L'any passat, quan vàrem anar a escalar a la Serra de Busa, ja ens va agradar tant el seu entorn que vàrem parlar de tornar-hi.
En Marc juntament amb el Josep estan preparant una excursió per l'UES, i quan em va trucar per anar a conèixer la Serra de Busa, no m'ho vaig pensar ni un segon, just és aquest lloc que teníem pendent.
Quan arribem a l'ermita Sant Lleïr a la Vall d'Ora, encara no hi toca gens el sol, just comença a tocar en els graus. La lluna s'està situant a ponent, i el fred és molt viu, menys 7º. La millor solució per escalfar-se és abrigar-se i començar a caminar.
L'ermita de Sant LLeïr.
Només agafar el camí creuem el riu, just a costat de l'ecomuseu després seguim un corriol que va entre camps fins el Pujol , casa de turisme rural.
El Pont just a costat de l'ecomuseu.
A Can Pujol podem veure que el fred és intens ja que la font ha quedat completament glaçada.
Des de Can Pujol i per una bona pista anem a la Masia de Can Solà, on començarem a pujar cap el grau d'Orriols. Ara que ja ens toca una mica el sol, i que comença a pujar, ens anem treien alguna capa de roba, tot i així la temperatura segueix baixa. El dia ens acompanya, sol, dia clar, i un entorn d'alzines, roures i pi roig, que tot plegat ens deixa bocabadats.
A mida que anem pujant, podem veure les masies que hem deixat i els camps que encara estan completament gebrats. Quan portem una estoneta caminant, veiem una trenca que en 10 minuts ens porta a la Balma d'en Xalet de Busa. No ens fem pregar massa i tots sis estem d'acord en anar a veure aquest indret i a la vegada farem la parada per esmorzar.
Tot l'equip a la Balma
El Xalet de Busa, amagatall d'emboscats durant la guerra civil espanyola, és perfectament visible des de Can Sant LLeïr i viceversa. Sembla ser que, quan les tropes passaven per Can Sant LLeir, els de la casa intentaven esbrinar on anirien el dia següent, i després ho comunicaven als resistents que estaven a la balma mitjançant senyals prèviament acordades; un fanal a la finestra, una camisa estesa o uns pantalons, així el dia següent els resistents anaven en direcció contraria.
Un cop esmorzats tornem al camí principal, i seguim guanyant alçada fent unes còmodes ziga-zagues, quan arribem a una pista, a la nostra esquerra ja veiem una masia molt ben conservada que és casa Orriols, només passar la casa ja trobarem un corriol que indica el bon camí per anar el Grau de la Bartolina. Uns metres més amunt trobarem una trenca, on tenim la possibilitat de arribar el Pla de Busa sense pujar l'escala metàl·lica que hi ha per superar el grau. Aquest serà el camí que farem servir per baixar. Ara, però, seguim pujant fins situar-nos sota mateix del cingle, on tenim el goig de veure aquestes formacions provocades per el fred i l'aigua.
El Josep pujant per l'escala
Seguim pujant vorejant el cingle, fins un lloc que ja es veu més feble, on trobarem la escala metàl·lica que ens permet superar el tram més dret, després seguirem per uns esglaons fins a sortir just en el Pla de Busa.
Des de dalt podem veure la Casa Orriols
Can Bartolina és una masia que està situada al vell mig del Pla de Busa, amb unes vistes molt boniques en direcció sud. Encara es manté la neu caiguda aquest darrers dies, en els lloc obacs està força dura.
Durant una estona caminem pel Pla seguint el cingle.
La vista sobre Montserrat, sobresortint del mar de boires, ens fa gaudir encara més d'aquesta excursió.
Després creuem tot el Pla en direcció NO per passar per la Vila, una masia gran i bonica que ara just serveix per guardar el ramat.
Seguim caminant per anar a veure el Capolatell, però abans passem pel mirador, des d'on podrem observar la Serra d'Ensija, el Pedraforca, la Serra del Verd, i el Port del Compte. Tot plegat una vista encisadora.
La vista que podreu veure des del Mirador
Seguim caminant per anar a veure el Capotell o presó de Busa. Durant la guerra del francès el Pla de Busa va ésser un campament i rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es van construir un munt de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. Cal remarcar que Busa va ser, després de Cadis, el primer indret de l'Estat a proclamar la Constitució de 1812, en un acte on van assistir uns 8000 soldats. Tot això va esser possibles gràcies a que el tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes li proposes al capità general de Catalunya en Lluís Lacy de construir aquesta fortificació aprofitant que tot el Pla de Busa està envoltat de parets.
Vista del pont que mena a la Presó de Busa.
El Capolatell situat a l'extrem nord oest, més conegut com la presó de Busa, ja que s'utilitzava per deixar-hi els soldats napoleònics capturats duran aquesta guerra. La tradició diu que, desesperats, morts de gana i fred, cal tenir en compte que està a 1300 metres; hi havia presoners que es llançaven al buit amb el lema Mourir à Busa et resurgir à Paris. De totes maneres si no saltaven per les parets es morien de fam i fred.
Una vista des del mateix pont.
Des del punt més alt de la Presó de Busa, tenim una bona vista en direcció a Canalda, Pantà de la llosa del cavall i el Santuari del Lord entre altres.
De tornada desfem el camí que ens porta just al centre del Pla de Busa, on després seguirem per una pista particular que va a Sant Pere de Graudescales, quan aquesta comença a baixar fort, i en un revol a l'esquerra veurem un corriol que ens portarà altre cop a casa de l'Orriols i després seguirem el camí de pujada.
Després d'unes 7 hores de caminar tornem a creuar el pont que ens menarà a Sant LLeïr, després d'una bona excursió per un indret molt bonic i ple d'història del nostre país. Ben segur que tots sis en guardarem un molt bon record.
