dissabte, 14 d’agost del 2021

Cerdanya Francesa - Porta - Site de la Fullatera - Ni sueur, ni peur. 12/08/2021

Per tal de fugir d'aquesta calor, tornem a Porta a fer l'altra via que ens faltava. Uns via senzilla, ràpida, però suficient per passar un parell d'hores escalant a l'ombra. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Primers metres de la via

La via comença en les primeres plaques que trobem després de pujar uns metres caminant de la carretera. Un seguit de parabolts ens indicarà per on pujar.


Encara que la majoria de metres vas per roca, hi ha algun tram que no podrem evitar l'herba. 


El segon llarg passarem còmodament aquest ressalt gràcies a les bones presses i que realment no és gens dret. 


Les rampes típiques de la via. 


El tercer llarg segueix per unes plaques fins unes grades on grimparem una mica per arribar a una segona part de plaques. 


Sortint de la tercera reunió. 


Abans d'entrar a la reunió trobarem uns passos que li donen una mica de color a la tirada. 


La 5a tirada és un llarg flanqueig a la dreta que al final haurem de pujar una mica per trobar la reunió comuna amb la via Gasoil et Décibels. 


En els darrers metres ja ens toca un xic el sol, això que hem començat aviat. 


El Sisè llarg és comú amb l'altra via. 


Arribant a la sisena reunió 


Foto inici del setè llarg. 

Després de pujar uns 60 metres per una tartera i baixar una mica a la dreta trobarem l'inici del setè llarg.


Ala setena tirada trobareu dues reunions seguides, molt millor fer-la a la segona, doncs tindreu una millor visió del darrer llarg. 


El darrer llarg, el més bonic de tots, passos bonics amb una dificultat moderada de IV+. 


Darrers metres de la via amb la carretera al fons. Durant tota l'ascensió anireu sentint el soroll dels cotxes a la carretera. 


Arribar a dalt té unes bones vistes i val la pena estar-hi una estona gaudint de l'entorn. 


Foto cim

Aproximació: Des de Bourg Madame agafarem direcció Aix les Termes, i un cop passat Carol de Porta ja ens posarem atents. Seguirem un parell de quilometres fins que passarem per sota del tren, uns metres més enllà veurem una entrada a l'esquerra, és el pàrquing per 2 o 3 cotxes. Estarem davant mateix de la paret, només hem de creuar la carretera i seguir les fites fins a peu de via.  Nosaltres, però, hem seguit i l'hem deixat al pàrquing gran que hi ha a l'entrada de Porta. Després hem caminat uns 500 metres per la carretera. 

La Via: via totalment equipada, amb bones reunions, sense pati, i ben orientada pels matins d'estiu, doncs no hi toca el sol. Un cop a peu de via, no tindreu dificultats per anar seguint la via, doncs d'un parabolt es veu l'altre. Ideal per l'iniciació a les vies de més d'un llarg. Dif. màxima IV+. Atenció, en cas de pluja en els dies anteriors, caldrà mirar molt bé l'estat de la paret doncs hi ha plaques que patinen molt si estan molles. 

Descripció de les tirades: en aquest cas pensem que no és necessari doncs només cal seguir els parabolts.

Descens: Des del cim, veure que hi ha unes fites que ens porten al bosc de la vessant nord, un cop al bosc veureu unes marques carbasses en els arbres que us portaran a la carretera, hi ha un tros amb cordes fixes. 45 minuts.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 12 d’agost del 2021

La Garrotxa - Puigsacalm - Puig dels Llops - Via Esperó dels Llops - 10/08/2021

 Des de feia molt de temps que teníem aquesta via a les pendents, tot i que sabíem que el lloc és preciós, ens feia mandra per l'aproximació. Al veure la possibilitat d'anar-hi per la Collada de Bracons vàrem posar-la a davant de totes.


Des de dalt del Puigsacalm tenim una bona vista de l'esperó.


La vegetació és espectacular 

Avui anem amb l'idea que farem una excursió amb escalada, però amb un entorn que ho justifica tot. Així que poc a poc anem pujant en direcció  al Puig Tossell Gros. 


Durant la pujada anem trobant uns trams amb cadenes que faciliten el camí. 


Cim del Puig Tossell Gros 

Tot i que es pot evitar fem cim i aprofitem per deixar una nota. Des del cim tindrem molt bones vistes sobre el Coll de Bracons d'on hem sortit. 


Primera vista del Puigsacalm 


Després de flanquejar la base del Puigsacalm i sense mirar massa on ens posem, veiem uns quants parabolts i comencem a escalar.


Nomes fer els primers metres, ja veiem que no quadre res, ni la dificultat, la roca molt esquemossa i els passos més obligats.  Tot i així, seguim pujant, doncs el lloc és bonic. 


En el segon llarg, la cosa encara es complica més, segur que no estem a la via, però provem com va. 


Les assegurances obliguen a escalar entre elles i la dificultat no baixa. 


Entrant a la segona reunió 


Ak final fem el tercer llarg i veien que la cosa anava a més decidim baixar. Resulta que hem fet els llarg 7, 8 i 9 de la Directa al Puigsacalm. Ara ens toca seguir caminant fins que trobem l'Esperó dels Llops. L'experiència no ha estat malament, però pensem que està encara amb molta pedra trencada, esperem que amb més repeticions la cosa millori.


Iniciant el primer llarg.

Caminem 10 minuts més i ja veiem l'Esperó dels Llops sobre nostra. La roca molt millor i la dificultat també. 


1ª reunió en el sostre característic 


Mirant per on surt el segon llarg. 


Entrant a la 2ª reunió. 


L'Ita fent la tercera tirada, que se la fa molt bé tot i ser la més difícil. 


El quart llarg intentant veure com pugen aquest bloc, al final Ao i amunt. 


Començant la cinquena tirada.


Una vista de la quarta reunió. 


El cinquè llarg és bonic i força dret, això si amb roca acceptable. Va pujant per la dreta de l'esperò fins que surt pel mateix esperó fins a la reunió. 


Darrers metres del cinquè llarg amb unes vistes precioses al fons. 


Inici del sisè llarg per terreny fàcil però bonic. 


Darrera reunió abans de pujar el cim. 


Uns passos més i cim. 


Els darrers metres amb molt bones vistes


El cim amb la senyera. Puig dels Llops 1.486 m.


Una vista sobre una masia ermita que sembla que és el Puig Corneli. Encisador, llàstima que el dia està una mica encalitjat.


Aprofitem per pujar al Puigsacalm 1514 m. 


Ara ens espera una baixada per uns camins preciosos. 


Nosaltres hem fet l'aproximació amb aquest mapa que hem tret de la web de "escaladaperatontos". 

Aproximació: deixem el cotxe al Coll de Bracons 1151 m, i just a sobre un tram de roca trobem el camí que va al Puigsacalm que seguirem durant 10 minuts. A la nostra dreta veurem com un fals coll i una senyal groga que indica que no és el camí principal. Pujarem en aquest falç coll i anirem carenejant fins que trobarem un primer ressalt amb cadenes, seguirem pujant i trobarem un segon ressalt també amb cadenes, seguirem pujant fort fins un punt que veurem que el el camí es bifurca a l'esquerra per evitar pujar al Puig Tossell Gross, nosaltres hem agafat el de la dreta per tal de pujar en aquest cim. Des del cim baixarem fins que trobarem l'inici d'una pista. Seguirem una estona per la pista fins a trobar la pista de pujada del camí normal al Puigsacalm, Ara deixarem la pista i seguirem per un corriol que passa un portell pel vestiar baixem una mica i trobarem un cartell que indica al Puigsacalm 15 minuts i a la dreta el camí del Burro que baixa fermament, anirem baixant i trobarem alguna corda fixa fins a trobar un cartell que indica per anar a Joanetes. Seguirem flanquejant la base del Puigsacalm. A la vertical del cim trobareu una fita i veureu una línia de parabolts. Aquesta és la via Directa al Puigsacalm, seguirem caminant una bona estona encara, a voltes baixant i altres pujant, fins que arribarem en un lloc despejat (Si en lloc de pujar seguiu, a 15 metres trobareu una cadena això voldrà dir que us ho heu passat) que just hi ha una fita que indica que hem de pujar per aquest esperó fins al peu de via. 1h 45' a 2h



La Via: itinerari lògic que segueix l'esperó més marcat i bonic amb roca acceptable i on els passos més difícils estan equipats per fer Ao. L'entorn immillorable. No apta per la gent que no els hi agrada caminar per arribar al peu de via. 

1er llarg: 20 metres. IV,  iniciem amb una grimpada fàcil per situar-nos sota d'un diedre que ens portarà a dalt d'una especie d'una agulla. Veurem la reunió sota d'un sostre.

2on llarg: 20 metres. IV, V. Ao. Sortim per la dreta amb bona roca i pugem un parell de metres verticals i ja veurem que la via va a l'esquerra passant el sostre per sobre. Passos bonics on podrem fer en lliure o Ao en funció de la confiança amb la roca.

3er llarg: 30 metres. IV, V+ o Ao, IV. Aquest és el llarg més difícil de la via, per sort, també la roca és agraïda. Sortim verticals i anem a l'esquerra per situar-nos sota d'un diedre, per entrar en el diedre trobarem un pas difícil, després seguirem vertical amb passos de V+ que podrem solucionar amb algun Ao. Un cop superat el diedre ens queden unes grades fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres.  III, Ao, III, IV+. Sortim verticals per unes grades fàcils fins sota d'un ressalt que ens veurem obligats a fer passos A0, doncs la roca no dona per massa més. Tot seguit anirem a l'esquerra per terreny fàcil fins a trobar un diedre amb una fissura molt bona de mans, seguirem pujant vertical i després de superar un ressalt, per terreny més fàcil, fins a la reunió.

