Via Neumònia - Paret de la Penyeta - Xulella - (Chulilla) 30/12/2025

 Aquesta serà la darrera escalada d'aquest any 2025. Al final haurem posat 159 post en el blog. Tota una feinada, però contents de poder-ho fer. Aquest any 2026 més. 

De tornada i farts de tanta aigua decidim parar a Xulella (Chulilla) on quedem sorpresos de la quantitat d’escaladors que hi trobem. Sembla una trobada internacional d’escaladors. Hi havíem estat en un parell de cops. El primer cop fa uns 40 anys, estàvem sols i vàrem fer algunes vies que ni recordo. La gent ens mirava com uns estranys pel fet de ser escaladors. Després hi vàrem tornar al novembre del 2004 de baixada a escalar al Llevant. Hi vàrem fer un parell de vies de dos llargs també a la Paret de la Peñeta.  

Avui hem anat a la via Neumònia a la Paret de la Penyeta, dues tirades de diedre precioses especialment la segona tirada.

La nostra ressenya.

Una vista d'aquest preciós poblet blanc de València. Les vies de la Penyeta van per la paret que s'insinua a l'esquerra de les muralles del segle XII. 

El poble està ple d'escaladors de vies esportives, nosaltres ens sentim estranys quan anem passant pel peu de les vies. Nosaltres anem abrigats i els joves van sense res.  Per sort, també hem sigut joves, jejeje!

Començant els primers metres abans d'entrar en el diedre.

Entrant en el diedre tan bonic, només té un problema que només té dues tirades.

La Ita en el primer llarg, malgrat la roca és brutal hi ha algun pas un xic "patinós", però es deixa fer molt bé. 

Entrant a la reunió.

Iniciant el segon llarg.

La primera reunió.

Sortint de la via. No em pogut fer més fotos perquè no ens veiem un a l'altre. 

Des del cim, podem veure un munt de cingles que estan plens de vies esportives ben llargues. 

Baixant ens parem a gaudir de la muralla del segle XII.

El poble vist des de dalt.

Darrere foto de l'any amb la que us volem desitjar un bon any 2026, ple de salut i molta roca per tothom!!

Aproximació: des de la plaça del poble anirem s buscar l’església on surt un camí que passa per sota de les vies i que dona la volta a la Penyeta. Haureu d’estar atents per trobar el peu de via, doncs la majoria dels noms estan esborrats. Tot i així trobareu el diedre a la part més esquerra de la paret sud-est. 

La via: dos llargs de diedre molt bonics i equipat amb parabolts. Passos elegants, verticals i amb bona presa. Ideal per conèixer aquesta zona. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. 5b. Ens enfilarem directes al diedre i ràpidament entrarem en matèria. Gaudint d’una escalada diferent a totes les que l’envolten que són totes de plaques. 

2on. Llarg: 35 metres. 5b, 5c, 5a. Seguim pel diedre fins un bloc encastat que superarem per la dreta, l'escalada esdevé d'allò més bonica, vertical i passos divertits. A la part final, quan ja sembla menys dret trobarem un petit ressalt que haurem de tibar una mica més, després més fàcil fins el cim. 

Descens: anirem a l'est fins que podrem baixar a les muralles, boniques de veure.

Material: 14 cintes exprés + R. Via totalment equipada amb bolts.

Apa fins l'any vinent!!

Via S’Empipa l’Avia - Pequeño Cervino 27/12/2025

 Després de fer la via Falsa Alarma ens animem a fer aquesta via que potser ens ha agradat més i tot . 

La nostra ressenya.

Foto de la paret. La via comença just a l'esquerra de la marca carbassa que es veu en el centre de la paret.

Després d'un curt diedre trobarem un pas bonic per anar a l'esquerra, just on està la Ita. 

Iniciant el segon llarg per una placa molt bonica. 

Pas dret i bonic abans d'entrar en un tram més fàcil.

El tercer llarg és una grimpada fàcil. 

Iniciant el quart llarg que va per una placa amb petits ressalts. Tot els passos són bonics i és una tirada ben llarga, 55 metres. 

En plena feina del quart llarg, on haurem d'anar en compte en el fregament de les cordes. 

El darrer llarg comença amb un desplom i amb roca a controlar, però els passos són d'allò més bonics.

Arribant al cim, el temps ja comença a canviar i ens vindran dos dies de molta aigua. 

Aproximació: venint d’Orihuela per la N-340 arribarem a una població anomenada Raiguero de Levante i a uns metres abans d’arribar a la benzinera de la Cepsa trobarem uns petita carretera que ens portarà a una cantera just on podrem deixar el cotxe. Des d’aquí seguirem una antiga pista fins un gran pi, on seguirem pujant rectes fins el peu de paret on anirem a l’esquerra fins passar un esperonet.  Inicials al peu de via  

La via: 5 llargs dels quals quatre estan molt bé  El quart tot i  tenir uns dificultat moderada, té un encant especial, per la seva llargada i pel seu traçat  a destacar que només hi ha 4 bolts (deixant a banda les reunions) en tota la via i 3 són en el cinquè llarg i un al quart. Trobareu plaquetes verdes i les bagues del mateix color verd, però més fluorescents  Actualment totes les bagues estan canviades. Recomanable  

1er. Llarg: 40 metres 4c. Pugem pel diedre i després anem a l’esquerra. Pugem vertical i després una mica a l’esquerra fins a la reunió. 

2on. Llarg: 40 metres. 4c 3c. Anem a l’esquerra un xic i després verticals fins sota d’un ressalt. Un cop superat anirem per terreny més senzill amb tendència a l’esquerra i farem la reunió al final d’un petit esperó. 

3er. Llarg: 30 metres. 2a/3a. Anem a la dreta i anem guanyant alçada per terreny fàcil fins a sota d’un bloc on trobarem la tercera reunió. 

4art. Llarg: 55 metres.  5a/5b pugem rectes per un diedre i anem un xic a la dreta per després tornar a l’esquerra i anirem superant trams un xic més drets però molt bonics. A la part final anirem més a la dreta fins que trobarem la reunió en una vira. 

5è. Llarg: 30 metres. 5b, 4b. Pugem fins un parabolt i anem un xic a l’esquerra fins el proper bolt. Després per terreny més fàcil i amb tendència a la dreta fins el cim. 

Descens: anirem direcció est seguint unes fites fins arribar a un gran bloc, des d’aquí baixarem per un corriol fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 13 cintes exprés, algunes bagues per ponts de roca i un joc de friends. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Falsa Alarma - Pequeño Cervino 27/12/2025

 Després d’un viatge amb molta aigua avui hem gaudit d’un dia preciós i unes escalades molt xules. Hem començat per la via Falsa Alarma, que sembla una de les més clàssiques de la vessant sud-est. 

La nostra ressenya.

Foto de la paret, la via va la dreta. 

Veient la roca la Ita demanar per començar i qualsevol li diu que no quan va tan decidida. 

Las via la trobarem totalment equipada amb pitons, ponts de roca i bolts. Per tal de no fer-te un enrenou amb les vies,  els pitons i els ponts de roca tots tenen el mateix color de baga. Així ho han fet amb totes les vies.

Arribant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg que va per una placa molt bonica just al costat dret d'una fissura. 

Els primers metres són tombats, però a la part final la cosa es posa dreta i plaent d'escalar,

Entrant a la segona reunió.

Els primers metres del tercer llarg segueix per un diedre molt ben trobat. 

Després segueix en tendència a l'esquerra per una zona de grades. 

Anant a buscar la placa del tercer llarg.

La placa és ben bonica amb pressa petita però molt bona. 

La reunió del cim. Just aquí trobarem la cadena que marca el inici de la baixada.

Foto cim.

Aproximació: venint d’Orihuela per la N-340 arribarem a una població anomenada Raiguero de Levante i a uns metres abans d’arribar a la benzinera de la Cepsa trobarem uns petita carretera que ens portarà a una cantera just on podrem deixar el cotxe. Des d’aquí seguirem una antiga pista fins un gran pi, on continuarem pujant rectes fins el peu de via, on trobareu les inicials. Atenció a les restricions. 

La via: una via de quatre llargs molt bonics i equipats amb pitons, ponts de rocs i bolts on podrem gaudir d’una escalada plaent gràcies a l’abrasivitat  de la roca. Totes les reunions estan equipades amb bolts. Els ponts de roca són blancs i molt nous. Recomanable  

1er. Llarg: 40 metres , 4c . Pugem verticals per la placa fins el primer bolt on hi ha el nom de la via. Després  seguirem verticals i amb una mica en tendència a l’esquerra, fins que veurem que hem d’anar a la dreta a buscar un petit esperonet on, just a sobre mateix trobarem la reunió  

2a Llarg: 50 metres, 4c, 5b. Pujarem per la placa amb passos força elegants i que poc a poc es va posant més dreta. Al final veurem un gran arbre que el passarem per la dreta i entrarem a la reunió  

3er. Llarg: 40 metres  , 5a, 4a . Pujarem per un diedre molt bonic i al final anirem en tendència a l’esquerra fins a la reunió  Aquí trobarem, tres parabolts de tres colors, doncs hi coincideixen 3 vies.  

4art. Llarg: 50 metres, 4a, 5a, 4a. Escalada de placa molt bonica i elegant.  

Descens: des del cim anirem direcció est i trobarem forces fites que ens portaran al camí de pujada.

Material: 14 cintes exprés  i joc de friends per si en algun tros voleu reduir alguna distància entre assegurances. Nosaltres només hem posat l’alien groc en el quart llarg abans del primer bolt.

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

Via 40è Aniversari del CESFC - La Miranda de Sant Joan - Montserrat

 Després de fer la via Cavall de Ferro fem un ràpel de 50 metres i ja tornem a ser a peu de via. Només caminem 10 metres a l'esquerra i ja som a peu de la via 40è Aniversari del CESFC. En un còdol veurem el seu nom. Com a fet curiós direm que es va retransmetre la seva primera ascensió per la radio (Ona Conidenca)

La nostra ressenya.

Malgrat es veu un tram força dret, la Ita ràpidament es fa seva la tirada. 

Uns bon còdols ens farà gaudir d'aquests passos.

Després del primer ressalt la via es converteix amb una escalada senzilla fins a la reunió que farem en una alzina ben ferma. 

Un curt flanqueig a l'esquerra ens situa al peu d'un bonic ressalt ben assegurat amb un pitó i un bolt.

Un cop superat el ressalt seguirem per terreny més fàcil fins a la reunió. 

Ja en la grimpada final. Al fons observarem la Miranda de Sant Pere.

Foto cim.

Aproximació: des del funicular seguirem el camí que ens portarà a l'ermita de Sant Joan. Pujarem uns metres més i, just quan el camí tomba a ma dreta, veurem a la nostra esquerra un corriol que baixa amb senyals blaves. Anirem pel corriol, primer en baixada, després en horitzontal i finalment en pujada fins arribar al coll que fa la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Situats al coll baixarem una mica fins que ja veurem com arribar al peu de via, passant primer pel peu de la via Cavall de Ferro.

La Via: itinerari de dos llargs on trobarem un ressalt molt bonic en cada tirada. Bona roca en general i passos força elegants, en un lloc encantador per les seves vistes. Podreu combinar-la amb la seva veïna Cavall de Ferro. 

1er. Llarg: 30 metres. 5c, 3a,  2 bolts i un parell de savines.  Superarem el primer ressalts amb passos molt elegants i després anirem pujant en tendència a la dreta fins arribar a l'alzina on farem la reunió.

2on. Llarg: 25 metres. 5b, 2a. 1 pitó i 1 bolt. Anem a l'esquerra fins que trobarem un pitó i a sobre mateix veurem un bolt, fem un pas vertical en tendència a l'esquerra i després seguirem verticals fins a la reunió per terreny molt més fàcil.

Descens: desgrimpada fàcil per la cara est.

Material: 5 bagues exprés, bagues savineres, + R

Oberta per: Roc Sulé, Òscar i Albert Masó, a l'any 2012. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Cavall de Ferro - Miranda de Sant Joan - Montserrat - 18/12/2025

 Les vies a la Miranda de Sant Joan, són curtetes però estan situades en un lloc amb molt bones vistes que fan gaudir encara més del plaer de l'escalada.

Us deixem la nostra ressenya

La seva orientació sud-est fa que sigui una via ben solejada, i amb aquest dies de fred, sinó fa vent, s'hi està súper bé.  

Entrant a la primera reunió.

La reunió la fareu sobre d'un bon còdol. 

El tram una mica dret abans d'arribar a la reunió. 

El segon llarg segueix una placa senzilla fins el cim. 

Arribant a la segona reunió. 

Bones vistes sobre Sant Llorenç del Munt i el Montseny.

Aproximació: des del funicular seguirem el camí que ens portarà a l'ermita de Sant Joan. Pujarem uns metres més i just quan, el camí tomba a ma dreta ,veurem a la nostra esquerra un corriol que baixa amb senyals blaves. Anirem pel corriol, primer en baixada, després en horitzontal i finalment en pujada fins arribar al coll que fa la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Situats al coll baixarem una mica fins que ja veurem com arribar al peu de via. 

La via: itinerari de dos llargs força senzilla, però amb molt bona roca i amb unes vistes excel·lents. Podem combinar-ho amb la via del costat, 40è Aniversari del CESFC

1er. Llarg: 30 metres, 4b, 4 bolts. Primer pujarem per una rampa fins el primer ressalt, un cop superat seguirem per terreny fàcil fins sota del gran bloc on trobaran uns passos un xic més difícils per entrar a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 4b, 3b. 3 bolts. Escalada de placa que, conforme va arribant el cim es va tombant i cada cop és més fàcil. 

Descens: si volem fer una altra via podrem fer un ràpel de 50 metres fins el peu i si volem acabar anirem a buscar la cara est per on podrem baixar amb una fàcil desgrimpada.

Oberta per: Manel Muñoz al 2012.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!