Roca dels Arcs - Via Pastelina - 10-03-2013

A Roca dels Arcs sempre ens agrada anar-hi a escalar, ho hem fet durant molts anys, i són moltes les vies que hem anat fent en el transcurs dels anys. 

 Fa uns dies vàrem llegir que la Via Pastelina l'havien restaurada, i que valia la pena anar-la a fer. 

 Avui hem escollit aquesta via, a la seva època no l'havíem fet, i com som una mica col·leccionistes cap allà hem anat. La paret estava un xic molla, a les 6 del matí ha caigut una bona trompa d'aigua, però per sort el dia neix amb un bon sol i poc a poc la paret es va secant 

El Primer llarg comença amb una rampa fins arribar a un bloc sota mateix un desplom, aquí ja es veu el nou equipament, al costat d'un pitó hi ha un bon parabolt, fas una bona estirada i ja tens l'altre, d'aquí surt a la dreta en diagonal, sembla impossible que es pugui anant progressant per aquest terreny tan vertical, fins i tot balmat, però gràcies al bon canto, es puja molt bé fins a la reunió. 

Aquesta tirada està molt ben troba, és una meravella. 

 L'Ita, que estava un xic impressionada, quan s'hi ha trobat, ha quedat igualment impressionada. 

 El segon llarg sortim vertical, una roca immillorable, veiem un sostre i anem seguin vertical fins que hi ha un pitó amb una baga llarga, sobre hi ha un sostre, només hi ha una possibilitat sortir per la dreta, uns passos molt guapos i sortim al fil d'una aresta, pugem verticals fins un parabol, provo de sortir tal com vaig, però no hem surt, poso un alient vermell i això ja es veu diferent, uns tibada forta i amunt. Després  anem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió.

 La segona reunió. 

De la tercera tirada no tenim fotos, ja que no teníem massa bona vista. La tirada és una placa clàssica de Roca dels Arcs, bon canto i amunt, lleugerament en diagonal a la dreta. De sobte, la bona roca s'acaba, ara és un xic més trencada, i un xic mullada, cal anar en compte fins a la reunió. 

Quarta tirada, cal enfilar una placa dreta però amb molta pressa, podem anar equipant al gust, hi ha alguna savina que també ajuda passar-hi alguna cinta, seguim pujant vertical fins un parabolt, aquí la roca també torna a canvià, és un xic més trencada. L'entrada a la reunió està xop i patina, però en compte entro sense problemes.

El cinquè llarg, és molt fàcil, des de la quarta reunió ja és veu la quinta. Primer hi ha un tros dret, una rampa i un altre tros de bona roca, però fàcil.

L'Ita a la cinquena reunió.

Sortir de la reunió hi ha un pont de roca, després una savina, i també he posat un altre pont de roca, una placa per gaudir..

L'Ita esperant que arribes a d'alt.

Ja hi som..

Via oberta per en Joan Asín, i E. Promio (novembre de 1982).

Dificultat: 6ª

Equipament: la restauració ha estat molt ben feta, hi ha les assegurances justes i necessàries en els passos claus, es pot reforçar molt bé amb assegurances flotants.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends i alguna baga per les savines.

Via que ens agradat molt, itinerari molt ben trobat, equipament just per pensar quan escales, passos bonics, bona roca en general, tota una combinació per gaudir d'una bona escalada.

Felicitats als aperturistes.

La ressenya la trobareu al blog d'en Joan Asín:  "ressenya"

L'Estartit - Roca Maura - Via Poseidon 03/03/2013

Som davant de les Illes Medes, feia dies que en Rafel ens havia dit que a la Roca Maura havien obert una via nova i que li havien dit que era tan maca. Havíem intentat quedar, però no havia estat possible, així que avui nosaltres hem sortit en direcció a l'Estartit amb l'intenció de fer la via.

Quan hem arribat, cap a mar, el dia estava un xic trist.

Però la paret es veia força bé, passem per la Casa d'Informació per fer-nos amb la ressenya i enfilem direcció al peu de paret. 

Una curta aproximació, només de 10 minuts i ja som a peu de via. El primer llarg arrenca amb un pas que requereix concentrar-te, després un tram mes fàcil i per arribar a la reunió cal tornar a tibar. La roca és d'una adherència i una qualitat impressionant.

Arribant a la 1ª reunió.

 L'Ita entrant a la primera reunió. Està contenta sembla que la via li agrada.

 El segon llarg és el més bonic de la via, sortim de la reunió vertical fins sota un sostret, el passem i ens situem a sota d'una placa un xic balmada, bona pressa, i uns passos difícils però molt ben aconseguits.

 Després seguim per un diedret fins a la reunió. 

 L'Ita a la primera reunió.

 Al costat nostra hi ha una altra cordada, estan fent una via que es veu un xic més dura, cal anar-ho equipant, tot i així es veu molt interessant. A veure si trobem la ressenya.

 Una cosa no podem deixar de fer, que és mirar al nostra darrere. 

 La segona reunió cal canviar-la un xic més a l'esquerra. Un tram molt fàcil. 

 Canviant la reunió.

 Sortir de la reunió, requereix una forta tibada, però la roca s'ho val. Després ja és força més fàcil fins a la reunió.

 La 2 reunió bis.

 El quart llarg, cal superar una placa amb una roca abrasiva al màxim, és una passada. La llàstima és que sigui tan curta. 

 Fent el darrer pas per sortir de la via.

 L'Ita arribant dalt. 

 Estem contents i ens fa il·lusió fer-nos una foto plegats.

 Els fons podem veure les illes Medes i el Cavall, el 8-9-1975 vàrem l'ascensió, tenim molt bons records  d'aquella escalada amb el Josep Monistrol. Ens emociona recordar-ho...

Després, anem a fer un bon arrós al Restaurant Felix, una passejada i cap a casa amb una bona escalada.

Via oberta per: Zollo Pintiado i Pep Castro el 10-12-2012. Via oberta per baix.

Material: 12 exprés, baga per reunió i un alien groc per la sortida de la primera reunió (prescindible)

Equipament:parabolts, pitons, reunions equipades amb argolla.

Escalada de tall esportiu, però les assegurances estan molt ben col·locades per tal de que tinguis que escalar els passos. 

Dificultat màxima obligada: V+.

Ressenya: la podreu aconseguir a la Casa d'Informació a l'Estartit. Cap pagar 2€. Està plastificada i es pot portar penjada. Els 2 € són per fer el manteniment i obrir altres vies. SVP. no feu ressenyes en els blocs, respecten la decisió dels obridors.

Aproximació: seguir les indicacions que ens portaran a l'urbanització Roca Maura, pujar pel carrer Mediterrània fins que trobeu el carrer Montseny al final hi ha un lloc que es pot aparcar molt bé. D'aquí surt un corriol que us porta la zona d'escalada esportiva. Nosaltres hem tirat uns 250 metres enrere fins un lloc que hi ha un bloc gran al costat del carrer, des d'aquí surt un camí que amb 10 minuts uns portarà a peu de via.

Descens: des del cim, seguir una pista en direcció Oest, quan tomba surt un corriol que amb 10 minuts us deixarà al cotxe.

Ens agradat, la roca, l'equipament, l'ambient, i les vistes. Llàstima que encara hi ha un xic de terra.

Apa aneu a Roca Maura ha fer una escalada plaent. 

Montserrat - Els Graus - Via d'en Pitu 02/03/2013

Després d'una setmana de descans, la meva espatlla ho reclamava i el temps també, hem tornat a sortir. Jo no tenia masses ganes de tibar, volia veure com anava la meva espatlla, així que hem anat a la via d'en Pitu a Collbató. 

 L'aproximació és fàcil, deixem el cotxe al carrer dels graus i enfilem per la pista que va a l'esquerra fins un petit pàrquing (abans i deixàvem el cotxe, però ara foten unes bones multes). Des d'aquí cal pujar recte amunt fins a la zona de vies curtes, enfilem per una canal, amb l'ajuda d'unes cordes fixes fins al peu de via. Si portem la ressenya amb alguna foto ja ho veureu des de baix.

Un cop al peu, veureu que hi surten 2 vies, cal seguir la de l'esquerra que són parabolts sicats. 

L'Ita comença el primer llarg, ja es veu que la bona roca serà dominant en tota la via. Uns passos de IV la portaran a la reunió. 

El segon llarg és el més difícil si el feu en lliure, comença força dret, Vè, fins arribar sota una balma, es veu bona pressa, però no tinc clar si per forçar en lliure tens que seguir els parabots o anar un xic en tendència a l'esquerra. Els primers passos, hi ha bona pressa i anima a provar-ho, quan he xapat la segona assegurança de la balma, no ho veig clar i faig un pas amb l'ajuda d'una baga, després una sortida en un replà, sobre mateix hi ha un pas amb una altra balma, aquest més fàcil, però força curiós. 

 L'Ita arribant a la segona reunió.

Després caminem un xic fins el següent ressalt. No hi ha res per fer la reunió, fent una estirada es pot agafar el primer parabolt. Nosaltres hem aprofitat un arbret i un alien vermell. La reunió està en un lloc còmode i sense problemes. 

 El tercer llarg comença amb una forta tibada per arribar el parabolt (també es pot agafar des del costat),  6ª,sortir del parabolt és vertical i bonic, després cal anar a la dreta per seguir vertical i amb menys dificultat.  V, IV.

 Des de la reunió crida l'atenció aquesta figura que sembla un ocell picant la roca.

 Sortir de la reunió és fàcil fins un replà que es torna a posar dret, el primer parabolt es veu un xic lluny, però amb una tibadeta s'arriba bé, després un tros un xic més fàcil fins un altre parabolt, aquí es torna a posar dret, però es passa molt bé, i amb una assegurança més ja som d'alt.

El mateix pas vist des de la reunió.

 L'Ita sortint del darrer llarg.

Ja som d'alt. Des d'aquí podem seguir pujant caminant i després anar a la dreta a cercar la drecera  dels graus que ens portarà al cotxe.

Via oberta en el març del 2008 per J.Abril, M.Collado, R.Majo, E.Sales, J.Moragas i G. Llavador.

Ens ha agradat la roca, el lloc, la tranquil·litat, i llàstima de la discontinuïtat, però tot no es pot tenir.

La ressenya la trobareu sense dificultats per internet. Nosaltres hem anat amb del Joan Asín.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!. 

El Peladet Oriental - Via Maduritas Calientes 17/02/2013

 Tornem a ser al Peladet Oriental, volem fer una de les vies més repetides de la paret, unes línies molt ben trobades, una roca molt bona , un equipament encertat, on és més difícil les assegurances estan més juntes, però no resolen els passos, i on és un xic més fàcil allunyen un xic més. Tots les ingredients per una bona escalada.

Quan hem arribat  estàvem sols, però ja sabíem que uns companys que hem trobat a Vilanova també veníem cap aquí. Així ha estat, passats justos 5 minuts, ja han arribat, per sort van a altres vies. 

(Fotografia pressa a la tornada)

Després d'una curta aproximació, però força dreta, ja som a peu de via, el dia es presenta fred i núvol, esperem que aviat la caloreta del sol ens acompanyi. La arrancada del primer llarg és vertical i ferma, poc a poc vas guanyant alçada amb passos molt bonics. L'equipament està perfecte i en cas de necessitat es pot reforçar sense problemes.

Em sento un xic estrany, començar a tibar i amb un dia fred sempre costa, però a mida que vaig guanyant alçada la cosa canvia, certament aquest llarg és molt bonic.

L'Ita progressant pel primer llarg.

En Xavi, i l'Ita a la primera reunió. 

No se que ho fa, però el primer quan surto de la reunió sempre el veig petit i lluny. Aquest llarg també val molt la pena. Sortim de la reunió per la dreta,  pugem vertical fins a trobar la primera assegurança, després seguim fins un punt  que genera dubtes, cal mirar a l'esquerra i veurem que la paret es posa dreta, poc a poc anem guanyant alçada, fins que hi ha una especie de diedre que cal tibar un xic mes, bons passos, ben assegurats, però molt verticals, després ja es tomba fins a la reunió en un còmoda replà.

Les vistes des de la reunió són d'allò més boniques.

El tercer llarg és el més senzill, però és molt vertical, amb bona roca, que fa una escalada plaent. La distancia amb les assegurances encara el fan més atreien. 

Des de la reunió veurem la primera assegurança a uns 10 metres a la nostra dreta, cal pujar per un tros fàcil en diagonal fins que l'aconseguim, després vertical fins a la reunió.

El Xavi content i sense mans...

El quart llarg, no sabem si es surt per la dreta o per l'esquerra, nosaltres sortim per la dreta, passem una placa un xic tonta per entrar en un tros més fàcil fins a sota d'una panxa, ja es veu que aquest és el pas d'aquest llarg.  Per passar aquest pas, cal fer una forta tibada, després seguim verticals, fins que trobem una segona panxa, tornem a tibar i vertical fins el cim.

En Xavier sortint de la via, està content, feia 2 mesos que no tocava la roca, i sembla que li ha anat molt bé.

l'Ita, també surt contenta, li han sortit totes les panxes, que bé....

La foto del cim.

A Rúbies sembla que ha arribat la primavera. Sempre, quan tornem de fer una via, m'agrada donar una volta pel poble, malgrat està en runes, té un encant. Quina llàstima que no el puguem recuperar.

Hem fet una bona escalada, ens ho hem passat bé, ben segur que hi tornarem.

1ª Ascensió: P. Pueyo, N. Contreras, i S. Rosell - Abril 2006

Material: 12 cintes i algun friend petit.

Dificultat:  1ª V+, 2ª 6ª, 3ª V, 4ª 6ª. Màxim obligat V+.

Ressenya: la trobareu molt ben feta al blog de l'Escalatroncs. "ressenya"