Dia trist, amenaça pluja, no sabem si anar fer vies esportives o anar al Monestir, finalment hem optat per anar a la Zona del Càmping, en un esperó que li diuen el Dru, escollim la Via Directa Americana. Teníem bones referències d'en Jaume Planell, bona roca i ben equipada.
Quan en Manel comença, no sabem si ens mullarem o tindrem calor. La primera tirada, salvant els primers 10 metres que hi ha una mica d'herva, després progressa per una placa molt bona i amb un bon equipament amb parabols.
En Rafel gaudint "a tope" d'aquest primer llarg. Al fons podem veure el camí que puja a Sant Miquel.
El segon llarg, segueix per molt bona roca, però un xic més fàcil, (Vé) que ens permet gaudir al màxim fins la 2ª reunió.
En Rafel inicia la 3ª tirada (6ª), que després amb l'ajuda d'unes presses artificials, (ull n'hi ha una que es belluga), li permet superar un petit sostre. (6b), interessant portar un estrep o una baga per ajudar-se en la sortida del darrer pas.
La Ita, progressa ràpida per aquest tercer llarg fins al sostre, allà li costa una mica més, però també ho supera molt bé.
Com ens hem deixat la ressenya a baix, en Rafel fa la tercera reunió un xic més amunt, és la reunió de Gaston va Bufat, com les dues vies es troben al cap d'uns metres i l'entrada és molt difícil, optem per seguir per aquesta via el darrer llarg.
En Rafel ho supera molt bé (6ª+), la veritat és que la roca és una passada. Hi ha un passet per superar un darrera petita balma que cal superar una mica més a l'esquerra del parabolt.
La Ita superant la part més dreta d'aquest quart llarg.
Podem veure una cordada a l'Esperó del Místic, bonica via que cal fer si encara no l'heu fet. Un xic més fàcil, però igualment ben equipada.
Quan arribem a d'alt, fem aquesta panoràmica dels Gorros, Sant Benet i Trinitats.
Aquesta és la primera ressenya que faig en format digital, tot és començar, poc a poc ho anirem millorant, però crec que no m'he deixat res important per poder repetir aquesta via.
