dissabte, 20 d’abril del 2013

Setmana d'escalada a Sicília - del 13 al 20/04/2013

Feia temps que havia sentit a parlar de les possibilitats d'escalada que oferia Sicília, fins i tot em vaig comprar una guia de la part Nord, San Vito lo Capo, on em va confirmar que es mereixia un viatge.

Quan en Rafel em va confirmar que uns amics de França en Silvie i en Xavier i anàvem, ràpidament vàrem intentar quadrar les agendes.

El lloc on hem estat és un paradís per l'escalada, hi ha una quantitat de vies impressionant, tant d'esportiva com de via llarga. Certament amb una setmana només en pots fer una idea d'aquesta zona, però és que l'illa justifica una estança de com a mínim un mes.

Hem tingut tots els ingredients per que la sortida fos un èxit:

 Un bons amics.
 Un temps extraordinàriament bo.
 La muntanya el el mar s'ajunten fent un paisatge meravellós. 
 La Roca d'una qualitat immillorable, possiblement el millor calcari que he pogut acariciar mai.
 L'escalades de totes les dificultats, però amb un talo de fons que és el mar.
Poc a poc us aniré donant detalls de les diferents vies que hem fet. Gràcies al bon temps hem pogut escalar tots els dies fins que els braços han dit prou.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Monserrat - Cap de Guerrer - L'Ocell Garratibat i Normal 07/04/2013

 Som al Can Maçana, portem de cap anar a la Via Cherokee a la Roca dels Tres. Fa un dia clar, però ventós i força fred. A les 10 del matí estem a 9 graus, i amb el vent la sensació és de força més. Enfilem camí cap a La Portella, la voregem i anem per sota el dauet, baixem fins un collet. Aquí el vent és fort i estem glaçats ens equipem i faig el curt ràpel, li dic a l'Ita que s'esperi, que aniré a veure si a la via ja hi toca el sol. Baixo la canal i arribo a peu de via, anem d'hora, just toca el sol a la 3a tirada i el vent aquí també es fa notar. Pujo la canal i decidim marxar cap a el refugi i allà segur que farem alguna cosa.
Mentre camino, em ve el cap el munt de cops que havíem fet aquest camí amb el Jepet, era un enamorat de les agulles, passió que ens va saber encomanar, les tractava d'amigues, quins anys més bonics....
 No sabem si marxar cap a La Bitlla o cap al Cap de Guerrer, escollim aquesta, fa uns anys vàrem fer una via per l'aresta Bruc, però no ho recordem massa. Arribats a peu de via, veiem uns parabols que van al costat de l'Ocell Garratibat, nosaltres si que estem garratibats del vent que fa, sembla que no és el nostre dia, tots dos estem dubtosos, però enfilem aresta amunt, veig uns parabols més a la dreta i els segueixo fins a la reunió de la normal. Fa tants anys que vàrem fer la normal, que no recordem que es venia per una cornisa des del collet nord.
 Superant els trams més verticals de la primera tirada.
 Aquest llarg va per uns trams verticals i de molt bona roca.
 Mirant enrere veiem la Portella Gran i el Dauet.

 L'Ita mig encongida pel fred.
 Sota l'agulla dels Espeleòlegs veiem una cabra que no sap on anar, avui estan tots els camins plens de gent, escalant però, no n'hi ha massa. 
 Després seguim la mateixa línia de parabols, que puja recte, sense fer les ziga-zagues que feia la normal.
 La primera reunió. 
 La vista sobre les Bessones, la Bitlla, la Bola de la Partió, la Vespa ja justifiquem pujar aquesta agulla.
 El Setrill i el Broc.
 L'Ou de Colom.
Això dels autoretrats no ho dominem massa, però ens ho passem molt bé.

Material: 8 cintes exprés.
Equipament: parabols
Ràpel de 30 metres per la vessant nord.

Apa a escalar que el mon s'acaba..

diumenge, 31 de març del 2013

Montserrat - Collbató - Segon Pis - 29/03/2013

Les obligacions familiars aquesta Setmana no ens han deixat marxar. Aquest divendres però, ens hem pogut escapar una mica  a Montserrat. Feia temps que no anàvem a fer escalada esportiva i ens hem decidit pel 2on pis.
La veritat és que ens ha agradat força. La roca és bona i té algunes vies força interessants.
Cor de tro 5c
Aquesta via té uns passos molt divertits.
La del costat, que és diu, addicció vertical, també està molt ben trobada. 
Després hem fet la Cara de morros i una del costat. Després semblava que volia ploure i hem marxat cap a casa.

Esperem que la propera Setmana Santa la cosa estigui millor.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!

dimecres, 27 de març del 2013

Montserrat - Cara de Mico - Via Escalada Virtual - 25/03/2013

 Aquest dilluns tenim festa,  durant el cap de setmana no hem pogut sortir, tenim un mica de "mono" , necessitem fer alguna escaladeta. El dia és veu força bo, potser a la tarda plourà, però el matí és veu net i clar.
Fa temps que volíem fer una via d'en Guillem Aries a la Cara de Mico, i com anem tard, segur que ara ja hi toca el sol, no ens ho pensem massa i enfilem la canal de la Sentinella per anar al peu de via.
 Quan comencem, fa un xic de fred i comença a fer vent, amb aquestes condicions els primers metres ens costen, però com està ben equipat, podem forçar-ho bé, després la cosa canvia, perd verticalitat, i seguim fins a la reunió per una escalada més senzilla.
 Una de les coses que més m'agrada d'aquesta agulla són les vistes que té sobre la Sentinella, la Campana i el Rave, una trilogia d'agulles plena d'historia.
La reunió perfectament equipada. 

