Des de que es va obrir aquesta via es va quedar en la pila de les pendents, doncs els comentaris inicials no eren massa favorables. Quan passa això, som del parer de deixar passar el temps i tot es va posant al seu lloc.
Que el lloc és extraordinàriament bonic no té cap mena de dubte, que és el mirador més bonic sobre l'Alt Urgell, per nosaltres, tampoc.
Així, que no dubtem gens en anar-hi, deixant a banda els comentaris sobre la via fins que l'hagem fet, doncs és força normal criticar les coses sense un bon coneixement del lloc i a voltes sense ni tan sols haver fet la via.
Des d'on hem deixat el cotxe, ja tenim una bona vista del cogulló, sembla que la cosa promet.
Iniciem el primer llarg per un diedre molt marcat.
Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.
Iniciant el segon llarg.
Pas bonic del segon llarg, poc abans d'entrar a la segona reunió.
En plena tercera tirada.
Arribant a la tercera reunió.
Assegurant atentament, mentre l'Ita fa la quarta tirada.
Passos bonics al principi de la quarta tirada.
Tot i que no fa un dia clar, quines vistes hem pogut gaudir des del cim. Un mirador excel.lent de l'Alt Urgell.
Com sempre foto ben contents al cim.
La nostra ressenya de la via.
Aproximació: Tant si veniu de Perles com de Cambrils, haureu d'arribar al coll que separa el Solsonès i l'Alt Urgell, a uns metres dels indicadors de les comarques trobareu una pista a la dreta venint de Perles i a l'esquerra venint de Cambrils. Agafem aquesta pista i a uns 150 metres trencarem a l'esquerra per una pista cimentada. Passarem per sobre del poble de Llinars i seguirem fins que veurem que la pista de ciment fa un canvi a ciment més nou, just en aquest punt agafarem una pista a la dreta sense cimentar que seguirem, trobarem una trenca a l'esquerra que deixarem, ara pujarem una mica i trobarem un camí a la dreta que diu Font del Tilló, el deixarem i seguirem per la pista un tros dret i no gaire bon estat. Després veurem que la pista planeja i després comença a baixar, al final fa un coll prou ampli per 3 o 4 cotxes i just al davant nostre tindrem la Paret del Cogulló del Turp. També podem seguir uns 200 metres fins un segon coll, però millor deixar-lo en el primer, ja que podrem fer millor la maniobre per girar el cotxe.
Des d'aquí i ara a peu, anirem seguin la pista, ràpidament arribarem a un lloc amb forta pujada i després planeja un xic, en aquest punt trobarem una petita tartera a la nostra esquerra. Pujarem fort pel costat esquerra de la tartera cercant el lloc més net, quan altre cop veurem la paret, anirem en diagonal ascendent fins el peu. 35 minuts.
La Via: Segueix una línia vertical i directa el cim, amb un equipament generós, però que va bé per anar tranquils quan la roca és de qualitat dubtosa. Passos bonics i algun d'estrany, amb un premi immillorable a l'arribar al cim que són les seves vistes. Compte però en algun tram amb la qualitat de la roca. A nosaltres el conjunt ens ha agradat força.
1er. llarg: 15 metres, IV+, Vè, IV+. Haurem de seguir el diedre que ens portarà a la reunió, al mig hi ha un pas que costar de posar-hi, però un cop superar la dificultat baixa un xic fins a la reunió.
2on. llarg: Sortim per l'esquerra de la reunió, per passar al cap d'un metres a la dreta i tot seguit anem directes a un sostret que ens barra el pas, aquí ens haurem de situar i trobar la manera de passar a la placa de l'esquerra (V o Ao). Un cop superat aquest pas, seguirem vertical fins a la reunió.
3er. llarg: Sortim per l'esquerra per entrar en un diedre. L'entrada en aquest diedre ens l'haurem de mirar bé, doncs hi ha un pas a controlar, la roca no és massa bona i costa trobar-li la forma de superar-lo. Seguirem pujant fins un punt que desploma un xic, sembla més complicat del que és, però altra cop la roca no convida a apretar i jo vaig fer algun A0, després es suavitza una mica fins a la reunió. El darrer parabolt a l'esquerra no hi aporta res i millor no agafar-lo per evitar el fregament.
4art. llarg: Altre cop sortim per l'esquerra per una placa molt bona, després bé un tros on les presses són un xic arrodonides, no tenen bona adherència, però si anem un xic a la dreta i després a l'esquerra el pas es deixa fer prou bé. Tot seguit, heurem d'entrar en una lleixa herbosa que sort que hi ha un parell de parabolts ben junts. Ara ens toca superar una petita placa i ja per terreny fàcil fins el cim.
Descens: des del cim baixarem a un coll per la vessant sud, on surt la pista que ens tornarà al cotxe. 25 a 30 minuts.
Material: 12 cintes + R.
1ª Ascensió: Guillem Arias 2011.
Apa a escalar que el mon s'caba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem