Via Antonio Alarcon - Serra de Cardó - 29/04/2025

Fa uns dies, en el blog dels Visas, vàrem veure una ressenya d'una via oberta com homenatge a l'Antoni Alarcon, i la vàrem deixar en les pendents. Aquesta setmana passada vàrem veure que l'Arseni i en Jaume Prat l'havien fet i li vàrem demanar a l'Arseni que tal estava. Poc a poc ens vàrem animar, però tot i que es veu una via curta, si que sembla exigent. Així que avui hi hem anat a treure el cap. 

Certament, és un lloc ideal per fer-li un homenatge a l'Antonio Alarcon que tan estimava aquestes terres.

La nostra ressenya.

Només començà ja ens trobem amb una placa curta però que ens ensenya les dents, hi posen V+, però per nosaltres és més. 

En el primer llarg també ens donem compte que la roca o és molt bona o és roca a controlar. Com s'ha fet poc, només amb les cordes algunes pedres cauen. 

El segon llarg farem un flanqueig fàcil, però després haurem d'anar en compte amb una llastra que està força malmesa. 

Entrant a la segona reunió. 

El tercer llarg és el més difícil i en diferència, encara que no el fem en lliure i que hi fem passos d'Ae, els trams obligats haurem de tibar de valent. Aixó si, la roca és excel·lent en aquest llarg.  

Després de fer uns metres en lliure arribo al primer parabolt, intento arribar al segon amb Ao i ho veig complicat, així que Ae i amunt. 

Entrant a la tercera reunió. 

El darrer llarg és curt vertical i bonic, però cal anar en compte amb la roca. 

Quan sortim a l'aresta ens trobarem que les dificultats ja s'han acabat. 

Bones vistes sobre el Balneari de Cardó. 

Preparant el ràpel. 

Foto cim. 

Aproximació:  des del poble de Rasquera  agafarem la carretera del Balneari de Cardó, quan pràcticament estem arribant al balneari trobarem un mirador a la dreta amb dos cartells , aquí deixarem el cotxe.

Després seguirem per la carretera uns 100 metres i veurem que surt un corriol amb un indicador. 

Indicador a l'inici del camí. 

Pujarem pel camí que està recent desembrossat fins a la font de Sant Àngel. 

La font que està molt ben conservada però que no hi raja aigua.

Des de la font seguirem pujant per un camí fitat que ens portarà a una especie de coll on veurem la carretera. Seguirem pujant pel corriol i passarem per una zona que hi ha algunes vies curtes. Un cop passat veurem que s'insinua un collet a ma esquerra amb una savina. Pujarem al collet i trobarem una corda molt rígida  per on farem un ràpel de 10 metres. Des del peu del ràpel buscarem el pas entre la malesa fins el peu de via. Hi trobareu alguna fita. Uns 30 minuts des del cotxe.

La Via: hem de dir que ens ha agradat i que trobem que és un bon homenatge al company Antonio Alarcon, doncs està en zona on sembla que li agradava molt. Malgrat que és una via no massa llarga, si que és una escalada intensa i exigent, on haurem de tibar fort, especialment en el tercer llarg,  encara que fem alguns passos d'estreps. Nosaltres hi hem trobat algunes sortides ben difícils. Recomanable.

1er. Llarg: 40 metres.  5c/6a.  Començarem per una placa tombada que poc a poc es va posant dreta fins arribar el parabolt. El passos del parabolt al pitó, nosaltres els hem trobat més difícils de 5c, potser no ho hem trobat bé. Després seguirem per un diedre més fàcil, peró amb roca a controlar fins a la reunió.

Nosaltres hem afegit un Alien groc i un camelot 0,50.

2on. Llarg: 25 metres: 3a, 5b. Sortirem flanquejant a la dreta per sobre d'unes savines i trobarem un pitó abans d'arribar a una llastra amb roca de poc fiar. Un cop superada la llastra trobarem un parabolt i seguirem en flanqueig a la dreta fins a la reunió. No hem posat res. 

3er. Llarg: 25 metres. 6a/Ae.  Sortim verticals fins un pitó, després anirem una mica a l'esquerra per arribar el parabolt. Aquí hem fet dos passos d'estreps i una sortida en lliure per arribar al tercer. D'aquí hem anat a l'esquerra i després recte fins el proper parabolt. Tot seguit trobareu dos parabolts més bastants junts ( podeu fer Ao) i finalment un flanqueig a la dreta. En aquest llarg hem posat un alien groc abans del primer pitó.

4art. Llarg: 30 metres. 5c, 5a.  sortim vertical fins un parabolt, després anirem a la dreta, per terreny vertical i amb roca a controlar, i després recte fins a sortir a l'aresta, on trobarem una reunió, però uns metres més amunt hi trobareu el ràpel. Nosaltres hem fet la reunió abans del ràpel perquè així ens sentíem millor.

Descens: ràpel de 30 metres i després trobarem el caminet que havíem seguit de pujada.

Material: 10 cintes exprés, 1 estrep, i friends. Una tramposa també us anirà bé pels passos llargs de la tercera tirada.

Oberta per: Pep Riba, Pere Giró i Àngel Guillem. Felicitats per la via. 

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

Via Stoc de Coc - Paret del Devessó - Malanyeu 25/04/2025

 Avui ens hem trobat amb una bona part de la colla que vàrem anar recentment al Todra. Al final hem sigut 6 que ens hem repartit per diferents vies. En Ramon i en Jordi, han fet les vies: Mona de Pasqua i Bages, en Joan i en Pere Joan han anat a la via d'en Pol i nosaltres que hem anat, per enèsima vegada a la via Stoc de Coc sortint per la via Les Monges Mascles.  

Aquesta és la primera via que vàrem fer a Malanyeu i des de les hores l'hem repetit un munt de cops, sense dubte és la que hem fet més cops i és que la via té un itinerari súper elegant on podreu gaudir especialment dels forats de la roca de Malanyeu. 

La nostra ressenya

La Ita no s'ho pensa gens i comença el primer llarg. 

Quan començo a pujar de segon ja veig que els gats nous no m'acaben d'anar prou bé. Alguna patinada en serà l'avis del que passaria més amunt. 

Començant el segon llarg els primers metres han anat bé, però notava que els gats no tenien l'adherència necessària, però he anat fent fins superar el tram més difícil i un cop superat m'ha marxat un peu en un pas d'adherència i jo al darrera. Un caiguda sense conseqüències però que ja es veia a venir. Després he seguit sense problemes fins la reunió.  

Si la sortida per la Monges Mascles l'hem fet quatre vegades, només l'he pogut fer un cop de primer, a les altres, la Ita no m'ha deixat ni escollir. Certament, és un llarg que li té el cor robat. 

Pas rere pas i sense parar s'ha fet tot el llarg molt bé. 

El paisatge és d'allò més bonic, però avui sense sol es veu tot una mica trist. 

Foto de record de tota la colla.

Aproximació: poc abans d'arribar al poble trobarem uns contenidors a ma esquerra on deixarem el cotxe. Uns metres més endavant trobarem una pista que baixa a ma esquerra, anirem baixant fins a trobar una tanca a ma esquerra que ens portarà en un camp, al final surt una pista que baixa fins un riu, el creuem i comencem a pujar per la vessant de la paret, anem seguint unes fites fins a trobar un camí transversal que ens portarà al peu de via.

La Via: un itinerari sensacional que va sempre per les plaques més evidents, amb tots els ingredients per gaudir d'una escalada plaent des del peu fins el cim. Molt recomanable. 

1er llarg: 30 metres IV+, V.  una placa per entrar en calor, vertical i bonica.

2on llarg: 55 metres V, V+. Poc a poc anirem progressant per la placa amb una dificultat mantinguda de V, arribarem a un parabolt amb un mosquetó de ferro abandonat que ens marcarà on comencen uns passos un xic més difícils V+, després tornarem a un terreny de V`, fins a la reunió penjada. Si porteu cordes 55 metres, millor fer la reunió en el bosquet.

3er llarg: 45 metres V+.  Primer anirem a l'esquerra i farem un canvi de reunió en un parabolt.  Sortirem verticals i anirem un xic a l'esquerra i després a la dreta entre el primer i el segon parabolt, després entrarem plenament a la placa que anirem seguint amb passos molt bonics encara que difícils, tot i així gaudirem d'una escalada sensacional gràcies a la qualitat de la roca, i a la seva verticalitat. Reunió prèvia a uns metres abans del cim que hi arribarem amb una grimpada fàcil.

Descens: Podem baixar en ràpel per la mateixa via o seguir per la cresta fins una masia on surt una pista que seguirem fins a creuar el riu i després per l'altra basant fins arribar al cotxe. Un passeig de 25 minuts amb un entorn immillorable. 

Material: 19 cintes exprés i bagues per reunió.

1ª ascensió Stoc de Coc per X. Martorell any 1992 i Monges Mascles per J. Cunill i J. Francès any 2003.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Vies: Red Ipa i Alhambra Reserva - Plaques del Castell - Serra de les Canals - Oliana- 24/04/2025

Tornem a fer cap a les Plaques del Castell, aquest cop amb l'Arseni i en Ferran  que ells encara no hi havien estat. Nosaltres volem acabar la feina i fent les dues vies que ens queden: Red Ipa i Alhambra Reserva.  En els anteriors post hem penjat les següents vies: Complot Ipa, Paravoll Damm, Guines Special, Leffe Triple, Moritz Epidor  i Indian Pale Ale, Xibeca.

També ens en trobat altres companys: Txaume Casas, i en Joan Ramon Bones i per altra banda en Joan Asín, Isabel Notivoli i en Joan Carlos Sánchez, i al baixar ens trobem amb una altra cordada, però no ens hem quedat amb els noms. 

Us deixem la ressenya d'en Joan Vidal que està molt detallada

Aproximació: quan sortiu d'Oliana en direcció a la Seu d'Urgell, passareu una rotonda i tot seguit veure una indicació a ma dreta per anar a Sant Andreu del Castell d'Oliana,  seguiu les indicacions fins arribar a l'aparcament sota mateix de la placa. Des d'aquí haureu d'agafar un camí fitat que surt uns metres més enllà de l'aparcament i abans d'una zona de pícnic. Pujant primer direcció a ponent i després tombà direcció al cingle i en 5 minuts des de l'aparcament us trobareu a peu de via. 

