dijous, 8 d’octubre del 2020

Vilanova de Meià - Pas Nou - Combinant vies; Cayo Largo - Piratas - 3 darrers llargs de la Via Llaç Lila. 07/09/2020

 Seguim dia a dia les previsions meteorològiques i així intentem anar on la previsió és més bona. Per avui donàvem boires a Montserrat, Garaf etc i a l'interior temps molt millor, així que ràpidament fem cap al Pas Nou.

El principal objectiu que teníem era fer la Via Piratas, doncs el dia que vàrem fer la Corsarios vàrem veure que la via prometia i molt. Després, i per tal d'arribar a dalt, aprofitem els 3 darrers llargs de la Via Llaç Lila que fem en dos llargs. Total, un dia sensacional d'escalada per bona roca amb passos certament molt bonics. 


Des de la mateixa carretera podem observar el pany de paret per on passa la nostra combinació de vies.



Començant la Via Cayo Largo encara sense sol. 


Després de caminar fins al peu de la segona via iniciem l'escalada del primer llarg. Veiem que han tret el primer parabolt, tot i així superem molt bé la primera tibada agafant el parabolt de la via Corsarios. 


Un petit ressalt que superem gràcies a les espectaculars presses. 


Dona gust veure a l'Ita com gaudeix d'aquest llarg, progressant molt ràpid.


Gaudint dels passos més bonics d'aquest llarg, una joia que cal gaudir si o si. 


Inici del segon llarg de la Via Piratas. 


Ha superar aquest petit sostret amb molta tranquil·litat. 


Quant em toca fer aquest llarg, penso que millor anar a poc a poc per gaudir durant més temps d'aquest llarg. 


Ara ja en els llargs del Llaç Lila, seguim amb la bona roca. 


Quan avui fa un mes, vàrem fer aquesta via, vaig provar de fer en lliure aquest pas de 6a i no em va sortir. Avui, un xic més decidit ho torno a provar i per fi surt a la primera. 


Ara tot sembla més senzill, està clar que l'estat d'ànim és important. 


Darrer pas de la combinació de vies. 


Contents, ens ho hem passat d'allò més bé. 





Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des del pàrquing  caminarem uns metres fins que veurem una fita que ens indica una vira d'esquerra a dreta que ens situarà a la canal de pujada. Pugem per la canal rectes i trobarem la primera via.

La Via: una combinació de via que va cercant llargs bonics i de bona roca, on totes les tirades estan equipades. Això si haurem de fer alguna caminadeta per les feixes.

1er llarg: 40 metres IV.  escalada senzilla i amb bona roca. Després caminant fins al peu de la via Piratas.

2on llarg: 35 metres V+. Sortim per la dreta de la via Corsarios, veurem que manca un parabolt, superant un petit ressalt, després per terreny menys vertical anirem sota d'un segon ressalt. Sembla més difícil del que és, doncs malgrat no es veu trobarem unes presses excel·lents que ens facilitaran la seva superació, després per placa vertical fins a la primera reunió.

3er llarg: 25 metres V. Ara sortim per l'esquerra. La Corsarios va per la dreta tocant a la savina. El primer pas que trobarem serà superar un petit sostret, després ja seguirem vertical per l'esquerra de la savina fins a la reunió. Ara ens tocarà caminar fins arribar al peu de les tirades del Llaç Lila. Punt groc a la reunió en una savina.

4art llarg: 30 metres V, V+,V. Superem un ressalt i després entrem en una placa que ens portarà a la reunió. Ara caminem uns 25 metres per una tartera petita fins a la propera reunió en una savina.

5è llarg: 30 metres 6a, V+, V. Ataquem el primer pas per la dreta del primer parabolt, just a la vertical  del segon, gràcies a unes bones presses, però petites fins arribar a un bon canto sota mateix del segon parabolt, ara per terreny molt bo progressarem fins a la reunió.

6è llarg: 15 metres IV+, IV. sortim verticals i després amb tendència ala dreta fins el cim. En els darrers metres caldrà tenir cura amb la roca.

Descens: Des de la darrera reunió veurem una trinxera a sobre nostra, pujarem fins a la mateixa, i tot seguit, començarem a baixar en direcció oest per la mateixa carena fins arribar a una segona trinxera, des d'aquí trobarem un camí fitat que ens portarà a la carretera.  Entre 30 i 45 minuts. 

Apa a escalar que el mon s'caba!!!

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Sant Llorenç del Munt - El Paller de les Fogueroses - Via Normal 04/10/2020

 Les Fogueroses és un entorn idíl·lic del massis de Sant Llorenç del Munt.  Malgrat, actualment hi ha gent per tot erreu, aquest apartat encara queda un xic fora de la massificació. De tant en tant és bo anar-hi a treure el cap. Per nosaltres va ésser un lloc on poc a poc ens vàrem anar introduint en el mon de l'escalada.

