dijous, 14 de juny del 2018

Montserrat - Gorro Frigi - Via Haus Extrems i combinació de Via Guzman Silva i Rapsodia Bohemia - 09/06/2018

Després de 40 anys, volia tornar experimentar pujar per aquesta extraordinària via del Gorro Frigi. Tot ha canviat, les vies d'en Carles i de l'Adrià fan difícil de seguir la via original. Tot i així, pujar per aquesta via sense caure en tocar els parabolts d'aquestes altres té un gran atractiu. Si més no, per veure com ha canviat el compromís en l'escalada.

Per altra banda, l'Ita no l'havia fet i també li agrada fer aquestes vies amb un xic més de compromís.


Quan et mires el Gorro per davant es veu clarament la fissura de la llastra de la Haus Extrems que demanar ésser escalada. 



L'Ita fent el primer llarg.

R1 40 metres (Reunió en un arbre gros) III 1 spit.  Pujarem seguint una fissura on apart de l'espit també podrem posar un bon alien. 


Fent el segon llarg.

R2 40 metres IV, 2 merlets i 1 alien vermell.  Des de la reunió anirem en diagonal a l'esquerre a cercar un merlet molt visible en el fil d'una especie d'espero, abans però, podrem posar un alien vermell. Des del merlet seguirem en vertical, sempre uns metres a la dreta de la via del Carles fins que podrem posar un altre merlet. Aquesta 2ª reunió està un parell de parabolts per sobre de la 2ª reunió de la Via del Carles. La reunió està equipada amb quatre burils i es pot reforçar amb una plaqueta recuperable. 


Des de la 2ª reunió de la Haus Extrems podem veure una cordada que estava fent la via del Adrìa a la segona reunió. 


L'Ita arribant a 2ª reunio. 


La segona reunió ( Hi ha més peces) 



Iniciant la 3ª tirada.

Reunio 3ª. 30 metres V+, V, IV.  8 pitons. (tots a la fissura) Des de la reunió sortim diagonal a la dreta per situar-nos sota de la fissura. Tram dret, no massa difícil però sense assegurances. (Abans d'agafar el primer pitó i en l'inici de la fissura vaig posar l'Alien lila, el mes petit). La fissura està equipada amb bones escarpes, però que ja tenen uns quants anys. Aquí els passos són més difícils ja que no hi ha tants còdols. Anem progressant per la fissura fins arribar a 2 pitons U que estan junts. Des d'aquí iniciem un flanqueig bastant llarg, però amb molt bona pressa. Al final, podrem posar un Alien Vermell a tope que ens assegurarà fins a la reunió. Quan portes uns quants metres de flanqueig, costa resistir-se a no seguir flanquejant fins agafar els parabols de la Via de l'Adrià, però ens hem resistit i hem pogut gaudir aquest llarg com es feia abans. 


Lluitant en el diedre.




Darrers passos abans d'arribar a la tercera reunió. 


Sortint de la 3ª reunió.

R4 30 metres IV. Sortim de la reunió per l'esquerra i després seguim vertical. Complicat de seguir entre mig de les dues vies. 


Arribant dalt. 

Reunió 5ª. 40 metres IV.  1 parabolt i una savina.


Estem contents d'haver seguit aquesta via respectant l'esperit dels que la van obrir. 


Baixem repelant. 


I després fem dos llargs, que ajuntem, de la via Guzman- Silva i el darrer llarg sortim per la Rapsodia i Bohemia.


En el primer llarg de segon


Atacant el darrer llarg. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!



diumenge, 10 de juny del 2018

Montserrat - Miranda de les Boïgues - Via Garcia Vidal - Agulla dels Espeleòlegs - Via Aresta Bruc 2/06/2018

Per fer l'Aresta Bruc de l'Agulla dels Espeleòlegs decidim pujar per la Via Garcia Vidal de la Miranda de les Boïgues. Realment el que volíem era fer una combinació diferent per fer més atractiva l'escalada de dues vies que ja havíem fet.



Les pluges dels darrers dies formen boires capritxoses al matí. Fent camí cap a Agulles podem gaudir d'aquesta imatge encisadora. 

Encara que hi he pujat un munt de cops, avui he errat el camí que puja al coll que hi ha entra la Miranda i les Agulles La Mare i l'Aglà, aquest fet ens ha fet un xic més entretinguda l'aproximació i també hem passat per llocs nous.... 

La via ha estat restaurada i hi ha alguns parabolts nous.  Molt bona feina.


Un cop situats al coll i al costat d'un troc d'arbre sec tombat, veurem un espit sense plaqueta i un xic més amunt el primer parabolt. Aquest llarg anirem fent en lliure i A0 segons el nostre grau. Per entrar a la reunió també necessitarem una plaqueta recuperable. Llarg molt ben trobat. 40 metres V+ A0. 


Progressant pel primer llarg.


En Miquel lluitant després d'uns mesos sense escalar. 


El segon llarg surt vertical i a uns 3 metres trobarem un buril. Després, anirem en diagonal a la dreta cercant el lloc més vulnerable per superar un tros mes dret, en aquest lloc i trobarem un parabolt, d'aquí anirem a una reunió, d'una altra via, un xic a l'esquerra per iniciar un flanqueig que ens portarà a la reunió.  R2 35 metres, V, IV, V 2 assegurances. 


Unes bones vistes sobre les agulles que ens envolten 


l'Ita sortint de la 1ª reunió. 


Arribant a la reunió abans d'iniciar el flanqueig


Mirant per on va la tercera tirada. 


El tercer l'he començat amb A0, i després de 4 passos, ja he posat un estrep per deixar-lo un altre cop un xic més amunt i seguir en lliure. Aquest llarg el podrem fer al gust, en lliure els més forts, en artificial, o en A0 i combinant en lliure. De totes les maneres la tirada és molt bonica.  R3. 30m Ao, Ae, V+


Tram més exigent de la via..


Sortin del 3er llarg


Mirant el cel.....


Les boires fan aquest Arc de Sant Martí al voltant del sol. 



On hem fet la darrera reunió.



Gaudint del cim. 




Us deixem la nostra ressenya. 


L'Agulla dels Espeleòlegs és una d'aquelles agulles que sempre ens havia agradat fer. En la seva època tenia un cert mite, especialment el segon llarg on no hi havia res. Ara ha canviat, hi ha 3 parabolts que ha transformat l'al·licient d'aquesta escalada. 


El primer llarg puja el pedestal fins a la reunió. R1 15 metres  III, II. cap assegurança. 


El segon llarg podem posar una recuperable per assegurar la sortida de la reunió. l'Ita ha sortit molt decidida i se li ha arrencat una pressa de peu, i al cap de res, tornava a començar. El pas més difícil de la via es sortir de la reunió, són 2 metres molt finets, després ja es tomba i hi ha molt bona pressa fins el cim. R2 30 metres V, V+, IV. 3 parabolts. Reunió en un gran arbre que ens servirà al mateix temps per fer el ràpel. 



Foto cim. 


Contenta d'haver repetit aquesta via. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dissabte, 9 de juny del 2018

Balandrau 2579 metres. 26.05.2018

L'any passat, quan vàrem anar al Torreneules Petit, ja vàrem veure a l'altra banda de la vall el cim del Balandrau. Després ens vàrem informar millor i és un cim senzill, però amb molt bones vistes i que en diferents blocs recomanaven. Només quedava trobar el dia per anar-hi.

Aquest dissabte era el dia, el temps no era massa bo, però estàvem decidits a no fer-li massa cas i hem estat de sort.

Des de Tregurà de Dalt agafem una pista que està en molt bon estat, anem guanyant alçada fins que ens situem prop del torrent que baixa del coll. Poc abans deixem el cotxe i pugem per una pista en direcció contraria per anar al Collada del Moro. Des d'aquí seguim per la pista, passant per dues basses,  que ens portarà a la Collada de Fontlletera. Després seguim per la pista principal fins al coll dels Tres Pics.

El fort vent ens obliga a abrigar-nos i a seguir pujant per la carena fins el cim. Ara ja  podrem veure Coma de Vaca, i els cims de Gra de Fajol, Bastiments, Freser, Nou Creus i tota l'Olla de Núria fins el Puigmal. Només per gaudir d'aquestes vistes ja val la pena pujar fins aquí.

El fred és intens i el vent encara el fa sentir més fort, així que ràpidament comencem a baixar per uns lloms que ens portaran directes al cotxe. Així haurem fet una volta circular molt bonica.


Camí al Coll de la Fontlletera.


El Marc i la Maria amb una de les basses al fons.


Des d'aquí podem veure el cim  el Coll dels Tres pics.  


Encara trobem una mica de neu que fa més atractiva l'ascensió.


Arribant al coll 


Des del coll podem veure el Torreneules Petit.


Pujant per la carena al cim aguantant el fort vent.


Ara ja sense neu i per una corriol molt bonic. 


La boira ja està a l'alçada del cim.


Cim del Balandrau de 2579 metres. 


Foto de tot l'equip.


Poc abans de començar a baixar.

Una bona excursió amb millor companyia.