diumenge, 22 d’abril del 2012

Pala Alta. Diedre Blanqueta - 21-4-2012

Al Mont-Roig sempre ens ha agradat anar-hi a escalar, no hi ha molta aglomeració de gent i les vies, sense ser molt llargues, tenen un cert terreny d'aventura. Fa uns quants anys vàrem fer el Diedre Blanqueta de La Pala Alta, en teníem un bon record, i hem pensat que estaria bé repetir-lo.
L'aproximació es força curta; des de Vilanova de la Sal seguirem una pista que va a l'ermita de Montalegre, fins que la deixarem per seguir una pista a la dreta, en un revolt molt tancat podrem deixar el cotxe, ens quedarà 1 quilometra fins a peu de via seguint la pista. Si anem amb un 4x4 podrem seguir per la pista, que passa per sota de la paret, fins el Coll de la Porta on el podrem aparcar bé.
El primer llarg supera un petit diedre amb alguna roca que cal tenir un xic de cura, per continuar tot seguit vertical fins a la reunió. 
Està equipat amb algun parabolt però penso que val la pena posar-hi alguna assegurança mes.

 La primavera i les darreres pluges han fet esclatar totes les flors, malgrat podria sembla que li treu una mica d'atractiu a l'escalada penso que li dona un to romàntic.
 L'Ita entrant a la primera reunió. La vegetació  que hi veieu és puntual.
 El segon llarg t'obliga anar d'esquerra a dreta, per unes plaques amb una roca molt bona, està ben equipat, però podreu posar assegurances flotants sense problemes. IV+
 L'Ita entrant a la segona reunió, al fons podreu veure la pista que passa per sota mateix del peu de via.
En el tercer llarg, la cosa es complica una xic més, a pocs metres de la reunió, haureu de superat un petit sostret Vº, després un xic més fàcil fins situar.nos en el diedre, aquí podrem pujar vertical, amb bona presa, però amb passos atlètics, aquesta tram està ben equipat amb 2 parabolts, i un pitó, després cal anar a cercar un replà a la dreta.  V+
Els dos propers llargs es poden ajuntar sense problemes, de fet, originalment era així, però fent-los separats podrem gaudir-los millor.
El quart llarg és de 15 metres, seguim pel mateix diedre, un primer tram més fàcil, fins que ens trobem un tros una mica més estret, aquí hem de tibar un xic més fins arribar a la reunió. V+

 El cinquè llarg, és el més bonic de la via, vertical, elegant, amb passos atlètics força divertits. V+
 La darrera reunió està equipada al fil de la paret, on podreu veure el company com puja còmodament asseguts.

Per baixar, només cal seguir un camí que segueix la carena fins a baixar al Coll de la Porta.

Ens agradat repetir la via, seguim pensant que val la pena fer aquest itinerari.

Si alguna cosa no ens agradat, és que comença està un xic relliscosa en algun tram.


dissabte, 14 d’abril del 2012

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via de les Cabres

Fa uns dies que no publiquem res al blog, una intervenció m'ha deixat uns dies fora de combat, però avui, malgrat que el metge m'ha prohibit tot tipus d'esforç, hem decidit anar a veure com estàvem després de 3 setmanes sense toca roca. 
Com el dia amenaçava pluja i no podíem fer res complicat, hem anat a la Paret de la Codolosa, a la Via de les Cabres. Certament ho hem encertat, ja que quan en començat a caure quatre gotes ja estàvem a baix, i per altra banda, hem fet poc esforç que és al que es tractava.  

L'Ita fent el primer llarg, no presenta massa dificultat i la roca és bona.



 El segon llarg, té un començament un xic més difícil (Vé) i després la cosa ja es suavitza una mica. La roca en aquest primer tros és molt compacta, després hi ha algun tros un xic més trencat, però mai problemàtica.
L'Ita a la primera reunió. Aquest segon llarg es pot fer amb dues tirades, ja que hi ha una reunió al mig, però penso que és millor fer-la tota d'una tirada tal com es va obrir la via. 

