Montserrat - La Pastereta - Via Tomasín - 02/07/2016

La Pastereta sempre és un bon recurs pels matins d'estiu, vies no massa llargues i orientades a l'oest, fet que et garanteix una escalada a la ombra. 

Avui, hem escollit la Via Tomasín itinerari obert per en Joan Asín i dedicat al seu pare. Segons el seu bloc ha fet alguns sanejaments i la cosa promet. Sabem que hi trobarem terra doncs no ha plogut.

Una bona vista de La Pastereta i també de la via. 

 Des de peu de via, ja podem veure la primera assegurança just en una petita balma. Fins arribar-hi és fa bé i amb una dificultat moderada IV.  Arribats a la balma, hi ha un passet que cal mirar, i un cop superat podem fer la reunió en un arbre molt gran que està equipat amb bagues.
R1. 30 metres IV, Vè.

La Ita preparant-se per fer el pas.

Des de l'arbre pugem una mica i ja veurem un pitó, (possiblement millor fer la reunió amb unes sabines més properes a l'inici del segon llarg).

El segon llarg, sense cap mena de dubte, és el més bonic de la via, malgrat la terra que hi havia, l'hem gaudit força. Està ben equipat i la roca és bona en general. Nosaltres hem posat un Camelot del 0,5 abans d'arribar a la reunió. 

R2 30 metres. Vè, IV.  

 M'ha costat veure com sortia la via en el tercer llarg,  li veia la lògica per on anar, però no encertava a veure cap assegurança: Finalment he vist un pont de roca a l'esquerra i m'ha confirmat el itinerari.

Sortim vertical a cercar una savina que passem per l'esquerra, des d'aquí, ja veurem un parabolt, seguirem vertical, fins que ja veiem que hem d'anar en diagonal a l'esquerra, (trams a vigilar per la qualitat de la roca, tot i així, està ben assegurat). Després seguim en vertical fins que veiem que hem de travessar a l'esquerra per un lloc molt terrós, (compte), fins a un arbre on farem la reunió.

R3. 35 metres Vè, IV.

 La Ita arribant al darrer parabolt abans de fer el tros terrós. 

 El quart llarg ja es veu que serà per gaudir, bona roca, i aire entre les assegurances. Primer anem a l'esquerra i ja trobarem un pitó, després vertical fins un parabolt, i seguirem una mica amb tendència a l'esquerra assegurant-nos amb un parell de sabines fins arribar a un gran replà.

R4. 35 metres IV+. Reunió un xic a l'esquerra en unes savines.

Ara ja ens toca el sol.

La cinquena tirada progressar per una placa fàcil fins un arbre on hem posat una assegurança, després hi ha un tros més dret ben assegurat amb un parabolt. Tot seguit seguirem vertical fins a l'aresta on farem reunió en una savina.

R5. 30 metres III, IV+.

Sortint de la via.

Us deixem la ressenya del Joan Asín que està molt ben detallada.

Via que cal fer, però possiblement millor esperar que hi passin algunes cordades per deixar-la més neta. Tot i així, a l'entrada de la 3ª reunió hi posaria una corda fixa, ja que la terra va marxant. 

1ª Ascensió Joan Asín, i Antonio Gómez  20/4/2016

Material: 10 cintes, algunes llargues, bagues savineres i un camelot del 0,5.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Núria - Revetlla bivac al Puigmal - Olla de Núria fins el Pic d'Eina - Fontalba. 23/24/06/2016

Volem gaudir de la nit més curta i del bon temps que anuncien al Pirineu. Amb el Miquel i la Quima, grans amics, ens hem posat d'acord per anar fer la revetlla al cim del Puigmal.

a 2/4 de 9 del vespre estem al coll de Fontalba per començar a caminar en direcció al cim. Quedem fortament sorpresos per la quantitat de cotxes que hi ha en el coll. Ell lloc és bonic i s'ho mereix. També trobem altres colles que comencen a caminar amb la mateixa direcció. Semble que no estarem sols avui.

 Comencem quan ja veiem que el sol va de caiguda als cims que ens envolten. 

Contents d'estat plegats avui.

Petites parades per contemplar l'espectacle que ens brinda la posta de sol.

Espectacular

Bonic de veritat

Sembla que estiguis caminant pel cel. Moments per recordar. 

Darrer tros amb la darreres llums, al fons el Puigmal. 

Ja hi som, ara ens toca trobar el lloc pel bivac. 

Les darreres hores del dia contemplades des d'un cim, són moments que mai oblides. 

El bivac més gran estava ple, però un noi que estava sol ens el cedeix, ell es posa en un més petit on també estarà més protegit.
Amb els sacs preparats en preparem per sopar, i desprès coca i cava, com està manat.

Ens costa fer la foto tots plegats, però ho aconseguim. Després ens hem posat al sac, el fred es fa notar i s'està més be.

Quedem sorpresos per la quantitat d'estels que podem veure, fins i tot en veiem algun a caure, després admirem la sortida de la lluna que neix amb un color taronja, brillant com mai.

Al fons podem veure les ciutats que ens envolten, Ripoll, Vic, que estan en plena feina; foc, petards i la gran festa. 

Tot contemplant el cel ens anem adormint fins demà. 

Molt d'hora al matí  comença a trencar el dia per l'est, des del mateix sac podem veure com comença a clarejar el nou dia.

Seguim fent mandres. Alguna encara no ha tret el cap del sac..

