Montserrat - Frares Encantats - La Cua del Bacallà o Agulla d'en Salvat - Papasseit 18/10/2020

Quan vàrem fer la Via Bavaria ja ens vàrem fixar en els parabolts que hi havia en una placa del costat. La placa es veia molt bonica, vertical, i amb molt bona pressa. Així que, quan vàrem arribar a casa vàrem mirar informació i vàrem trobar una via dels germans Masó que li vàrem dedicar a l'escalador Joan Cervera i Batariu. 

Una bona vista de l'Agulla d'en Salvat - Papasseit. i de les vies Bavaria i Joan Cervera i Batariu.

L'Arseni penjat del primer parabolt. 

No ens ha costat gens trobar el peu de via, això si, el que havíem llegit sobre la dificultat d'agafar el primer parabolt era ben cert. Sembla que el terra s'ha enfonsat, per altra banda també és molt inestable per fer un pas d'esqueneta. Sort que anàvem preparats amb una bona antena.

Els primers metres hi posen 6a+, però amb la dificultat per començar i la roca que no acompanya massa, millor fer-ho amb Ae, com a mínim els 3 primers passos.

Ara ja totalment en lliure per terreny més senzill. 

Entrar a la reunió sembla l'entrada a la selva. 

L'Ita fent el segon llarg, avui com anem tres i la via també tres llargs, en farem un cadascun. 

Mentre baix pujant ja em vaig fixant amb el proper llarg. Sembla que pinta bé. 

Uns primers metres menys difícils assegurats amb un bon alien groc i després un parell de passos d'Ae per entrar bé a la placa, des d'aquí, poc a poc, anem gaudint d'aquest llarg espectacular. 

Llarg preciós i ben assegurat. Sense cap dubte aquest llarg ja justifica el viatge. 

Tots dos ben atents i al mateix temps fent fotografies. 

A mida que vas pujant, el llarg et va agradant més. 

Com anem tres, poden fer fotografies de totes les vessants. 

L'Arseni gaudint d'allò més. 

i lta també...

Però tot lo bo s'acaba i aquest llarg també. 

Darrers metres.

Si les via és interessant, les vistes des d'aquesta vessant són extraordinàries. 

Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: Des de Can Maçana anirem al Coll de Guirló, aquí hem d'escollir si anem per agulles o per Coll de Port. Nosaltres vàrem anar per Coll de Port perquè ens ha semblat que és més curt i més ràpid. Un cop al coll baixem una mica fins a la Font de l'Esllavissada. La via comença un xic més a la dreta, per arribar el peu pujarem per una canal arran de roca. 

La Via: per l'entorn, pel tercer llarg i per les vistes del cim la fan totalment recomanable.

1er llarg: 35 metres, Ae, 6a, V. III. 7 parabolts.  Des de la canal veurem que és fa molt difícil arribar al primer parabol; el terra és inestable per fer un pas d'esqueneta, també fa molt difícil forçar-ho amb lliure. La millor solució és portar una antena i així no patireu. Els tres primers passos els hem fet amb Ae, després ja es pot forçar amb lliure o amb Ao, per continuar un tram difícil fins arribar en una franja. Des d'aquí ja és molt fàcil fins el bosquet on farem la reunió en una alzina. 

2on llarg: 25 metres, III+. 1 parabolt. Des del bosquet sortim verticals i trobarem un parabolt d'assegurança, després seguirem vertical amb lleugera tendència a la dreta fins a la reunió en una marcada franja.

3er llarg: 40 metres. IV+ 6a+ o Ae (2 passos) V+, 6a, V, IV. Sortim per la dreta de la reunió i veurem una fissura on podrem posar un alien groc, després ja podrem agafar el primer parabolt. Arribar el segon amb Ao sembla difícil així que hem posat un estrep, després la cosa es manté dreta, però la roca és molt bona i permet progressar amb lliure, sempre amb tendència un xic a la dreta. Arriba un moment que segueix totalment vertical i per dificultat. Just més amunt veurem dues savines on podrem fer la reunió. Des d'aquí al cim podrem pujar caminant.

Descens: baixarem fins un collet i des d'aquí anirem a l'esquerra i anirem trobant un corriol que baixa per una canal fins el camí que va a Coll de Port.

Material: 14 cintes exprés, 1 alien groc, antena, 1 estrep. + R.

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia el 15/1/2011

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

La Peña Predicadera - Via Jabalí Errante - 11/10/2020

 Després de veure que hi havia molta gent a la Peña Rueba  marxem a La Peña Predicadera, pensant que estaria millor i certament hi havia menys gent, però com només hi ha 8 places de pàrquing vàrem arribar abans de les 8 i ja només en quedava una plaça, ja que molta gent s'hi havia quedat a dormir. Al cap de uns 15 minuts estava tot el voltant plé.  Després va arribar un senyor i ens va amenaçar d'avisar a la Guardia Civil. Ningú li va fer cas, però us ho explico per si fa el cas. 

Nosaltres hem dormit a la trenca de la carretera que va a la presa del pantà i hem estat molt bé i molt tranquils. Ha fet força vent del nord i al matí feia força fred, sembla que de cop vol entrar l'hivern.

Deixem la furgo i començem a caminar. Som els primers de sortir així que no tindrem ningú al davant.  El dia és molt clar gràcies al vent. 

Ens parem una moment per veure els Mallos de Ligüerri, però seguim caminant ràpidament, el fort vent no convida a parar-se.

Fins que ens situem sota de la paret hem patit el fort vent i també un xic de fred. Després a la via hem estat molt bé.

Un primer llarg senzill, però molt bonic. 

Montant la primera reunió. 

Començant a escalar la primera tirada de segon. 

El segon llarg un xic més difícil però al mateix temps molt bonic. 

Iniciant el tercer llarg, ara cal superar aquest ressalt. 

La bona roca fa que els passos siguin força bonics. 

Un dia clar i transparent com n'hi ha pocs, els colors ressalten molt més. 

Entrant a la tercera reunió sortint del ressalt. 

Preparant per superar aquesta panxa amb 3 passos d'Ao. 

Panxa superada, ara a gaudir dels passos bonics de la canal d'aigua. 

La quarta reunió sota del sostre característic de la via. 

Arribant a la quarta reunió. 

Ara toca anar a l'esquerra per sortir per una placa que ens portarà al final de la via. Ostres quin greu tot lo bo s'acaba. 

Formes i ombres que li donen un to especial. 

Sortint de la reunió sota del sostre. 

Assegurant atentament i al mateix temps satisfeta de la via. 

Foto cim 

Mallos de Liguerri, amb el Puro, La Mitra i el Huevo de Sant Cosme a primer terme, quasi amagat.

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta fins una rotonda que passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria.

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  Al peu de la via hi ha un pedró i el nom.

La Via: itinerari curt però molt bonic que segueix un esperó molt marcat. A la part final anirem a l'esquerra per evitar un sostres característics i així arribar a dalt. Via equipada per gaudir-la sense patir.

1er llarg:  30 metres. III+ , 4 parabolts. Pugem verticals pel fil de l'esperó.

2on llarg: 35 metres. IV.  7 parabolts. Seguim pel fil de l'esperó amb una escalada molt agradable.

3er llarg: 25 metres. Vé. 3 parabolts. Sortim de la reunió per l'esquerra per superar un ressalts més dret, després per terreny fàcil fins a la reunió.

4art llarg: 45 metres. A0-6a+. 9 parabolts. Sortim per la dreta per anar a cercar 3 parabolts molt junts que ens permetran superar una petita panxa. A continuació  per un canaló format per l'aigua, amb passos divertits. Tot seguit tornarem a seguir pel mateix esperó fins a la reunió.

5è llarg:  25 metres II, IV. 3 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió i ben aviat trobarem un parabolt, després anirem caminant per una repisa fins que trobarem una placa que un cop superada ens portarà a la reunió.

Descens:  Tot seguit trobarem fites que pugen fins que ens faran passar una canal, seguirem pujant una mica amb tendència a l'esquerra per baixar i trobar un corriol que ens portarà al camí de pujada.

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 

Peña Rueba - Mallo La Mora - Via Dos Diablos en el Corazón 10/10/2020

Feia temps que teníem previst anar a Peña Rueba però per una cosa o per una altra, ho havíem anat deixant. Aquest cap de setmana llarg era una bona excusa per fer-hi cap. 

Quan arribem el divendres a la nit, estem contents perquè només hi ha 5 o 6 cotxes, però al cap d'una estona la cosa va canviar de cop, fins el punt que ja no hi cabien més cotxes. Semblava una cosa de boixos. Mai hauria pensat trobar-nos tanta gent. 

Amb aquest panorama, ens llevem ben aviat i marxem mentre la majoria encara estaven dormint. Tot i així quan arribem al peu de via ens trobem una cordada que acaba d'arribar. Sembla que van tranquils i ens deixen passar.  

Poc a poc totes les vies hi ha cordades preparant-se per començar.

 

Un detall del Mallo La Mora, La via comença a la dreta del cim de la piràmide, i va a buscar l'esperó que hi ha entre les dues canals del mig. 

Encara a l'ombra, comencem un llarg senzill que ens situarà a la verticalitat de la via. 

Un segon llarg que va de dreta a esquerra amb passos força bonics. 

Ara ja amb el sol, gaudint del segon llarg. 

Un tercer llarg preciós, sense massa dificultat però amb continuïtat i això si molt ben equipat. 

Progressant pel tercer llarg, va a poc a poc per gaudir-lo millor. 

De segon també el gaudim d'allò més. 

Un quart llarg diferent, menys mantingut, però amb passos bonics. 

L'entrada a la reunió és la part més bonica. 

Un cinquè llarg també molt ben trobat, més vertical, i on cal mirar bé els passos, però estem convençuts que ens deixarà molt bon regust. 

El sisè llarg, també té passos bonics, però hi ha un tros on cal controlar la roca, però sempre amb molt bon equipament. 

La Cinquena reunió en un balconet. 

Darrers metres del 6è llarg. 

Un grimpada més i ja serem al cim. 

Just al nostra davant, avui veuran passar més gent que mai. 

Això de llevar-se aviat té el premi de poder estar sols al cim una estoneta. 

Bones vistes sobre Agüero. 

L'escalada s'ha massificat, nosaltres en vàrem comptar 36, només en el Mallo la Mora. Una passada. 

Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: venint d'Osca i quasi al final del poble de Morillo de Gallego, surt una carretera que porta al poble, a la primera trenca agafarem la de la dreta i arribats a dalt veurem un pàrquing a la dreta, i tot seguit surt una pista de terra a la dreta que seguirem fins arribar al pàrquing al costat d'una gran bassa.

Des d'aquí seguirem per la pista fins a trobar un corriol (Fita) a la dreta, que el seguirem tot guanyant alçada fins arribar a sota el Mallo La Calva , després anirem per sota fins arribar sota de la nostra via que pujarem uns metres per la piràmide  fins arribar al peu de via.  30 minuts.

La Via: Itinerari divertit, equipat generosament i amb un grau màxim de Vè, que ens permetrà pujar al Mallo La Mora gaudint, en tot moment, d'una escalada plaent.

1er. llarg: 35 metres III, III+. Sortim en tendència a la dreta i ens trobarem un petit ressalt que superarem i després per terreny encara més fàcil fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres IV. Des de la reunió anem a la dreta per tornar després a l'esquerra.

3er llarg: 35 metres IV+. Ara progressarem sempre vertical, amb passos molt bonics i divertits fins a la reunió. Un dels llargs més bonics de la via.

4art llarg: 45 metres IV, III, IV+. Sortim verticals per entrar en un terreny més fàcil. Poc a poc es va posant dret. Seguim per una fissura fins un punt que hem de sortir a la dreta de la mateixa, després seguirem vertical fins a la reunió.

5è llarg: 30 metres Vè. Llarg vertical i molt bonic, amb passos on haurem de tibar un xic. Sembla més difícil del que realment és un cop situat, doncs la roca és més bona del que sembla des de sota. Un llarg per gaudir de valent. 

6è llarg: 25 metres IV+, IV. Sortim verticals, amb alguns passos a controlar la roca, tot i així està molt sanejada. Reunió coincideix amb la Via Los III también existen. 

7è llarg: 25 metres  III. Grimpada amb roca a controlar fins el cim.

Descens: baixem fins un coll i a la dreta trobarem unes cordes fixes i una cadena que baixen per una canal. Després farem una pujada i un flanqueig fins a trobar la via ferrata que ens portarà al camí de pujada.

Material: 16 cintes + R

Apa a escalar que el mon s'acaba!!