Portem uns dies que ens costa trobar el bon temps. Aquesta setmana havíem quedat per sortir amb el Rafel, feia temps que no ens veiem i això no potser. Varies vies ens havíem passat pel cap, però la previsió, altra cop, no ens era favorable. Cerquem un lloc que al matí doni bon temps, ho trobem La Roca Maura.
Amb aquesta foto del blog Josepilaura ens situem plenament per on va la via. De fet quan varem fer la Via del Poseidon vàrem veure com feien el darrer llarg de la Via del Maño i ja ens va quedar clar que hi teníem que anar.
El començament de la via està molt ben assenyalat, hi ha un gran pi, i el retol amb el nom. Les vistes sobre Les Illes Medes ens acompanyaran durant tota l'escalada.
El començar la via, ja es veu que la roca serà bona, possiblement amb una mica massa de herba, però normal, després de les darreres pluges. Els primers passos són drets i bonics fins arribar a una petita balma, que malgrat està ben assegurada i amb bona pressa, no em surt i això que li posen V+/Ae. Fent una petita trampa segueixo vertical fins entrar en una bona bavaresa V+ per seguir després fins a la reunió un xic més fàcil. R1 35m. V+ Ae.
l'Ita sortint de la bavaresa.
En Rafel en el mateix lloc.
l'Ita ens vol fer una foto plegats a la 1ª reunió i finalment ho aconsegueix.
Per sortir de la reunió veurem que és una mica expo, però si posem un Camelot del 1, i la cosa ja està millor. Seguim en direcció un diedre balmat que tenim just a sobre nostre, per entrar-hi hi ha un pas que cal tibar força, podem assegurar-lo bé amb un alien groc i després un vermell, un xic més amunt sortim del diedre per anar pel fil de l'aresta, passos verticals i molt bonics, fins arribar un pi, aquí, hem d'anar a l'esquerra a cercar un parabolt i després 1 pitó d'on sortirem recte amunt fins a la reunió. Nosaltres no fem reunió (es veu molt incomoda) i seguim fins a la següent. R2 45 metres. Vè, V+, V, IVº.
Superant el diedre
Parant per fer una foto al Rafel i l'Ita
Aquí la teniu.
Entrant a la 2ª reunió.
En Rafel sortint de la primera reunió.
Pas de 6b o Ae, nosaltres optem per fer uns passos d'estreps.
Des de la segona reunió sortim a l'esquerra a cercar un curt diedre que ens portarà sota una balma, aquest és el pas clau de la via, el 6B, sembla molt més difícil i ho superem amb un pas d'estreps, sortim per la dreta per tornar a l'esquerra, per unes fissures molt plaents i "disfrutones " que es poden reforçar amb assegurances flotants molt fàcilment.
Passos de sortida de la via.
En Rafel al Cim
El lloc s'ho mereix i ens hi fem fotos tots.
Nosaltres també.
i ara si, tots tres contents i acolorats.
Ressenya original.
Material: 12 cintes, algunes de llargues, un joc d'aliens i camelots fins 1.
Dificultat obligada: V+
Apa a escalar que el mon s'acaba.