L'Ita arribant a d'alt.
Per baixar, si és va en cordes de 60 ambdós ràpels es baixen bé, en cordes de 50 metres la cosa pot anar justeta,  en cas d'anar amb una sola corda, caldrà fer tres ràpels.

Fem una valoració positiva de la via.
La ressenya la trobareu : http://sisbemessanapren.blogspot.com/2010/11/montserrat-la-codolosa-la-via-de-les.html

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

diumenge, 25 de març del 2012

Montserrat - Cara de Mico - Via Xavi Sampietro.

El dia és bonic i convida anar a escalar o fer qualsevol altre esport a l'aire lliure, nosaltres també volem fer una escaladeta, així que agafem els trastos i marxem cap a Montserrat. Escollim La Cara de Mico i la via Xavi Sampietro, quan vàrem fer la via Infidel, una cordada que l'havia fet, ens la va recomanar. 
Quan hem enfilat el camí que baixa a la Sentinella ens hem adonat de lo bé que ha fet la pluja d'aquesta setmana passada, està tot humit i els arbres es veuen més nets i tot sembla més viu.
Arribar al peu de via no ens ha costat massa, hem passat pel costat d'una cordada que feia la via Infidel i un xic més amunt hem començat.   

Hem dubtat una mica, ja que hi ha un parell de vies més, després ja ho hem vist, ja que hem trobat els parabolts que marquen la via. El primer llarg va per la placa, just a l'esquerra de la fissura fins que troba una falla per passar a l'aresta de la dreta.

La primera reunió està equipada amb dues anelles en un replà. 

 Mentre l'Ita va pujant la primera tirada, aprofito per fer aquesta foto a la cordada que fa la via Infidel, es veuen ben retallats a l'aresta i amb la Sentinella, el Rave i la Campana d'espectadors.
 El segon llarg va vertical però un xic a la dreta fins a situar-nos sota mateix del pedestal del tercer llarg.
El tercer llarg és el llarg de la via, comença amb un parell de passos en lliure fins el segon parabolt i després ja seguim amb estreps. Està molt ben equipat, ja que en molts passos t'obliga a enfilar-te fins el darrer esglaó  , però la qualitat de la roca i la bona pressa et deixa progressar ràpid. 

 Ben segur que amb una mica més de grau, molts dels pasos es podrien apurar en lliure, però nosaltres hem de fer-ho amb artificial i com a molt fem algun A0, per guanyar temps.
 Des de la part alta del llarg, aprofito per fer una foto a l'Ita que està atenta a la reunió.
 L'Ita entrant a la tercera reunió.
 El quart llarg, és vertical, bona roca i molt ben equipat, fet que et fa gaudir el màxim de l'escalada montserratina.
 L'Ita treballant-se el darrer llarg.
 Des del cim les vistes són força boniques, val la pena parar-se una mica i gaudir-ne. 
 Ens ha agradat el lloc, la via, la tranquil·litat que es respira per aquest entorn. No us la deixeu perdre, val la pena.
La ressenya la trobareu sense problemes pels blogs de l'afició. També, hi ha la guia de la Plantació on està ben detallada.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!!!!!!!!!!


