El 4 de juny del 1978 vàrem pujar aquestes dues agulles, fa tant temps que no recordem gran cosa, així que avui, acompanyats amb el Ferran i l'Arseni, tornem a repetir aquestes boniques agulles.
La nostra ressenya
Des del camí que puja al refugi d'Agulles, podreu observar les dues agulles anomenades, per la seva forma, les Momietes. Pujant amb força des de la canal del Cirerers, però és veritat que, al semblar estar enganxades a la Miranda de les Boïgues la seva singularitat queda un xic diluïda. Tot i així són dues agulles ben boniques.
Pugem per una fissura canal aprofitant les assegurances que veurem a la nostra esquerra.
Després farem un flanqueig a la dreta per anar al coll que hi ha entre les dues agulles.
Des del collet podrem admirar les agulles de la Bitlla i la Bola de la Partió.
Una escalda bonica ens portarà al cim de l'agulla Mare.
L'Agulla de l'Aglà ens observa atentament mentre nosaltres pugem per la bonica aresta de l'Agulla Mare
Passos senzills, però al mateix temps divertits ens faran gaudir d'aquest llarg.
Tot i que per la vessant de ponent no tindrem bona vista, per la vessant est, sud i nord gaudirem admirant les formes curioses de les agulles que ens envolten.
Val la pena pujar els darrers metres per gaudir d'aquest entorn tan encisador i aprofitar per signar al pot de registre.
Preparant el ràpel per anar tot seguit a l'Agulla de l'Aglà.
L'Arseni progressant pel primer llarg.
En Ferran en emateix llarg.
Començant l'ascensió a l'Agulla de l'Aglà.
Tot i ser la petita de les dues agulles, les vistes són sensacionals.
L'Agulla de l'Aglà hi pujarem per un diedre vertical i amb molt bons còdols.
La reunió la farem al cim en una alzina.
Arribant al cim
Foto cim.
Aproximació: Hi anirem pel camí que va de la Portella al Refugi i uns metres abans de creuar el torrent dels Cirerers començarem a pujar per un senderó que ens portarà a la canal que formen aquestes agulles i la Miranda de les Boïgues. Prop del coll anirem a trobar el peu de via.
Les vies: si bé són unes escalades senzilles d'escalar, les seves vistes i la seva singularitat fa recomanable la seva ascensió.
L'Agulla Mare: pujarem per un diedre canal de l'esquerra i després farem un flanqueig a la dreta fins el coll. Reunió en un Arbre. Després pujarem per l'aresta de l'esquerra que en un sol llarg ens portarà al cim. Via assegurada amb bolts.
L'Agulla de l'Aglà: des del coll anirem a la dreta per situar-nos a l'esquerra d'un mercat diedre. Pugem uns metres per l'esquerra abans d'entrar al diedre i després seguirem verticals fins el cim. Via equipada amb un bolt i 2 pitons. Podrem reforçar-ho amb un joc d'aliens.
Descens: si fem la mare primer, farem un ràpel de 30 metres fins el coll i després des de l'Agulla de l'Aglà farem un ràpel de 30 metres fins l'inici de les vies, passant pel collet. Fent aquesta seqüencia, podreu baixar amb dos ràpels.
Oberta pels germans: J. i F. Estorach, el 23/09/45. Assolint les dues agulles en el mateix dia.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Un parell d'agulles que em van deixar molt bon regust, com comenteu resten oblidades davant la fama de les seves veïnes, però be val la pena assolir-les, enhorabona.
ResponEliminaGràcies Jaume!! Manel & Ita
Elimina