Montserrat - Agulles - El Setrill - Via Ful de Sac - 26/05/2019

30 anys i una mica més des del dia que vaig fer aquesta via. Recordo que molt d'hora estàvem la normal de la Bitlla amb en Josep Monistrol i ens va cridar l'atenció un munt de plaquetes en el Setrill noves. No anaven per la Via Salvador-Álava, aquesta ja l'havíem fet i no estava equipada d'aquesta manera.

Així, que vàrem fer el ràpel i baixem directament al peu d'aquesta via. Al veure tantes assegurances i noves, ràpidament ens hi vàrem posar, recordo que era fineta, però al està tan equipada vàrem anar pujant ràpids. Quan estàvem fem la segona tirada, ens criden des de baix que estàvem fent una via nova i que encara no s'havia encadenat. Resulta que ells anàvem a fer-la aquell dia i nosaltres els havíem passat davant. Els hi vàrem dir que no ho diríem a ningú, i que nosaltres seguíem pujant. Després de 30 anys penso que ja ho podem dir. Espero que no es molesti ningú.

Donat que aquesta via no l'havia fet l'Ita, i jo en tenia molt bon record, avui hi hem anat. Certament els 30 anys que han passat es fan notar, doncs avui no he pujat ni amb la rapidesa ni amb l'agilitat d'aquell dia. Tot i així ens ha agradat molt.

Des de la primera reunió fem una foto a una cordada que hi havia al Cap de Guerrer. 

A l'Ita , per fi, ja li comença a tocar el sol.

l'Ita fent el segon llarg.

Entrant a la segona reunió, 

Començant la tercera tirada

Anant a buscar la balma per superar-la. 

Arribant al cim amb unes bones vistes sobre les agulles. 

En el cim, mirant a una cordada que estaven fent la sense nom. Era una parella amb dos fills petits, ens ha recordat la nostra època quan hi vàrem anar amb els nostres fills. 

Foto cim amb la Bola de la Partió de testimoni. 

Des del cim podem gaudir de bones vistes.

Una cordada a la Mompart de la Miranda de les Boïgues.

Un munt de cordades a l'Aresta de l'Arbret

Dues cordades al Dumbo. 

Ràpel i cap a casa. 

La Via: realment és una variant de la Via El Hobbit, doncs la primera tirada coincideix. La via està equipada amb espits, i no cal portar res de material.

1ª Tirada: 30 metres 9 spits, V, V+, 6ª V+, V.  Aquesta és la tirada més difícil de la via. Els primers metros són estranys, humits, i la roca no dona massa confiança. Quan arribem en una balmeta, sortim a la dreta, bones presses però molt vertical, aquí la roca ha canviat radicalment i permet una escalada franca, però amb dificultat mantinguda.

2ª Tirada: 25 metres 4 espits. IV+, IV, V+, IV+.  Sortim de la reunió verticals, passos bonics fins arribar sota d'una balmeta, aquí hi trobarem un pas exigent, però ben assegurat. Un cop superat aquest tram més dret arribarem a la reunió.

3ª Tirada: 40 metres. 6 Spits, IV+, V+, IV+, IV. Des de la reunió anem progressant vertical amb una lleugera tendència a l'esquerra fins arribar a una balma que haurem de superar un xic per l'esquerra, després seguirem verticals fins el cim. 

Material: 9 exprés i bagues de reunió.

Dificultat: 6ª, obligat V+. 

Ràpel per la vessant contraria de 35 metres. Prèviament haurem de desgrimpar fins una alzina. 

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Malanyeu - Paret de l'Altar - Via Vinga Vinga - 22/05/2019

Després d'uns dies sense sortir, avui tornem als dimecres al sol i ens acostem a Malanyeu.

Aquest cop anem a la Paret de l'Altar, si bé jo vaig fer una via fa molts anys, no hi havíem tornat més.

Si la vessant de la Paret del Devesó ja està en un entorn immillorable, aquesta resulta un entorn idíl·lic, especialment entre setmana que rarament hi ha algú.

Des del mateix aparcament del cotxe, ja podem veure la via que volem fer.

L'Ita iniciant el primer llarg. Un llarg on pots gaudir del plaer de l'escalada. 

Entrant a la primera reunió. 

Començant el segon llarg.

Passos bonics i verticals i amb una roca sensacional. 

El tercer llarg, on la roca fa un canvi, però manté la qualitat. 

L'Ita arribant al meu estrep, com sempre, per no fer servir els estreps ha apurat la tirada al màxim, i en lliure i algun A0 ha pujat en un tres i no res. 

Arribar a dalt i ja podem gaudir d'aquesta vista, on la primavera ho ha tenyit tot de verd. 

Aproximació: pujant a Malanyeu trobarem una pista a mà esquerra que indica a La Caseta. Al principi és asfaltada, però ràpidament es converteix en una pista de terra. A la primera trenca anem a l'esquerra i el camí baixa un xic fins que passem la riera, després anem pujant i passarem per tres cases. Un cop passada la darrera seguirem pujant fins que veurem que estem en front mateix de la paret, uns metres més endavant podem aparcar el cotxe.

Des d'aquí tornarem un xic enrere i en un lloc que es veu una clariana i a la vertical de la via, començarem a pujar, hi ha algunes fites, però costen de veure, anirem pujant cercant sempre el pas més net i en 15 o 20 minuts ens trobarem a peu de via.

1ª Tirada: 35 metres, Vè, 10 assegurances. Un llarg típic de placa de Malanyeu, amb passos bonics, i verticals, un llarg per gaudir de l'escalada. 

2ª Tirada: 35 metres. Vè,  9 assegurances. Sortim verticals per la continuació de la placa de la primera tirada, fins arribar un lloc que hem de fer un flanqueig a la dreta per anar a cercar una placa que manté la mateixa qualitat de roca.

2ª Tirada Bis: 15 metres, sortim primer un xic a l'esquerra i després vertical fins a trobar la reunió.  Terreny selvàtic. 

3ª Tirada: 40 metres, V+, IV+, Ae, 16 assegurances.  En aquest llarg la roca és diferent, però molt vertical i cal anar navegant per anar superant petits passos un xic desplomats, després la cosa es tomba un xic fins arribar a una gran savina, pugem a sobre i ja podem pujar en artificial.

Descens: Nosaltres hem fet 4 ràpels, doncs sembla que les cordes es poden enganxar fàcilment. Un ràpel de 40 fins a la 2ª reunió bis, un segon per no desgrimpar la part selvàtica. Tercer fins a la primera reunió i un darrer fins baix.

Material: 17 cintes exprés i estreps.

1º Ascensió: F. Suñol, Febrer 2008.

Us deixem la nostra ressenya.

Montserrat - Collbató- Via Avi Joan - 08/05/2019

Seguim amb la campanya de dimecres al sol, però avui se'ns ha complicat el dia i no hem pogut sortir fins passat migdia i, per acabar-ho d'arreglar teníem que arribar aviat. Total, que només podíem anar a una via ràpida i amb aproximació molt curta.

Hem sortit amb direcció a Collbató i sobre la marxa hem decidit anar a repetir la via del'Avi Joan.

Foto de la Via de quan la vàrem fer per primer cop al 25/02/2012. 

Iniciant el primer llarg, bona roca i més una grimpada que una escalada. 

En el primer llarg. 

Segon llarg, aquí ja hem d'escalar una mica. 

Tercer llarg, passos finets i bona roca. 

Darrer llarg, on té una bona entrada i després ja és més fàcil.

Darrera reunió. 

Sortint grimpant en el darrer llarg. 

Foto cim.

Ressenya del ninu blog que està molt ben feta.

La Via:  Indicada per iniciar-se a les vies de més un llarg, ben equipada i sense una dificultat obligada superior a Vè. 

Nosaltres hem fet la tercera tirada i la quarta juntes, 55 metres. 

No cal explicar massa ja que amb el dibuix de la ressenya no té pèrdua. 

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Sopeira - Paret d'Escalés - Via García - Gutiérrez - 04/05/2019

Encara no fa dos mesos de la nostra escalada a la Paret d'Escales i ja hi tornem anar.  Marxem divendres plovent a bots i barrals, tot i així, sembla que per demà donen molt bon temps.  Quan arribem a Benabarre el temps ja millora i a la nit està plena d'estels.

