Després de passejar el diumenge per Copacabana i Ipanema, avui tornem a escalar. Per les diverses guies veiem que després del Pa de Sucre i del Cristo Corcovado, hi ha el Morro Babilònia com a lloc més interessant.
El dissabte quan vàrem estar escalant al Pa de Sucre ja vàrem veure un munt d'escaladors en aquesta paret. En la guia Urca, El Morro Babilònia té 41 vies ressenyades amb una paret que té una alçada de 225 metres en el punt més alt i una amplada de 300 metres.
Durant una bona estona dubtem de quina via volem fer, algunes ens semblen massa fàcils i altres passades de rosca. Algunes que es veuen boniques tenen les assegurances lluny, poc a poc anem acotant les possibilitats i ens decidim per la Via Vilma Arnaud de 185 metres que li donen una dificultat; 4º V E1/E2 D1 ***.
L'aproximació ja la coneixem l'autobús 107 fins al Pa de Sucre i després cal registrar-se per escalar. Resulta que aquesta paret està just darrera del telefèric del Pa de Sucre i sembla que és de propietat privada.
Per entrar-hi cal passar per administració i deixar un document amb fotografia, indicar a la via que vas amb totes les dades personals. Al sortir caldrà complimentar amb la hora de sortida i recollir els documents. Això si, són gent molt amable.
Després segueixes per les seves instal·lacions per una escala per seguir per un camí que en 3 minuts et deixa a peu de la paret. En el nostre cas vàrem caminar a la dreta fins trobar el peu de via.
El peu de via es fàcil de localitzar, al peu hi ha una llastra i la primera assegurança és una "Chapeleta", que vol dir un parabolt amb plaqueta com les que nosaltres estem acostumats.
El primer llar li posen III i comença el Rafel, quan porta 25 metres ja veu que de E1 res, els parabols que hi havia entre els grampos els han tret. Troba dos grampos i ja vol fer la reunió, diu que el que bé ja sembla l'altra tirada que és IV/V. Miro la guia i li dic que té que seguir que és III+. Quan pujo de segon ja veig que la cosa va de serio. Segurament és un problema d'adaptació, però renoi com està graduat. R1 50 metres III, III+ (però poseu-li mínim un grau més). 5 assegurances
El segon llarg, ja es veu més dret, sortir de la reunió em costa una mica, després vaig fent bé, quan arribo a una balmeta que hi ha un grampo, començo a provar-ho recte, després per l'esquerra, pujo, baixo i ostres amb els putos quarts, hi ha un moment que quasi caic, però finalment trobo el pas, i amb una bona apretada aconsegueixo arribar el següent grampo, ja veig que la tònica d'aquest llarg, serà així.
R250 metres IV ? 10 assegurances
En Rafel fent la segona tirada.
Hi ha moments que cauen gotes, ostres només ens falta això. En Rafel enfila la tercera tirada, més dreta i un xic més difícil, poc a poc ho va fent, ara si que hi ha alguna assegurança més. R3 35 metres V 6 assegurances.
3ª reunió.
Torna a caure gotes i ara em toca fer una tirada de flanqueig amb les assegurances distants. No ho veig massa clar, faig uns passos i veig alguna pressa picada, rondino molt, veig que venen uns passos fins, i són de IV ¿? però poc a poc vaig fent i després del flanqueig cal pujar en diagonal a la dreta fins a la reunió. R4 30 metres IV 4 grampos.
Fent el flanqueig.
Bonica combinació de flors i cordes.
Ara tornem a seguir vertical, passos difícils i que hem de tibar i sobre tot treballar bé els peus, nosaltres seguim al·lucinant amb aquesta tirada de IV+. R5 25 metres IV+ 7 grampos.
Malgrat segueixen caient gotes, ara ja li tenim el peu al coll, només ens queda una tirada, primer vertical i després ajaguda, però és per on baixa l'aigua i està molt fina. R6 25 metres, IV+ 5 grampos.
Bones vistes mentre estem preparant els ràpels.
Platja d'Urca.
Per baixar cal fer un ràpel de 50 fins a la 4ª reunió, després un ràpel de 50 fins una altra instal·lació fora de la via. Després un de 3o metres fins a la primera reunió i finalment un de 50 metres fins a terra.
Realment és una via maca, que val molt la pena i per celebrar-ho ens anem al barri d'Urca a fer un bon plat de gambes, ens ho mereixem.
La ressenya a la guia URCA.
