dilluns, 24 de juliol del 2023

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques d'Aguilar - Via Rumba Catalana 24/07/2023

 Després de quasi 6 setmanes sense sortir a escalar, avui hi hem pogut tornar. Ha estat emocionant tornar a fer les motxilles, posar-nos els peus de gats, encordar-nos, i acariciar novament la roca. Sensacions molt bones de tornar a viure i que enyoràvem. 

Com que feia dies que no fèiem res, tocava fer una via fàcil, així que hem anat a les Arenes buscant la fresca del matí i ha estat tot un molt bon encert.


La nostra ressenya


Això d'escalar és com anar amb bicicleta que, encara que estiguis un temps sense exercir no es perd . 


Un primer llarg senzill de 35 metres ens portarà a la primera reunió. 


Això si, els mosquits ens han deixat contents, per sort només n'hi havien al peu de via. 


Iniciant el segon llarg, un xic més difícil i on haurem d'escalar entre assegurances doncs hi ha 4 parabols (suficients) en 35 metres.


És una placa amb tres ressalts que és on trobarem els passos més difícils.


Quan em toca pujar em costa una mica....


Sortint de la segons reunió on hi trobarem un pas força dret.


Després un parell de passos més i ja arribarem a la tercera reunió. 


Sortint de la tercera tirada. 


Com no volem fer ràpel, sortim amb una grimpadeta fins el camí de baixada.


Mentre plaguem el material ens aturem a admirar la nostra Mola.

Contents com dos nens amb sabates noves, anem baixant pel corriol discutint la jugada. Ara ja no hi ha qui ho pari un altre cop!!

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol, a ma dreta, (fita gran) que ens acostarà a peu de via. Mateixa aproximació que l'Aresta de La Sardana. 

La Via: itinerari de 3 llargs, obert des de vaig amb les assegurances justes i necessàries. La via transcorre en paral·lel a l'Aresta de la Sardana. Segurament és la via més llarga del sector. Recomanable. 

1er llarg: 35 metres. III, II, III+. 3 parabolts. Pujarem verticals al primer parabolt i després anirem a l'esquerra per un tram molt fàcil que ens situarà en un ressalt que superarem i arribarem a una corda fixa que ens portarà a la 1ª reunió.

2on llarg: 35 metres. III, IV, V. 4 parabolts.  Pujarem per una placa on haurem d'anar superant els ressalts típics d'aquesta zona.

3er llarg: 25 metres. V, V-, III. 3 parabolts.  Sortirem per l'esquerra de la reunió amb un pas dret, després un segon ressalt que un cop superat, ja arribarem a la reunió per terreny fàcil. 

Descens: ràpel per la mateixa via. 

Material: 4 cintes + R. Opcional algun friend mitja. Nosaltres no vàrem posar res.

1ª Ascensió: Andrea C. i Sílvia Ll. 11/6/2022


Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dissabte, 17 de juny del 2023

Aresta Brucs a l'Agulla del Sol Ponent - Regió d'Agulles - Montserrat - 13/06/2023

 L'Agulla del Sol Ponent és un excel·lent mirador sobre la cara oest d'Agulles, només per aquest motiu ja val la pena fer qualsevol de les seves vies. 

Avui, nosaltres,  hem anat a l'Aresta Brucs i en Sergi i la Montse a la via normal. 


La nostra ressenya.


L'Aresta Brucs és una via no massa difícil, però les assegurances allunyen una mica, doncs en 25 metres només hi trobareu 2 parabolts. Per sort, a uns metres de terra podreu posar un bon alien blau.


Uns pugem per l'Aresta Brucs i els altres per via Normal. 


Arribant a la reunió amb les agulles de les Savines al rere. 


Una bona vista de la Cara Oest. 


Foto cim. Un lloc on val la pena parar-se una estona i contemplar el teu entorn. 


En Sergi i la Montse preparant el ràpel. 


AproximacióDes de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i la seguirem fins que podrem pujar en un collet entre l'Agulla del Sol Ponent i les Savines. 

La Via: malgrat que només té un sol llarg, aquesta aresta és molt bonica i les vistes del cim també. Recomanable. 

1er. llarg: 25 metres, IV+, IV, III. 2 parabolts.  Començarem just a l'esquerra de la normal, els primers metres estan un xic bruts de verdet, però després la roca és molt bona. A uns 4 metres de terra podrem posar un alien blau que queda prou bé, després progressarem en compte fins el primer parabolt, i uns metres més amunt trobarem el segon. Un cop passat aquest l'aresta ja perd verticalitat i esdevé més fàcil fins a la reunió al costat d'una savina. Des d'aquí una grimpada curta i fàcil fins el cim. 