En el cas de l'Ita, el Paller, va ésser la seva primera escalada amb el Pep Graells, després al cap de 4 anys i vàrem anar plegats. De tot això fa quasi 50 anys, i avui, quan baixàvem per la canal per anar al peu de via, no ho recordàvem amb massa precisió. 


Des del mirador que hi ha davant del Paller, hem pogut gaudir d'aquesta agulla que sobre surt de la vessant nord.

Un cop situats el coll per començar, tenim un xic de dubtes, doncs bufa un fort vent del nord i fa força fred. Com deixem les motxilles al coll, i per tal de que no marxin, pel fort vent, hi hem posat algunes pedres. 


Uns primer passos bonics i amb bona roca ens portaran a un terreny més senzill i on caldrà controlar la roca. 


Després pujarem per un diedre canal senzill fins el cim. 


Com algú va posar un parabolt i li han tret la xapa, nosaltres l'aprofitem amb aquest cable. 


Un pitó ple d'història ens assegurarà la progressió pel diedre. 


Darrers metres superant aquest petit diedre amb molt bona roca. 


Foto el cim amb el Montcau que ens vigila. 


Foto cim amb el pedró. 


Molt bona vista de l'Agulla Petita de les Fogueroses, que la deixem per repetir-la un altre dia. 




Ja que estem aquí ens arribem a veure la Roca Cavalcada. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Aproximació: Des de Coll d'Estenalles agafarem la pista asfaltada que ens portarà a Coll d'Eres, després seguirem pel camí que porta a la Mola, passats uns 500 metres i després de la pujada, veurem que el camí es bifurca, i el de la Mola segueix per la dreta i els de les Fogueroses surt per l'esquerra. Passats 15 metres trobarem un gran pedró que ens diu que estem en el camí correcte. Seguirem per aquest corriol fins arribar a una clariana, baixarem per la mateixa fins a trobar un caminet a l'esquerra (fita) que ens portarà fins el mirador del Paller. Des d'aquí agafarem la canal de l'esquerra que ens portarà al peu del Paller, ara només ens restarà pujar al collet on comença la reunió.

La Via: itinerari bonic, sense grans dificultats que ens portarà al cim d'aquesta bonica agulla. A destacar que la primera ascensió es realitzar a l'any 1928 per Abelló, Trencs, Griera i Aligué del C.E. de Terrassa.

Material: 4 cintes exprés, Camelot #1, i cable per escanyar l'espàrrec del parabolt. 

Ascensió: des del collet superem uns metres drets, amb bona pressa i amb bona roca (parabolt sense xapa), després per terreny més senzill, però on haurem de controlar la roca,  (podreu posar un Camelot #1) arribarem al peu del diedre on hi ha el pitó. Seguirem el diedre senzill fins arribar a un arbre on podrem posar una baga i després uns passos més i arribarem al cim. 

Descens: ràpel de 25 metres per la mateixa via. Porteu alguna baga per deixar, doncs és una agulla que es fa molt poc i segurament serà millor canviar-les. Nosaltres vàrem deixar un mellon més gros per assegurar que les cordes segueixen. 

Regulacions: l'escalada no és permesa des del 1de gener al 31 d'agost.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

dissabte, 3 d’octubre del 2020

Montserrat - La Codolosa - Via El Clau de Sant Felix. 03/10/2020

 Avui el dia és de vent i fred. Quan ens trobem amb el Miquel i la Pilar aviat ens posem d'acord. La Codolosa, la via ja l'escollirem a peu de via, doncs sempre que passa això hi ha un munt de cordades que pensa el mateix. 

Arribats a peu de via, ràpidament ens hem posat a la Creu de Sant Felix, En Miquel i la Pilar no l'han fet i nosaltres, encara que l'hem repetit un munt de cops, no ens fa res tornar-la a repetir.



Superant els primers ressalts del primer llarg.

Avui ens hem canviat les tirades, normalment l'Ita fa la 1ª i la 3ª, i jo la segona, doncs l'Ao té passos llargs i puc arribar-hi millor. Avui ho haurà de provar ella. 


Una mica dubtosa l'Ita comença el segon llarg. 


S'ho ha treballat molt bé i ràpidament deixa de fer A0 per anar en lliure i gaudir dels bons passos de placa  que hi ha fins a la reunió. 


Ho he provat en lliure i al final Ao com tots. 


El tercer llarg té un pas on tens que tibar només comença la tirada, però les presses són bones i es deixa fer . 