Ens llevem tard, esperant que quan comencem ja hi toqui el sol. Quan som a peu de via, bona part de la primera tirada i de la tercera estan ben molles. Anem lents preparant el material per veure si la cosa millora amb el solet.

Foto de la via feta de tornada, quan ja estava ben seca. 

Mentre ens preparem tenim feina a trobar un lloc ben sec per fer l'estesa del material. 

El primer llarg el tenim que fer entre regalim i regalim, el problema bé que tota l'aigua surt de la fissura i hi ha moments que hi tens que posar els peus. 

Des de la 1ª reunió podem veure com poc a poc la cosa va millorant. 

L'Ita començant el segon llarg contenta perquè es veu ben sec. 

Aquest segon llarg també resulta ser força "disfruton". 

El tercer llarg, és el més difícil, i a la vegada més bonic. Només per fer aquest llarg ja val la pena. 

Un llarg atlètic i molt ben trobat, sempre que es veu més difícil hi ha una bona pressa. 

Surt content d'aquest llarg, doncs malgrat està molt moll sota el sostre li ha sortit net. 

El quart llarg, tot i ser el més fàcil també té un passet a vigilar. 

Mirant el darrer llarg. 

El darrer llarg, també està ben trobat i sanejat. S'ha fet una bona feina posant les assegurances el llocs  on la roca està millor.

Poc a poc és va posant dret.

Restes de quan es va fer la pressa. 

Foto cim. 

El túnel de baixada. 

Aproximació: des del poble de Sopeira baixem fins abaix el riu, aparquem abans de passar el pont, i després, ja a peu, creuem el pont i seguim caminant fins arribar a un recinte tancat de la central, veurem que a la part esquerra hi ha uns esglaons que ens permeten seguir per un caminet fins a sota de la paret. Trobarem dos grans blocs, la via és la segona començant des de la dreta. 

La Via: semblava que no hi quedava espai per una nova via, i l'han trobat. Està equipada totalment, però les assegurances estan a la distancia justa per poder escalar. Només a la sortida del sostret estan més juntes per si algú vol fer A0.  Una via que ens ha deixat molt bon regust, especialment la tercera tirada.  Aprofitem per felicitar als aperturistes!!. 

1ª Tirada:  5b , 10 assegurances més un arbret, 50 metres. Escalada d'adherència típica de la zona, hi ha algun punt que es pot aprofitar la fissura, però no és obligat.

2ª Tirada: 5a, 5  assegurances, 30 metres. Reunió al costa de l'arbre. LLarg que va primer un xic a l'esquerra i després a la dreta fins arribar al primer parabolt, després va en tendència a la dreta fins a la reunió. 

3ª Tirada: 6a (5b/A0) 15 assegurances.  40 metres.  El llarg més bonic de la via, molt ben trobat i disfruton. En el pas del sostre, hi ha molt bona pressa a la sortida. Compte si està moll. 

A mitja tirada trobareu uns parabolts que marxen a la dreta, és una variant que han obert per a superar una placa molt compacte. 

4ª Tirada: 4C,  6 assegurances, 20 metres. És la tirada més fàcil de la via, tot i així, té el seu passet.

5ª Tirada: 5C, 9 assegurances, 40 metres. Sortim per un tram senzill fins que és posa dret, aquí anirem a l'esquerra de les assegurances, (roca un xic trencada però molt ben sanejada) quan la roca és veu més compacte cal anar a la dreta i després vertical. 

Descens: des de la reunió anem a l'esquerra i trobarem un cable que ens assegurarà mentre anem baixant per la repissa. Al final entrarem en un forat i baixarem ajudats per una corda. Quan arribem al replà seguirem a l'esquerra fins a la sortida del túnel. Després seguirem baixant assegurats en un cable que ens portarà a un camí. Seguirem el camí i per dintre l'instal·lació, que ens portarà a la pressa. Des d'aquí tenim dues opcions, baixar per les escales, però abans haurem de fer uns passos amb un passamà, o baixar caminant per la carretera. 

Us deixem la ressenya de Xavier Larretxea que està molt ben feta.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!