Els Estrets d'Arnes - La Gronza Sud - Via "Salshishes Tibetanes" 4-4-2015

 Aquest any tornem a triar els Ports per Setmana Santa, quan hem sortit de casa no sabíem si podria escalar, un accident domestic m'ha deixat un dit index fotut, el porto embenat i no el puc utilitzar, així que anem a fer alguna escalada senzilla per veure com funciona el tema.

La via Salshishes Tibetanes és una via que presenta poca dificultat i que sembla que amb la meva situació es deixarà conquerir.

Els Estrets d'Arnes estan més bonics que mai, les darreres pluges fan que el riu baixi amb molta més aigua. L'aigua dona vida i fa que tot tingui un color verd, que els dolls d'aigua estiguin més nets que altres cops. Tot plegat un espectacle de la natura que tenim la sort de poder gaudir.

 La via no presenta cap dificultat per sobre del IV+, els primers llars es poden anar empalmant sense problemes, tirades curtes sense passos obligats, just el que necessito per avui.

 A l'altra vessant les Roques del Don, on un parell de cordades estan gaudint del pler de l'escalada.

 Nosaltres comencem un xic abrigats, fa vent i no ens toca el sol.

 Però poc a poc ens comença a tocar el sol  de resquitllada 

 Anem alternant les tirades sense problemes. 

 Aconseguiré fer tota la via sense utilitzar el dit fotut 

Hi ha moments que el fet de tenir el sol a contrallum ens costa de veure les assegurances, però utilitzant la lògica les anem trobant totes sense problemes.

 

Totes les reunions són còmodes i equipades per baixar en ràpel.

 Aquests dies els Estrets semblen una processo de Setmana Santa.

 Un tram una mica més dret l'hi dona una mica més de gràcia a la via. 

 La roca és bona en general, però en els darrers 3 llargs ho és especialment. Només cal tenir cura els 10 metres últims per arribar al cim. 

 Poc a poc notem que la via es va acabant 

 Passos bonics del penúltim llarg 

 Assegurant a l'Ita en el penúltim llarg 

 Un pas un xic dret abans d'entrar el tram fàcil del darrer llarg que ens portarà al cim. 

Després cal caminar per la dreta fins arribar el cim principal.  Foto cim 

 Foto Cim.

Un curt ràpel que fem amb les cordes d'una parella que hem trobat el cim, ens deixarà a la canal que ens tornarà a peu de via. Al fons les Roques de Benet.

Una via que ens ha deixat força bé, si tenim en compte que ha estat un regal, ja que no esperem fer cap escalada.

1ª Ascensió: M. Huguet i I. Monsonís el 2001

Material: 10 cintes i bagues de reunió. ( via equipada)

Dificultat: IV+

Us deixo la ressenya del bloc eskalatzencas . També la trobareu en el Vertex núm. 202

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Campions i Via La Tribu 28/03/2015

Avui teníem ganes de sortir, portem dues setmanes sense tocar roca. Primer anàvem decidits anar a la zona del monestir, però hem vist que feia molt vent i hem canviat els plans. Hem marxat a la Paret de la Codolosa ja que sempre queda arresarada dels vents de ponent.

Quant hem arribat ens hem quedat un xic estranyats, estàvem sols, semblava impossible. Fins hi tot hem pensat que a lo millor havien prohibit escalar i no ho sabíem. No ha arribat ningú fins que estàvem al segon llarg.

Comencem per la via Campions que la vàrem fer fa uns quatre anys. l'Ita està molt decidida i comença el primer llarg. Passos de IV ben assegurats fins arribar a la reunió de la rampa, uns metres més i ja som la 1ª reunió.

Fent el primer llarg.

Hem passat de la fresca del matí a una calor que sembla l'estiu, 

El segon llarg, surt dret amb un pas A0 i després es va fent molt bé. Possiblement tocaria canviar les bagues dels ponts de roca.

El tercer llarg segueix un esperó on cal anar en compte en algun tros per la roca, però cap pas complicat, només gaudir de l'escalada.

Material: Cintes exprés i bagues de reunió.
Ressenya. Us deixo la de l'escalatroncs. Feu click aquí .
Després de 2 ràpels, un fins la 2ª reunió i un altre fins baix.

