Sant Llorenç del Munt - Cavall Bernat - Via López Roca - 26/07/2015

El Cavall Bernat de Sant Llorenç, sempre és una opció per aquells deies que només disposes de 2 hores per fer una escapada. Avui hem triat la Via López -Roca, que si bé havíem fet la primera part, sempre havíem continuat per la via normal.

 El "burret" és per molts la primera escalada i pel fet d'ésser una agulla té un encant especial.

 El primer llarg comença una mica a l'esquerra de la normal, cal anar a cercar un parabolt, poc abans podrem posar una recuperable, després seguirem verticals fins ala reunió.

R1. 20 metres Vè.

 Nosaltres hem empalmat la primera i la segona tirada. El segon llarg cal anar a cercar un parabolt entre dos burils estirats de diverses caigudes. El pas és veu complicat a la sortida, la roca no és franca. Jo faig un pas amb una baga i surto força bé, després un altra parabolt assegura un pas dret abans d'arribar al cim.
R2 15 metres Ae, V o 6a+

 Pujant el primer llarg

 Cim amb la Mola al fons.

 Bines vistes sobre el Cap del Faraó.

 Foto cim

 Baixant amb un ràpel de 30 metres.

Ressenya de la via. 

Pedraforca - Dent dels Cabirols - Via Civis - Genís. 19/07/2015

Necessitem fugir de la calor, volem veure ploure, així que dissabte a mig matí marxem cap al Pedraforca. Fa aproximadament 40 anys que vàrem fer la Via Civis - Genís i ens feia gracia repetir-la.

Ens hem llevat d'hora, ja que a la tarda la previsió tornava a donar turmenta com ahir, i hem pujat amb la fresca, a les 8 del matí ja érem al peu de la via, la pujada, encara que forta, no és massa llarga i seguint les fites, hem anat trobant un bon itinerari de pujada.

Per començar cal pujar fins un pi sec, nosaltres ens acordem abans i així  estem més còmodes.

l'Ita on hem començat. 

La reunió al pi sec. 

Primer cal pujar pel pi, fins que hi ha un pitó, també hi ha un friend petit abandonat, des d'aquí iniciem un flanqueig a la dreta molt franc, primer un xic difícil IV+, però ben assegurat, seguim fins que hi ha un pont de roca al inici d'un encastament, pas compromès, Vè,  ja que patina una mica, després seguim en encastament per entrar per terreny fàcil a la reunió, on hi ha un parabol, però que es pot reforçat amb el Camalot del 0,75.

L'Ita sortint de l'encastament.

R1 35 metres, 3 pitons un friend abandonat i 1 pont de roca. IV+, V. 

En el segon llarg sortim vertical a cercar un parabol col·locat sota un sostret, des d'aquí seguim vertical fins un pont de roca i un pitó, a l'esquerra veurem un espit, cal fer el franqueig a l'esquerra, per seguir després per un diedre tocant a l'aresta fins un altre espit, després, sortim a l'esquerra de l'aresta i tornem a trobar un altre espit, des d'on seguirem vertical fins a la reunió.

l'Ita sortint a l'aresta en el segon llarg.

R2 35 metres, 1 parabol, 1 pont de roca, 1 pitó, i 3 espits. IV+ V, IV+ Tirada atlètica.

El tercer llarg és molt curt, 10 metres, fins el primer seguro, és IV+, després ve un pas atlètic de V, i després una mica més fàcil a la reunió.
R3, 10 metres, 2 espits. iV, Vè.

Entrant a la 3a Reunió.

Des de la reunió anem a cercar una espit, que ens assegura el pas sobre un bloc inestable, després progressem mig em placa i mig en diedre ben assegurat fins arribar a un pinet, des d'on seguirem vertical fins a la reunió.
R4. 40 metres. 3 pitons i 4 espits i un tasco abandonat.

La tercera reunió.

Progressant pel diedre

Arribant a la 4 reunió.

El 5è llarg comença per un diedre on trobarem dos pitons, a la part alta cal anar un xic a la dreta per la placa.
R5 35 metres, 2 pitons, IV+, IV-

Gaudint de les bones vistes, especialment del refugi.

Foto del cim.

Des de la reunió en un pi, ja veurem a la dreta un pi amb unes bagues per fer un ràpel curt de 20 metres.
Nosaltres després hem baixat caminant per un camí molt ben senyalat en fites que ens ha portat al camí transversal i després fins el refugi.

Hi ha la possibilitat de baixar amb un ràpel de 50 metres que surt del collet amb l'Agulla Gopal-ji, i després un altre de 30 metres fins al peu.

1ª ascensió: G.Roca i E. Civis (7-VII-68)
Dificultat: Vè.
Material: Camelots 1 i 0,75, Alien groc,  un joc de tascons.
Horari: nosaltres hem tardat 2h 15'.
Ressenya: us deixem l'enllaç a la de escalatroncs

Ascensió clàssica que no hauria de faltar a cap escalador.

Nosaltres ens ha agradat molt tornar-la a repetir després de tans anys. Hem recordat grans moments passats.

Montserrat - Gorra Frígia- Via Magic Line. 27/06/2015

Avui hem aterrat a la Magic Line per accident, ja que la nostra intenció era anar a fer alguna de les vies a l'ombre de la cara oest, però està clar que el dia és dels que matinen, nosaltres avui anàvem tard i hem trobat totes les vies plenes.

