Montserrat - La Codolosa - Via del Pi

Novament anem a la Paret de la Codolosa, la mandra a fer quilometres amb un dia que sembla que només farà bo el matí, ens ha condicionat. 

Teníem pendent la Via del Pi, no es veia massa atraient, però pensàvem que per omplir un matí com avui podia resulta interessant. 

L'Ita comença la via mentre una altra cordada està baixant, cal està atent a la caiguda de pedres. Aquest primer llarg no és massa bonic, està ple de terra i això també condiciona.

El segon llarg es veu un xic millor, és més vertical i al principi no hi ha terra, un passet de 6ª que es deixa fer força bé i després per terreny un xic més fàcil fins a la reunió. Aquest tram segon torna està ple de terra.

La reunió és al costat d'un pi que li dona el nom a la via. Sembla que abans hi havia 3 assegurances a la reunió, ara ja només n'hi ha dues, algun llest s'ha emportat la plaqueta i ha deixat l'espàrrec. Sempre n'hi ha d'aquest que volen obrir vies amb el pressupost dels altres. És una llàstima que dintre d'aquest col·lectiu tinguem gent d'aquest tipus, que hi farem...... 

Sortir de la segona reunió té un pas bonic que obliga a tibar una mica, després la cosa canvia, segueix per bona roca, però més fàcil fins entrar en un replà. Poc abans la terra torna sortir. Des d'aquest replà cal pujar amunt, un tram força trempat, bona roca, però que costa trobar el pas, cal anar primer a la dreta  i després a l'esquerra, fer una tibada i després ja és un xic més fàcil fins a la reunió.

 L'Ita arribant a d'alt.

Nosaltres optem per baixar en ràpel per la mateixa via.

Un primer ràpel fins la segona reunió, i un segon fins a baix.

La ressenya la trobareu sense problemes, n'hi ha més d'una de publicada i totes ben fetes.

Malgrat estem en una zona d'escola, penso que aquesta via no hi aporta gran cosa, és molt igual a altres, té massa terra, i si que té alguns passets interessants, però no ens ha agradat massa. Bé, però, per una tarda o per un matí com el d'avui i si has fet les altres, sempre et crida la possibilitat de fer-ne una de nova.

El sector està molt cosit de vies, i amb un matí amb molta gent, amb les vies tan juntes, hi ha risc de que hi hagi un accident per la caiguda de pedres. Fa uns dies, ho vàrem poder constatar, hi havia més de 20 persones a la paret i no paràvem de caure pedres.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

Sant Llorenç de Montgai - El Cilindre - Via Directa- 3-2-2013

 Cap de setmana ventós, hem anat a dormir a Sant Llorenç de Montgai amb l'esperança que demà no farà tan vent. Durant tota la nit les ventades han estat molt fortes.

 Quan ens hem llevat, la calma ens envoltava, això si, feia fred, 4 graus, hem fet estona donant una volteta pel llac, i poc a poc el sol ha anat escalfant.

Aquesta parella d'oques es banyava amb les aigües ben fredes.

Teniem ganes de repetir, sota la nostra opinió, una de les vies més boniques de Sant Llorenç de Montgai. Actualment és una via molt ben equipada, res a veure quan la vaig fer el primer cop, aquest equipament permet gaudir d'una escalada vertical, fins i tot un xic desplomada i amb una roca molt similar a la de Riglos. 

El primer llarg, i començant en fred, ja et demana tibar una mica, sobre tot per superar el gran bloc, després es manté molt vertical però ja no és tan exigent. 

L'Ita arribant a la 1ª reunió. 

El segon llarg és el més bonic, tal vegada també és el més difícil. Ara es veuen totes les presses marcades de blanc. Cal anar superant una sèrie de balmes, amb molt bona pressa, la dificultat ve donada per la continuïtat dels passos. Des de la reunió sortim en diagonal a l'esquerra, després seguim verticals per un petit esperonet que el deixarem per entrar en una replanet, després seguirem verticals fins entrar a la 2ª reunió. 

L'Ita poc a poc va pujant i gaudint de la tirada. 

Realment aquest llarg és una passada.

El tercer llarg té la mateixa tònica que el segon, fins que hem de sortir a la dreta, aquí la roca canvia, ja no hi ha els mateixos bolos, a la roca és calcaria. 

Ufff encara tiba aquest tros.

L'Ita entrant a la tercera reunió. 

El quart llarg també és molt dret, potser no és tan difícil, en algunes guies hi posen Vº, en altres 6ª, tot dependrà de les piles. 

Darrer pas de la via, amb la furgo a baix.

Contents i satisfets ens fem una foto pel record.

Via oberta per baix, el 29-5-1975, amb tècnica combinada de lliure i artificial. Amb l'equipament actual es fa totalment en lliure, només us caldran 15 bagues exprés i reunions.

Apa a gaudir de l'escalada que el mon s'acaba!!!!

Canalda - Via Cherokee Express - 27/01/2013

Aquest cap de setmana hem pogut sortir el dissabte i el diumenge. Amb el Rafel ens feia molta gràcia anar a fer una escalada a Canalda, feia molts anys des de la darrera vegada, per altra banda, l'Ita no hi havia escalat mai. 

Durant tot el camí la temperatura era molt baixa, el dia estava ennuvolat, no ho teníem gens clar que avui podríem escalar. Parem a Solsona per fer una mica de temps, estem a 1º, tot i així seguim cap a Canalda. 

Des d'on deixem el cotxe, ja veiem la via que anem a fer. Es tracta d'una via del Joan Vidal que ha estat molt criticada pels assidus de Canalda, no vull entrar amb polèmiques, però cal tenir en compte que està oberta per baix i en solitari. També, és veritat que hi ha una sèrie de gent que la deixa força bé.

En poc més de 10 minuts ja som al peu de la via. El dia segueix trist, però sembla que ens deixarà escalar. 

El primer llarg és força complert, hi ha un parell de balmes de les típiques, i en fred et deixen content. Quan arribo a la reunió veig que en lloc d'anar a l'esquerra he anat a la dreta i estic a la primera reunió de la Via Xuxe. Quan arriben en Rafel i l'Ita fem un flanc i canviem de reunió sense problemes. Aquesta tirada m'ha agradat molt.  

El segon llarg hi ha un pas de sortida que cal tibar una mica, ho provo però no em surt, no vull carregar l'espatlla i faig un pas amb l'estrep, després veig que hi havia un bon canto per fer-ho en lliure. La resta és bonic menys l'entrada a la reunió que hi ha una corda fixa.

En Rael i l'Ita a la primera reunió.

Malgrat que el dia es va tapant, les vistes des de la segona reunió són impressionants, podem veure perfectament el Pla de Busa.

i també Montserrat.

La tercera tirada diuen que és la més bonica, de fet està molt ben trobada, i la roca és millor del que sembla. Unes quantes tibades i amunt. El Rafel s'ho fa bé i força ràpid.

L'Ita mirant el primer pas complicat...

La quarta tirada també m'agradat molt, té una sortida amb placa força difícil , i després unes balmes divertides....

En Rafel amb la Serra d'Ensija al fons. 

L'Ita pensant amb la baixada, sembla que hi trobarem força neu...

Doncs i tant que hi havia neu ....

i fins i tot alguna mica de glaç.

Aquesta és la ressenya com la vàrem fer nosaltres, però sembla que actualment hi ha un llarg més que es fa per l'esquerra. Nosaltres no vàrem trobar el ràpel de la última reunió, ja que sembla que està canviada més a l'esquerra. Això ho he vist un cop a casa mirant altres blogs.

Via totalment recomanable, totalment equipada i dificultat màxima obliga V+ o 6ª.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

Montserrat-Paret de la Codolosa-Via El Clau de Sant Felix

Avui hem anat tard, a primera hora estava plovent fort i hem optat per marxar quan el dia ha quedat més clar. Hem pensat que faria fred i millor anar a un lloc arrecerat i aprofitar la temperatura del migdia. Com teníem algunes vies per fer a La Codolosa hem fet cap allà. 

Quan hem arribat, hi havia més de 20 persones penjades a les diferents vies, no hem estat massa originals, lo mateix que hem pensat nosaltres ho ha pensat un munt de gent. Per sort, a la nostra via, hi havia una cordada però ja estaven fent la segona tirada.

 L'Ita comença la primera tirada, els parabolts nous ens marquen el camí, aquest llarg com el de les vies veïnes no és massa interessant, però tot i així, hi ha algun pas interessant.

 Hi ha un contrast amb la qualitat de la roca, hi ha trossos molt bons i trossos no tant, amb algun pas terrós. 

 Fotografia d'una cordada a la Via Iona.

 El segon llarg busca el pas més lògic per superar la balma que barra tot aquest tros de paret, ho he provat en lliure i no m'ha sortit, he fet un pas d'A0 per superar el segon parabolt, després la dificultat minva una mica, i resulta una escalada plaent fins a la segona reunió.

 L'Ita s'anima a fer el tercer llarg, té un pas de sortida que li costa una xic, és un xic llarg per ella, però després progressa ràpid i segura.

 Aquest llarg està molt ben trobat, hi ha un pas un xic balmat, després segueix per una fissura per acabar amb uns passos de placa molt eixits.

 Arribant a la tercera reunió. 

Després hem fet dos ràpels per la mateixa via, i cap a casa, però pel camí hem pogut gaudir d'aquestes flors tan boniques. 

Us posem la ressenya de l'autor de la Via en Joan Baraldés. Felicitats Joan!!!

Via molt bonica, ben trobada i totalment recomanable.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!

Sant Llorenç del Munt - Cavall Bernat - Via Normal 05-01-2012

Aquest dissabte  volíem fer la primera escalada de l'any, però teníem varies coses a fer i només  disposàvem  d'un parell d'hores. Ràpidament ens posem d'acord, anem a fer el Cavall Bernat de Sant Llorenç. 

En aquesta agulla tan característica de La Mola, ens hi uneix un munt de bons records; la primera escalada, el dia del nostre casament també la vàrem anar a fer amb els nostres amics,    el matí abans del naixement de l'Olga també hi vàrem anar (bé, l'Ita només em va assegurar), després també la vàrem fer amb els nostres fills, etc... 

Doncs marxem cap el Cavall Bernat, una mica escopetejats, tant que m'he deixat els gats de l'Ita. Sembla que avui també ho recordarem.

 La via no té cap problema, això si, ara cada cop patina un xic més i addicionalment  hi ha forces assegurances.

 Amb els anys també ha canviat, ara ja no hi ha el pas de la berruga, doncs el bloc encaixat ja fa uns quants anys que va caure.

 El dia era meravellós, i per tant les vistes també. 

 Veure Montserrat de la Mola sempre és bonic. 

 La primera escalada de l'any ens fa està contents, ho notem només mirar-nos a la cara.

 Apa, el ràpel i corrents cap a casa que tenim feina.

Quan som baix, fem les motxilles i al cotxe. Arribats a casa i guardant el material, veig que ens hem deixat el talabard, la bossa del magnesi, tot dintre d'una bossa de roba al peu del Cavall. Ràpidament agafem el cotxe per veure si uns nois que hi havia fent unes vies esportives l'havien trobat. Quan arribo, novament al peu, no hi ha ni els nois ni el talabard. 

Avui, ha estat el dia dels despistats, ens hem deixat els gats de l'Ita a casa i després el talabard. Només dir-vos que si algú la trobat, ens ho feu saber via el bloc, o per correu electrònic a l'adreça fuertesm@live.com.  Gràcies.

Esperem que les properes escalades de l'any ens aniran millor, :-)