Malanyeu, no se que té aquesta zona que ens té el cor robat, just a la tardor és quan l'entorn t'enamora, els colors que ens ofereix aquest paisatge quan estàs penjat a la Paret del Devessó són extraordinàriament bonics.
Si bé el paisatge ja justifica una visita, la seva roca també necessita un comentari. Els seus forats són ben especials, difícils de trobar en altres llocs. L'aigua i el vent han anat modelant aquestes parets de calcari durant molts anys fins aconseguir aquestes formes que fan feliços a tants escaladors que visiten la zona.
Avui, fa un dia transparent, net i molt agradable per escalar. Escollim la via Montserrat Curto perquè sempre que l'hem fet ens ha deixat un bon record.
Quan ens donem compte la Ita ja ha començat a pujar.
Ben decidida s'enfila gaudint d'allò més.
Els primers metres estan un xic molls per les pluges de la nit passada, però es poden passar molt bé per la seva esquerra.
Després ens toca a la Montserrat i a mi, al fons en Ferran i l'Arseni es prepararan per pujar tot seguit.
Amb l'excusa que anirà millor per les cordes la Ita inicia el segon llarg. Un llarg preciós, amb una dificultat moderada que et permet gaudint d'aquest forats tan característics de Malanyeu.
Aquest segon llarg és vertical, ben equipat i amb una roca excel·lent, que fa que, tots coincidim amb la seva bellesa.
La Montserrat iniciant el segon llarg.
L'Arseni arribant a la primera reunió.
El tercer llarg tot i ser força vertical hi trobarem una franja que el parteix en dos trams. El primer amb passos finets i el segon vertical i bonic que el converteix amb una escalada plaent.
La Montserrat en els passos finets del primer ressalt.
Gaudint de la segona part d'aquest tercer llarg. Aquí tots ens ho hem passat súper.
En el tercer llarg hi trobarem una fissura i en aquest punt la deixem per pujar ben vertical.
Gaudint alló més.
L'Arseni arribant al cim.
Una mà experimentada acaronant les formes especials que ens brinda aquesta roca.
En Ferran fent de cotxe escombra.
La nostra ressenya
Un matí molt divertit amb la millor companyia.
Aproximació: ens arribem fins el poble i deixem el cotxe al costat de les escoles. Agafarem un PR (marques grogues) que passa per la dreta de les primeres cases, després seguirem per un corriol que abans ens portava a creuar un riuet, però que avui uns cartells et porten un altre cop agafar el PR que baixa directament al torrent, el creuarem i pujarem en direcció est fins que estem a la vertical de la paret, aquí pujarem directes a la paret i buscarem el peu de via que està marcat amb els inicials MC.
La via: via curta, ben equipada, i amb molt bona roca que va cercant el seu espai entremig dels arbres i les savines, deixant unes plaques molt fermes.
1er llarg: 25 metres IVº. 5 espits. Iniciem la via superant uns petits ressalts per entrar en un diedre que ens portarà a la 1ª reunió.
2on llarg: 30 metres IV+ V- . 10 espits. Sortim per la dreta i anem seguint una placa per la part alta amb tendència constant a la dreta fins situar-nos a la vertical de la reunió que després pujarem recte. Placa de forats bonica.
3er llarg: 40 metres V, IV+, -V . Sortim vertical per situar-nos sota d'una placa que hi entrarem de dreta esquerra, a mitja placa hi ha un pas un xic més difícil, després sortirem a cercar una fissura que va de esquerra a dreta que superarem gràcies a molt bones preses. Escalada plaent fins el cim.
Descens: es pot rapelar la via amb un ràpel fins la 2a reunió (35 metres) i un 2on fins a terra. (50 metres) o també podrem seguir pujant per la cresta fins a trobar el camí de baixada.
Material: 10 cintes exprés.
Equipament: espits amb molt bon estat.
Oberta per: F. Sunyol i R. Vicente any 2007.
Apa a escalar que el món s'acaba!!


















Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem