dissabte, 3 de novembre del 2012

Montserrat - Panxa del bisbe - Via Buriles Rojos - 03-11-2012


De bon matí, el dia es presenta gris, trist, i sembla que vulgui ploure, fem confiança a l'home del temps i sortim cap a Montserrat. Volem fer la via que està de moda des del seu requipament. Tots els blocs la deixen força bé i encara no l'havíem fet. Doncs, som-hi. 
 Optem per pujar fins a Sant Joan i baixar pel camí del Trencabarrals, en un tres i no res ja som a peu de via.
 La mica de vent que fa deixa el seu una mica més net, les boires de primera hora han marxat, estem de sort.
 L'Ita està animada i volt començar, poc a poc va pujant, ja es veu que són passos d'anar-te col·locant, així ho fa, i després d'un pas que li costa un xic més entra a la reunió contenta.
 L'Ita progressant pel primer llarg.
 Quan em toca, ja veig que cal anar poc a poc, són passos finets però que es deixen fer, això si la roca és molt bona.
 L'Ita a la primera reunió amb unes boniques boires que l'acompanyen 
 El segon llarg és una joia, cal anar a poc a poc per anar-lo gaudint..
 L'Ita arribant a la segona reunió.
 El tercer llarg comença vertical, però al cap d'uns metres ja s'aixeu i així vas progressant fins a la 3ª reunió.
 Arribant a la 3ª reunió. La quarta tirada és molt fàcil i només cal tenir cura amb la caiguda de les pedres.

Malgrat, que hi ha unes quantes ressenyes per internet, nosaltres us deixem la nostra.

No cal que us diguem que la via ens agradat i en tenim un molt bon record. Si encara no l'heu fet, no us la deixeu escapar, però compte que ara està de moda i us podeu trobar amb més d'una cordada. Cal anar d'hora.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!!

divendres, 2 de novembre del 2012

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Memòria selectiva - 1-11-2012

Després de fer el Cilindre, marxem tot cinc cap a la Paret de la Formiguera, anem a dues vies; Memòria selectiva i la Martinetti. La diversió està assegurada.
 Aquesta ressenya clarificar molt bé les vies del costat de la normal, ja que quan ets allà sense un gràfic et pots confondre fàcilment, bé nosaltres ens va passar això, vàrem començar pel primer llarg de la normal i vàrem fer el segon i tercer llarg de la Memòria selectiva d'una tirada.
 La Paret de la Formiguera
 Bona vista del Cilindre
En Rafel anant a cercar la Memòria selectiva....



En Xavier fent el segon llarg de la Martinetti. 

Sense donar-nos compte ens hem trobat a dalt, però això si, l'escalada ens agradat. Segurament hi tornarem.


Sant Llorenç de Montgai - El Cilindre - Esperó Ribes-Sabaté- 1-11-2012

Fa uns anys quan vàrem anar al Taghia vàrem fer uns bons amics francesos; en Xavier i la Silvie, des de les hores jo no els havia tornat a veure. En Rafel m'ha avisat que estaven de vacances escalant per la zona de la Noguera. Finalment acordem en trobar-nos a Sant Llorenç de Montgai i així la farem petar una estona i a demés escalarem plegats. Primer ens hem trobat amb el Rafel a Pons i després amb el Xavier i la Silvie al càmping de Sant Llorenç. Ells ja porten dies escalant i ens demanem una via bonica, els hi recomanem la directa del Cilindre, aquesta segur que no falla. 

Plegats marxem fins a peu de via, però nosaltres escollim l'Esperó Ribes-Sabaté, tot i que encara no fa un any que l'hem fet, en Rafel no l'havia fet mai.


Si una cosa m'apassiona són les llums de la tardor i especialment en aquest indret, on la combinació de la roca, aigua i la vegetació en ple procés de transformació em deixa bocabadat. 

Com en altres ocasions fem la via en dos llargs, així resulta molt més interessant. En Rafel arribant a la reunió.
l'Ita al mateix lloc.

Està contenta, oi??

En Rafel fent l'altra llarg. La roca en aquest és molt bona. Trossos de calcari combinat amb trossos de conglomerat.

 Autoretrat

L'Ita entrant al fil de l'esperó.
Fil de l'esperó amb el caminet que porta a la zona de les excavacions al fons.
 Ja som dalt contents. 
 En Xavier sortint de la Directa.

Encara ens queden ganes d'escalar i marxem capa La Paret de la Formiguera, però això ja ho explicarem en un altre post. 

Tornem a publicar la ressenya de l'ascensió del 4-12-2011, res ha canviat.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Montserrat - Collbató - Els Graus - 27-10-2012

Avui, quan ens hem llevat, encara plovia, de fet, estava previst així, però també havien dit que a migdia milloraria. No correm massa i marxem a Collbató, segur que en Els Graus alguna cosa faríem .
Quan hem arribat encara queien gotes, res important, ja es veia que pararia. 
 Quedem parats que en el sector Sioux no hi ha ningú, ens sembla impossible. Hi ha gent al Jardí, sembla un curs d'escalada. Estem molt tranquils i això ja ens agrada.
 La primera via ens agafa en fred i una mica descol·locats, però poc a poc anem fent. La meva espatlla no està massa fina i em fa mal, però a mida que es va escalfant la cosa millora.
 L'Ita també s'anima i fa algunes vies de primer, algunes estan força llisses al començar, però després la roca fa mal als dits de bona que és.
 Malgrat alguns moments surt el sol,  però la majoria de l'estona ha estat nuvolat i caient algunes gotes.
De totes maneres ens ho hem passat prou bé, i encara hem pogut aprofitar el matí. 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Roc del Rumbau - Via Sioux Connection - Alt Urgell - 13-10-2012

Ara fa un any, vàrem descobrir aquesta via, així que un cap de setmana vàrem marxar a dormir a Oliana amb l'idea de llevar-nos d'hora i anar a fer-la, però la nostra sorpresa va ésser que no podíem veure res. El poble d'Oliana semblava un poble fantasma. El resultat és que vàrem marxar a escalar a Coll de Nargó, i la via es va quedar pendent.
Aquest cap de setmana ja hi tornàvem a ser, aquest cop ens acompanyava en Rafel que també li feia il·lusió fer-la. Hem anat a dormir amb les furgonetes prop de l'Hostal de Can Boix. Quan vàrem anar a dormir i el cel encara estava totalment estelat. Jo no les tenia totes, ja que el temps anunciava altra cop boira baixa. Efectivament, quan ens hem llevat no es veia res, esmorzem tranquil·lament amb l'esperança de que la boira s'aixecarà, però la cosa sembla que va per llarg. Comencem a fer plans per anar a un altra lloc, però l'Ita diu, i si ho anem a provar!!!. Doncs dit i fet, ja som camí a peu de via. Ens costa trobar el corriol que porta a peu de via, doncs no podem veure la paret. Després veiem una fita i provem de pujar, estem de sort, en 10 minuts de forta pujada, ja som a peu de via.  
 Fotografia de la Paret feta a la tarda de tornada. 
El primer llarg comença en un esperonet vertical on podem tastar la roca, és un conglomerat que cal tenir cura, però la via està força sanejada i es nota. Aquest llarg surt dret per després anar tirant a l'esquerra fins a una còmoda reunió instal·lada a una balma. R1. 45 metres, V, III.
 L'Ita i en Rafel fent els darrers metres que porten a la primera reunió. 
 Sortim de la reunió a l'esquerra per després puja vertical i fer un pas a la dreta, aquest potser és el més difícil d'aquest llarg, després tornar a progressar vertical, amb una roca més bona del que sembla a cop d'ull. Poc abans d'arribar a la reunió  cal anar un xic a la dreta. Reunió en un balconet. R2. 35 metres V+/6ª+.
 En Rafel i l'Ita entrant a la segona reunió. 
 El tercer llarg surt vertical V, per després anar progressant a l'esquerra fins un  pitó on entrarem a la reunió a l'esquerra en una balma. R3 V, IV, 25 metres.
 La quarta tirada és molt bonica, vertical, cal anar cercant els passos a dreta i esquerra, la roca és acceptable i amb alguns passos molt plaents. R4 6ª  35 metres.
Novament sortim a l'esquerra per anar agafar el Ae, són passos llargs però amb A0 i fent alguns passos en lliure es fa força bé. R5. Ae 6ª 35 metres.
 El Rafel envoltat de voltors, en comptem una dotzena i no paren de voltar pel davant nostre. Sembla que estan gelosos de que els hi escalem la seva paret.
 Els dos propers llarg són de tramit per arribar al Cim. En Rafel sortint de la 5ª Reunió.
 Quan arribem dalt, el dia s'ha obert, però ara ja no ens toca el sol. En Manel preparant el ràpel.
Per sort a la tarda ha canviat, i mentre anem rapelant podem gaudir d'unes bones vistes.

La via ens ha sorprès gratament, el itinerari està molt ben trobat, la roca es prou bona en els passos exigents, ben segur que poc a poc s'ha anat netejant, l'equipament és bo i el lloc també. Via recomanable..

Aproximació: passat Oliana direcció a la Seu d'Urgell trobareu una trenca que va a Peramola, passats uns quilometres trobarem una trenca a la dreta que va a l'Hostal de Cal Boix, d'on surt una pista a la dreta que va l'Ermita de Castell LLebre, seguir-la fins que en un revolt hi ha un lloc per deixar el cotxe i surt el corriol que us portarà a peu de via. Aquest corriol surt a uns 100 metres abans d'una capelleta. Des d'aquí pujar vertical seguint unes fites que us deixaran a peu de via. 

Via: Sioux Connection.
Dificultat: 6ª+ Ae, Obligada V+
Equipament: parabolts
Material: 18 cintes expres i opcionalment un estrep. 
1ª Ascensió: Josep Vidal  6-4-09

Descens: des de la reunió 7 a la 6, de la 6 a 5, de la 5 a la 4 i de la 4 a la 2, i de la 2 fins baix. Baixant no es para a les reunions 1 i 3.

Ressenya: la trobareu a la Guia: Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Montserrat - Miranda de Can Jorba - Via Sol Solet 06-10-2012

Dissabte al matí marxem cap a Montserrat, volem anar a La Pastereta - Via Stargate, però només sortir de Collbató ja ens donem compte que ho haurem de deixar per un altre dia. Des de Collbató a la Vinya Nova està prohibit escalar, hi ha una batuda al senglar, ens quedem una mica descol·locats. Cal un canvi de plans, parem a uns forestals i ens diuen que a Can Jorba podem escalar, doncs enfilem directes cap a allà.
Fa anys vàrem fer la Via Sol Solet a la Miranda de Can Jorba, en tenim un bon record, no tenim dubtes i ràpidament fem l'aproximació. 
 La via comença a l'esquerra la Bego- Kush està equipada en parabols. El primer llarg és IV+ 25 metres. Cal tenir cura, al principi, ja que la roca patina una mica, després es converteix amb una escalada plaent.
 L'Ita arribant a la primera reunió.
 L'Ita fa el segon llarg, vertical, roca extraordinària, tot lo necessari per gaudir d'una escalada. 25 metres IVº
 Ara, ja al sol, en Manel arribant a la 2ª reunió.
 El tercer llar, va cercant la part més vertical i millor roca, poc a poc va marxant a la dreta fins arribar a la reunió en un còmode replà. 30 metres IV+
 L'Ita just entrant a la 3ª Reunió. 
 El quart llarg s'inicia amb un flanqueig a la dreta fins un replanet, des d'allà cal seguir pujant vertical deixant un diedre a l'esquerra fins que el creuem per entrar a la reunió. 30 metres IV+
 El darrer llarg prosseguim vertical per una placa fins a sota d'un desplom on sortirem per l'esquerra per tornar a la dreta fins la cinquena reunió i inici dels ràpels.
 El primer ràpel ens deixarà a la 2ª reunió de la via Escabroni Escapillini. Aquest ràpel al principi és una xic volat.
Després 2 ràpels més per la mateixa via i ens deixaran al peu.

Via que ens ha agradat repetir, mantenim un bon record, no descartem tornar-hi un altre cop. Penso que està bé per començar a fer vies de més d'un llarg i també a encadenar ràpels.

APROXIMACIÓ:  des de Can Jorba seguir el camí que ens porta al peu de la Canal del Joc de l'Oca, just a l'esquerra trobareu el punt d'inici.

RESSENYA: la trobareu a la Guia Montserrat Cara Sur de Lluís Alfonso i en Xavier Buxó.

Apa a escalar que el mon s'acaba.