 L'Ita arribant a la primera reunió. 
 El segon llarg progressa vertical fins a l'alçada d'una canal que flanqueja a la dreta.
 En Manel en el segon llarg.
 Sense cap dubte el tercer llarg és el més bonic de la via, és una excel·lent combinació de bona roca i verticalitat de la tirada.
 L'Ita en la segona reunió.
 L'Ita gaudint del tercer llarg
 Entrant a la reunió.
 El quart llarg, ja no és tan bonic, primer un tros amb una canal, després passa a l'aresta fins a sota d'un desplom, que gracies amb un Ao potent sortim al cim.
 L'Ita lluitant en el darrer pas.
 Un cop al cim, altrament tenim unes vistes excel·lents sobre Trinitats. El dia està transparent gràcies el fort vent. Durant la via, poc a poc, el vent anava augmentant, anàvem força abrigats, però l'arribada a dalt el vent era molt fred, i ho hem notat de valent.
L'Ita fent el ràpel. 

Bonica via, equipada a l'estil del Guillem, amb una roca boníssima, justifica un matí d'escalada.

La ressenya la trobareu aquí

Via oberta per Guillem Arias el 25-07-2012
Material: 12 cintes, reunió, i un estrep opcional.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!


dissabte, 16 de març del 2013

Montserrat - Miranda del pas dels Francesos - Via Verda 16/03/2013

Avui ha estat un dia d'aquells que, si vols escalar , al millor que pots fer és anar a La Panxa del Bou, però nosaltres som molt cabeçuts, i, encara que no és veu Montserrat i que sabem que hi va nevar, marxem convençuts que el temps canviarà i que  a mig matí farà sol. 
La realitat ha estat una de ben diferent, a Monistrol estàvem a 4º i al Monestir a 3º, però seguim i a Sant Joan a 3º i tot nevat. El camí dels Gorros estava força nevat i la boira els envoltava. 
Re,re, seguim que canviarà, je,je,je.

 Si,si, el canvi el farà però a pitjor, si des de Sant Joan veiem La Panxa i La Mòmia, etc, al cap d'una estona la boira ha baixat.
 Però, seguim, podem pujar fins a Sant Jeroni , i si més no, caminarem. Quan estem a l'alçada del Cavall, bé, aproximadament, decidim baixar per un corriol que ens portarà al Torrent de la Santa Maria i després al Pla dels escurçons i tot seguit al Pla dels Ocells.
 Ja es veia a venir que la cosa no acabaria bé. Quan passem per sota de la Panxa del Bisbe, ens parem per veure si fem alguna cosa, parlem de fer la per davant, però la boira ha baixat i just es veu la primera reunió. Ja està decidit, anem cap a casa i demà serà un altre dia. 

Baixant al Torrent de Santa Maria.
Però, tots dos ens costa donar el dia per perdut i finalment anem a la Miranda del Pas dels Francesos, la via verda, com està ben equipada anirem ràpids. 
 Quan arribem, el fred és intens però no fa vent, i això ens anima, l'Ita fa la primera tirada, rondina una mica pel fred a les mans, però poc a poc, va pujant fins a la reunió.

 Quan em toca pujar a mi, de seguida em dono compte perquè l'Ita rondinava, tenia tota la raó del mon, el fred et deixa la punta dels dits sense tacte, fan mal, però amunt que el mon s'acaba.....
 L'Ita a la primera reunió aguantant el fred, i ara per postres fa una mica d'aire.
 Surto ràpid de la reunió, fa poc que la vaig fer per darrera vegada i m'en recordo de com va la via, primer cal superar un tros dret i després ja es tomba, i és força més fàcil, baix passant per dues reunions i no paro fins arribar a d'alt. Després puja ràpid l'Ita, quan arriba no es pot desfer el nus de la corda, ha perdut el tacte, però amb l'ajuda dels guants ho recupera ràpidament.

Amb les vistes al Trencabarrals pleguem el material i baixem ràpid per les escales, ja veiem que falta poc per començar a ploure. Quan arribem al Monestir comença a caure gotes i al cap d'uns minuts ja plou fort. 
Bé, no ha estat la millor escalada, però ens hem sortit amb la nostra fer una escaladeta i cap a casa a dinar.

Via oberta per A. Cardona a l'any 1989.
Equipament: espits verds.
Material: 8 cintes exprés.
Dificultat: 1er llarg V+ 20 metres, el 2on llarg V, IV. 40 metres. (possibilitat de fer reunió a la meitat). 
Aproximació: puja per l'escala del pobres fins un xic abans del pas dels francesos, on agafarem una canal un xic bruta que ens portarà a peu de via.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!