Ahir vàrem fer la castanyada i vàrem acabar tard, aquest matí, però no ens ha costat massa de llevar-nos. Som una bona colla, en Miquel i la Quima, en Rafel i la Pilar, en Xavi i la Rosa i nosaltres.
Tenim clar que la Quima la Pilar i la Rosa faran l'excursió que volta el pantà, nosaltres anem mirant la guia per veure on anem. Finalment en Rafel proposa anar tots junts a la Coma d'en Gelis.
La vista frontal de La cresta de la Coma de Gelis.
Fent l'aproximació.
La via de la cresta és un itinerari bonic, però d'una dificultat moderada. El principal atractiu és l'entorn on es desenvolupa. Podríem dir que hi ha tres parts; el començament, un tros de cresta més aèria, i la part final.
En Rafel ja comença amb el Xavi.
Després anem en Miquel, la Ita i jo mateix.
Progressant en el segon llarg.
La primera reunió.
Un més senzill després del tros més aeri.
Ja he perdut el compte de les tirades.
En Miquel amb les furgos al fons.
En Xavi i Rafel ja són al cim.
Una petita agulla abans de pujar la part final.
En Miquel i la Ita.
El darrer llarg, possiblement el més difícil de la via, té el contrast de la roca, una part és conglomerat i l'altra calcari
Arribant al cim
Ja hi som.
Contents al cim
Ràpel i a dinar.
Material: 8 bagues exprés, bagues savineres i reunions. Joc de tascons per reforçar alguna reunió.
Ràpel de 27 metres i baixada pel costat oest.