5è llarg: 35 metres.  IV, V, Ao, IV.  Sortim verticals fins a situar-nos sota de l'esperó on veurem que per la dreta fa una especie de diedre, seguirem pujant fins que ens veiem obligats a sortir al fil de l'esperó a la nostra esquerra, Uns passos per l'esperó i després una grimpada fàcil fins a la reunió.

6è llarg: 60 metres. II, Caminant: Sortim per la dreta de l'esperó fins que pugem a sobre i ja podem anar caminant fins a la reunió.

7è llarg: 20 metres. III, II. Superem un darrer ressalt i ja fins el cim.

Descens: Seguirem per la carena en direcció al Puigsacalm, arribats a sota del mateix podrem pujar-hi a voltejar-lo per sota. Val la pena pujar-hi i gaudir de les bones vistes del mateix. Baixarem al Coll on de pujada hem agafat el Camí del Burro i seguirem pel mateix camí que em vingut fins a trobar una pista de baixada. Baixarem un tros per la pista fins que veurem que podem baixar per un prat a la nostra esquerra. Seguirem baixant pel prat fins que a l'entrada del bosc trobarem la Font Tornadissa, ara només ens quedarà seguir el camí que ens portarà a Coll de Bracons. Senyals grogues. 1h 20'


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 9 d’agost del 2021

Montserrat - Magdalena Superior - Via 98 Octanos - 08/08/2021

 A finals de juliol de 1972, vàrem fer la primera escalada tots dos sols, la Mingo Arenes de la Magdalena Superior. Teníem 15 i 16 anys, una corda de 40 metres i  9mm, uns talabards fets a mà per nosaltres, unes cletes i quatre pitons, i això si, molta il·lusió. Va ésser un dia perfecte, ens ho vàrem passar molt bé i va ésser l'inici d'una cordada de per vida. 

Cada any, per aquestes dates, finals de juliol o principis d'agost, anem a la Magdalena Superior a celebrar aquest aniversari. Aquest any ens hem decidit per repetir la via 98 Octanos.


Com sempre us deixem la nostra ressenya. 


Si fa 49 anys, aquesta agulla, ens va atreure d'una manera especial, avui, per nosaltres, encara segueix mantenint el mateix atractiu. 


Des de peu de via podem observar-la com un immens tobogan. 


Petites fissures mantenen la via de les plantes que avui ens obsequien amb aquesta flor. 


Un primer llarg senzill on només tens que anar mirant de veure els parabols, especialment avui que fa aquest dia rúfol. 


Amb un tres i no res, ja està arribant a la reunió. 


El segon llarg ja anem guanyant un xic més de verticalitat i sempre acompanyats d'una excel.lent roca. 


Iniciant el tercer llarg. Una tirada super ben trobada, que anirà augmentat la dificultats conforma guanya verticalitat, això si, amb uns còdols que ens faran gaudir d'allò més.  


És un llarg de continuïtat, on poc a poc anirem acabant les piles, però sempre podrem fer algun repòs o algun pas d'A0 per ajudar-nos.


Sortint del ressalt abans d'entrar a la reunió.


Superant el ressalt del quart llarg. 


Un llarg vertical i plaent. 


Content arribant al cim. 


La darrera reunió. 


Un cop a dalt ens hi estem una bona estona recordant els cops que hi hem pujat.


Contents i satisfets al cim

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí en direcció a Sant Jeroni, un cop passat la verticalitat de l'agulla i abans d'arribar a la canal de la Gorra Frígia, veurem un corriol que s'enfila al costat d'una alzina, pujarem uns metres i a la primera clariana a ma esquerra trobarem el peu de via. Parabolt i buril amb xapa groga. 

La Via: itinerari que supera la cara nord, buscant sempre la millor pressa. El tercer llarg i el darrer són els més bonics. Totalment equipada per gaudir d'una escalada excel·lent. Totalment recomanable. 

1er llarg: 45 metres. III, III+. Tirada fàcil que només haurem de preocupar-nos d'anar trobant els parabolts.

2on llarg: 40 metres. IV, IV+. Escalada plaent, que va guanyant verticalitat i amb passos cada cop més bonics.

3er llarg: 35 metres. IV+, Vè, Vè+, 6a, Vè. Tirada espectacular, que va buscar la part més vertical, però a la vegada, amb millor pressa per superar-la. En els passos més difícils podrem fer algun pas d'A0 si ens fa falta,

4art. llarg: 25 metres, Vè, IV+.  Sortim verticals en tendència a l'esquerra per superar un ressalt amb molt bons còdols, després anirem a buscar el fil de l'espero a la nostra esquerra que seguirem fins el cim.

Descens: Ràpel per la vessant Est de 50 metres. També el podreu partir en dos si aneu amb cordes més curtes.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!