Però el sol segueix pujant. 

Ara si, ja estem tots desperts. 

Poc a poc anem sortint del sac, plegant les coses i fem un bon esmorzar de coca de Sant Joan.

Foto cim amb el nou dia. 

Caminem amb direcció al Pic del Segre. 

Les vistes amb el dia que fa són sensacionals. 

Pic del Segre 2.844 m. 

Al mateix cim la Ita i el Miquel. 

Seguim caminant en direcció al coll de Finestrelles i el cim del mateix nom. 

El cim del Puigmal ens acompanya. 

Un cop superat el Coll de Finestrelles iniciem la pujada al cim. 

Bones vistes sobre el Carlit. 

Cim del Finestrelles 2.829 metres. 

Baixant al coll d'Eina. 

Després de pujar el Pic d'Eina iniciem la baixada a Núria. 

Aquest tros està especialment bonic, tot és verd. 

seguim baixant..

Ja estem a Núria 

Núria. 

Tornem enfilar el camí que ens portarà al Coll de Fontalba. 

Aquesta haurà estat una revetlla de Sant Joan de les que ens en recordarem durant molts anys. Amics de sempre, posta de sol, Coca i cava, bivac, nit d'estels, lluna quasi plena, sortida de sol, excursió per l'Olla de Núria. Tot enregistrat per sempre més.

Us desitgem un bon pont a tots.

Sopeira- Pic Sant Cugat - Via Montsemi - 11/06/2016

El Pic Sant Cugat té una paret amb una roca de molta qualitat, les vies estan ben trobades i normalment no hi ha una massificació d'escaladors. El poble de Soperira és un encant, és un poble situat a l'Aragó però que parlen el català. De tant en tant ens hi agrada anar a treure el cap, sempre, però, més a la primavera o a la tardor.

Aquesta setmana vàrem veure la ressenya del Luichy que deixava molt bé aquesta via, teníem dubtes per la calor, però el temps donava una petita baixada de temperatures pel dissabte, així que ens decidim anar-hi.

Avui dormim quasi a peu de paret.

Amb el dia nuvolat enfilem el camí d'aproximació.

 Després d'una bona pujada arribem al peu de via, no hi ha dubte, un spit i una fissura marquen l'inici de la primera tirada. Està clar que no passarem calor.

 El primer llarg la fet l'Ita, és un llarg molt bonic, que va de dreta esquerra seguint la fissura, després segueix vertical. R1 30 metres. IV+ V.

 El segon llarg, un xic més senzill i amb una roca més discreta, va progressant cercant la millor roca, diversos ponts de roca ens aniran marcant la via. R2 30m IVº.

La tercera tirada torna a guanyar verticalitat, en aquest llarg la roca no és del tot bona, però ha estat netejada i permet progressar amb tranquil·litat.

 R3. 20 metres IV, V.

 La quarta tirada és sense dubte la més bonica de totes, és la clàssica placa d'aquesta paret, vertical i amb pressa horitzontals que en permeten gaudir de l'escalada.

 La Ita a la tercera reunió. 

 La gran placa.

 La quarta reunió queda un xic penjada, sort que podem descansar sobre un petit romaní.
R4. 35 metres V+.

 Per fer la 5ª tirada la Ita segueix per la mateixa placa, als pocs metres es tomba per entrar a la reunió.

Arribant a la 5ª reunió. R 5. 20 metres V-. 

 Ara sortim a buscar un petit sostre, sobre mateix hi trobarem una fissura molt bona, que et permet superar-lo gaudint del pas.

La Ita en la 5ª reunió. 

 Contenta entrant a la 6ª Reunió. 

R6. 25 metres V/V+

 Ja només ens queda un llarg fàcil per arribar a la feixa i cercar la ferrata que ens portarà a baix.

 Contents !!!

Us deixem la foto i la ressenya del Luichy que com sempre estan molt ben fetes.

Aproximació: sortiu del Monestir i agafeu un camí que va pel costat mateix del riu fins un pont romànic que ha estat restaurat, el creueu i segui un camí reconstruït que passa pel costat de la central elèctrica, pugeu uns esglaons i quan torneu a baixa, just quan s'acaben trobareu un camí que surt a l'esquerra, el principi una mica brut, està marcat amb punts vermells i algunes fites, l'aneu seguint fins que passa a la dreta d'una canal, aquí l'heu de deixar i anar pujant per l'esquerra de la canal, després haureu de fer alguna grinpadeta i anant a la dreta arribareu a peu de via. A l'esquerra surt la Ramona i a la dreta la Gosa i un xic més amunt la Montsemi. 

Descens: Des de la feixa, anem tirant a l'esquerra algun tros hem de pujar fins que veurem una canal que ens permet baixar. Anem baixant fins a trobar una corda fixa. Després remuntem a cercar un esperonet on hi ha un ràpel, també podeu seguir baixant per l'esperó amb cordes fixes, però la millor solució és fer un ràpel de 50 metres i després pujar a un collet a l'esquerra, fita.  Després seguirem baixant pel mig d'una canal fins a trobar una altra corda fixa que ens portarà als cables que haurem de seguir fins arribar a un collet i des d'aquí per un camí fins a la carretera.

Material: Via equipada amb claus, spits i parabolts. Només necessitarem bagues de reunió i 14 cintes.

1ª Ascensió: Toni González i Francesc Canyameres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.