Orientació:  sud

Equipament: parabolts, ponts de roca i pitons. 

Descens: sempre per la mateixa via. Si aneu amb cordes de 60 metres totes es poden baixar amb un sol ràpel les vies que hem fet avui; Red Ipa i Alhambra Reserva.

Vies.

Red Ipa: itinerari de tres llargs de placa, molt ben trobats, on en el primer llarg trobarem un pas difícil quan farem un curt flanqueig a l'esquerra. El segon llarg és una placa bonica i la tercera haurem de superar un ressalt on hem fet dos passos d'Ao.  El conjunt la fan una via força interessant.

Inici de la via Red Ipa, un llarg molt bonic.

Iniciant el flanqueig a l'esquerra on trobarem uns passos difícils però al mateix temps molt bonics. 

Foto Txaume Casas.

Iniciant el segon llarg, una placa ben divertida. 

Ara ja ens hem acostumat al tipus de roca i a les regletes formades gràcies a la neteja que s'hi ha fet. 

En Ferran i l'Arseni a la via Complot Ipa.

En Txaume Casas forçant el darrer llarg de la via Leffe Triple

Gaudint de la placa del segon llarg. 

Començant el darrer ressalt. 

Txaume assegurant al seu company amb unes bones vistes a la Mola de Sant Honorat. 

Via Alhambra Reserva: Itinerari de quatre llargs, els dos primers per un diedre molt bonic, la tercera per una placa molt bonica i quarta superant el darrer ressalt on s'ajunta amb la via Red Ipa. Molt ben trobada. 

La Ita atacant el diedre del primer llarg.

Gaudint dels passos bonics d'aquest primer llarg. 

Atacant el segon llarg 

Sortint del diedre per entrar a la segona reunió. 

Iniciant la placa del tercer llarg. 

Passos bonics del tercer llarg. 

L'Arseni en el primer llarg de la via Guinnes Specia.

Atacant el darrer ressalt. 

Un cop fets un parell de passos Ao. 

Acabant la via.

Han estat tres viatges el que ens ha costat fer les 9 vies que hi ha en aquestes plaques.  La veritat és que ens ho hem passat molt bé. Recomanable. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Ayotzinapa - Roc del Boc - Garraf - 20/04/2025

 Fa uns dies en Sergi Villar i en Joan Vidal varen obrir una via al Roc del Boc, ens va semblar interessant per aquells dies que tens que tornar aviat a casa. Així que aquest diumenge ens hem decidit anar a treure hi el cap. 

Fa  uns mesos, seguint les explicacions d'en Sergi en el seu blog vàrem anar a fer la via Demos, i el seu entorn ens va agradar i ja vàrem veure un ressalt a l'esquerra de la via amb uns forats i una roca força curiosa, just per aquest tram han obert la via. 

Ressenya de Joan Vidal.

La via comença una mica més a l'esquerra de la via Demos. 

El primer llarg és la via, hi trobareu passos bonic i ben equipat fins els darrers metres on haureu de posar alguna assegurança flotant. Nosaltres hem posat el totem lila i el negre. 

És una llàstima que només tingui 30 metres d'escalada bonica, perquè el lloc i la roca són prou bonics. 

Sortint del primer llarg.

Bones vistes des del cim. 

El cim és ben bonic. 

Aproximació: venint de Castelldefels passarem l'entrada al poble i a uns 300 metres ens trobarem una entrada a ma dreta que porta a l'urbanització. Pujarem pel carrer del Castell i després trobarem a ma esquerra el carrer El Castellot que el seguirem fins el final on deixarem el cotxe. Entre dues cases veurem unes escales que hi ha un rètol que diu passatge Gurugú. Pujarem unes escales i després anirem trobant un corriol amb algunes fites que porten al cim. Cal anar en compte i no pujar massa, així que quan veieu  que podeu anar a l'esquerra (bastants metres per sota de les parets) deixeu el camí que puja recte amunt i aneu flanquejant fins que arribareu al peu de la via Demos, després seguireu a l'esquerra pujant per una especie de canal que us portarà al peu de la via. 

La Via: itinerari que puja per unes formacions de la roca ben curioses i boniques. Són dos llargs però només el primer és interessant. L'escalada a prop del mar sempre té una llum especial. 

1er. Llarg: 30 metres. V+. equipat amb pitons casolans, bagues en savines , ponts de roca i 1 parabolt.

Pujarem a l'inici en lleugera tendència a l'esquerra per després passar anar en tendència a la dreta fins a la sortida final que anirem rectes entre dues savines. 

2on. Llarg: 40 metres. caminant amb alguna grimpadeta molt fàcil. 

Material:  8 cintes exprés, totem lila i negre o equivalents, + R.

Oberta per: Sergi Villar i Joan Vidal el 10.03.2025

Descens: Des del cim anirem en direcció a un collet, uns metres abans trobarem la baixada que ens portara fins el cotxe. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!