Avui ens hem trobat amb una bona part de la colla que vàrem anar recentment al Todra. Al final hem sigut 6 que ens hem repartit per diferents vies. En Ramon i en Jordi, han fet les vies: Mona de Pasqua i Bages, en Joan i en Pere Joan han anat a la via d'en Pol i nosaltres que hem anat, per enèsima vegada a la via Stoc de Coc sortint per la via Les Monges Mascles.
Aquesta és la primera via que vàrem fer a Malanyeu i des de les hores l'hem repetit un munt de cops, sense dubte és la que hem fet més cops i és que la via té un itinerari súper elegant on podreu gaudir especialment dels forats de la roca de Malanyeu.
La nostra ressenya
La Ita no s'ho pensa gens i comença el primer llarg.
Quan començo a pujar de segon ja veig que els gats nous no m'acaben d'anar prou bé. Alguna patinada en serà l'avis del que passaria més amunt.
Començant el segon llarg els primers metres han anat bé, però notava que els gats no tenien l'adherència necessària, però he anat fent fins superar el tram més difícil i un cop superat m'ha marxat un peu en un pas d'adherència i jo al darrera. Un caiguda sense conseqüències però que ja es veia a venir. Després he seguit sense problemes fins la reunió.
Si la sortida per la Monges Mascles l'hem fet quatre vegades, només l'he pogut fer un cop de primer, a les altres, la Ita no m'ha deixat ni escollir. Certament, és un llarg que li té el cor robat.
Pas rere pas i sense parar s'ha fet tot el llarg molt bé.
El paisatge és d'allò més bonic, però avui sense sol es veu tot una mica trist.
Foto de record de tota la colla.
Aproximació: poc abans d'arribar al poble trobarem uns contenidors a ma esquerra on deixarem el cotxe. Uns metres més endavant trobarem una pista que baixa a ma esquerra, anirem baixant fins a trobar una tanca a ma esquerra que ens portarà en un camp, al final surt una pista que baixa fins un riu, el creuem i comencem a pujar per la vessant de la paret, anem seguint unes fites fins a trobar un camí transversal que ens portarà al peu de via.
La Via: un itinerari sensacional que va sempre per les plaques més evidents, amb tots els ingredients per gaudir d'una escalada plaent des del peu fins el cim. Molt recomanable.
1er llarg: 30 metres IV+, V. una placa per entrar en calor, vertical i bonica.
2on llarg: 55 metres V, V+. Poc a poc anirem progressant per la placa amb una dificultat mantinguda de V, arribarem a un parabolt amb un mosquetó de ferro abandonat que ens marcarà on comencen uns passos un xic més difícils V+, després tornarem a un terreny de V`, fins a la reunió penjada. Si porteu cordes 55 metres, millor fer la reunió en el bosquet.
3er llarg: 45 metres V+. Primer anirem a l'esquerra i farem un canvi de reunió en un parabolt. Sortirem verticals i anirem un xic a l'esquerra i després a la dreta entre el primer i el segon parabolt, després entrarem plenament a la placa que anirem seguint amb passos molt bonics encara que difícils, tot i així gaudirem d'una escalada sensacional gràcies a la qualitat de la roca, i a la seva verticalitat. Reunió prèvia a uns metres abans del cim que hi arribarem amb una grimpada fàcil.
Descens: Podem baixar en ràpel per la mateixa via o seguir per la cresta fins una masia on surt una pista que seguirem fins a creuar el riu i després per l'altra basant fins arribar al cotxe. Un passeig de 25 minuts amb un entorn immillorable.
Material: 19 cintes exprés i bagues per reunió.
1ª ascensió Stoc de Coc per X. Martorell any 1992 i Monges Mascles per J. Cunill i J. Francès any 2003.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem