La Falconera - Garraf - Via Gaudi - 27/01/2015

Tenim unes mini vacances que aprofitarem per fer petites sortides. Darrerament en Joan Asín ens ha anat descobrint la Paret Est de la Falconera.  Agafem unes quantes ressenyes del seu bloc i marxem en direcció al poble de Garraf.

L'Aproximació és molt curta, en 10 minuts estàs al peu de via, mentre ens anem acostant anem escollin la via. Ens sembla que la que marca tot l'esperó és la Via Gaudi.

Això d'escalar al costat del mar, sempre ens ha agradat, avui fa un dia lleganyós, unes boires primes fan que el sol no escalfi com ens agradaria. Tot i així, ben abrigats no passem fred.

 Mentre preparem el material per començar no podem deixar de mirar a l'horitzó. 

 En un replà on ens podem assegurar ens hem posat el material, i ja hem vist els parabolts de la via.

 Els primers metres van per un diedre vertical, però la roca no em fa el pes, vaig fent però amb molt de compte. Després resulta que és més bona del que sembla.

 El primer llarg és ben vertical i ben trobat. La reunió és molt còmoda i ben equipada. R1 25 metres V,V+,V.

 El segon llarg va per una placa que en principi és una mica l'esquerra i després s'ajeu fins a la reunió.

 La reunió també és en un bon replà i ben equipada. R2 20 metres  IV.

 Ara les assegurances passen de parabolts a burils, això si, amb placa d'inox. Només sortir ja té un pas que et demana atenció, després bé un tros més fàcil i torna a posar-se dret, passos verticals i bonics, fins que hi ha una sortida que em costa, pas A0 i amunt, després ja més fàcil.

 La reunió és en un diedre sota d'uns blocs, amb 3 burils però que podem reforçar amb un alien vermell.

 R3. 25 metres V V+ Ao V.

 Ara sortim per la dreta i anem seguint per la verticalitat de l'esperó fins a la propera reunió.

 R4. 25 metres IV+. Reunió des d'on podrem baixar amb ràpels per la mateixa via o seguir amunt per arribar al cim.

 Nosaltres vàrem optar per arribar fins el cim i baixar per l'aresta est.

 Últims metres, ara ja caminant.

 Us deixem la ressenya d'en Joan Asín que està molt ben feta.

- Val la pena anar-hi, a treure el cap, un matí per gaudir del sol.

- Via totalment equipada.

- Descens per l'aresta est a peu fins al cotxe, només hi ha una corda fixa de 5 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Serrat dels Monjos - Via Alta Fidelitat - 17/01/2015

Anem tard, comencem a escalar a 1/4 de 2, però la tarda es presenta prou bona, fa fred, però a la vessant sud s'està bé, la roca no està freda i permet una escalada plaent.

Avui repetirem una via que fa 10 anys ja vàrem fer amb el Xavi Solà, la veritat és que no la recordem massa, tot té un cert semblant per aquesta zona.

Quan hem arribat, hi havia una cordada fent la 3ª tirada, ja estan força amunt i per tant no ens faran nosa.

La publicació de la ressenya de la primera ascensió ens ha engrescat anar-hi. La via, malgrat que en algun tram hi ha una mica de vegetació està ben trobada i és ideal per fer un dia que no tens massa temps.

 El primer llarg comença per una bavaresa per seguir pel fil d'un esperó, amb trams un xic finets i les assegurances distants, després s'arriba en un diedre que seguim vertical per sortir a l'esquerra i altra cop vertical fins a la reunió: R1 40 metres IV V IV

 Un cop superada la bavaresa. 

 Entrant a la 1ª reunió. 

 El segon llarg dona mala impressió des de la reunió, però un cop t'hi poses la cosa canvia, passos drets amb alguns blocs, cal reforçar-ho amb algun friend mitja. Un superat el diedre va un xic a la dreta a cercar una placa vertical, per mi aquí hi ha el pas més complicat de la via, sortir del darrer espit m'ha costat força. Després ja per terreny més fàcil arribes a la segona reunió: R2 35 metres IV, V+ cal un parell de friends mitjans.

 Arribant a la segona reunió.

 El tercer llarg comença per una placa de forats força vertical, sempre en tendència a la dreta, arribem a un espit i després a un pitó, aquí seguim vertical per anar a cercar un diedre que ens portarà a la reunió: R3 25 metres Vé.

 El quart llarg surt vertical per anar a cercar unes fissures que ens portaran a un lloc que ens permet fer un flanqueig curt a la dreta per seguir vertical, després arribarem a un tros més tombat però fi que ens portarà en un diedre on abans si feia un pas d'estrep, ara és pot passar molt bé, només cal tenir cura a la roca, des d'aquí, anem seguint vertical per terreny més franc fins el cim. R4 50 metres V.

 Tercera reunió.

Darrers passos per arribar al cim.

Una via que està prou bé, i que serveix per completar un matí d'hivern. 

Material: 10 cintes exprés i els Camelots, verd, lila i vermell. Bagues savineres. 

Per baixar seguirem uns caminet drets que ens portaran al ràpel de 43 metres que ens deixarà al camí.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via El Clau de Sant Felix. 10-01-2015

Després de començar l'any amb una bona grip que ha comportat uns dies amb febre i llit, avui volem aprofitar el bon dia que fa i decidim anar a La Paret de la Codolosa, no tenim cap via escollida, segur que en repetirem alguna. 

.

 Arribats al peu, ja hi ha alguna cordada que està a punt de començar, nosaltres ens decidim per repetir via El Clau de Sant Felix.

L'Ita comença la primera tirada i sense problemes arriba a la primera reunió.

 En el segon llarg, he provat de fer en lliure el pas més difícil i veig que els braços no estan en plena forma, pas d'A0 i problema solucionat, després a progressar gaudint del solet i la bona roca fins a la 2ª reunió.

 El tercer el fa l'Ita, el principi li costa una mica, però després se la veu pujar molt bé, gaudint dels passos, i així, arriba a la 3ª reunió.

 Contenta d'haver fet el llarg.

 Dos ràpels i ja som baix.

Ens ho hem passat bé, hem estirat una mica per anar recuperant forces, i cap a casa, però abans parem a fer el vermut a Collbató. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Excursió a Sant Llorenç del Munt. 28/12/2014

En els dies de vent el cel presenta una transparència, una netedat que permet gaudir d'unes bones vistes i especialment en el moment de la posta de sol. Les llums càlides i rosades, passen a unes llums vermelles i negres, per deixar finalment un resplendor darrera Montserrat que deixa el seu relleu retallat i molt bonic.

Avui era un d'aquells dies, i per això després de dinar hem sortit a caminar una mica esperant gaudir d'una tarda per recordar.

La cinglera de les Onze Hores ja comença agafar els tons càlids de les llums de tarda. 

 Sort que el vent no la malmès 

 Ara si, ja comença l'espectacle, la lluita entre el dia la nit i com sempre la nit guanyarà. 

 No sé que té Montserrat que ens enamora. 

 Segurament aquesta serà la darrera excursió d'aquest any 2014, hem fet moltes escalades i ens ho hem passat molt bé, esperem que l'any 2015 ens segueixi donant oportunitats de gaudir de la nostra gran passió, La Muntanya.

Fins l'any vinent.

Bon any 2015 per tots.

Coll de Nargó - Paret del Grau - Via Sandokan - 13/12/2015

Aquest cap de setmana optem per anar a la Serra de les Canals (Oliana), quan arribem a peu de via veiem que fa molt vent i fred, el dia és bo, però no podrem gaudir de l'escalada. Canviem de lloc i anem   a Coll de Nargó, encara que la temperatura ha pujat 6º, segueix fent un dia fred, però per sort no fa vent i al solet s'hi està força bé.

Escollim la Via Triarca, però un cop superats els primers 10 metres seguim per la Sandokan. 

Aquesta zona és francament curiosa, ja que hi ha franges de roca conglomerada i de calcaria. Aquest primer llarg i el segon et recorda una mica a Riglos, vertical amb bones preses de conglomerat. 

 A pocs metres ja tenim els primers passos balmats, però amb bona pressa, això si, t'obliga a fer una bona tibada, després un tram menys vertical fins a superar la darrera balma que et portarà amb un passos molt bons a la 1ª Reunió.  30 metres 6a+

 Forats a dojo.

 L'Ita progressant pel 1er llarg.

 El segon llarg, surt per la dreta de la reunió, amb uns passos drets però amb bona pressa i roca conglomerada, un cop superat aquest primer tram, seguim per un terreny més fàcil per entrar a la reunió amb roca calcaria. R2 25 metres 6a.

 Des de la reunió ja veig el tercer llarg, per mi es veu força difícil, hi ha una bona fissura que és on hi ha els passos claus. Fent els primers passos em confirma que la cosa es posa dreta, un cop arribats a la fissura, ho veig massa dur, poso un alien vermell i puc ajudar-me en algun pas, ufff sort que el portava. Després poc a poc es va deixant, i amb passos molt bonics arribem a la R3 25 metres 6b+.

 La segona reunió.

 Un cop superada la fissura.

 Roca brutal per entrar a la reunió.

 Fem dos ràpels fins a baix, el primer de 25 metres fins a la segona reunió de la via Triarca i el segon de 55metres fins a baix.

Quant escalem estem tan concentrats que a voltes no ens girem i gaudim del paisatge. Les vistes sobre el poble de Coll de Nargó no les podem deixar passar.

Escalada bonica que es pot fer amb cintes i prou si feu bé el 6b+, si aneu justos us anirà bé un Alien verd, per abans d'entrar a la fissura, i un de vermell per un pas del mig, tot a la tercera tirada.

La ressenyes a la guia Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell i al Bar del poble.