Quan comencem a pujar per la pista el cotxe ens marca 1 grau sota zero, però a mida que anem guanyant alçada la cosa va millorant.
Arribats a peu de via, ja veiem que no patirem gens de fred. El dia és tremendament clar i només a la plana s’hi veu un mar de núvols que vistos des d’aquí tenen el seu encant.
No entenem perquè li diuen agulla, doncs la paret està perfectament adossada a la cinglera que ve del Cap del Ras.
A l’Agulla de l’Embut hi trobarem unes quantes vies de placa amb una roca extraordinàriament bona i totes molt interessants, nosaltres ens hem decantat per la via El Chico Moñón.
Un llarg de placa molt bonic.
Al costat del bloc trobarem un corriol que seguirem fins que veurem que anant a l’esquerra ja trobarem el peu de via. 20 minuts de pujada.
La via: itinerari de 4 llargs, amb uns roca molt bona i amb passos exigents, especialment el segon llarg. Molt recomanable.
1er. Llarg: 30 metres. IV/V. Començarem per unes plaques tombades que poc a poc es van redreçant fins arribar a la reunió.
2on Llarg: 25 metres. 6b (V+/ Ao/Ae) Llarg especialment difícil que si no teniu el 6b ben consolidat , caldrà trampeja en Ao/Ae amb passos de V+/6a. Especialment atenció un pas molt llarg poc abans d’arribar a la reunió, on una antena us pot anar bé.
3er. Llarg: 30 metres. V, IV+, V. Tirada especialment bonica amb una placa molt ferma i fins i tot supera un petit sostret. Us anirà bé els Camelots del 0,75 i el 2, doncs les assegurances estan distants.
4art Llarg: 20 metres, IV+ Tirada de placa curteta per arribar al cim.
Descens: baixarem per la feixa en direcció est fins a trobar la canal de baixada. També hi ha la possibilitat de baixar amb ràpel per la mateixa via.
Material: 12 cintes exprés, 1 estrep, Camelot 0,75 i 2.
Oberta per: Felipe Oblanca i Manel Pedro 1995
Reequipada: 2004 per Marcos Díaz.
Dites del desembre: Desembre nevat, bon any pel blat.
Apa a escalar que el món s'acaba i l'any també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem