dissabte, 21 de maig del 2011

Paret de Primavera - Via "Baga Total" 21-05-2011

La Paret de Primavera està situada a l'esquerra de la Paret Nord de Roca Nadiera vist des del poble de Figols. Aquesta paret de 590 metres en Marcel Millet i en Xavi Bonatti, varen obrir la via "Baga Total" el passat 03-09-2010. Via totalment equipada, amb més de 80 ponts de roca, espits i parabols. Via orientada al Nord i on només us tocarà el sol a la tarda i segons l'epoca.
Certament, mirant la via des de baix, sembla impossible que sigui una escalada agradable, amb molt bona roca i disfrutona.
En Miquel fent la cinquena tirada, per darrera podreu veure una altra cordada que ens seguirà en tota la via. Avui hi ha via quatre cordades, sembla que és una via força repetida.




La sexta tirada, és una de les més boniques, hi ha una bavaresa que li dona un atractiu especial.

Poc a poc anem progressant i ja estem a la novena tirada, bona roca, i a gaudir del pler d'escalar.


La Ita fent la novena tirada, al seu darrera un xic més lluny podem veure el cas del Miquel, que avui comença la temporada amb aquesta via.

La Ita entrant a la novena reunió, gaudint a tope dels passos de placa plens de forats.



Sense parar anem progressant i ja estem entrant a la 14 reunió, a sota hem deixat dues tirades de placa molt esplèndides.

La Ita en la mateixa tirada.

Ja estem fent la darrera tirada un 6ª que fa que sigui de les tirades més boniques de la via.


La darrera reunió sembla el mercat de Calaf, s'ho estan passant d'allò més bé mentrestant jo estic tibant fort.

Les corones de la reina estan plenament florides i pensem que hem de deixar constància d'aquest fet.

La Ita ja està arribant d'alt, són 15 tirades i ja es fan notar.

Aprofitem per fer-nos una fotografia tots tres, just quan arribem al cim.

La cordada que ens seguia també ha arribat al cim, es veuen contents i joiosos.


Ens han agradat molt, les tirades, 6,7,9,10,13,14 i 15. No he posat la ressenya perquè la podeu trobar sense problemes pel Sant Google.


Apa a escalar que el mon s'acaba.

diumenge, 15 de maig del 2011

Serra de Sant Joan de Montanissell - Via del Pa de Quilo - 15-05-2011

Aquesta nit hem dormit al coll on hi ha la trenca que va a Montanissell, Sallent i Els Prats, un lloc molt bonic, però només arribar va començar a ploure, a llampegar, tronar, després una mica de calamarsa, i finalment un fort vent que ho ha deixat tot net.
Al matí, el fort vent seguia, ha refrescat, estàvem a 8 graus, el dia era tremendament clar, sense gens de contaminació. Hem deixat l'autocaravana i hem anat per la pista fins que hem començat a pujar direcció a la paret. Bon camí, sense problemes. Un cop a peu de via el vent a baixat i la temperatura també ha pujat.
Certament el lloc s'ho val, no hi ha gent, té bona vista, ens envolten els voltors, i només ens queda fer una bona escaladeta.
Una bona vista des de la paret, on podeu veure on hem deixat l'autocaravana, la pista permet pujar una mica més, però hem pensat que podríem tenir problemes per girar i hem preferit anar a peu.
La paret del Cingle del Repetidor, ja és veu que no té molt continuïtat, i també ja es pot apreciar, que hi ha trams de bona roca i n'hi ha de no tan bona.

Fa uns anys ja havíem vingut aquí a fer la la Via El Cap i el Passarell a Montanissell, que va una mica a la dreta de la que hem fet avui.

La primera tirada és potser la més difícil i més avui que les petites repisetes estaven molles, però el que sorprèn més, són alguns pitons amb unes anelles, que segur que no aguanten una caiguda, però també està reforçada amb algun spit i també podem posar-hi algun alien. Aquesta foto és del segon llarg.



El segon llarg no té cap tipus de complicació, cal tenir cura amb les pedres soltes. El tercer llarg, comença en un diedre que està prou bé, després hi ha un altre tros brut i un passet per entrar a la reunió sota mateix d'un sostre.

Sortim de la reunió amb un flanqueig molt bonic per anar a cercar un diedre que marca la paret. Aquesta tirada és força bonica.

La cinquena, és mes curta, té un pas bonic al sortir de la reunió per un diedre vertical i després cal anar seguint per un esperó fins a la reunió sota mateix d'un diedre.

Sense cap mena de dubte la sisena és la tirada més maca de totes, bona roca, més vertical, i certa aventura, ja que cal equipar algun tram. Passem pel costat de la savina que li dona el nom a la via.

La Ita a la sisena reunió, d'aquí hem sortit amb dos passos d'estreps, i després un tros vertical fins que ja perd verticalitat i cal tenir cura de la roca. Reunió amb un sol parabolt, ja que l'altre l'han robat. Després una curta grimpada fins d'alt.

