Les vacances són allò que tan esperes i que ràpid que passen, però durant aquest espai reculles un munt de vivències, records, sensacions, olors, emocions, etc...
Hi ha moments que es converteixen en una necessitat, quan portes un temps dur de treball i els caps de setmana no són suficients per recuperar-te, és quan comences a pensar que necessites unes vacances, necessites temps per fer el que t'agrada, per gaudir de la llibertat del temps per un mateix.
Hi ha moments que necessites fer un viatge llunyà, d'altres que gaudint d'uns paisatges propers en tens prou, cada temps de vacances té uns al·licients diferents, tot dependrà de l'estat emocional de les persones, però el més important és saber-les gaudir, trobar aquell espai que et fa feliç i que en fa tornar a casa amb noves il·lusions.
Aquest estiu hem anat a fer una volta pel Pirineu, hem escollit uns racons que ens han omplert molt, hem caminat, hem visitat pobles, hem escalat i hem gaudit de la llibertat que ens dona el fet d'anar amb l'autocaravana. No estem obligats a quedar-nos enlloc, i ens podem quedar a on ens agrada tot el temps que volem. Marxem si fa mal temps, o ens quedem si el temps és bo i l'entorn ens agrada.
Aquest estiu ha estat més plujós que altres anys i per aquest motiu hem pogut veure uns camps, uns paisatges, unes flors que ens han enamorat. La flor de neu, tan buscada, aquest any l'hem trobada, i en un lloc on n'estava ple.
La quantitat de flors que tenim el nostre Pirineu li donen un color extraordinàriament encisador, parar-se i gaudir d'aquest color és quelcom més que està de vacances, és sentor i viure la natura.
I els poblets, que bonics que estan, tots decorats amb les seves flors. Predominen el geranis, segurament perquè és la planta més forta i que dona més color. Hi hagut moments que ens ha semblat que estàvem a Suïssa i en realitat estàvem al costat de casa.
Acabar una escalada, arribar a un cim i sentir-te envoltat per les boires, són sensacions que cal parar i viure-les, no pots deixar-les passar com un cim més, o una visió més, cal parar-se i gaudir d'aquells instants, que mai més es repetiran.
Trobar una roques, que la seva formació ja et convida a pujar-les, pensar que han estat anys i anys, sense que ningú les hagués escalat, fins que algú li ha posat el ull, ha vist un possible itinerari i l'ha obert. Després tot una colla hem corregut a escalar aquella paret que havia estat oblidada donant-li una nova forma de viure i entendre aquesta muntanya.
Les llums que canvien a cada instant, només un xic de boira, fa que el paisatge tingui una altra tonalitat.
Aquesta any l'aigua brullava per tot arreu, cascades i cascades d'aigua que donàvem una sensació de vida extraordinària, per què no pot ésser sempre així?
Arbres morts que donen vida el paisatge, quin contrasentit, però quina realitat.
Animals que ja sembla que no existeixin per molts dels nostres infants, però li donen vida aquell paisatge verd.
No hem anat al Perú, però hem tingut oportunitat de gaudir de la seva bellesa en el nostre Pirineu.
I escalar??, doncs si també ho hem fet, el temps ens ha deixat fer cinc escalades molt maques, ens ho hem passat d'allò més bé.
Hem escalat amb diferents tipus de roca, hem acaronat amb força les presses per tal de progressar, hem gaudit de les seves formes i dels seus passos que ben segur que recordarem durant temps.
Hem gaudit de l'espai, la verticalitat, la profunditat que ens dona el fet de escalar les muntanyes. Hem desafiat a la gravetat i hem sortit contents al cim.
Hem estat de sort amb el temps, hem pogut escalar amb màniga curta tot i està a una certa alçada.
Hem tornat amb un sac de records, d'emocions, vivències, que ens animen a seguir planificant noves vacances.
En els propers dies us anirem explicant les cinc escalades que hem viscut en aquestes vacances.
Apa, a escalar que el mon s'acaba.