diumenge, 11 de març del 2012

Montserrat - Gorra Marinera - Magdalena Inferior - 11-03-2012

Avui hem quedat amb el Xavi, tenim ganes de fer una escaladeta plegats, fa temps que no ho fem, no vol fer res complicat, ja que fa temps que no escala i per la meva part ja em va bé, necessito rodar els gats nous. Pugem a Sant Joan i escollim la Gorra Marinera, i després anirem a la Magdalena Inferior.  
L'Ita comença i fa dos llarg d'una tirada, total 55 metres. La roca i l'equipament convida fer-ho.
Després anem nosaltres un darrera l'altre. 
Torna a sortir l'Ita i ara va pujant fins que s'acaba la corda, hem de sortir plegats perquè pugui arribar a la reunió.
Després sortim per l'esquerra com si anéssim a fer la via clàssica. Trobo una reunió, però segueixo fins d'alt. No té sentit fer una reunió si la via clàssica fa un munt d'anys es feia d'una tirada. 
En Xavi arribant a d'alt, en demana la màquina per fer una foto a l'Ita.
L'Ita fent els darrers metres. 
Envoltat de cordes assegurant-los, després baixem i anem a fer una via a la Magdalena Inferior.
En Xavi animat en fer el primer llarg, un pas delicat, però ben equipat.
Fent el segon llarg, una escalada plaent... 
Mentre baix pujant ells dos la van fent petar...
Aprofitem per fer-nos les fotos de rigor al cim.
Nosaltres envoltats pel Cavall Bernat, La Trompa i La Momia. 
L'Ita esperant per fer el ràpel.
Ens ho hem passat molt bé tots tres, les vies ens ha agradat força i el temps ens ha acompanyat, que més volem?
Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dissabte, 10 de març del 2012

Lo Peladet - Rúbies - Via Escenas de Matrimonio - 10-03-2012

El poble de Rúbies ens agrada, se li veu que té història, va ésser abandonat  en el any 1970, i des de les hores el poble s'ha anat malmetent, L'església romànica llombarda data del segle XI i si parem atenció veurem restes d'un castell dels segles XI -XII. 

Quan des de la pista el veus ja t'impressiona aquest racó de mon, es veu altiu  i retallat a l'horitzó, només per veure aquest indret ja val la pena venir fins aquí.

Sempre que he vingut he donat un tom pel poble, per veure com està, cada cop està més fotut, poc a poc, van caient les parets, i es van enfonsant les taulades, només és veu que s'ha fet un intent de reconstruir l'església, però el material ha quedat escampat per tot arreu. Fa un certa pena tot plegat. 

Si mai hi aneu, no deixeu de veure la part del darrera, val la pena. 

B
Bé, anem a lo nostre. hem vingut aquí per escalar, i ens pensàvem que estaríem sols, i quan en vist els cotxes que hi havia a l'era, ja em vist que teníem que pujar totes les ressenyes i després ens posaríem a la via que quedés lliure. Així, ha estat, La Maduritas Calientes, hi havia dues cordades, La Bernatac una altra, doncs apa, anem a la Via Escenas de Matrimonio.   
El Primer llarg és vertical i molt ben trobat, cal posar-hi alguna assegurança més, però la roca es deixa equipar sense problemes.

Poc abans d'arribar a la reunió hi ha un parell de parabolts que asseguren un tram més vertical. Podem veure a l'Ita arribant a la primera reunió. 

El segon llar costa de veure per on anirà, jo he sortit per on m'ha semblat mes lògic, però fins que he vist un pitó no ho he vist clar, després ja he vist un parabolt i apa amunt que la roca és bona.

Aquest llarg segurament és el més compacta, està equipat però justet, es pot reforçar amb algun alien sense problemes.

La placa d'entrada a la reunió té el seu punt, però la roca és sensacional i és deixa fer força bé.

El tercer llarg té un pas vertical per sortir de la reunió i després ja es tomba una mica, cal tenir cura amb la roca.

El quart llarg és sensacional, vertical, amb les assegurances justes i necessàries, no m'ha calgut posat res. De totes maneres cal anar en compte, perquè hi ha algun bloc preparat per caure...

El 5é llarg, té un pas de sortida, després es tomba i finalment tornar a posar-se vertical fins el cim.

Ens agradat el lloc, l'escalada, i el dia que ens ha fet.

Material: 10 exprés i el semàfor d'alien. Nosaltres amb aquest material hem anat bé, però per equipar millor portar els camelots i tascons.

Ressenya: n'hi ha varies per internet, no us serà cap problema trobar-la 

Apa a escalar que el mon s'acaba.