Descens: primer desgrimparem fins a sota de la reunió on trobareu un ràpel de 25 metres fins a terra.

Material: 3 cintes exprés, 1 alien blau, i R.

1ª Ascensió per: Jaume i Joan Cerdà el 26/06/1958 

Apa, a escalar, escalar, que el món s'acaba!! 

dijous, 15 de juny del 2023

Montserrat - Agulles - Ag de la Boteruda - Via Aresta Brucs - 13/06/2023

 Fem plena confiança amb la previsió meteorològica  i pensem que no plourà fins a les 14 h. , però just quan estem a peu de via a 2/4 de 10, ja comença a fer un bon ruixat. Ens retirem ràpidament al Refugi Vicenç Barber. Deixem passar una estona i quan sembla que el temps millora anem a l'Aresta Brucs de l'Agulla Boteruda. 

La Boteruda per l'Aresta Brucs, és una via oberta per Jaume i Joan Cerdà, amb Miquel Muñoz, el 30/08/1959.  Sense cap mena de dubtes, segur que, varen utilitzar molt menys ferralla de la que hi ha actualment. De fet, quan nosaltres la vàrem fer fa més de 50 anys, ja era ben diferent. Tot i així l'escalada és bonica i està molt bé per iniciar-se a les vies llargues, 


Us deixem la nostra ressenya.


Quan comencem la roca encara està un xic humida. 


Un llarg senzill i ben equipat amb parabolts on l'Ita progressa ràpidament. 


En Sergi i la Montse ens segueixen quasi tocant-nos els peus. 


Només sortir de la reunió, heurem de superar un petit ressalt amb passos drets i molt bonics. 


La primera reunió


En Sergi gaudint d'aquest passos més drets a la sortida de la reunió. 


Arribant al cim. 


Foto cim amb el dia prou bo. Ningú ho diria que al cap d'una hora estaríem sota d'una turmenta amb llamps i trons. 


Foto cim de les pubilles. 

Una bonica ascensió amb la millor companyia de la Montse i el Sergi. 


Aproximació: Des de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i ja estarem quasi al peu de via. Tenim una altra opció que és; des del Pas de les Portelles baixarem una mica, i ràpidament trobarem un corriol a ma esquerra per on anirem guanyant alçada fins arribar al peu de via. 

La via: Aresta Brucs de 2 llargs equipada amb parabols, en els trams difícils, on podrem gaudir d'una escalada plaent i bonica. Recomanable. 

1er. llarg: 20 m. III/IV .  Pujarem per l'aresta fins sota el ressalt on trobarem la reunió.

2on. llarg: 30 m. V, IV, III.  Superarem el ressalt gràcies a les bones presses i després per terreny més fàcil fins el cim. Reunió en una alzina.

Descens: des de l'alzina pujarem un segon ressalt on trobarem un ràpel curt de 15 metres. 

Material: 6 bagues exprés + R.  

1ª Ascensió: Jaume i Joan Cerdà, i Miquel Muñoz,  el 30/08/2023 

Apa a escalar, escalar, que el món s'acaba!

dilluns, 12 de juny del 2023

Montserrat - Agulles - La Boteruda del Gra - Via Dipankara 08/06/2023

La Boteruda del Gra és l'agulla més alta de la Regió d'Agulles, amb una alçada de 1086 metres. Aquesta alçada i les seves dimensions fa que sigui visible des de molts punts d'Agulles.

La primera ascensió en aquesta agulla data de l'any 1924 i ve ésser protagonitzada  per en: Lluís Estasen, J. Vila, i J. Puntas. 

Nosaltres després de pujar l'agulla La Corona de la Reina, només baixar, ja som al peu de via.  Aquest cop farem la via Dipankara, doncs l'Aresta Brucs ja l'havia fet fa molts anys. 


La nostra ressenya. 


Des del peu de l'Aresta Brucs anirem a la dreta per situar-nos sota d'un ressalt amb un gran bloc negre.


Primer passarem el bloc amb passos estranys doncs estarem en un terreny desplomat i el bloc t'escup en fora i és de mal agafar-se. Sempre us podreu ajudar fent Ao amb el parabolt.
Després segueix ben vertical amb passos força difícils.  (Foto Arseni)


Superant el ressalt del bloc. (Foto Ferran)


Des de la primera reunió tindreu molt bones vistes sobre les agulles que us envolten. 


Un segon llarg menys dret, però amb un parell de ressalts bonics. 


Mentre nosaltres estem fent el segon llarg, l'Arseni i en Ferran estan fent el 1er. (foto Ferran)


Sortint del tram mes vertical.


Fent el segon llarg. 


La segona reunió pràcticament en el cim, només ens caldrà pujar caminant uns metres. 


l'Arseni en el segon llarg. (foto Ferran)


Foto cim, el temps està canviant per moments. 


La Bola de la Partió, avui ens segueix tot el dia. 


Un cop en el cim només ens queda un ràpel curt de 15 metres per la vessant nord. 

Malgrat que l'Agulla La Boteruda del Gra és una escalada curta, la seva situació i la mateixa escalada la fan molt interessant. A nosaltres ens ha agradat molt i ens ho hem passat d'allò més bé. 

Aproximació: Des del refugi agafareu el corriol que us portarà a la canal de les Bessones, un cop passada la Carnavalada, trobareu una canal a ma dreta que haureu de seguir un bon tros fins arribar en un coll format per l'agulla, La Corona de la Reina i La Boteruda del Gra.  Des d'aquí només us queda pujar al peu de via. 

La Via: itinerari de dos llargs que va en paral·lel a la via Aresta Brucs que, està equipada amb parabolts i supera un ressalt al principi. Aquest primers metres són els que li donen identitat. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. III+,V, IV+, IV.  Pujarem uns metres per terreny molt fàcil fins situar-nos sota d'un gran bloc negre. Arribats aquest punt ja ens podrem assegurat en els parabolts. Per superar aquest ressalt ens trobarem que el gran bloc no és massa bo d'agafar i ens provoca una situació estranya, un cop superat el ressalt encara tindrem uns metres força verticals i tot seguit ja va perdent verticalitat fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV-,  IV+, IV-, IV, III. Una placa molt agraïda d'escalar, amb bona roca i un parell de petits ressalts a superar. Després ja només ens queden uns metres molt fàcils per arribar al cim. 

Descens: ràpel de 15 metres per la vessant nord, després baixarem per la canal fins a peu de via. 

Material: 8 cintes exprés + R.  

1ª. Ascensió: Kush Mañez, 23/08/1993


Apa a escalar, escalar, que el mon s'acaba!!

divendres, 9 de juny del 2023

Montserrat - Agulles - Corona de la Reina - Via Normal - 08/06/2023

 La Corona de la Reina, resta amagada per l'Agulla de la Reina i per la Boteruda del Gra, ambdues sobre surten molt més i li treuen protagonisme. Si bé, és una escalada fàcil té una formació especial que li escau molt bé en el seu nom. Tot i així, el seu nom no ve de la seva forma, sinó de la quantitat de plantes que hi ha en aquesta agulla i que tenen aquest nom ( Saxifraga callosa). 


La nostra ressenya.



La via normal només té un llarg d'uns 25 metres de III/III+ (Foto Ferran)


Aquest llarg hi trobarem dos dues assegurances i una bona alzina.


En arribar a dalt ens crida l'atenció aquesta alzina que estan força descalçada però que va resistint als cops de vent,  anys i anys. Tot i que aquesta agulla està un xic enclotada amb les seves veïnes, té unes bones vistes que justifiquen perfectament la seva ascensió. 


En Ferran intentant fer caure La Bola de la Partió sense èxit. 


Foto cim d'en Ferran i l'Arseni 



I nosaltres també tenim la nostra. (Foto Ferran)

Aproximació: Des del refugi agafareu el corriol que us portarà a la canal de les Bessones, un cop passada la Carnavalada, trobareu una canal a ma dreta que haureu de seguir uns metres fins que podreu anar a la dreta a cercar el peu de via. 

La via: itinerari molt fàcil però que justifica plenament la seva ascensió per les bones vistes que podreu gaudir des del cim. 

1er. llarg: 25 metres III/III+.  Pujarem verticals per anar a buscar una canal que ens portarà al cim. 

Material: 3 cintes exprés i una baga savinera.

1ª Ascensió: O. Andrés i Ll. Muntan 2l 26/6/1955.


Apa a escalar, escalar, que el mon s'acaba!!