Ja som d'alt, ens ha agradat el lloc, el dia que ha fet, alguna tirada, la via per la part d'aventura, però pensem que és una via per fer-la, però no per repetir-la. De totes maneres els que no l'heu fet, val la pena anar-hi


diumenge, 1 de maig del 2011

Montserrat - Camping - Monòlit Groc

Avui hem tornat a la Zona del Càmping, teníem pendent una via al Monòlit Groc, totes les ressenyes la deixàvem bé, només hi ha una mica de problemàtica en els ràpels.

Doncs ja hi som, just a la tanca que hi ha en el camí de Sant Joan, comencem enfilar-los una mica fins a peu de via. Realment, primer es fan 3 tirades mols fàcils de la via facilonga. Cal tenir cura a les pedres que cauen, suposem pel vent. Quan arribem a la corda fixa, cal fer un flanqueig d'uns 10 metres i ja podem començar la via.

Nosaltres hem ajuntats les dues primeres i la tercera i la corda fixa, així amb dos llargs ens hem situat al principi de les dificultats. El 5é llarg, comença just a la reunió que hi ha al final de la corda fixa. Es veu molt ben equipada, però a la vegada força vertical. Després del 5 primers metres, la roca ja és molt bona i serà així fins d'alt. Aquest llarg, cal anar tirant de regletes petites però molt franques, i sense adonar-nos arribem a la reunió, per cert molt còmoda.








El 6é llarg, ens sense dubte el més bonic de la via, sortim de la reunió en direcció a l'esquerra per un tram força finet, després anem progressant vertical fins a la reunió. Roca excel·lent. La fotografia està feta una mica abans d'arribar a la reunió.

Sortim per la dreta, per un tram més fàcil fins arribar a sota d'una balma, després tenim que tibar fort per superar-la i ja només resta un altre tram més fàcil fins a la 7ª reunió.





El darrer llarg també va en direcció a la dreta, però ja és força més fàcil, però segueix amb la bona roca i el bon equipament fins d'alt.




Els ràpels els hem fet de la següent manera i ha anat força bé:



En la darrera tirada ens hem despenjat, ja que ens ha semblat que aniríem més ràpid. Certament ha estat una bona idea, ja que el ràpel té una forta diagonal.


De la reunió 7 a la 6, hem fet un altre ràpel de 25 metres.


De la 6 a la 5 en fet un únic ràpel de 55 metres. Després hem desfet la corda fixa, i amb un ràpel de 60 metres ens hem situat a peu de via.




Apa, aneu ha gaudir d'una bona escalada. No la deixeu escapar, val molt la pena.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Full equip - 20-04-2011

Avui teníem festa, i volíem estrenar les noves cordes. Si,si, per fi, les hem canviat, les dues a la vegada, la targeta de crèdit encara tremola ara...... De fet ja els hi tocava i amb aquestes coses no es pot jugar.

Abans d'anar a una via llarga, va molt bé, anar a una via més curta per poder-les estirar i que perdin tota la torsió de la primera plegada. Hem escollit repetir,un cop més, la Via Full Equip de la Paret de la Codolosa. Aquesta via té tots els requeriments que necessitàvem, no massa llarga, i més d'un ràpel. Ara ja les tenim en plena forma. Són dos llargs, ben equipats, bona roca, lloc molt tranquil, una escenari perfecte pel que volíem fer avui. Ens repartim les tirades, la Ita fa la primera i jo la segona. Apa doncs, amunt....

Un cop passat el 6ª de la segona tirada em paro per fer la foto a la Ita a la primera reunió.


Després, la Ita també me la fa. Això del bloc ens fa fer moltes més fotografies, i a vegades ens fa pensar amb la foto que quedarà millor en el bloc, tot plegat un motiu més per anar gaudint i compartint l'escalada.


Bé, no hi podia faltar la reunió amb la fotografia de les dues cordes, aquestes han estat les protagonistes del dia. Com podreu veure, són els colors del Barça i avui juguen la final, quins nervis!!!.


En dos ràpels de 35 metres ens situem a peu de via. La baixada es va a parar a la primera reunió de la via La Tribu.



Realment el dia no ha acompanyat massa, en un moment donat, han caigut quatre gotes, res important, però sembla que aquesta Setmana Santa no es presenta massa bé.


Ara, ja es notava la primavera, les flors li donen color, els ocells cantant, la tranquilitat, tot plegat configurava un escenari encisador.





Malgrat la ressenya la podeu trobar fàcilment per internet, us he fet la meva.




Apa, a tibar que el mon s'acaba.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Montserrat - La Campana - Via: Un tuareg a la gran ciutat - 16-04-2011

Després d'una setmana atrafegada, avui ens hem llevat tard, i en lloc d'anar lluny, hem tornat a cala Montse. El dia que vàrem anar a el Rave, ens vàrem mirar una via que hi havia a La Campana, és veia lògica, ben equipada i al matí li toca el sol, doncs avui hem anat a fer-la Per fer aquesta fotografia, haureu d'anar en direcció a la sentinella i per un tros ple de bardisses, però val la pena, ja que és l'única manera de tenir una imatge de la via.
El començament és força fi, V+, després és suavitza una mica fins a situar-nos a sota d'una balma on hi marquen 6ª, jo ho he trobat força més difícil, però està ben equipat i sempre es pot fer algun A0.
La reunió està sota mateix de la balma que després haurem de superar. Els darrers metres abans d'arribar a la reunió cal tenir cura amb la roca, ja que no és de massa qualitat.
Entrant a la primera reunió amb el Rave a segon terme.
Superant els quatre passos de Ae, després és manté vertical amb una magnifica roca fins el cim.
El Cim de l'agulla, realment és molt bonic, té una excel·lent vista sobre la Sentinella, el Gorro Frigi, i un munt d'agulles de La Plantació.
Des de d'alt, no ens podem estar de immortalitzar un cop més el Rave, llàstima que no hi hagi cap cordada en el cim.
El ràpel el farem des d'una alzina ben arrelada, no arriba als 30 metres i no presenta cap dificultat especial.
Ens ha agradat molt, especialment la segona tirada, està ben equipada,no cal portar res especial, 10 cintes i 1 estrep a una baga. No us la deixeu perdre, a part d'escalar podreu gaudir d'unes bones vistes, escoltar els ocells, i d'una immensa tranquilitat. Segur que us agradarà.

dissabte, 2 d’abril del 2011

Excursió a la Serra del Curull i Pic de l'Àliga - 02-04-2011

Avui hem escollit una bona excursió amb uns grans amics; en Marc i la Maria. Nosaltres hem seguit l'excursió que portava molt ben preparada en Marc. Aquest itinerari circular que ens portarà a la Serra de Curull i el Pic de l'Àguila (1.342 metres), és un excel·lent mirador sobre les comarques d'Osona, Ripollès i Garrotxa. Els llocs per on passa l'excursió, tots ells per si sols ja justifiquen una excursió, però units amb aquest itinerari li donen un encant extraordinari. Ben d'hora deixem el cotxe al molí de Pigrau i comencem a caminar amb la fresca del matí, quan just comença a tocar el sol a l'altra costat de la vall.
Ostres!!, la primera sorpresa el riu baixa amb força i l'hem de creuar, estem de sort, hi ha una bona passera, només hem de tenir cura de no caure.


Però, pocs metres més endavant, ja no hi ha passera, i hem de creuar per l'aigua i està força fresca.
Hem passat el Forat Micó i anem pujant per un camí molt bonic fins que veiem la masia de la Vall, certament molt ben cuidada. Aquí parem esmorzar una mica que ja toca.
Després per un camí més estret ens encaminem capa els Degollats, ens adonem que la natura explota per tots els costats; flors, aigua, arbres tot està tan bonic....
Les faixades en aquesta excursió, son les nostres companyes de viatge. Si ara està tot tan preciós, com estarà a la tardor....
Els Degollats, sembla un escultura del Gaudí, l'aigua ho ha deixat encisador.
Un dels atractius de l'excursió és la cascada del Molí del Salt, restem una estona boca badats, llàstima que encara no i toca el sol.
Després ens arribem fins el pont romànic de Salgueda que està en perfecte estat. Des d'aquí començarem a pujar per la Vall Salgueda en direcció al Pic de l'Àliga.
Sota mateix de la Serra del Curull hi ha la Masia de Salgueda, que està abandonada, però té una bonica portalada. Des d'aquí comencem a pujar els darrers metres, força drets, fins al Pic de l'Àliga.
Ja hi som, hem fet el cim, el Pic de l'Àliga de 1.342 metres. Des d'on podem veure perfectament el Canigó, el Gra de Fajol, el Puigmal, el Cadí, Pedraforca....... El dia és molt clar i sembla de principis d'estiu.
Costa molt no parar-se a fer una fotografia a les flors que durant una gran part de l'excursió ens han acompanyat.
Ja tenim gana i ens parem a dinar en el Mas de la Coma del Coll, ens hi hem estat una bona estona doncs el lloc s'ho mereix. Ara enfilarem una forta baixada per tornar a la Vall del Ges.
Aquí podem veure el Castell, està en runes, però les masies que l'envolten estan perfectament conservades.
Ja i tornem a ser, la Vall del Ges, i segueix baixant fort, no tenim altre remei de creuar-lo, per sort ara fa un xic més de calor.

Ens queda molt poc fins el cotxe, i mentre anem arribant anem fent memòria de l'excursió, i ens ho hem passat molt bé, bons amics, un dia inmillorable, un itinerari meravellós, ho recordarem durant molt temps.