07/2018

Feia més de 45 anys que vàrem anar el Puigpedrós, mai havíem tingut ganes de repetir-lo, però aquest cap de setmana mirant possibilitats amb els nostres amics Marc i Maria, hem considerat tornar-lo a repetir. El principal motiu era perquè feia molt temps que l'havíem fet i ells, encara que feia menys temps, també els hi va fer il·lusió tornar-hi.

Així, que ben aviat al matí, sortim de casa en direcció al refugi de Malniu  (2.138 metres). Quan arribem ja hi ha alguns cotxes que hi han passat la nit, i alguns més matiners. Tot i així, podem aparcar còmodament a prop del refugi. Això si pagant els 3€ corresponents, fet que em sembla molt correcte.


Refugi de Malniu a 2138 metres


Els entorns estan més verds que mai, es nota que ha plogut força. 


Comencem a caminar


El petit llac artificial al costat mateix del refugi.


Forta pujada per arribar al Coll de Molleres


Primeres vistes del cim, encara amb una mica de neu. 


Sense donar-nos compte anem guanyant alçada.


El dia es presenta calorós ja el que les vaques i els cavalls estan pasturant a 2600 metres.


Foto del cim, molt contents. 


Bones vistes del cim.  2914 metres. 


L'altre cim del Puigpedrós a 5 minuts l'un de l'altre. 


Poc a poc anem desfent el camí de pujada. 


Arribant altre cop al refugi.

Desnivell: 776 metres
Distancia: 10 quilometres anar i tornar.
Dificultat: fàcil.
Cartografia: Cerdanya( Editorial Alpina)

Ascensió ideal per fer anivell familiar. Un bon cim per iniciar a la canalla a l'alta muntanya. 

diumenge, 8 de juliol de 2018

Montserrat - El Projectil - Via Audet - Herrero o SAME 75 metres.

Aquest mes d'agost farà 40 anys que vaig fer amb en Miquel Comes la via normal del Projectil. En aquella època, el segon llarg tenia un xic de mite. Sortir amb una esqueneta de la reunió i després seguir  vertical amb força dificultat per posar alguna assegurança li donaven un atractiu especial.

Aquest dissabte, buscant l'ombra hem anat a la cara oest del Projectil, a la via Audet-Herrero o SAME. Deixant a banda la bretolada de pintar l'aproximació, la via, i el sobre equipament, és una via molt interessant.

El Projectil és com el germà petit del Cavall Bernat que lluita per tenir el seu protagonisme i que ho aconsegueix gràcies a les vies que s'hi han obert. La Via Audet-Herrero, és una via per fer amb tranquil·litat, per gaudir de cada un dels seus passos i de tant en tant, girar-se i admirar el seu germà gran que marca la distància amb les seves vies d'aquesta vessant.


Una bona vista de la cara Oest.

Aproximació: des de Sant Cecília seguirem el camí de l'Arrel direcció a Trinitats: Un cop passada la Canal del Cavall, la canal dels Arítjols, veurem un corriol que ens porta en un tres i no res a peu de via.

1ª Tirada: 15 metres. 3 assegurances. III, IV. Sortim pel fil de l'aresta per terreny no massa difícil i tot seguit trobem la 1ª assegurança, seguim vertical deixant la reunió antiga a la dreta.

2ª Tirada: 20 metres. 8 assegurances. IV, Ao V. Des de la reunió sortim a la dreta cercant el pas més fàcil, després en lleugera tendència a l'esquerra fins arribar en una franja. Ara hem de pujar vertical fins el pont de roca on farem un flanqueig fins a la reunió. 

3ª Tirada: 20 metres V, V+, V. 4 assegurances.  A reforçar amb algún Alien. La bavaresa d'aquesta tirada, ja justifica la via.  Sortim verticals pel diedre fins un punt que hem de sortir a l'esquerra i iniciar la bavaresa, curta però molt bonica. 

4ª Tirada: 20 metres Ao/V,  7 assegurances. Sortim a l'esquerra, per pujar vertical, roca excel·lent, passos bonics, des del darrer parabolt anar a la dreta i trobarem un pitó, d'aquí vertical amb lleugera tendència a la dreta fins que quan pràcticament arribem dalt, trobarem un altre parabolt. Reunió en el ràpel. 

Descens: Ràpel de 28 metres fins el coll. 



Iniciant el primer llarg.


Arribant a la primera reunió.


L'Ita no en té prou amb la primera i fa la segona.


Atacant el segon llarg...


Uff com ho farem per arribar a la reunió...


El diedre del tercer llarg.


La segona reunió.


El germà gran que vetlla pel germà petit..


Bavaresa bonica però massa curta. Llàstima!! 


Poc a poc per gaudir-la..


Sortint de la tercera reunió, vertical però amb bona pressa. 


3ª reunió. 


Quin greu que ja s'acaba!! 


Bones vistes


Des del cim mirant la Punsola...


Està clar perquè es diu projectil..


Us deixem la nostra ressenya.




Una bretolada 


Feta per gent que no estima la muntanya.


No puc entendre els motius.


No hi aporta res de res aquestes pintades.


A veure si algú els coneix i els hi fa veure que això no porta al lloc.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!