Escullim la Magic Line perquè en tenim un bon record d'altres cop que l'hem fet. La primera tirada té un pas de bulder que està molt patinós, després segueix amb una escalada plaent vertical i de bona pressa. R1 35 metres V+ IV.

El segon llarg el fa l'Ita, surt vertical i va tan decidida que es passa una assegurança, però es veu que està en el seu envien puja rapida i segura, fins que es tomba una mica fins a la reunió. R2 30 metres IV+ , IV. 

El tercer llarg, molta gent segueix per la Badalona i en realitat cal creuar a l'esquerra a l'alçada de la reunió de la Badalona i ja veureu els espits de la via, segueix recta a l'esquerra de la Badalona, superant la mateixa  balma, però amb passos més drets. Aquest llar és bonic, vertical i un xic més difícil, la reunió és comuna amb la Badalona. R3 35 metres Vè

En aquesta foto podem veure com va per l'esquerra de la Badalona.

Sortim vertical, ja veurem que cada poc s'adreça més fins arribar a una pedra blanca que llisca força, cal a agafar-la per la dreta i un pas de decisió i ja arribem a un còdol gros i bo per agafar-se, després segueix vertical per anar a la dreta a cercar la reunió. R4 30 metres V, V+, 

 l'Ita a la tercera reunió

Ja estem a la part final, segueix l'Ita i no veu l'espit que marca el pas balmat per situar-se a la placa que porta el cim, o far un xic més a l'esquerra sense assegurança i després torna a la dreta per agafar-les.  R5  35 metres IV, V. 

 Bones vistes sobre el Cavall Bernat.

 Grup d'escaladors al Cim del Mico.

 Cordada a la 98 octanos de la Magdalena Superior,

Foto cim.

Malgrat la calor, hem pogut fer una bonica escalada i contents cap a casa.

Montserrat - l'Elefantet- Via Chachi Piruli. 21/06/2015

La Chachi Piruli de l'Elefantet és una via que ens havia deixat un bon regust de boca, i que, quan hem passat pel peu alguna vegada hem dit que la podríem repetir. Bé, avui és el dia de repetir-la. 

Com sempre, pugem amb el cremallera, (una gran opció amb la targeta dels Amics de Montserrat,  no tens problemes d'aparcament, no contamines, i el preu està molt bé), i en minuts ja som a peu de via.

 Una bona vista de la via. Segurament no és la millor.

 Comencem per la via original, els primers metres per una especie de canal fins arribar a un boix on podrem muntar la reunió.

 El segon llarg és una passada, és on pots gaudir del plaer d'escalar  a Montserrat, malgrat que l'han restaurada, han mantingut les assegurances al mateix lloc, i això, obliga a escalar.

Crida l'atenció la regata que hi ha al començar per tal de canalitzar l'aigua. Ben segur que fa anys s'aprofitava.

R1 25 metres IIIº, IVº.

 Els primers metres van per la dreta d'una petita fissura, però després haurem de passar a l'esquerra, és aquí on hi ha els passos més difícils d'aquest llarg.

R2 40 metres. 8 assegurances, V, 6ª, V+.

 l'Ita progressant pel segon llarg.

 El tercer llarg té una sortida que cal mirar-la dos cops fins que li trobes la manera d'arribar a la segona assegurança. l'Ita s'ho ha fet anant un xic a la dreta i molt bé. 

 Uns passos fins i ja hi arribat, després ja és un xic més fàcil.

R3 2 assegurances 15 metres. V, IV+

 Progressant per la 3ª tirada.

 La tercera reunió.

Sortim per una canal fàcil i trobem una assegurança, seguim per la mateixa canal fins a la propera assegurança, ara ja és veu un xic més difícil i cal tenir cura fins a la reunió. 

R4. 45 metres 4 assegurances. III, IV+.

 Superant la placa de la 5ª tirada.

Sembla que el bosquet on hi ha la 4ª reunió amb el temps ha baixat, ja que podem veure la reunió antiga  un parell de metres més amunt. 

Els primers passos és bo recolzar l'esquena a la paret de la dreta i en el segon parabolt situar-se plenament a la placa, després ja només hem de seguir vertical amb una roca excel·lent fins a la reunió.

Si la segona tirada hem dit que era molt bonica, de la 5ª haurem de dir que és extraordinària. Una escalada difícil però per gaudir de l'escalada a Montserrat.

R5. 45 metres 7 assegurances, 6ª, V+, V, IV.

 Ja estem a la darrera tirada, primer comença un xic ajaguda, per després redressar-se, mantenint la tònica de la via en quan  a la qualitat de la roca.

 Llàstima que tot lo bo s'acaba, ara ens agradaria seguir així, 7 o 8 tirades més.

 Pujar fins aquí i gaudir de les vistes sobre els gorros i la Prenyada, la Mòmia, la Momieta, l'Elefant, en un dia transparent com avui, ja ho justifica.

R6. 40 metres, 2 assegurances. III, IVº.

 El nostre amic Josep Monistrol ens deia: que tenen aquestes agulles que tant ens enamoren?. Molts cops ho he pensat i em fa adonar com de l'afortunats que som de tenir aquest paradís a 25 minuts de casa.

 Contents cap a casa.

Us deixem la ressenya de les dues possibilitats d'entrada a la via. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.