Anem a repetir La Tribu, possiblement una de les vies més aconseguides de la zona, roca excel·lent i passos per gaudir de l'escalada.

Novament comença l'Ita, cal anar seguint les xapes verdes i els parabols, trams drets però bonics. Reunió sota de la balma.

Penso que podré fer en A0 la balma, però quan i soc, faig un pas amb una baga, després ja puc seguir, la roca és extraordinària i els passos per gaudir de l'escalada.

Recordo molt bé el tercer llarg, així que animo a l'Ita que ho provi, fa un pas A0 i amunt sense problemes.

Fent el primer ràpel fins a la primera reunió.

Us deixo la ressenya de l'escalatroncs.

Material: bagues exprés i bagues de reunió.

Ràpel: hem fet un ràpel fins a la primera reunió i un segon fins baix. 

Una bona combinació per una matinal de primavera.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Via Sol de Mitjanit - Serra de les Canals - Oliana - Alt Urgell 07/03/2015

Sembla que el dissabte farà bo, així el divendres a la nit ja marxem amb la furgo cap a Oliana, tenim pendent la via Sol de Mitjanit a la Serra de les Canals.

Com estava previst el dia s'ha aixecat immillorable, en un tres i no res ja som a peu de via.

Vista de la paret des de la furgo.

El primer llarg és força fi, i t'obliga a escalar entre assegurança i assegurança, són passos bonics, però cal tenir compte amb la roca, que té molts trams que està una mica trencat. 

R1 45 metres V+.

Sortint de la 1ª reunió.

l'Ita a la primera reunió.

El segon llarg, té un tram dret per sortir de la reunió, però està ben assegurat, després cal anar d'excursió  per la dreta, que tot i no ser massa difícil cal tenir cura, les assegurances són escasses, però suficients, hi ha un pas per superar una llastra que és força bonic, després uns passos més i ja entrem a la reunió. 

R2 40 metres  Vè.

R3 és la més llarga, però també és la més fàcil, IV, són 50 metres que inicialment va entre mig de les savines, però després segueix per una placa. R3 50 metres IVº

 Per fer el 4art llarg, sortim per la dreta de la reunió per anar cercar un diedre equipat en parabols que es pot fer en Ae o A0, després farem un flanqueig a la dreta per seguir vertical fins a la reunió.
R4 30 metres Ae, Vè,

 Entrant a la quarta reunió.

 Ja som a la cinquena tirada, sortim fàcil fins arribar el primer parabolt, sembla que podrem fer en lliure, però de seguida veig que no, és difícil i la roca no em convenç, però anem seguint en Ao i lliure, fins un lloc que cal anar a la l'esquerra per unes llastres i després a la dreta i a tornar a l'esquerra per entrar a la reunió. Un llarg difícil però que val molt la pena.
R5. 25 metres 6b o Ao V+

 Progressant pel 5è llarg

 Entrant a la 5ª reunió. 

 La cinquena reunió amb unes bones vistes sobre el pla de d'Oliana. El lloc és molt encisador.

 El darrer llarg, es veu vertical, amb passos elegants fins un pitó després passem a l'altra canto del diedre i seguim vertical però més fàcil.
R6 25 metres. V+, V.

 Acabant la via.

 Des del collet.

APROXIMACIÓ: passat Oliana trobarem un trencall que porta a Móra Condal i a les Anoves. Seguirem una estreta carretera que passa pel costat del camp de tir, seguim i quan ja veiem que estem just sota la via, veurem un lloc oper aparcar el vehicle a la dreta. Hi ha una fita on comença el camí que ens portarà al peu de via en 10 minuts. 

DESCENS: Un cop dalt, tenim dues possibilitats, baixar en ràpel (totes les reunions molt ben equipades) o baixar a peu,

nosaltres ho hem trobat molt llarg. Vista l'experiència penso que és més practic baixar repelant. De totes maneres us expliquem una mica la baixada. Arribats al collet baixem una mica per la vesant nord fins a trobar una corriol que ens portarà novament a la cresta que seguirem fins sota el cim de la creu. Aquí hi ha una corda fixa, nosaltres l'hem trobat volant per la vesant sud i no l'hem pogut utilitzar. Hem baixat novament per la vesant nord i hem tornat a pujar fins que hem sortit el cim. Passos exposats, nosaltres ens hem encordat. Des del cim seguir un corriol que va cercant el millor lloc fins que tornem a parar a la cresta que cal seguir fins que trobeu una canal per baixar.