Mentrestant en Miquel ja està entrant a la reunió. 


El tercer llarg, encara que és curt, té passos molt bonics. 


Com aquell que no vol la cosa, la Pilar va pujant pel segon llarg. Sembla que li està agradant molt. 


i en Miquel també sembla que li agrada. 


Els passos plaents i la bona companyia fa que tots ens ho estem passant d'allò més bé. 


En Miquel fent postures gràcies a les bones presses. 


Com que volem baixar caminant, encara farem aquest darrer ressalt. 


Ja som dalt. 


Una cordada a la via del costat. 


Ara ja som els quatre al cim.....


I molt contents ens fem aquest autoretrat. 

Us deixem link a la ressenya de la web de Joan Baraldes. 

La Via: bonica, ben equipada per gaudir un matí d'escalada amb una dificultat obligada de Vè, però amb passos que haurem de superar en A0 o amb Ae.  

Ha estat un bon matí d'escalada, on el més important no ha estat la via, si no amb qui l'has fet. Amb amics així a la fi del mon. Segur que hi tornarem.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 2 d’octubre del 2020

Montserrat - Agulles - Agulla de l'Abret - Via Om Mani Padme Hum - 30/09/2020

 l'Aresta de l'Arbret l'hem fet unes quantes vegades, però la Via Om Mani Padme Hum s'havia quedat pendent, ja que en el seu dia ens va costar d'entendre que hi feia aquella via creuant l'extraordinària Cerdà Riera. Amb l'excusa de tornar a pujar en aquesta agulla hem anat a fer aquesta via.



L'Agulla de l'Arbret des de La Filigrana. Agulla esvelta i a la vegada imponent que demana ésser escalada a crits. 


Fins i tot quan la veus acompanyada segueix ressaltant per sobre de les altres agulles. 



Després d'estar una bona estona mirant una família de cabres com jugaven, estaven a menys de 10 metres i no es van immutar el més mínim. Tot un espectacle veure com jugaven les més jovenetes. Comencem la via quasi en el cantó oest, per un terreny de roca polida .


Conforme vas guanyant alçada pots admirar aquest paradís que conformen aquest munt d'agulles amb les formes més capritxoses. 


Un pas dret et situa per iniciar el segon llarg. 


La primera reunió al solet, que ara ja no fa tanta nosa com a l'estiu. 


Les dues bessones que ens segueixen amb la mirada petrificada. 


Darrer llarg senzill, però que cal tenir cura doncs no hi ha cap assegurança. 


Bones vistes des de la darrera reunió.


Qualsevol lloc podem trobar-hi vida i color. 


Foto abans d'iniciar el ràpel. 


Aquest bloc està cada cop pitjor i segur que un dia caurà, esperem que no li toqui a ningú. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: des de Can Massana anirem al Refugi d'Agulles passant pel coll de la Portella. Després agafarem el camí que surt a l'esquerra que puja per la Canal de les Bessones, al final anirem a l'esquerra per arribar a collet que fa l'Agulla de l'Arbret amb les Bessones. Des del coll baixarem un xic i arribarem a peu de via. des d'on podreu veure els ancoratges químics. 

La Via: Via equipada amb ancoratges químics, que comença a la cara oest per anar a buscar l'aresta bruc a la part més a la dreta. Un escalada plaent i amb bona roca ens acompanyarà durant tota l'ascensió.  Llàstima que creua la Cerdà Riera i li resta el protagonisme. 

1er llarg: 50 metres, IV+ V, IV. 12 assegurances. Comencem per un terreny relliscós durant els 10 primers metres. Primer vertical, però ben aviat va en diagonal a la dreta creuant la Cerdà Riera poc abans d'arribar a la reunió.

2on llarg: 40 metres, V, IV, V, IV. 7 assegurances.  Sortim de la reunió vertical amb un pas difícil, després perd verticalitat fins arribar en un ressalt que torna haver-hi un altra pas difícil. Un cop superat, seguirem per terreny menys vertical i trobarem una reunió, millor seguir uns metres més i fer la reunió propera que és més còmoda. 

3er llarg: 15 metres. III+. Superarem aquest darrer ressalt fins arribar al bloc que podrem fer la reunió en el ràpel i des d'aquí una grimpada fàcil fins el cim.

Descens: 1er. Ràpel de 25 metres i un 2on de 35 metres. També en podem fer un fins abaix, però hi ha risc d'enganxar les cordes en el replà on arriba el primer ràpel. Compte amb el bloc, doncs fa mala espina.

Material: 12 cintes exprés + Reunió.

Apa a escalar que el mon s'acaba.