 Tot baixant.

Us deixem la nostra ressenya. 

Pic Castellas - Alós de Balaguer - Via Lo Nik Gall-Lastir - 28/02/2015

Per raons familiars feia dies que no havíem pogut anar a escalar. Aquesta setmana en feia gracia sortit amb la furgoneta i hem recordat que fa molts anys vàrem anar la Via Olga Frontera Alós de Balaguer, just fa uns dies vàrem veure que en Joan Asín i en Jaume Planell havien anat a fer una via nova al costat d'aquesta i la deixàvem prou bé.

No ens ho pensem massa i sortim el divendres al vespre de camí Alós de Balaguer. A la nit arribem al final de la pista, aparquem i ens posem a sopar. Després surto i puc veure el reflex de la lluna en el riu. Certament som afortunats de poder gaudir d'aquest lloc.

 A les 8 del matí  estem a zero graus, però a la paret ja hi comença a tocar el sol. Esmorzem tranquil·lament i al cap d'una estona ja arriba un cotxe. Efectivament són escaladors, ens diuen que van a l'Olga Frontera.

Aparcats a peu de via...

El lloc és bonic de veritat.

Ens preparem i en un tres i no res ja som a peu de via, mirem i en un moment han arribat 6 cotxes, sort que anem davant, perquè hi hagut un moment que he pogut comptar fins a 14 persones en 3 vies.

El començament de la via podem veure el nom de la via, així que no ens perdérem pas. La primera tirada la fa l'Ita, i malgrat que no és massa difícil progressa molt ràpid. Aquest llarg segueix unes plaques molt boniques i amb les assegurances justes i necessàries. R1 30 metres IVº

Fent el segon llarg.

Quan començo a pujar el primer llarg de segon arriben el Toni i en Mingo que van a la via del costat, durant tota l'escalada anirem fent-la petar. 

El segon llarg, té una sortida dreta, però amb unes presses excel·lents semblen seleccionades, després va pujant vertical fins el tercer parabolt que cal anar un xic a l'esquerra i després fins un bosquet on hi ha la segona reunió. R2 30 metres IV+

 Sortint de la segona reunió.

La tercera tirada és una grimpada de III, però que cal anar molt en compte amb els blocs. R3 30 metres III.

Després cal fer un flanqueig a la dreta  fins a situar-nos sota d'una gran placa. R3 bis, 15 metres.

l'Ita començant el 4art llarg.

 La quarta tirada és veu impressionant, bona roca, vertical , una tirada per gaudir de l'escalada. L'Ita no s'ho pensa dos cops i comença escalar, i ben ràpidament arriba a la reunió.  R4. metres Vè.

 Entrant a la 4ª reunió. 

Sembla que el llarg anterior li ha agradat molt que vol fer el cinquè, però finalment la convenço i me la deixa fer.

La cinquena tirada, té la mateixa tònica que l'anterior, però possiblement té trams més verticals, però amb presses més grans. Total un llarg per gaudir.  R5. 30 Vè.

De la reunió cinquena sortirem per la dreta, primer per un tram una xic trencat, però poc a poc es va situant en una placa amb bona pressa i que permet una escalada franca.  R6 30 metres Vè.

DESCENS:

Des d'aquí cal anar a cercar un collet a dreta, que amb un ràpel de 25 metres ens situarem en una canal. No baixeu la canal encara que us sembli que s'hi ha baixat. Just on acaba el ràpel surt un diedre/canal que us porta en una aresta on trobareu el següent ràpel d'uns 30 metres. Des d'aquí ja podeu baixar caminant fins a trobat el camí que us portarà al cotxe.

Material: 10 exprés, bagues per les savines, i nosaltres hem posat un alien groc en el segon llarg, i un de verd en el 6è. 

Bones vistes mentre baixem.

Us deixo enllaç al bloc del Joan Asín on trobareu la ressenya

FELICITATS ALS OBRIDORS!!!.